Mohandas Gandhi: diferència entre les revisions
| Línia 65: | Línia 65: | ||
Parar el moviment de l'Índia La lectura de Mahadev Desai (deixat) cap a fora una lletra a Gandhi del viceviceroy en la casa de Pispa, Mumbai, 7 d'abril de 1939 . |
Parar el moviment de l'Índia La lectura de Mahadev Desai (deixat) cap a fora una lletra a Gandhi del viceviceroy en la casa de Pispa, Mumbai, 7 d'abril de 1939 . |
||
La Segona Guerra Mundial va explotar en 1939 quan l'Alemanya nazi va envair Polònia. Inicialment, Gandhi havia afavorit la política "indiferent" i no violenta britànica, però la inclusió unilateral de l'Índia van ofendre altres líders del Congrés en la guerra, sense la consulta dels representants de la gent. Tots els membres del Congrés triats per a dimitir d'oficina en massa. Després de deliberacions molt llargues, '''Gandhi va declarar que l'Índia no podria ser partit a una guerra aparentment que era lluitada per a la llibertat democràtica, mentre que aqueixa llibertat va ser negada a l'Índia si mateix'''. Mentre que va progressar la guerra, Gandhi va intensificar la seua demanda per a la independència, esbossant una resolució cridant perquè els Britànics paren l'Índia. Aquest era Gandhi i la rebel·lió més definitiva del partit del congrés va tindre com a objectiu l'assegurar de l'eixida britànica de vores índies. |
La Segona Guerra Mundial va explotar en 1939 quan l'Alemanya nazi va envair Polònia. Inicialment, Gandhi havia afavorit la política "indiferent" i no violenta britànica, però la inclusió unilateral de l'Índia van ofendre altres líders del Congrés en la guerra, sense la consulta dels representants de la gent. Tots els membres del Congrés triats per a dimitir d'oficina en massa. Després de deliberacions molt llargues, '''Gandhi va declarar que l'Índia no podria ser partit a una guerra aparentment que era lluitada per a la llibertat democràtica, mentre que aqueixa llibertat va ser negada a l'Índia si mateix'''. Mentre que va progressar la guerra, Gandhi va intensificar la seua demanda per a la independència, esbossant una resolució cridant perquè els Britànics paren l'Índia. Aquest era Gandhi i la rebel·lió més definitiva del partit del congrés va tindre com a objectiu l'assegurar de l'eixida britànica de vores índies. |
||
Jawaharlal Nehru que s'assentava al costat de Gandhi en la sessió general d'AICC, 1942 Gandhi va ser criticat per alguns membres del partit del congrés i altres grups polítics indis, favorable-Britànics i contra Britànics. Alguns se sentien que això Gran Bretanya d'oposició en la seua lluita de la vida o de la mort era immoral, i altres se sentien que Gandhi no feia prou. Parar l'Índia va fer el moviment més poderós de la història de la lluita, amb detencions i violència totals en una escala sense precedent. Els milers de combatents de la llibertat van ser matats o danyats pel foc del policia, i els centenars de milers van ser arrestats. Gandhi i els seus partidaris et van fer el clar que no recolzarien l'esforç de la guerra a menys que l'Índia fora concedida independència immediata. Ell fins i tot va aclarir que aquest vegada el moviment no seria parat si els actes individuals de la violència van ser comeses, dir que "va ordenar l'anarquia" al voltant d'ell era "anarquia pitjor que verdadera." Ell va invitar tots els membres del Congrés i indis per a mantenir disciplina via ahimsa, i Karo Ja Farigola de Menorca ("fer o dau") en la causa de l'última llibertat. Als Britànics van arrestar a Gandhi i al comitè de treball del congrés sencer a Bombai el 9 d'agost de 1942. Van sostenir Gandhi per dos anys al palau d'Aga Khan en Punix. Era ací que Gandhi va patir dos bufits terribles en la seua vida personal. El seu 42 anys - la vella secretària Mahadev Desai va morir d'un atac del cor 6 dies després i la seua esposa Kasturba mor després de 18 mesos d'empresonament al febrer de 1944; Gandhi va patir sis setmanes més avant un atac sever de la malària. Ho van llançar abans del final de la guerra el 6 de maig de 1944 a causa de la seua salut que fallava i cirurgia necessària; el Raj no vol que ell morira en la presó i que això, produís ràbia en la nació. Encara que el moviment parat de l'Índia tenia èxit moderat en el seu objectiu, la supressió despietada del moviment va portar orde a l'Índia abans de fi de 1943. En el final de la guerra, l'imperi britànic va donar indicacions clares que l'energia seria transferida a les mans índies. A aquest punt Gandhi va cridar de la lluita, i van llançar a al voltant 100.000 presos polítics, incloent la direcció del congrés. |
Jawaharlal Nehru que s'assentava al costat de Gandhi en la sessió general d'AICC, 1942 Gandhi va ser criticat per alguns membres del partit del congrés i altres grups polítics indis, favorable-Britànics i contra Britànics. Alguns se sentien que això Gran Bretanya d'oposició en la seua lluita de la vida o de la mort era immoral, i altres se sentien que Gandhi no feia prou. Parar l'Índia va fer el moviment més poderós de la història de la lluita, amb detencions i violència totals en una escala sense precedent. Els milers de combatents de la llibertat van ser matats o danyats pel foc del policia, i els centenars de milers van ser arrestats. Gandhi i els seus partidaris et van fer el clar que no recolzarien l'esforç de la guerra a menys que l'Índia fora concedida independència immediata. Ell fins i tot va aclarir que aquest vegada el moviment no seria parat si els actes individuals de la violència van ser comeses, dir que "va ordenar l'anarquia" al voltant d'ell era "anarquia pitjor que verdadera." Ell va invitar tots els membres del Congrés i indis per a mantenir disciplina via ahimsa, i Karo Ja Farigola de Menorca ("fer o dau") en la causa de l'última llibertat. Als Britànics van arrestar a Gandhi i al comitè de treball del congrés sencer a Bombai el 9 d'agost de 1942. Van sostenir Gandhi per dos anys al palau d'Aga Khan en Punix. Era ací que Gandhi va patir dos bufits terribles en la seua vida personal. El seu 42 anys - la vella secretària Mahadev Desai va morir d'un atac del cor 6 dies després i la seua esposa Kasturba mor després de 18 mesos d'empresonament al febrer de 1944; Gandhi va patir sis setmanes més avant un atac sever de la malària. Ho van llançar abans del final de la guerra el 6 de maig de 1944 a causa de la seua salut que fallava i cirurgia necessària; el Raj no vol que ell morira en la presó i que això, produís ràbia en la nació. Encara que el moviment parat de l'Índia tenia èxit moderat en el seu objectiu, la supressió despietada del moviment va portar orde a l'Índia abans de fi de 1943. En el final de la guerra, l'imperi britànic va donar indicacions clares que l'energia seria transferida a les mans índies. A aquest punt Gandhi va cridar de la lluita, i van llançar a al voltant 100.000 presos polítics, incloent la direcció del congrés.(le olia el culo)tenia pelos espantosos y negros en el culo... |
||
== Independència i partició de l'Índia (1945-1947) == |
== Independència i partició de l'Índia (1945-1947) == |
||
Revisió del 18:39, 29 març 2010
Mohandas Karamchand Gandhi (Gujarati: મોહનદાસ કરમચંદ ગાંધી mohandās karamchand gā̃dhī, IPA: /moɦənd̪äs kərəmtʃənd̪ gä̃d̪ʱi/, 2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948); va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa "gran ànima"; prové de les formes del sànscrit maha -"gran" i atma -"ànima").
Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l'Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar Dret a les universitats de Ahmadabad i Londres, i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l'any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.
Una vegada de tornada a l'Índia, des de 1918 va figurar obertament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar nous mètodes de lluita (les vagues i les vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència com a mitjà per resistir el domini britànic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantenir correspondència amb Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no violenta. En va destacar la Marxa de la sal, una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. L'any 1931 va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava l'esquerra. El 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per negociar amb els nacionalistes; però, atès que no es va trobar una solució satisfactòria, aquests van radicalitzar les seves postures. Gandhi i la seva esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentre que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.
La seva influència moral sobre el desenvolupament de les conversacions que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, però la separació del Pakistan el va descoratjar profundament.
Una vegada assolida la independència, Gandhi va intentar de reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o ‘treballadors', els pàrias o ‘intocables' i els mlecha o ‘bàrbars') i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l'Índia i fa defensar els musulmans al territori hindú, per la qual cosa va ser assassinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de gener de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seves cendres van ser llançades al riu Ganges.
Gandhi va portar una vida simple, confeccionant les seues pròpies peces de roba i a més sent un destacat vegetarià:
- Sent que el progrés espiritual ens demanda que deixem de matar i menjar els nostres germans, criatures de Déu, i només per satisfer les nostres pervertides i sensuals ganes. La supremacia de l'home sobre l'animal s'hauria de demostrar no sols avergonyint-nos del bàrbar costum de matar-los i devorar-los, sinó cuidant-los, protegint-los i amant-los. No menjar carn constitueix sense cap mena de dubte un gran ajuda per a l'evolució i la pau del nostre esperit.
Els primers anys
Karamchand Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner, a l'Índia. Era el fill de Karamchand Gandhi, un primer ministre local, i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Sa mare, Putlibai, la quarta esposa de son pare, va tenir una gran influència en la seva infància, quan Gandhi va aprendre de ben menut a no fer mal cap ésser viu, a ser vegetarià, a dejunar per purificar-se i ser tolerant amb altres credos i sectes. Als tretze anys va contreure matrimoni, arranjat pels seus pares, amb Kasturba Makharji, qui tenia la mateixa edat que ell i amb la qual va tenir quatre fills.
Gandhi va ser un estudiant mediocre de jove a Portbandar i posteriorment a Rajkot, ja que just aconseguí passar l'examen d'admissió a la Universitat de Bombai l'any 1887 i es matriculà a l'Escola de Samaldas, a Bhavnagar. No hi va estar molt de temps, però va aprofitar l'avinentesa d'estudiar a Anglaterra, país que considerava el bressol de filòsofs i poetes, el centre de la civilització.
Va tornar a l'Índia després d'aconseguir llicenciar-se per exercir l'advocacia a Anglaterra. Va intentar establir-se com a advocat a Bombai, però no va tenir gaire èxit, perquè aleshores la professió d'advocat estava saturada i Gandhi no era una figura dinàmica als tribunals. Va tornar a Rajkot, on va dur a terme la modesta tasca de preparar peticions a litigants. Va haver de deixar aquesta feina després d'un altercat amb un oficial britànic en un incident en què va intentar advocar per al seu germà gran. En aquesta ocasió, l'any 1893, va acceptar signar un contracte de treball per un any amb una companyia índia que operava a Natal, a Sud-àfrica.
Moviment dels drets civils a Sud-àfrica (1893-1914)
En aquest punt en la seua vida Gandhi era una persona de caràcter moderat, tímid i políticament indiferent. Va llegir per primera vegada un periòdic a l'edat de 18 anys i en parlar en un tribunal patia d'un gran por escènica. Sud-àfrica ho va canviar radicalment quan va viure la humiliació i l'opressió a què estaven subjectes els indis en aquella regió. Un dia en un tribunal de Durban, un magistrat anglès li va demanar que es llevara el turbant que portava posat, a la qual cosa Gandhi es va negar, eixint impetuosament de la cort.
No obstant això, l'incident que serviria com un catalitzador del seu activisme polític va ocórrer diversos anys després, quan viatjant a Pretòria va ser tret forçosament del tren on viatjava en l'estació de Pietermaritzburg, quan es va negar a mudar-se de la primera classe on viatjava a la tercera classe, la qual es destinava la gent de color. Més tard, viatjant en una diligència, va ser colpejat pel conductor quan es va negar a cedir el seu seient a un passatger de pell blanca. A més, en aquest viatge va patir altres humiliacions al no donar-li allotjament en uns quants hotels degut a la seua raça. Aquesta experiència el va posar molt més en contacte amb els problemes que patien quotidianament la gent de color a Sud-àfrica. I en aquest país, després d'haver patit el racisme, prejudicis i injustícia va començar a qüestionar la situació social dels seus conterranis i el seu mateix en la societat.
Quan es va vèncer el seu contracte, es va preparar a tornar a l'Índia. En la festa de comiat en el seu honor en Durban, mirant un periòdic es va informar que s'estava elaborant una llei en l'Assemblea Legislativa de Natal, la qual negaria el vot als indis. Posposà la seva tornada l'Índia i es va dedicar a la tasca d'elaborar diverses peticions, tant a l'assemblea de Natal com al govern britànic tractant d'evitar que la dita llei fora aprovada. Si bé no va aconseguir el seu objectiu, ja que la llei va ser promulgada, va aconseguir, no obstant això, cridar l'atenció sobre els problemes de discriminació racial contra els indis a Sud-àfrica.
Va estendre la seua estada en aquest país fundant el Partit Indi del Congrés de Natal en 1894. A través d'aquesta organització va poder unir a la comunitat índia a Sud-àfrica en una força política homogènia, inundant a la premsa i al govern amb denúncies de violació dels drets civils dels indis i evidències de la discriminació dels britànics a Sud-àfrica. Gandhi va tornar breument a l'Índia per a portar a la seua esposa i fills a Sud-àfrica. Al seu tornada, al Gener de 1897, un grup d'hòmens blancs el va atacar i van tractar de linxar-lo. Com a clara indicació dels valors que mantindria per tota la seua vida, va refusar denunciar davant de la justícia als seus atacants, indicant que era un dels seus principis el no buscar ser rescabalat en els tribunals pels danys perpetrats sobre la seua persona.
Al principi de la guerra de Sud-àfrica, Gandhi va considerar que els indis havien de participar en la dita guerra si aspiraven legitimar-se com a ciutadans amb plens drets. Així, va organitzar cossos de voluntaris no combatents que assistiren als britànics. No obstant això, en acabar la guerra, la situació dels indis no va millorar; de fet va continuar deteriorant-se.
En 1906, el govern de Transvaal va promulgar una llei que obligava tots els indis a registrar-se. Açò va ocasionar una protesta massiva a Johannesburg on per primera vegada Gandhi va adoptar la plataforma dita satyagraha (‘afecció o devoció a la veritat') que consistia en una protesta no violenta.
Gandhi va insistir en el fet que els indis desafiaren obertament, però sense violència, la llei promulgada, patint el castic que el govern voldria imposar. Aquest desafiament va durar set anys en els quals milers d'indis van ser empresonats (incloent Gandhi en diverses ocasions), assotats i fins i tot afusellats per protestar, refusar registrar-se, cremar les seues targetes de registre i qualsevol altra forma de protesta no violenta. Si bé el govern va aconseguir reprimir la protesta dels indis, la denúncia en l'exterior dels mètodes extrems utilitzats pel govern de Sud-àfrica finalment va obligar el general sud-africà Jan Christian Smut a negociar una solució amb Gandhi.
Inspiració
Durant els seus anys a Sud-àfrica, Gandhi es va inspirar en la Bhagavad Gita i en els llibres de Tolstoi, particularment en El Regne de Déu està en tu. En la dècada de 1880 Tolstoi s'havia convertit profundament a la causa de l'anarquisme cristià. Gandhi va traduir un altre llibre d'aquest autor cridat Carta a un hindú escrit en 1908, en resposta als nacionalistes indis que recolzaven la violència. Gandhi va romandre en contacte amb Tolstoi fins a la mort d'aquest en 1910. La carta de Tolstoi es basa en la filosofia hindú de les Vedes i les ensenyances de Krishna en relació amb el creixent nacionalisme indi. Gandhi també es va inspirar en l'escriptor americà Henry David Thoreau que va escriure el famós assaig La desobediència civil.
La vida personal de Gandhi
Gandhi va tornar a l'Índia en 1915. Per a aquesta època ja havia canviat els seus hàbits i estil de vida adoptant els més tradicionals de l'Índia. Va tractar al principi de llançar un nou periòdic i de practicar l'advocacia, però va ser dissuadit per Gopal Krishna Gokhale, qui li va convèncer a dedicar-se a labors de major importància nacional.
Gandhi i la seua esposa Kasturba van viatjar per tota l'Índia. Mantenia una copiosa correspondència amb diferents personatges en aquest país i continuava experimentant amb la seua dieta i aprofundint els seus coneixements sobre religió i filosofia, però sobretot, va prestar principal atenció a la política.
Segona Guerra Mundial i la retirada de l'Índia: Parar el moviment de l'Índia La lectura de Mahadev Desai (deixat) cap a fora una lletra a Gandhi del viceviceroy en la casa de Pispa, Mumbai, 7 d'abril de 1939 . La Segona Guerra Mundial va explotar en 1939 quan l'Alemanya nazi va envair Polònia. Inicialment, Gandhi havia afavorit la política "indiferent" i no violenta britànica, però la inclusió unilateral de l'Índia van ofendre altres líders del Congrés en la guerra, sense la consulta dels representants de la gent. Tots els membres del Congrés triats per a dimitir d'oficina en massa. Després de deliberacions molt llargues, Gandhi va declarar que l'Índia no podria ser partit a una guerra aparentment que era lluitada per a la llibertat democràtica, mentre que aqueixa llibertat va ser negada a l'Índia si mateix. Mentre que va progressar la guerra, Gandhi va intensificar la seua demanda per a la independència, esbossant una resolució cridant perquè els Britànics paren l'Índia. Aquest era Gandhi i la rebel·lió més definitiva del partit del congrés va tindre com a objectiu l'assegurar de l'eixida britànica de vores índies. Jawaharlal Nehru que s'assentava al costat de Gandhi en la sessió general d'AICC, 1942 Gandhi va ser criticat per alguns membres del partit del congrés i altres grups polítics indis, favorable-Britànics i contra Britànics. Alguns se sentien que això Gran Bretanya d'oposició en la seua lluita de la vida o de la mort era immoral, i altres se sentien que Gandhi no feia prou. Parar l'Índia va fer el moviment més poderós de la història de la lluita, amb detencions i violència totals en una escala sense precedent. Els milers de combatents de la llibertat van ser matats o danyats pel foc del policia, i els centenars de milers van ser arrestats. Gandhi i els seus partidaris et van fer el clar que no recolzarien l'esforç de la guerra a menys que l'Índia fora concedida independència immediata. Ell fins i tot va aclarir que aquest vegada el moviment no seria parat si els actes individuals de la violència van ser comeses, dir que "va ordenar l'anarquia" al voltant d'ell era "anarquia pitjor que verdadera." Ell va invitar tots els membres del Congrés i indis per a mantenir disciplina via ahimsa, i Karo Ja Farigola de Menorca ("fer o dau") en la causa de l'última llibertat. Als Britànics van arrestar a Gandhi i al comitè de treball del congrés sencer a Bombai el 9 d'agost de 1942. Van sostenir Gandhi per dos anys al palau d'Aga Khan en Punix. Era ací que Gandhi va patir dos bufits terribles en la seua vida personal. El seu 42 anys - la vella secretària Mahadev Desai va morir d'un atac del cor 6 dies després i la seua esposa Kasturba mor després de 18 mesos d'empresonament al febrer de 1944; Gandhi va patir sis setmanes més avant un atac sever de la malària. Ho van llançar abans del final de la guerra el 6 de maig de 1944 a causa de la seua salut que fallava i cirurgia necessària; el Raj no vol que ell morira en la presó i que això, produís ràbia en la nació. Encara que el moviment parat de l'Índia tenia èxit moderat en el seu objectiu, la supressió despietada del moviment va portar orde a l'Índia abans de fi de 1943. En el final de la guerra, l'imperi britànic va donar indicacions clares que l'energia seria transferida a les mans índies. A aquest punt Gandhi va cridar de la lluita, i van llançar a al voltant 100.000 presos polítics, incloent la direcció del congrés.(le olia el culo)tenia pelos espantosos y negros en el culo...
Independència i partició de l'Índia (1945-1947)
Gandhi va recomanar al Congrés rebutjar les propostes del Pla de la Missió del Gabinet creat pels britànics en 1946. Sospitava que la idea de compartir el poder amb la Lliga Musulmana i les divisions i descentralització que el pla implicava eren problemàtiques. No obstant això en aquesta ocasió el partit es va oposar Gandhi i van acceptar la idea de crear un govern que reemplaçaria el britànic al més prompte possible i evitar que Mohammed Ali Jinnah i la Lliga Musulmana obtingueren una paritat política amb el secular partit del Congrés.
Entre 1946 i 1947, més de 5.000 persones van morir en enfrontament entre hindús i musulmans. La Lliga era popular en les regions on hi havia una majoria musulmana, com Panjab, Bengala, Sindh, NWFP i Balutxistan. El pla de la divisió de l'Índia va ser aprovat pel Congrés com una forma d'evitar una guerra civil hindú-musulmana a gran escala.
Els líders del Congrés sabien que si bé Gandhi era visceralment oposat a la partició de l'Índia, també era pràcticament impossible acceptar el pla sense l'aprovació de Gandhi, perquè el respatler de què gaudia en tota l'Índia era molt fort. Sadar Patel, persona de confiança de Gandhi, va ser l'encarregat d'aconseguir el seu consentiment al pla de divisió.
Gandhi gaudia de gran influència en les comunitats hindús i musulmanes. La seua mera presència evitava i parava desordres i motins. S'oposava vehementment a qualsevol pla que implicara la partició de l'Índia. D'altra banda, la Lliga Musulmana argumentava que la superioritat numèrica dels hindús oprimiria sistemàticament a la minoria musulmana en una Índia unida i que una nació musulmana separada era l'única solució. No obstant això, molts musulmans en l'Índia vivien junt amb hindús, sikhs, budistes, cristians, jains, parsis i jueus i eren partidaris de la unitat de l'Índia. Però Mohammed Ali Jinnah tenia un ampli respatler en el Panjab Occidental, Sindh, NWFP i Bengala Oriental, és a dir tot el que forma hui en dia Pakistan i Bangla Desh. El dia de la transferència del govern, Gandhi no ho va celebrar com en la resta de l'Índia i va estar només aqueix dia en la seua residència en Calcuta.
Assassinat i darreres paraules
El 30 de gener de 1948 quan Gandhi es dirigia a una reunió per a resar, va ser assassinat en Pispa House, Nova Delhi per Nathuram Godse, un radical hindú aparentment relacionat amb grups ultra dretans de l'Índia, com era el partit Hindú Hahasabha, que l'acusaven de debilitar el nou govern en la seua insistència que li foren pagats a Pakistan els diners promesos. Godsed i el seu company conspirador Narayan Adopte van ser jutjats i condemnats a mort. La seua execució es va realitzar el 15 de novembre de 1949. No obstant això, el que es considera com a instigador de l'assassinat, el president del partit Hahasabha, Vinayak Damodar Savarkar, va quedar lliure sense cap càrrec per falta de proves.
Una prova de la lluita de Gandhi i la seua recerca de Déu està en les seues últimes paraules abans de morir, quan va exclamar: Hey, Rama (Oh, Déu méu). Açò s'interpreta com un signe de la seua espiritualitat, així com el seu idealisme en la recerca de la pau en el seu país. Aquestes paraules estan escrites en el seu monument a Nova Delhi. Després d'un multitudinari enterrament, les cendres de Gandhi foren tirades al mar.
Crítiques sobre la postura política de Mahatma Gandhi
Diversos historiadors han criticat l'aparent posició de Gandhi quant al sorgiment de Hitler i Mussolini, incloent la seua declaració que els jueus guanyarien l'amor de Déu en anar voluntàriament cap a les seues morts.
La seua oposició a la violència va arribar a extrems quan en 1940 després de la invasió dels Nazis de les Illes del Canal de la Mànega, va manar un missatge al poble britànic indicant:
- Deixen les armes, per quant aquestes no serviran per a salvar-los a vostès ni a la humanitat. Han d'invitar a Hitler i Mussolini que prenguen tot el que vulguen dels seus països. Si volen ocupar les seues cases, vagen-se d'elles. Si no els permeten eixir sacrifiquin-se a ells, però sempre refusen rendir-los obediència.
Altres historiadors van ser més enllà i van atacar Gandhi d'hipòcrita, a causa del que percebien com a inconsistència entre la seua posició de no-violència i un suposat maltractament a les dones i també suposades declaracions racistes contra els africans en la seua estada a Sud-àfrica.
Les crítiques s'estenen fins al comitè del Premi Nobel, on l'assessor del comitè, el professor Jacob Worm-Müller, va escriure un informe en el qual expressa la seua comprensió en l'admiració cap a la persona de Gandhi: "És, indubtablement, una persona bona, noble i ascètica - un home prominent merescudament honrat i amat per les masses a l'Índia". Més l'informe continua en la consideració de Gandhi com a polític i representant del poble: "... presenta violents canvis en les seues polítiques, que difícilment poden ser explicades pels seus seguidors. (...) És un lluitador per la llibertat i un dictador, un idealista i un nacionalista. És sovint un 'Crist', però llavors, de sobte, es convertix en un polític vulgar".
Durant el conflicte indi-pakistanés, Gandhi va fer públiques les seues idees sobre obviar les polítiques de pau i no-violència contra Pakistan en cas d'hostilitats, molt en oposició a les seues opinions sobre el conflicte bèl·lic entre Gran Bretanya i l'Alemanya nazi (mencionats dalt).
Posteriorment un altre informe emès per Muller indica: "Es podria dir que el seu bé coneguda lluita per Àfrica del Sud és en benefici dels indis residents allí, i no els "negres", els que viuen en condicions pitjors."
El 26 de setembre de 1896, Gandhi es va dirigir a les masses per a expressar el seu disgust pel tracte que els anglesos donaven als indis en els termes següents: "La nostra és una contínua lluita en contra de la degradació infligida sobre nosaltres pels europeus, els que desitgen degradar-nos al nivell de vulgars kaffir, l'ocupació dels quals és caçar i la seua única ambició és recol·lectar bestiar per a comprar una esposa, i després morir en indolència (...)"
Reconeixements
Gandhi mai va arribar a rebre el premi Nobel de la Pau, encara que va ser nomenat cinc vegades entre 1937 i 1948. Dècades després, no obstant això, el Comitè que administra el premi Nobel van declarar la injustícia de tal omissió, que van atribuir als sentiments nacionalistes dividits que van negar tal premi a Gandhi.
Quan al Dalai Lama li va ser atorgat el dit premi en 1989, el president del comitè va declarar que en part aquest premi s'atorgava en tribut a Mahatma Gandhi.
El Govern de l'Índia atorga un premi a què denominen el Premi de la Pau Mahatma Gandhi que ha estat concedit, entre altres, a Nelson Mandela, el dirigent sud-africà.
El 30 de gener se celebra el Dia de la Pau en record d'aquest home.
Biografia
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
Bibliografia
- Bhana, Surendra and Goolam Vahed. The Making of a Political Reformer: Gandhi in South Africa, 1893–1914. New Delhi: Manohar, 2005.
- Bondurant, Joan V. (1988). Conquest of Violence : The Gandhian Philosophy of Conflict. Princeton UP. (ISBN 0-691-02281-X) Image d'une plume
- Chadha, Yogesh. Gandhi: A Life. (ISBN 0-471-35062-1)
- Chernus, Ira. American Nonviolence: The History of an Idea, chapter 7. (ISBN 1-57075-547-7)
- Dutta, Krishna and Andrew Robinson. Rabindranath Tagore: An Anthology, 1997, Londres: Picador/Macmillan. (ISBN 0-330-34962-7)
- Easwaran, Eknath. Gandhi The Man. (ISBN 0-915132-96-6)
- Gandhi, Rajmohan (1990). Patel: A Life. Navajivan Publishing House. (ISBN 81-7229-138-8) Image d'une plume
- Hunt, James D. Gandhi in London, New Delhi, Promilla & Co., 1978.
- Mann, Bernhard. "The Pedagogical and Political Concepts of Mahatma Gandhi and Paulo Freire". In: Claußen, B. (Ed.) International Studies in Political Socialization and Education, Bd. 8, Hambourg, 1996. (ISBN 3-926952-97-0)
- Rühe, Peter. Gandhi : A Photo biography., 2002. (ISBN 0-7148-9279-3)
- Sharp, Gene. Gandhi as a Political Strategist, with Essays on Ethics and Politics, Boston, Extending Horizon Books, 1979.
- Sofri, Gianni. Gandhi and India: A Century in Focus, 1995. (ISBN 1-900624-12-5)
Vegeu també
- Pacifisme
- Pare de la nació
- En 1982 el director Richard Attenborough porta la seua vida al cine en la pel·lícula Gandhi, interpretada per Ben Kingsley.
Enllaços
Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB
Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD