Lotòfags
| Tipus | grup humà i grup ètnic mític  |
|---|---|
| Part de | mitologia grega |
| Epònim | Lotus tree (en)  |
Segons la mitologia grega, els lotòfags (grec antic: Λωτοφάγοι, llatí: Lotophagi) foren un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.
Mite[modifica]
La primera referència al país dels lotòfags es troba a l'Odissea d'Homer, durant el viatge d'Ulisses cap a Ítaca:
- Ulisses va passar el cap de Malea a l'extrem sud del Peloponnès i es va ficar en una forta tempesta que va fer derivar la nau durant nou dies. Passat aquest temps, va arribar en una costa estranya on va ancorar per obtenir aigua fresca. Després de dinar, va enviar alguns dels seus companys a explorar el país. Aquests varen trobar els lotòfags, poble sense disposicions hostils que varen rebre els grecs amablement. Els varen donar menjar el fruit del lotus com a senyal de benvinguda. L'efecte d'aquest fruit, però, era que qui el menjava perdia les ganes de tornar al seu país i volia romandre al lloc. Malgrat que ploraven i no volien marxar, Ulisses va reeixir a portar per força els companys que havien menjat el fruit del lotus a la nau i van salpar tot seguit.[1]
Heròdot (segle v aC) descriu al seu quart llibre que els lotòfags habitaven al nord d'Àfrica, i que eren veïns de les tribus líbies dels gindans i dels maclis, vora el golf de Gabès. Afegeix que eren un poble que menjava la fruita dels lotus i que, àdhuc, obtenia un vi a partir d'aquesta fruita.[2]
Interpretacions[modifica]
No està clar a quina planta fa referència el mot lôtos (grec antic: λωτός). Hi ha autors que pensen que podria ser la planta coneguda com a séedra pels àrabs (Ziziphus lotus), mena de ginjoler[3] de fruit comestible,[4] i que és molt diferent dels lotus egipcis (Nymphaea caerulea) o (Nymphaea lotus). També es diu que aquest lotus podria ser el Diospyros lotus, el banús lotus, anomenat popularment caqui i mal anomenat caqui bord o caquier bord.
Hi ha historiadors que localitzen el país dels lotòfags a l'illa de Gerba, al golf de Gabes, vora les costes de Tunísia, més a l'oest de Tripolitània.
Referències[modifica]
- Gai Juli Higí, Faules (CXXV).
- Polibi, Històries (I, 9).
- Estrabó, Geographia (III, 4, 3; XVII, 3, 8 et 17).
Enllaços externs[modifica]
- "De Troia a Ítaca". «Referència a la "Terra dels lotòfags" al llibre "Un pont de la mar blava", de Lluís Nicolau d'Olwer» (html). [Consulta: 10 novembre 2010].