Manel Forcano i Aparicio

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Forcano)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManel Forcano i Aparicio
Manuel Forcano 2176.jpg
Diada de Sant Jordi de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de l'Institut Ramon Llull
1r març 2016 – setembre 2018
← Àlex Susanna i NadalIolanda Batallé i Prats → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, escriptor, poeta, hebraista Modifica el valor a Wikidata

Manel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968) és un poeta, hebraista i traductor català.[1] Va ser director de l'Institut Ramon Llull de 2016 a 2018.[2][3]

Biografia[modifica]

Va estudiar hebreu a la Universitat de Barcelona i a Israel, al quibuts Ha-Oguen, a la Universitat de Haifa i a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Ha completat la seva formació estudiant àrab a Síria, a la Universitat de Damasc, i a Egipte, a l'International Language Institut del Caire. És doctor en filologia semítica per la UB i entre 1996 i 2004 va exercir de professor d'hebreu, arameu i d'història del Pròxim Orient antic a la mateixa universitat. També ha ensenyat història del Pròxim Orient antic a la Fundació Arqueològica Clos-Museu Egipci de Barcelona i ha estat professor d'hebreu a l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (1992-98) i a la Universitat de Girona (1995). Durant els anys 1995 i 1996 va ser el traductor oficial del consolat d'Israel a Barcelona. Ha participat en el Projecte Manumed de la Unió Europea (2000-2004) per a la catalogació a les biblioteques dels manuscrits àrabs i sirians dels països de la riba sud de la Mediterrània, amb missions actives a Alep i Damasc. Ha adaptat llibrets d'òpera barroca per a la Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona. Entre l'any 2004 i el 2015 va treballar com a documentalista i dramaturg a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, de Jordi Savall, de la qual és vocal.[4] Forma part del grup de poetes conegut com els "Imparables".[3]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • D'un record a l'altre, 1992 (vegeu el volum 4 poetes 92)
  • Les mans descalces, 1992
  • De nit, 1999
  • Com un persa, 2000
  • Corint, 2000
  • El tren de Bagdad, 2003
  • Llei d'estrangeria, 2008
  • Estàtues sense cap, 2013
  • Ciència exacta, 2014
  • A tocar, 2020

Assaig[modifica]

  • La lletra apologètica del Rabí Iedaia ha-Peniní: un episodi de la controvèrsia mainonidiana a Catalunya i Provença, 2003
  • Dogmàtica imparable, 2004 (amb Sebastià Alzamora i Hèctor Bofill)
  • A fil d'espasa: les Croades vistes pels jueus, 2007
  • Història de la Catalunya jueva, 2010 (amb Sílvia Planas i Marcé)
  • Els jueus catalans, 2014
  • Atles de la història dels jueus de Catalunya, 2019 (amb cartografies de Víctor Hurtado)

Traduccions[modifica]

Poesia[modifica]

Novel·la[modifica]

Teatre[modifica]

Llibres de viatges[modifica]

Assaig[modifica]

Apologètica hebraica[modifica]

Premis literaris[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Manuel Forcano: 'Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era'». Vilaweb, 28-12-2014 [Consulta: 28 desembre 2014].
  2. «Manel Forcano i Aparicio». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  3. 3,0 3,1 «Manel Forcano i Aparicio». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Membres del Patronat». Fundació Centre Internacional de Música Antiga. [Consulta: 18 setembre 2018].
  5. «Avançament editorial: ‘Els antievangelis jueus’». Vilaweb, 26-12-2017. [Consulta: 19 març 2021].

Enllaços externs[modifica]