Vés al contingut

Luis María de la Torre de la Hoz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:59, 10 maig 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Plantilla:Infotaula personaLuis María de la Torre y de la Hoz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 de maig de 1827
Anaz, Medio Cudeyo
Mort30 de juliol de 1901(1901-07-30) (als 74 anys)
Madrid
  Ministre de Gràcia i Justícia
24 d'octubre de 1899 – 18 d'abril de 1900
PresidentFrancisco Silvela y de Le Villeuze
  Governador del Banc d'Espanya
març de 1899 – octubre de 1899
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Conservador
Membre de

Luis María de la Torre y de la Hoz (Anaz, 24 de maig de 1827 - Madrid, 30 de juliol de 1901) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Biografia

Després d'estudiar en el Reial Seminari de Nobles i en el Col·legi Borbó de París, es va doctorar en 1849 en Dret per la Universitat Central de Madrid.

Diputat en el Congrés dels Diputats des de 1858 per la circumscripció de Segòvia, es retira de la política activa amb la Revolució de 1868 no retornant-ne fins a la Restauració quan, representant al Partit Conservador, obté novament un escó per Segòvia en les eleccions generals espanyoles de 1876[1] encara que en renunciaria en ser escollit senador vitalici en 1877.[2]

El 1891-1893 i 1896-1898 va ser vicepresident del Congrés dels Diputats, i de març a octubre de 1899 fou governador del Banc d'Espanya. Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 24 d'octubre de 1899 i el 18 d'abril de 1900 en un gabinet Silvela.

En 1875 va rebre el títol de Comte de Torreanaz i entre altres va ocupar els càrrecs de director general de Registres, conseller d'Estat, governador del Banc d'Espanya (1899). Membre de l'Orde de Calatrava va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i cavaller mestrant de la Real Maestranza de Caballeria de Ronda.[3]

Obres

  • Los Consejos del Rey en la Edad Media (Madrid, 1884 i 1892)
  • Los antiguos gremios (Madrid, 1866)
  • Les Conseils d'Etat (París, 1873).

Referències

Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Duran i Bas
Ministre de Gràcia i Justícia

1899-1900
Succeït per:
Francisco Javier González de Castejón y Elío
Precedit per:
Manuel de Eguilior y Llaguno
Governador del Banc d'Espanya

(març-octubre) 1899
Succeït per:
Antonio María Fabié Escudero
Premis i fites
Precedit per:
Saturnino Álvarez Bugallal
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 6

1885-1901
Succeït per:
José de Cárdenas y Uriarte