Lotòfags

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flor del lotus Nymphaea caerulea

Lotòfags (Lotophagi Λωτοφάγοι) fou el nom donat en la literatura clàssica grega a un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.

Mite[modifica | modifica el codi]

La primera referència al país dels lotòfags es troba a l'Odissea d'Homer, durant el viatge d'Ulisses cap a Ítaca:

Ulisses va passar el cap de Malea a l'extrem sud del Peloponès i es va ficar en una forta tempesta que va fer derivar la nau durant nou dies. Passat aquest temps, va arribar en una costa estranya on va ancorar per obtenir aigua fresca. Després de dinar, va enviar alguns dels seus companys a explorar el país. Aquests varen trobar els lotòfags, poble sense disposicions hostils que varen rebre els grecs amablement. Els varen donar de menjar el fruit del lotus com a senyal de benvinguda. L'efecte d'aquest fruit, però, era que qui el menjava perdia les ganes de tornar al seu país i volia romandre al lloc. Malgrat que ploraven i no volien marxar, Ulisses va reeixir a portar per força els companys que havien menjat el fruit del lotus a la nau i van salpar tot seguit.[1]

Més tard, Heròdot va escriure que els lotòfags existien i que al territori dels Gindanes a Líbia, possiblement la zona dels Sirtes, hi havia un poble que menjava la fruita dels lotus i que, àdhuc, obtenia un vi a partir d'aquesta fruita.[2]

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

Segons la paraula lôtos (λωτός) de la mitologia grega, no està clar de quina planta es tracta. Hi ha autors que pensen que podria ser la planta coneguda com a séedra pels àrabs (Ziziphus lotus), mena de ginjoler[3] de fruit comestible,[4] i que és molt diferent dels lotus egipcis (Nymphaea caerulea) o (Nymphaea lotus). També es diu que aquest lotus podria ser el Diospyros lotus, el banús lotus, anomenat popularment caqui i mal anomenat caqui bord o caquier bord.

Hi ha historiadors que localitzen el país dels lotòfags a l'illa de Gerba, al golf de Gabes, vora les costes de Tunísia, més a l'oest de Tripolitània.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Homer, Odissea (IX, 84-105).
  2. Heròdot, Proemi (IV, 177).
  3. DIEC
  4. Heròdot, Proemi. Llibre IV, 177

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]