Modest Urgell i Inglada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:08, 8 oct 2011 amb l'última edició de Rlbberlin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Marina, de Modest Urgell. Museu d'Art de Girona

Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839 - ídem, 1919), de vegades utilitzà el pseudònim de Katúfol, fou un pintor i comediògraf català.

Biografia

Estudià a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Josep Serra Porsón i Lluís Rigalt. Passà una estança a París, on tractà Gustave Courbet, i s'adscriví al realisme. Els anys 1860 les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions organitzades a la Llotja, i també exposà sense èxit a Madrid. A Girona va fundar el museu municipal.[1]

Per evitar la febre groga que afectava Barcelona, el 1870 va marxar a Olot, convidat per Joaquim Vayreda, creador d'una escola paisatgística, que va influir en Urgell, dedicant-se des de llavors principalment al paisatge. Els anys següents Urgell va fer petites estades a Arenys de Mar, Gelida i Tolosa de Llenguadoc. Durant aquest temps rep mots encàrrecs, cosa que el permet viure exclusivament de la pintura.

Exposà habitualment a la Sala Parés des de la seva fundació el 1877, i obtingué èxits a les exposicions nacionals de Madrid el 1876, 1892 i 1895, on obtingué la primera medalla amb El Pedregal, poble civilitzat; també guanyà les màximes condecoracions en les exposicions de Barcelona de 1894, 1896 i 1898, i participà a exposicions de Filadèlfia i Munic. Membre fundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya, des del 1894 fou professor de paisatge a la Llotja i el 1902 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona.

Des de molt jove Urgell havia sentit interès pel teatre, i amb els anys i la tranquil·litat econòmica, va desenvolupar la seva passió per escriure, col·laborant amb Lluís Graner com a director escènic d'espectacles. També va treballar com a decorador, realitzant diversos treballs, entre ells el Cafè Torino del Passeig de Gràcia i la Maison Dorée.

El seu fill, Ricard Urgell i Carreras, també fou pintor.

Obra

La seva obra se centra principalment en paisatges i marines solitaris, amb un ambient trist i misteriós, sovint amb localitzacions a cementiris i ermites, en un estil de vegades comparat amb el d'Arnold Böcklin.

Amb obra al MNAC, als museus provincials de Girona, Palma de Mallorca i Lugo, a la Kunsthalle d'Hamburg, etc. Reuní reproduccions de bona part de la seva obra a l'àlbum Catalunya (1905).[2]

Com a escriptor, publicà diverses obres de teatre:Turbonada (1870) Lluny dels ulls (1898), Un terròs de sucre (1898), Añoranza! (1899), Por (1901), Valor (1907); també escrigué la seva autobiografia: El murciélago. Memorias de una patum (1913).

Premis i reconeixements

  • 1876 - Segona Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid
  • 1895 - Primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb El Pedregal, poble civilitzat

Referències

  1. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 230. ISBN 84-95554-27-5. 
  2. Catàleg online a museusenlinia.gencat.cat

Bibliografia

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.