Mireia Vidal-Conte
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 gener 1970 (53 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - ciències de la informació Universitat de Barcelona - teoria de la literatura Universitat Oberta de Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, jornalista cultural, Simposi, escriptora, traductora, crítica literària, editora |
| Gènere | Poesia, assaig i traducció |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Miquel de Palol i Muntanyola (2018–2020) |
Premis | |
| Lloc web | mireiavidal-conte.blogspot.com.es |
  | |
Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 25 de gener de 1970) és poeta, crítica literària i traductora.[1]
És llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UB).[1] Col·labora, eventualment, en les publicacions: Revista Caràcters, Llavor cultural, Núvol, Diari Ara i El Punt Avui.
Com a poeta, ha estat inclosa en les antologies: Mig segle de poesia catalana, de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, El poder del cuerpo, de Meri Torras; Erato, bajo la piel del deseo, de Pura Salceda; Máscaras i reclams (Homenatge a la poeta Montserrat Abelló) i Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (Raffaelli Editore).
És traductora de Virginia Woolf, Brigitte Oleschinski, Eugenia de Vasconcellos, Anne Sexton, Anne Carson, Sophia de Mello Breyner Andressen, Ana Cristina Cesar, Teresa Rita Lopes i Felícia Fuster.
Els músics Eduard Iniesta, el Cor Sarabanda, la també poeta Mireia Calafell i Fina han musicat alguns dels seus poemes.
Ha fet recitals arreu dels Països Catalans, Madrid, Praga, L'Habana, L'Alguer i és creadora de l'antologia-espectacle Com elles, una antologia de poesia del s. XX (editada el 2017 per Lleonard Muntaner).
Va ser editora, prologuista i curadora de l'obra final del poeta Màrius Sampere: L'esfera insomne, Démens, Alien i la terra promesa, Descodificacions, Nadie y la luz.
Els seus poemes han estat traduïts al txec, l'italià, l'anglès, el romanès i el castellà.
Obra poètica[modifica]
- Gestual, Lleida, Pagès ed., 2005.
- Pragari, Barcelona, ed. Columna, 2005.
- Anomena'm nom, Lleida, Pagès ed., 2007.
- Margarides de fons, Valls, Cossetània ed., 2008.
- Orlando natural, Barcelona, LaBreu ed., 2010.
- 5 cm (la cicatriu), Girona, CCG, 2013.
- Veces, Barcelona, Terrícola, 2015.
- Ouse, Barcelona, La Breu, 2016.
- Com elles. Antologia de poetes del S. XX, Palma, Lleonard Muntaner ed., 2017
- Bèsties 13. Màrius Sampere, Barcelona, Edicions Poncianes, 2015.
- Severa Rosa. Palma, Lleonard Muntaner, 2020.
Premis literaris[modifica]
- "Recull-Benet Ribas", 2005, Gestual
- "Premi Miquel de Palol", 2005, Pragari
- "Premi Maria Mercè Marçal", 2007, Anomena'm nom
- "Premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell" de poesia, 2007, Margarides de fons'
- "Premi Serra d'Or 2017 de poesia", per Ouse.[2]
Referències[modifica]
1. Conferència Felícia Fuster. Biblioteca de Piera.
7. Crítica sobre la poeta Rosina Ballester."El Crit". Diari El punt Avui.
8. Comiat a Màrius Sampere. Diari Ara.
9. Miquel de Palol sobre Severa Rosa.
10. Sebastià Alzamora. "Mireia Vidal-Conte: Escriptura en expansió"
11. Màrius Sampere: Àlien i la Terra promesa.
12. Premi Serra d'Or 2017, pel poemari Ouse.
14. Escriptores centenàries: Felícia Fuster, una vida, un pinzell, un poema.
15. Listen to the poet. Lyrik-line.
16. Ouse, Premi Crítica Serra d'Or 2017.
17. Com elles. Poesia escènica.
18. Orlando natural.
19. Jaume Pons Alorda a Núvol: "Escric des del ventre"
14. Premi Comas i Maduell, Ciutat de Tarragona.
15. Programa de ràdio "De boca a orella", R4.