MasterCard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
MasterCard Incorporated
Tipus Públic
Comercialitzen com NYSEMA
S&P 500 Component
Sector Serveis financers
Fundada

16 de desembre de 1966
(49 anys) com a Master Charge: The Interbank Card

16 de desembre de 1979
(36 anys) com a MasterCard
Seu MasterCard International Global Headquarters
Purchase, Nova York
, Estats Units
Àrea de servei Internacional
Persones clau Richard N. Haythornthwaite
(Cap)
Ajaypal Singh Banga (President & CEO)
Productes Targetes de crèdit, sistemes de pagament
Ingressos Augment US$ 9,473 bilions (2014)[1]
Ingressos d'explotació Augment US$ 5,106 bilions (2014)[1]
Ingressos nets Augment US$ 2,759 bilions (2012)[1]
Total d'actius Augment US$ 12,462 bilions (2012)[1]
Patrimoni total Augment US$ 6,917 bilions (2012)[1]
Empleats 10.300 (2014)
Lloc web www.mastercard.com

MasterCard Incorporated (NYSEMA) o MasterCard Worldwide és una societat anònima estatunidenca multinacional de serveis financers amb seu a MasterCard International Global Headquarters, Purchase, Nova York, Estats Units,[1] al Comptat de Westchester, que cotitza en la Borsa de Nova York. A tot el món, el seu negoci principal és processar els pagaments entre els bancs dels comerciants i els bancs emissors de targetes o cooperatives de crèdit dels compradors que utilitzen la marca MasterCard com a marca comercial de targetes de crèdit i de dèbit. Va ser originalment creada pel United Bank of Califòrnia; posteriorment es va aliar amb altres bancs, els quals són First Interstate Bank, banc Wells Fargo, Crocker National Bank i el California First Bank.[2] MasterCard Worldwide ha sigut una empresa pública des del 2006. Abans de la seva oferta pública inicial, MasterCard Worldwide va ser una cooperativa propietat de més de 25.000 entitats financeres que han utilitzat les targetes de la marca.

MasterCard, va ser originalment coneguda com a Interbank/Master Charge,[2]que va ser creats per diversos bancs de Califòrnia com a competidora a BankAmericard de Bank of America, que més tard seria coneguda com la targeta de crèdit Visa a través de Visa Inc. Des de 1966 a 1979, MasterCard va ser anomenada "Interbank" i "Master Charge".

Història[modifica | modifica el codi]

Els logotips de 1966-1979 Master Charge i Interbank
Els logotips de 1966-1979 Master Charge i Interbank
Primer logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 1979 a 1988
Primer logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 1979 a 1988
Logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 1988 a 1995
Logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 1988 a 1995
Logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 1995 a 2006
El logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 1995 en les mateixes targetes.
El logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 2006. No va ser utilitzat en les targetes
El logotip de MasterCard utilitzat des del 16 desembre 2006. No va ser utilitzat en les targetes
Maestro logo.svg
Logotip del Maestro, una subsidiària de la targeta de dèbit, amb un disseny similar al logotip MasterCard.
Cirrus logo.svg
Logotip del Cirrus, la filial de la xarxa interbancària, amb un disseny similar al logotip MasterCard.

El nom Master Charge va ser autoritzat per United Bank of California, una propietat del Primer banc nacional de Louisville, Kentucky en 1967 (més tard First Interstate Bank i posteriorment es van fusionar en Wells Fargo Bank), Wells Fargo, Crocker National Bank (també posteriorment fusionat en Wells Fargo), i el Bank of California (posteriorment es van fusionar en la Union Bank of California). Robert Leavelle, Vicepresident Sènior de Farmer's & Merchants Bank of Long Beach, Califòrnia, juntament amb el seu fill Martin Leavelle, van crear la imatge gràfica a partir dels dos cercles superposats amb el títol de Master Charge superposat al centre del logotip. Això va ser part d'un esforç per The Independent Banker's Association. Amb l'ajuda de Marine Midland Bank (actualment HSBC Bank USA), aquests bancs es van unir amb Interbank Card Association (ICA) per crear el "Master Charge: La targeta interbancària".

En 1966, el grup de bancs de Califòrnia esmentat va formar la Interbank Card Association (ICA). Amb l'ajuda de la Marine Midland Bank de Nova York, ara HSBC Bank USA, aquests bancs es van unir amb el ICA per crear "Master Charge: The Interbank Card". La targeta se li va donar un impuls significatiu en 1969, quan es va unir també First National City Bank, fusió de la seva propietat Everything Card amb Master Charge.

En 1968, MasterCard International i Eurocard van iniciar una aliança estratègica, que efectivament permetia l'accés de MasterCard al mercat europeu, i l'Eurocard a ser acceptada en la xarxa MasterCard. El sistema de targeta d'Access del Regne Unit es va fusionar a l'aliança de MasterCard/Eurocard en 1972.

En 1979 "MasterChange: La targeta interbancària" va ser renombrada a MasterCard. En 1990, MasterCard va comprar a la britànica Access Card. En 2002 va absorbir a Europay International, una altra empresa de targetes de crèdit, que uso durant molts anys el nom de Eurocard

En 2006, MasterCard International va canviar el seu nom a MasterCard Worldwide, això va ser fet per suggerir una escala més global d'operacions. A més, es va introduir un nou logo sumant un tercer cercle als dos ja existents (El logo en les targetes de crèdit, que representa un Diagrama de Venn, segueix intacte). Un nou eslògan va ser introduït al mateix temps: "El cor del comerç"[3]

En 2010, MasterCard va ampliar el seu comerç electrònic amb l'adquisició de DataCash, un proveïdor d'administració de risc i fraus de processament de pagaments ubicat al Regne Unit.[4][5]

En 2012, MasterCard va anunciar l'expansió del seu programa de pagament sense contacte mòbil, incloent mercats fins a l'Orient Mitjà.[6]

En 2014, MasterCard va adquirir l'empresa australiana de recompenses Pinpoint per una suma no revelada.[7]

MasterCard va cooperar amb Apple en setembre de 2014, per incorporar una nova funció de moneder mòbil en els nous models d'iPhone d'Apple, permetent als usuaris a utilitzar més fàcilment la seva MasterCard, i altres targetes de crèdit.[8]

OPV[modifica | modifica el codi]

L'empresa, que ha estat organitzada com una cooperativa de bancs, va obtenir una oferta pública inicial (OPV) el 25 de maig de 2006 a 39,00 USD. Les accions es cotitzen a la NYSE sota el símbol de MA.

Litigis[modifica | modifica el codi]

Demanda antimonopoli per operadors de l'ATM[modifica | modifica el codi]

MasterCard, així com Visa, ha estat demandat en una demanda col·lectiva per operadors de l'ATM que reclama que les regles de les xarxes de targetes de crèdit fixen efectivament les tarifes d'accés de l'ATM. La demanda al·lega que es tracta d'una restricció sobre el comerç en violació de la llei federal. La demanda va ser presentada pel National ATM Council i els operadors independents dels caixers automàtics. Més específicament, s'al·lega que les regles de xarxes de MasterCard i Visa prohibeixen els operadors d'ATM d'oferir preus més baixos per a les transaccions en xarxes de dèbit de PIN que no estan afiliats a Visa o MasterCard. La demanda diu que aquesta fixació de preus artificialment eleva el preu que els consumidors paguen utilitzant ATMs, limita els ingressos dels operadors d'ATM, i viola la Llei Sherman en la prohibició de restriccions irraonables del comerç. Johnathan Rubin, un advocat dels demandants, va dir, "Visa i MasterCard són els capitostos, organitzadors i executors d'una conspiració entre els bancs nord-americans per fixar el preu de tarifes d'accés ATM per tal de mantenir la competència controlada." [9]

Fixació de tarifes de targeta de dèbit[modifica | modifica el codi]

Tan MasterCard com Visa van haver de pagar aproximadament $3 bilions en danys i perjudicis resultants d'un recurs col·lectiu presentat per Hagens Berman el gener de 1996.[10] El litigi cita diversos gegants minoristes com actors, incloent Wal-Mart, Sears, Roebuck & Co., i Safeway.[11]

Acord antimonopoli amb el Departament de Justícia dels EUA[modifica | modifica el codi]

L'octubre de 2010, Visa i MasterCard van arribar a un acord amb el Departament de Justícia dels Estats Units en un altre cas antimonopoli. Les companyies van acordar permetre que els comerciants exhibeixin els seus logotips per disminuir certs tipus de targetes (per la diferència de la comissió d'intercanvi), o per oferir als consumidors descomptes per a l'ús de targetes més barates.[12]

Litigi d'antimonopoli de descompte mercant i tarifes d'intercanvi de targetes de pagament[modifica | modifica el codi]

On 27 November 2012, a federal judge entered an order granting preliminary approval to a proposed settlement to a class-action lawsuit filed in 2005 by merchants and trade associations against MasterCard, Visa, and many credit card issuers. The suit was filed due to price fixing and other anti-competitive trade practices employed by MasterCard and Visa. A majority of named-class plaintiffs have objected and vowed to opt out of the settlement. Opponents object to provisions that would bar future lawsuits and even prevent merchants from opting out of significant portions of the proposed settlement. Stephen Neuwirth, a lawyer representing Home Depot, said, “It’s so obvious Visa and MasterCard were prepared to make a large payment because of the scope of the releases being given. It’s all one quid pro quo and merchants like the Home Depot are being denied the chance to opt out of that quid pro quo and say this is a bad deal.” [13]

Plaintiffs allege that Visa, MasterCard, and major credit card issuers engaged in a conspiracy to fix interchange fees, also known as swipe fees, that are charged to merchants for the privilege of accepting payment cards at artificially high levels. In their complaint, the plaintiffs also alleged that the defendants unfairly interfere with merchants from encouraging customers to use less expensive forms of payment such as lower-cost cards, cash, and checks.[13]

The settlement provides for the cash equivalent of a 10 basis-point reduction (0.1 percent) of swipe fees charged to merchants for a period of eight months. This eight-month period would probably begin in the middle of 2013. The total value of the settlement will be about $7.25 billion.[13]

Criticisme[modifica | modifica el codi]

Anti-trust issues in the United States[modifica | modifica el codi]

Few companies have faced more antitrust lawsuits both in the US and abroad.[14]

MasterCard, along with Visa, engaged in systematic parallel exclusion against American Express during the 1980s and 1990s. MasterCard used exclusivity clauses in its contracts and blacklists to prevent banks from doing business with American Express. Such exclusionary clauses and other written evidence was used by the United States Department of Justice in regulatory actions against MasterCard and Visa.[15] Discover has sued MasterCard for similar issues.[14]

In 1996 about 4 million merchants sued MasterCard in federal court for making them accept debit cards if they wanted to accept credit cards and dramatically increasing credit card swipe fees. This case was settled with a multibillion-dollar payment in 2003. This was the largest anti-trust award in history.[14]

In 1998, the Department of Justice sued MasterCard over rules prohibiting their issuing banks from doing business with American Express or Discover. The Department of Justice won in 2001 and the verdict withstood appeal. American Express also filed suit[14]

On August 23, 2001, MasterCard International Inc. was sued for violating the Florida Deceptive and Unfair Trade Practices Act.[16]

On November 15, 2004, MasterCard Inc. paid damages to American Express, due to anticompetitive practices that prevented American Express from issuing cards through U.S. banks,[17] and paid 1.8 billion dollars for settlement.[18]

Anti-trust investigations in Europe[modifica | modifica el codi]

The European Union has repeatedly criticised MasterCard for monopolistic trade practices. In April 2009, MasterCard reached a settlement with the European Union in an antitrust case, promising to reduce debit card swipe fees to 0.2 percent of purchases.[19] In December 2010, a senior official from the European Central Bank called for a break-up of the Visa/MasterCard duopoly by creation of a new European debit card for use in the Single Euro Payments Area (SEPA).[20]

WikiLeaks published documents showing that American authorities lobbied Russia to defend the interests of Visa and MasterCard.[21] In response MasterCard blocked payments to WikiLeaks. Members of the European Parliament expressed concern that payments from European citizens to a European corporation could apparently be blocked by the United States, and called for a further reduction in the dominance of Visa and MasterCard in the European payment system.[22]

As of 2013, MasterCard is under investigation by the European Union for the high fees it charges tourists who use their cards in Europe, and other anti-competitive practices that could hinder electronic commerce and international trade, and high fees associated with premium credit cards. The EU's competition regulator said that these fees were of special concern because of the growing role of non-cash payments. MasterCard charges non-European tourists much more than customers using cards issued in Europe. MasterCard could be fined up to 10 percent of its 2012 revenue or around $740 million. MasterCard was banned from charging fees on cross-border transactions conducted wholly within the EU via a ruling by the European Commission in 2007.[23] The European Commission said that their investigation also includes large differences in fees across national borders. For instance, a 50-euro payment might cost 10 euro cents in the Netherlands but eight times that amount in Poland. The Commission argues that MasterCard rules that prohibit merchants from enjoying better terms offered in other EU countries may be against anti-trust law.

The European Consumer Organisation (BEUC) praised the action against MasterCard. BEUC said interbank fees push up prices and hurt consumers. BEUC Director General Monique Goyens said, ""So in the end, all consumers are hit by a scheme which ultimately rewards the card company and issuing bank." [23]

Conflicte de Mastercard a Turquia[modifica | modifica el codi]

La companyia nord-americana Mastercard va ser criticada i boicotejada en Turquia al maig de 2005. Mastercard va ser un dels patrocinadors de la Lliga de Campions en la temporada 2004-2005, disputada a Istanbul el 25 de maig de 2005 entre el Milà i el Liverpool. Mastercard va distribuir una guia d'Istanbul que recollia alguns dels problemes turcs amb les minories kurda i armènia així com contra Ataturk el que va ocasionar greus problemes a Mastercard.[24]

Sancions de Rússia[modifica | modifica el codi]

El contingut del cable d'1 de febrer de 2010, nº 246424 filtrat per Wikileaks en la Filtració de documents diplomàtics dels Estats Units recull pressions dels Estats Units a Rússia en benefici de Visa i MasterCard.[25][26]

Regulatory action in Australia and New Zealand[modifica | modifica el codi]

In 2003, the Reserve Bank of Australia required that interchange fees be dramatically reduced, from about 0.95% of the transaction to approximately 0.5%.[cal citació] One notable result has been the reduced use of reward cards and increased use of debit cards. Australia also prohibited the "no surcharge" rule, a policy established by credit card networks like Visa and MasterCard to prevent merchants from charging a credit card usage fee to the cardholder. A surcharge would mitigate or even exceed the merchant discount paid by a merchant, but would also make the cardholder more reluctant to use the card as the method of payment. Australia has also made changes to the interchange rates on debit cards and has considered abolishing interchange fees altogether.

As of November 2006, New Zealand was considering similar actions, following a Commerce Commission lawsuit alleging price-fixing by Visa and MasterCard. In New Zealand, merchants pay a 1.8% fee on every credit card transaction.

Bloqueig de pagaments a Wikileaks per Visa[modifica | modifica el codi]

Arran de la Filtració de documents diplomàtics dels Estats Units el sistema de donacions habitual al portal Wikileaks va ser bloquejat, tant per Amazon.com, Mastercard, PayPal (propietat de eBay) i Visa.

El dia 4 de desembre de 2010 PayPal (eBay) cancel·la el compte que tenia amb Wikileaks, a través de la qual l'organització obtenia finançament en forma de donacions, adduint una suposada violació de les polítiques d'ús en referència al fet que no estan permeses "activitats que defensin, promoguin, facilitin o indueixin a uns altres a participar en activitats il·legals".[27] El portal Geek alt1040, entre uns altres, han convocat un boicotejo d'Amazon.com i Paypal per negar el servei a wikileaks.[28]

El 6 de desembre Mastercard i PostFinance - Swiss Postal bloquejaron la possibilitat de donacions o pagaments a Wikileaks. El 7 de desembre de 2010 la targeta de crèdit Visa retira la capacitat de fer donacions o pagaments a Wikileaks.[29]

El Tribunal de Districte de Reykjavík va dictaminar que Valitor, que gestiona els pagaments de Visa i MasterCard a Islàndia, tenia raó quan li va impedir titulars de la targeta de donació de fons per al lloc. El tribunal va dictaminar que el bloc ha de ser retirat dins dels 14 dies o Valitor serà multat amb l'equivalent a uns 6.000 dòlars al dia.[30]

Corporate branding of all Nigerian ID Cards[modifica | modifica el codi]

In 2014, further to an agreement between MasterCard and the Nigerian Government, acting through the National Identity Management Commission, the new Nigerian ID cards will bear MasterCard logo, contain personal database data and double as payment cards, irrevocably linking such payments to the individuals,[31] sparking criticism by the Civil Rights Congress alleging that it "represents a stamped ownership of a Nigerian by an American company ... reminiscent of the logo pasted on the bodies of African slaves transported across the Atlantic."[32]

Publicitat[modifica | modifica el codi]

L'actual eslògan de la companyia és "Hi ha certes coses que els diners no pot comprar. Per tot la resta existeix MasterCard"

El seu primer comercial va ser Priceless, que es va iniciar en 1997, el qual ha portat a diversos comercials i també a la ràdio.[33] que ha estat creat per McCann-Erickson. MasterCard actualment registra la frase Priceless com una marca comercial[34] L'actor Billy Crudup ha estat l'actor qui li va donar publicitat als comercials de Master Card des de 1997. En altres països es van utilitzar altres veus; en el Regne Unit es va utilitzar la veu de l'actor Jack Davenport. En Xile a Maurici Torres.

Aquesta campanya mostra a MasterCard com una amistosa companyia de crèdit amb un sentit de l'humor. Ells estan dissenyats per respondre a la preocupació pública d'estar còmodes.[35]

Moltes paròdies han usat aquest estil de comercial, especialment en "Comedy Central", i en la franja electoral, especialment en la del candidat presidencial xilè Eduardo Frei Ruiz-Tagle, al·ludint a la condició d'empresari del seu contrincant Sebastián Piñera (TatanCard), fins a MasterCard ha pres accions legals,[36] sent que aquestes paròdies violen els drets d'autor sota la Llei federal de Marques registrades i competència injusta, i les Actes de drets d'autor.

Durant el Super Bowl XXXIX el 6 de febrer l'any 2005, un comercial de televisió de MasterCard ha estat introduït protagonitzant a deu personatges llegendaris de publicitat amb productes casolans i alimentaris. Els personatges inclouen Xef Boyardee, Charlie the Estudiantina, Pillsbury Doughboy, Count Chocula, Vlasic, Morton Salt, Jolly Green Giant, Sr. Peanut de Planters, el pescador de Gorton, i Do Net.

Litigation of "Priceless" ad campaign[modifica | modifica el codi]

In 1994 Argentinian born Edgardo Apestguia created in Paraguay an ad campaign for Bancard's credit card. Its slogan was "There are things money can't buy, but, for everything else, there is Bancard".[37] Plagiarism lawsuits were filed in Paraguay and Chile against MasterCard and their publicist Mc Cann, who registered the "priceless" slogan ads in the US in 1999 and was represented in Paraguay by Nafta and Biedermann publicists at the time.

Auspicis esportius[modifica | modifica el codi]

MasterCard actualment afavoreix a l'equip de Rugbi Neozelandès All Blacks, un dels equips més famosos en aquest país.[38]

A més la companyia és patrocinadora d'altres competicions com la UEFA Champions League. Per molts anys ha afavorit la FIFA World Cup però va perdre el seu contracte amb Visa l'any 2007.[39]

És un actual patrocinador de Memorial Cup, un torneig d'Hoquei canadenc, alguna cosa similar ocorre en Austràlia, ja que és auspiciante de l'equip de crícket australià.

En la Temporada 1997 de F1 va ser el patrocinador majoritari de l'equip Lola. Aquest equip tenia planejat córrer en 1998 però Mastercard va pressionar a l'escuderia perquè debutés en 1997; l'acte, denominat Lola T97/30, no estava llest i no havia passat ni pel túnel de vent, però d'igual manera es va presentar en la carrera inaugural d'Austràlia. Els seus pilots, Vincenzo Sospiri i Ricardo Rosset, van cedir més de 10 segons al primer classificat i no van poder competir. Per a la següent carrera, Mastercard va retirar el seu patrocini i l'equip va fallir.

Després d'aquest fiasco va ser patrocinador de l'equip Jordan des de 1997 fins al 2001.

Taula de directors[modifica | modifica el codi]

La taula de directors aquesta composta per:[40]

Des de l'any 2004, els següents bancs són representats per la taula de directors de MasterCard:

Al gener del 2005 Washington Mutual Bank, el tercer banc de targetes de dèbit als Estats Units va dir que cambío la seva marca de targetes de crèdit VISA a MasterCard.

Marques i productes[modifica | modifica el codi]

Prepaid debit cards[modifica | modifica el codi]

MasterCard, Comerica Bank, and the U.S. Treasury Department teamed up in 2008 to create the Direct Express Debit MasterCard prepaid debit card. The federal government uses the Express Debit product to issue electronic payments to people who do not have bank accounts, who are often referred to collectively as the “unbanked”. Comerica Bank is the issuing bank for the debit card.

The Direct Express cards give recipients a number of consumer protections.

In June 2013, MasterCard announced a partnership with British Airways to offer members the Executive Club Multi-currency Cash Passport, which will allow members to earn extra points and make multi-currency payments. The Passport card allows users to load up to seven currencies (euro, pound, U.S. dollar, Australian dollar, Canadian dollar, New Zealand dollar and South African rand) at a locked-in rate. When used, the card selects the local currency to ensure the best exchange rate, and if the local currency is not already loaded onto the card, funds are used from other currencies.[cal citació]

MasterMoney[modifica | modifica el codi]

MasterMoney és una marca de MasterCard distribuïda a Amèrica del Nord. Com a moltes targetes de dèbit, la marca ha estat usada com una targeta ATM, proveint suficients fons per a un compte bancari.

MasterCard Contactless[modifica | modifica el codi]

ExpressPay-PayPass-PayWave.svg
PayPass RFID chip from a MasterCard.
MasterCard issued by the Commonwealth Bank of Australia. Semi-transparency shows PayPass antenna, connecting to RFID chip.

MasterCard Contactless [anteriorment conegut com a PayPass[41]] és una característica de pagament "sense contacte" basada en ISO 14443 l'estàndard que proveeix de targetes amb una manera més simple de pagar lleugerament la targeta de pagament o utilitzant un altre dispositiu de pagament, com un telèfon o una clau F.O.B., a l'un lector del terminal de punt de venda.

L'any 2003, MasterCard va concloure un mètode de prova Paypass de nou mesos en Orlando, Florida juntament amb JPMorgan Chase, Citibank, and MBNA.

Més de 16.000 titulars de targeta i més de 60 ubicacions minoristes particiaron en el mètode de prova de mercat. A més Mastercard va treballar juntament amb Nokia, AT&T Wireless, i JPMorgan Chase per incorporar el mètode PayPass de Mastercard en telèfons cel·lulars utilitzant tecnologia Near Field Communication en Dallas, Texas.

L'any 2005, Mastercard va començar a utilitzar serveis fora de PayPass (Passada de pagament) a certs mercats. Començant des de juliol del 2007, les institucions financeres següents han publicat la passada de pagament Mastercard:

  1. Banc d'Amèrica
  2. JPMorgan Chase (available through its "blink" contactless feature)
  3. Citibank (both MasterCard credit and debit cards)
  4. HSBC Bank USA (Solament targeta de dèbit)
  5. Key Bank (Solament targeta de dèbit)
  6. Citizens Bank and Charter One Bank (both MasterCard credit and debit cards)
  7. Commonwealth Bank (Austràlia)
  8. Banc Garanti (Turc, disponible si és una targeta de bo)
  9. Banc universal d'Or (Filipines, disponible com BDO International ATM)
  10. Banc de Mont-real (Canadà)
  11. Washington Mutual (Solament disponible en Nova York i en Seattle)

QkR[modifica | modifica el codi]

QkR is a mobile payment app developed by MasterCard, for the purpose of ordering products and services through a smartphone with payments charged to the associated credit card. It is being deployed for use in large scale events, such as sport events, concerts, or movie theaters. Unlike other MasterCard mobile payment apps such as Pay Pass, QkR does not use NFC from the phone, but rather an Internet connection.

Users can open the app, scan a QR code located on the back of the seat in front of them, and place orders for refreshments of their choice.[42][43] The order is dispatched to a nearby concession stand, from where a runner delivers the items to the patrons' seats. It is already deployed in Australian movie theaters and is being tested in Yankee Stadium.

QkR is being marketed to vendors as a replacement for other mobile payment apps and a mobile ordering app, either distributed by the vendor (such as Starbucks's app, McDonalds' app, or Chipotle's mobile ordering app) or by a third party, such as Square, headed by Twitter cofounder Jack Dorsey.

Banknet[modifica | modifica el codi]

MasterCard opera a Banknet, una xarxa de telecomunicacions enllaçant totes les targetes, adquisicions, centres de processos de MasterCard en una xarxa financera senzilla. La seva seu d'operacions se situa en St. Louis, Missouri (Estats Units)

La xarxa de MasterCard és significantemente diferent de Visa. El sistema de Visa es basa en una xarxa Estavella, on tots els seus punts finals acaben en centrals de data, on totes les seves transaccions són processades. MasterCard utilitza la manera peer-to-peer on les seves transaccions acaben en punts finals. Això permet que la xarxa de Mastercard sigui molt més resistent, en el qual si hi ha una sola falla, aquesta no pot espatllar una gran quantitat de punts finals.[44]

EPSnet[modifica | modifica el codi]

MasterCard Europa opera com una marca denominada EPSnet, la seva interfície BankNet es va substituir l'any 2009.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «MasterCard Incorporated Reports Fourth-Quarter and Full-Year 2012 Financial Results». NASDAQ.
  2. 2,0 2,1 «Master Card Milestones». Milestones/Mastercard. MasterCard.
  3. Canvi de nom de MasterCard, Jay Loomis, Periòdic Journal, 28 de juny del 2006
  4. Chris Spillane. «MasterCard to Acquire DataCash for 333 Million Pounds». Bloomberg, August 19, 2010.
  5. Sean Farrell. «MasterCard to Acquire DataCash for 333 Million Pounds». The Independent [London], Aug 20, 2010.
  6. Rima Ali Al Mashni. «QNB Group, Qtel, Oberthur and MasterCard introduce first mobile Near Field Communication payments program in Qatar». AME Info, March 7, 2012.
  7. «Mastercard to acquire Business Reward Services Provider Pinpoint». news.biharprabha.com. [Consulta: 17 abril 2014].
  8. «Apple teams with payment networks to turn iPhone into wallet». San Diego News.Net, 1 September 2014 [Consulta: 1 setembre 2014].
  9. PR Newswire (12 October 2011). "ATM Operators File Antitrust Lawsuit Against Visa and MasterCard". Nota de premsa.
  10. Visa/MasterCard Litigation, January 1, 1996
  11. www.inrevisacheckmastermoneyantitrustlitigation.com. Retrieved July 13, 2011.
  12. Vanek, Stacey. (October 4, 2010) Visa, Mastercard settlement means more flexibility for merchants | Marketplace From American Public Media. marketplace.publicradio.org. Retrieved July 13, 2011.
  13. 13,0 13,1 13,2 Visa, MasterCard $7.25 Billion Fee Deal Wins Approval. Businessweek. Retrieved on 2013-10-30.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Mallory Duncan. «Credit Card Market Is Unfair, Noncompetitive». , 10 July 2012.
  15. T-Mobile, Wireless Carriers, and the Way to Fight Oligopolies. The New Yorker. Retrieved on 2013-10-30.
  16. «Joshua Rubin and Joseph Phillips et al. v. MasterCard International, LLC».
  17. «American Express sues Visa, MasterCard».
  18. «MasterCard Will Pay $1.8 Billion to American Express». The New York Times. [Consulta: 10 febrer 2015].
  19. europa.eu. europa.eu. [Enllaç no actiu]
  20. [1][Enllaç no actiu]
  21. (francès) http://www.lepoint.fr/monde/russie-wikileaks-visa-et-mastercard-au-coeur-de-troublantes-revelations-08-12-2010-1272689_24.php
  22. Zorgen over dominantie Visa en Mastercard in Europa – Nieuws – TROUW. www.trouw.nl (February 28, 2011). Retrieved July 13, 2011.
  23. 23,0 23,1 MasterCard under EU fire over payment card fees. Fox Business (2013-04-09). Retrieved on 2013-10-30.
  24. EUA va seguir de prop un conflicte de Mastercard a Turquia, El País, 8/12/2010
  25. EUA va pressionar a Rússia en benefici de Visa i MasterCard, El País, 8/12/2010
  26. Cable sobre les pressions dels Estats Units a Rússia 1/2/2010, El País, 8/12/2010
  27. PayPal Announces It Will No Longer Handle Wikileaks Donations
  28. Es convoca a un boicot a PayPal i Amazon per negar el servei a Wikileaks, en Alt1040
  29. Wikileaks under attack: the definitive timeline, The Guardian, 7/12/2010
  30. http://www.wired.com/threatlevel/2012/07/wikileaks-visa-blockade/
  31. «SCANDALOUS: Outrage in Nigeria as government brands National ID Card with MasterCard’s logo». Premium Times, 29 August 2014. «President Jonathan, who flagged off the rollout, praised the outcome of a partnership between NIMC, MasterCard and Access Bank. "The card is not only a means of certifying your identity, but also a personal database repository and payment card, all in your pocket," Mr. Jonathan said.»
  32. «SCANDALOUS: Outrage in Nigeria as government brands National ID Card with MasterCard’s logo». Premium Times, 29 August 2014. «“The new ID card with a MasterCard logo does not represent an identity of a Nigerian. It simply represents a stamped ownership of a Nigerian by an American company,” said Shehu Sani of the Civil Rights Congress of Nigeria. “It is reminiscent of the logo pasted on the bodies of African Plantilla:Sic transported across the Atlantic.”»
  33. Festival de filmacions Princeless
  34. Priceless, Sistema de busqueda electronica de marques registrades, 5 de juliol del 2006
  35. Priceless, Jim Farrell, Nou Somni Americà, mostrat el 5 de juliol de 2006
  36. Amenaces de la demanda legal: MasterCard International. «infringit pel lloc NETFUNNY.COM», 9 d'Abril del 2001.
  37. [2] addmz.com.
  38. Promotion - All Blacks 2006 | MasterCard® New Zealand
  39. Visa signs $170m deal with FIFA
  40. Relacions inversores de MasterCard, 4 de novembre del 2006
  41. «ALERT: Due to licensing changes and rebranding efforts, the MasterCard Contactless (formerly known as PayPass) documentation has been moved». Mastercard, 2015-03-08. Arxivat de l'original el 2015-03-08.
  42. «MasterCard's QkR mobile payment system enters trial in Australia», 27 January 27, 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  43. «MasterCard starts piloting QkR mobile payment app», Jan 26, 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  44. Peer-to-Peer Network Architecture of BanknetPDF Fact Sheet from MasterCard website. Retrieved April 4, 2013.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MasterCard Modifica l'enllaç a Wikidata