Llista de documents sobre instruments musicals antics

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
La guitarrista (c. 1672), obra de Johannes Vermeer

Els instruments musicals antics poden ser estudiats sota diversos punts de vista. La vessant més immediata és la musical, d'acord amb la funció dels instruments. Però hi ha altres aspectes que tenen interès: construcció (organologia), tecnologia associada, materials, artesans constructors, influència social, costos i preus, ...

Una relació de documents -documents en sentit ampli- ordenada cronològicament permet una aproximació als estudis indicats.

Llista de documents[modifica]

  • c. 220 aC. Ctesibi construí un orgue (hidraulis, en llatí).
  • c.400. Claudi Claudià. En un dels seus poemes ("magna levi detrudens murmura tactu. .. intonet,...") indica el so poderós i el teclat suau dels orgues del seu temps. (Vegeu 220 aC).[1]
  • c. 1250. Cantigas de Santa María d'Alfons X el Savi. Obra conservada en quatre manuscrits del segle XIII, alguns dels quals amb miniatures d'instruments musicals.
  • 1321. Jean de Muris. "Notitiae artis musicae"
  • 1322. "Compendium musicae"
  • c.1440. Henry Arnaut de Zwolle. Manuscrit sobre un "clavisambalum".
  • c.1480. Johannes Tinctoris; De inventione et usu musicae. Tractat en llatí sobre diversos instruments musicals. Parla de la guitarra com a invent dels catalans. Tocada, principalment, per les dones catalanes.
  • 1482. Bartolomé Ramos de Pareja. "Música práctica".
  • 1495. Contracte per a la construcció d'un orgue per a l'església parroquial d'Igualada. Interessant per la terminologia emprada: flautes, mesturades, mussets,...[2]
  • 1496. Franchinus Gaffurius. "Practicae musicae".

1500-1700[modifica]

1700-1800[modifica]

  • 1744. Referència a les característiques de l'orgue de Llucena.[15]
  • 1766. "L'art du facteur d'orgues", dom Bedos de Celles.[16]

Documents moderns. Des de 1950.[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Juan Interián de Ayala. El Pintor christiano y erudito, ó Tratado de los errores que suelen cometerse freqüentemente en pintar y esculpir las imágenes sagradas, 2: dividido en ocho libros, con un apendice: obra útil para los que se dedican al estudio de la Sagrada Escritura y de la historia eclesiástica. por D. Joachi_n Ibarra, 1782, p. 452– [Consulta: 4 maig 2011]. 
  2. Societat Catalana d'Estudis Històrics. Miscel·lània Puig i Cadafalch: recull d'estudis d'arqueologia, d'història de l'art i d'història oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 96–. GGKEY:62952ED6FTX [Consulta: 4 maig 2011]. 
  3. Sebastian Virdung; Beth Bullard. Musica getutscht: a treatise on musical instruments (1511). Cambridge University Press, 1993. ISBN 9780521308304 [Consulta: 5 maig 2011]. 
  4. Encyclopedia Universalis. ATTAINGNANT, PIERRE
  5. Libro de mvsica de vihuela de mano : intitulado El maestro, el qual trahe el mesmo estilo y orden que vn maestro traheria con un discípulo principiante, mostrándole ordenadamente desde los principios toda cosa que podría ignorar, para entender la presente obra compuesto por don Luys Milán, dirigido al muy alto et muy poderoso et invictissimo prícipe don Juhan, por la gracia de Dios, rey de Portugal y de las yslas
  6. Martin Agricola. Rudimenta musices, quibus canendi artificium compendiosissime complexum, pueris vna cum monochordi dimensione traditur, per Mar. Agricolam. apud Geor. Rhaw, 1539. 
  7. Paloma Otaola. Tradición y modernidad en los escritos musicales de Juan Bermudo: del Libro primero (1549) a la Declaración de instrumentos musicales (1555). Edition Reichenberger, 2000, p. 291–. ISBN 9783931887933 [Consulta: 5 maig 2011]. 
  8. Willi Apel. Harvard dictionary of music. Taylor & Francis, 1962, p. 705–. GGKEY:Z2Q1NHGZ9JR [Consulta: 6 maig 2011]. 
  9. Guitarra española y vandola en dos maneras de guitarra castellana y cathalana de cinco órdenes la qual enseña de templar y tañer. Gabriel Bro, 1745. 
  10. Matthew Spring. The lute in Britain: a history of the instrument and its music. Oxford University Press, 2001, p. 313–. ISBN 9780198166207 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  11. Musica, scienza e idee nella Serenissima durante il Seicento: atti del convegno internazionale de studi, Venezia-Palazzo Giustinian Lolin, 13-15 dicembre 1993(italià)
  12. Athanasius Kircher. Musurgia Universalis Sive Ars Magna Consoni Et Dissoni: In X. Libros Digesta : Quà Vniuersa Sonorum doctrina, & Philosophia, Musicaeque tam Theoricae, quam practicae scientia, summa varietate traditur .... Corbelletti, 1650. 
  13. Henrik Gottlieb; Jens Erik Mogensen. Dictionary visions, research and practice: selected papers from the 12th International Symposium on Lexicography, Copenhagen, 2004. John Benjamins Publishing Company, 2007, p. 252–. ISBN 9789027223340 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  14. William Chappell. Popular Music of the Olden Time. The Whole of the Airs Harmonized by G. A. Macfarren. Volume 1. Elibron.com, 1859, p. 103–. ISBN 9781402161070 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  15. Universitat Jaume I; Publicacions de la. Monogràfica de Llucena: (l'Alcalatén). Universitat Jaume I, 2000, p. 566–. ISBN 9788480213226 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  16. Bedos De Celles; FranÇois. L'art Du Facteur D'orgues. Editorial MAXTOR, p. 6–. ISBN 9788497617611 [Consulta: 6 maig 2011].