Marisc
Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.[1] Són un ingredient principal de la cuina catalana i la dieta mediterrània en general.[2] Són part de plats combinats com la paella[3] o la fideuà[4], però també es presenten com un plat en si, la mariscada, reservada usualment per a celebracions.
Entre els més coneguts hi ha calamars, cloïsses, escopinyes o tellines, gambes, llagostes, musclos[5] o clòtxines, ostres, polps o pops, sípies o peus de cabra.[6]
Des de les èpoques més primerenques de la humanitat els mariscs han participat en les gastronomies aportant una font d'alimentació important, açò és degut al fet que són fàcils de pescar donada la seua falta de velocitat i potència. És freqüent veure les cestilles amb les quals s'atrapen els mariscs als rius i llacs.
En les civilitzacions de l'antic Egipte el símbol d'un peix va reunir a bastants persones; se sap avui dia que els mariscs que representaven els egipcis en els seus jeroglífics es prenien crus o bullits. Els jueus s'abstenen de provar qualsevol varietat de mol·lusc a causa de la regla que estableix el kashrut.
Consum adequat[modifica]
Per a determinar si el marisc està en bon estat per a l'alimentació s'han de realitzar les següents comprovacions:[7]
- Els ulls i les antenes dels crustacis han de ser brillants i alçats. Mouen antenes i potes i deixen de fer-ho quan perden frescor.
- Mariscs amb conquilles bivalves (dues conquilles) que estiguen sense processar han de ser tancats o han de tancar-se en toca'ls.
- Quan es detecta olor d'amoníac, quan la closca és enfosquida o quan la carn és tova i té tonalitat verdes o groguenques s'ha de rebutjar.
Igualment s'ha de tenir en consideració que és fals i solament un mite urbà l'ús del suc del llimó com desinfectant per a poder menjar mariscs crus lliure de bacteris.
Referències[modifica]
- ↑ «Marisc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Corpus de la Cuina Catalana, 2006, p. 458-460.
- ↑ Corpus de la Cuina Catalana, 2006, p. 305.
- ↑ Corpus de la Cuina Catalana, 2006, p. 229-230.
- ↑ Gilbert, Trinitat «Marisc, també ‘low cost’». Ara, 17-08-2016.
- ↑ López Montes, Maria «marisc». Normalització Lingüística. Diputació de València, s.d, pàg. 1.[Enllaç no actiu]
- ↑ Todó Vila, Pilar; Porta Guiu, Lourdes. «Peix i marisc frescos?». A: Guia pràctica per al consum de peix i marisc. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2007, p. 24-28.
Bibliografia[modifica]
- «Peixos i marisc». A: Corpus de la Cuina Catalana. Barcelona: Institut Català de la Cuina, 2006, p. 514. ISBN 978-84-664-0772-4.
- «Peix i Marisc». Visit Flanders, s.d. Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 3 juny 2017].
- «Marisc». El producte local de Menorca. Agroxerxa, s.d. [Consulta: 3 juny 2017].
- «Marisc i crustacis». Receptes de cuina. Receptes.cat. [Consulta: 3 juny 2017].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marisc |