Althausita
 Althausita | |
|---|---|
 Cristalls de color marró vermellós fosc d'althausita | |
| Fórmula química | Mg₄(PO₄)₂(OH,O)(F,☐) |
| Localitat tipus | pedrera Tingelstadtjern, Modum, Buskerud, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.25  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.04 |
| Dana | 41.6.5.1 |
| Heys | 19.3.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,258(2) Å; b = 6,054(2) Å; c = 14,383(5) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | gris clar, marró vermellós |
| Exfoliació | perfecta en {010}; distinta al llarg de {110} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,97 g/cm³ (mesurada); 2,91 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,588 nβ = 1,592 nγ = 1,598 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Pleocroisme | no pleocròica |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-050 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Ahs |
| Referències | [1] |
L'althausita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el seu nom l'any 1975 per Gunnar Raade i Magne Tysseland en honor del professor Egon Althaus (1933), mineralogista de la Universitat de Karlsruhe, Alemanya.
Característiques[modifica]
L'althausita és un fosfat de fórmula química Mg₄(PO₄)₂(OH,O)(F,☐). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Rarament els cristalls en brut són allargats al llarg de [001], aplanats en {010}, mostrant {010}, {110} i {131}, de fins a 3 centímetres; generalment es troba com masses escindibles.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. És un mineral dimorf de la holtedahlita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'althausita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en dipòsits de serpentina-magnetita. Va ser descoberta l'any 1971 a la pedrera Tingelstadtjern, a Modum, Buskerud (Noruega), on sol trobar-se associada a altres minerals com: apatita, magnetita, xenotima, holtedahlita, szaibelyita, talc i magnesita. També a Noruega, ha estat trobada a la pedrera Overntjern, on es troba juntament amb apatita, enstatita, talc i magnesita. També ha estat descrita a dues localitats de Mines Gerais (Brasil): la mina Sapucaia (Galiléia) i a Criminoso (Água Boa), així com a la mina Panasqueira, a Covilhã (Castelo Branco, Portugal), on es troba associada a fluorapatita, wolfeïta, topazi, moscovita, esfalerita, quars, calcopirita, pirrotina, siderita, arsenopirita, clorita, vivianita, panasqueiraïta i thadeuïta.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Althausita |
- ↑ «Althausite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Althausite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juliol 2016].