Althausita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAlthausita

Cristalls de color marró vermellós fosc d'althausita
Fórmula químicaMg₄(PO₄)₂(OH,O)(F,☐)
Localitat tipuspedrera Tingelstadtjern, Modum, Buskerud, Noruega
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BB.25
Nickel-Strunz 9a ed.8.BB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana41.6.5.1
Heys19.3.16
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,258(2) Å; b = 6,054(2) Å; c = 14,383(5) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorgris clar, marró vermellós
Exfoliacióperfecta en {010}; distinta al llarg de {110}
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssorsubvítria, resinosa
Diafanitattranslúcida
Densitat2,97 g/cm³ (mesurada); 2,91 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,588 nβ = 1,592 nγ = 1,598
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismeno pleocròica
Angle 2Vmesurat: 70°, calculat: 80°
Dispersió òpticarelativament forta
Fluorescènciano fluorescent
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1974-050
Any d'aprovació1971
SímbolAhs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'althausita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el seu nom l'any 1975 per Gunnar Raade i Magne Tysseland en honor del professor Egon Althaus (1933), mineralogista de la Universitat de Karlsruhe, Alemanya.

Característiques[modifica]

L'althausita és un fosfat de fórmula química Mg₄(PO₄)₂(OH,O)(F,☐). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Rarament els cristalls en brut són allargats al llarg de [001], aplanats en {010}, mostrant {010}, {110} i {131}, de fins a 3 centímetres; generalment es troba com masses escindibles.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. És un mineral dimorf de la holtedahlita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'althausita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en dipòsits de serpentina-magnetita. Va ser descoberta l'any 1971 a la pedrera Tingelstadtjern, a Modum, Buskerud (Noruega), on sol trobar-se associada a altres minerals com: apatita, magnetita, xenotima, holtedahlita, szaibelyita, talc i magnesita. També a Noruega, ha estat trobada a la pedrera Overntjern, on es troba juntament amb apatita, enstatita, talc i magnesita. També ha estat descrita a dues localitats de Mines Gerais (Brasil): la mina Sapucaia (Galiléia) i a Criminoso (Água Boa), així com a la mina Panasqueira, a Covilhã (Castelo Branco, Portugal), on es troba associada a fluorapatita, wolfeïta, topazi, moscovita, esfalerita, quars, calcopirita, pirrotina, siderita, arsenopirita, clorita, vivianita, panasqueiraïta i thadeuïta.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Althausita
  1. «Althausite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Althausite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juliol 2016].