Medalla d'Or Lomonóssov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Medalla d'Or Lomonóssov

La Medalla Lomonósov, anomenada en honor del científic i polimàtic rus Mikhaïl Lomonóssov és un guardó concedit anualment des de 1959 per les millores en les Ciències naturals i les Humanitats, primer per l'Acadèmia Soviètica de Ciències i després per l'Acadèmia Russa de les Ciències. Anualment es concedeixen dues medalles, una a un rus i l'altre a un científic estranger. Es tracta del guardó més alt de l'Acadèmia.

Receptors de la Medalla Lomonóssov[modifica | modifica el codi]

1959
Unió Soviètica Piotr Leonídovitx Kapitsa, pels seus treballs en física de baixes temperatures
1961
Unió Soviètica Aleksandr Nesmeiànov, química
1963
Japó Sin-Itiro Tomonaga (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, president del Consell Científic del Japó), per les seves substancials contribucions científiques en el desenvolupament de la física
Japó Hideki Yukawa (membre de l'Acadèmia Japonesa de Ciències, director de l'Institut d'Investigacions Bàsiques de la Universitat de Kyoto), per les seus mèrits en el desenvolupament de la física teòrica
1964
Regne Unit Sir Howard Walter Florey (president de la Royal Society britànica), medicina
1965
Unió Soviètica Nikolai Belov, cristal·lografia
1967
Unió Soviètica Ígor Tamm, teoria de partícules elementals i d'altres dominis de la física teòrica
Regne Unit Sir Cecil Frank Powell (membre de la Royal Society britànica), física de partícules elementals
1968
Unió Soviètica Vladímir Enguelgardt, bioquímica i biologia molecular
Hongria István Rusznyák (president de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), medicina
1969
Unió Soviètica Nikolai Semiónov: física i química.
Itàlia Giulio Natta, química de polímers

Dècada de 1970[modifica | modifica el codi]

1970
Unió Soviètica Ivan Vinogràdov, matemàtic
França Arnaud Denjoy (membre de l'Acadèmia Francesa), matemàtic
1971
Unió Soviètica Víktor Ambartsumian, astronomia i astrofísica
Suècia Hannes Alfvén (membre de la Reial Acadèmia de Ciències d'Estocolm), física de plasma i astrofísica
1972
Unió Soviètica Nikoloz Muskhelixvili, matemàtica i mecànica
RDA Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), física de plasma i física aplicada
1973
Unió Soviètica Aleksandr Vinogràdov, geoquímica
Txecoslovàquia Vladimír Zoubek (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), geologia
1974
Unió Soviètica Aleksandr Tsélikov, metal·lúrgia i tecnologia de metalls
Bulgària Ànguel Bàlevski (membre de l'Acadèmia Bulgara de Ciències), metal·lúrgia i tecnologia de metalls
1975
Unió Soviètica Mstislav Kéldix, matemàtic, mecànica i estudis espacials
França Maurice Roy (membre de l'Acadèmia Francesa), mecànica i les seves aplicacions
1976
Unió Soviètica Semió Volfkóvitx, química, tecnologia del fòsfor, desenvolupament de funcions científiques de quimicalització de l'agricultura soviètica
RDA Max Steenbeck (membre de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya), química, tecnologia de fibres artificials
1977
Unió Soviètica Mikhaïl Lavréntiev, matemàtica i mecànica
Estats Units Linus Carl Pauling (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units), química i bioquímica
1978
Unió Soviètica Anatoli Petróvitx Aleksàndrov, ciència i tecnologia nuclear
Regne Unit Alexander Robertus Todd (president de la Royal Society britànica), química orgànica
1979
Unió Soviètica Aleksandr Oparin, bioquímica
Hongria Béla Szőkefalvi-Nagy (membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria), matemàtica

Dècada de 1980[modifica | modifica el codi]

1980
Unió Soviètica Borís Paton, metal·lúrgia i tecnologia de metalls
Txecoslovàquia Jaroslav Kožešník (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), matemàtica aplicada i mecànica
1981
Unió Soviètica Vladímir Kotélnikov, enginyeria electrònica
Bandera de la República Federal Socialista de Iugoslàvia Pavle Savić (membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts), química i física
1982
Unió Soviètica Iuli Khariton, física
Regne Unit Dorothy Crowfoot Hodgkin (membre de la Royal Society britànica), bioquímica i química de cristalls
1983
Unió Soviètica Andrei Kursànov, fisiologia i bioquímica vegetal
Pakistan Abdus Salam, física
1984
Unió Soviètica Nikolai Bogoliúbov, matemàtica i física teòrica
Alemanya Rudolf Mössbauer, física
1985
Unió Soviètica Mikhaïl Sadovski, geologia i geofísica
Mèxic Guillermo Haro, astrofísica
1986
Unió Soviètica Sviatoslav Fiódorov, oftalmologia i microcirugia ocular
Txecoslovàquia Josef Řiman (membre de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències), bioquímica
1987
Unió Soviètica Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física
Estats Units John Bardeen, física
1988
Unió Soviètica Serguei Sóbolev, matemàtica (concedit a títol pòstum)
França Jean Leray, matemàtica
1989
Unió Soviètica Nikolai Bàssov, física
Estats Units Hans Bethe, física

Dècada de 1990[modifica | modifica el codi]

1993
Rússia Dmitri Likhatxov, humanitats
Estats Units John Kenneth Galbraith, economia i ciències socials
1994
Rússia Nikolai Kotxetkov, química de carbohidrats i síntesi orgànica
Estats Units James D. Watson, biologia molecular
1995
Rússia Vitali Guínzburg, física teòrica i astrofísica
França Anatole Abragam, física de l'estat condensat i mètodes d'estudi en física nuclear
1996
Rússia Nikolai Krasovski, teoria matemàtica de control i teoria del joc
Alemanya Friedrich Hirzebruch, geometria i topologia algebraica
1997
Rússia Borís Sokolov, estudis de la biosfera de la Terra, descobriment del sistema geològic Wend, treballs clàssics en coralls fòssils
Estats Units Frank Press, física de la Terra sòlida
1998
Rússia Aleksandr Soljenitsin, literatura, filologia i història russa
Japó Yosikazu Nakamura, eslavista dedicat a la popularització de la literatura i la cultura russa al Japó
1999
Rússia Valentín Ianin, estudis arqueològics de la Russa medieval
Alemanya Michael Müller-Wille, estudis de les relacions exteriors de la Russa medieval primerenca

Dècada de 2000[modifica | modifica el codi]

2000
Rússia Andrei Víktorovitx Gapónov-Grékhov, electrodinàmica, física del plasma, electrònica física
Estats Units Charles Hard Townes, electrònica quàntica, màser i làser
2001
Rússia Aleksandr Spirin, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes
Estats Units Alexander Rich, estudis sobre l'estructura d'àcids nucleics i funcions dels ribosomes
2002
Rússia Olga Ladíjenskaia, matemàtica
Suècia Lennart Carleson, matemàtica
2003
Rússia Ievgueni Txàzov, cardiologia
Estats Units Alexander Rich, cardiologia
2004
Rússia Guri Martxuk, creació de nous models i mètodes de solució de física nuclear de reactors, estudis atmosfèrics i física oceànica
Estats Units Edward N. Lorenz, teoria de la circulació general de l'atmosfera, teoria d'atractors caòtics de sistemes dissipats
2005
Rússia Iuri Ossipian, física de l'estat sòlid
Regne Unit Sir Peter Hirsch (membre de la Royal Society britànica), física de l'estat sòlid
2006
Rússia Nikolai Laverov, geologia i geofísica
Estats Units Rodney Charles Ewing, cicle de combustible nuclear, maneig de residus nuclears
2007
Rússia Andrei Zalizniak, lingüista
Regne Unit Simon Franklin, pels seus estudis sobre la història i cultura russa
2008
Rússia Ievgueni Primakov, ciències socials
França Hélène Carrère d'Encausse, (membre de l'Acadèmia Francesa), pels seus estudis sobre els processos polítics i socials durant els períodes soviètic i post-soviètic de Rússia
2009
Rússia Vadim Ivanov, desenvolupament de la química bioorgànica
Japó Ryōji Noyori, desenvolupament de la química bioorgànica i la síntesi asimètrica catalíctica

Dècada de 2010[modifica | modifica el codi]

2010
Rússia Spartak Beliàiev, física
Països Baixos Gerardus 't Hooft, física
2011
Rússia Vladimir Tartakovski, per la seva destacada contribució al desenvolupament de la química tècnica, química orgànica i industrial
Estats Units Roald Hoffmann per la seva destacada contribució al desenvolupament de la "química teòrica aplicada" i la creació de models d'estructura generalitzada i reactivitat de molècules.
2012
Rússia Gleb Dobrovolski - per la seva destacada contribució en el camp de la ciència del sòl.
Estats Units Richard W. Arnold - per la seva destacada contribució al desenvolupament de la ciència teòrica i aplicada del sòl i la creació de models de comportament dels sòls en els diferents paisatges del món.
2013[1]
Rússia Ludvig Faddéiev - per les seves excel·lents contribucions a la teoria quàntica de camps i la teoria de les partícules elementals
Estats Units Peter Lax - per la seva destacada contribució la teoria hidrodinàmica de solitons.
2014
Rússia Anatoli Derevianko - per la seva destacada contribució al desenvolupament d'un nou concepte científic fonamental de la formació del tipus físic modern de l'home i la seva cultura.
Suècia Svante Pääbo - pels seus èxits destacats en el camp de l'arqueologia i la paleogenètica.
2015[2]
Rússia Leonid Kéldix - per les seves excel·lents contribucions a la física dels fenòmens de túnels, inclòs l'efecte túnel en semiconductors i la seva relació amb els espectres electrònics i de vibració del cristall, l'obertura de la modificació túnel dels espectres d'absorció òptica, ionització de túnel d'àtoms, molècules i matèria condensada per camps òptics làser de gran abast
Canadà Paul Corkum - per la seva contribució a la física ultraràpida, inclòs l'interval d'attosegons, i els processos d'interferometria de les funcions d'ona d'electrons en els àtoms i molècules amb resolució espacial i temporal sense precedents.

Referències[modifica | modifica el codi]