Morimotoïta
 Morimotoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₃(TiFe2+)(SiO₄)₃ |
| Epònim | Nobuo Morimoto (en)   |
| Localitat tipus | Mina Fuka, Fuka, Bicchu-cho (Bitchu-cho), Takahashi City, Prefectura d'Okayama, Regió de Chugoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.08 |
| Dana | 51.4.3c.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,162Å; |
| Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
| Color | negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | gris |
| Densitat | 3,8 g/cm³ (mesurada); 3,75 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Zr, Al, Mn, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-017 |
| Any d'aprovació | 1992 |
| Símbol | Mmt |
| Referències | [1][2] |
La morimotoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Rep el seu nom de Nobuo Morimoto (1925-2010), mineralogista i professor de les Universitats d'Osaka i Kyoto.
Característiques[modifica]
La morimotoïta és un silicat de fórmula química Ca₃(TiFe2+)(SiO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992, i publicada per primera vegada el 1995. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morimotoïta pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Fuka, a la ciutat de Takahashi, dins la prefectura d'Okayama, a la Regió de Chugoku (Honshū, Japó). També ha estat descrita al complex alcalí del riu Ice, a la Colúmbia Britànica (Canadà); al riu Morotu, a l'óblast de Sakhalín (Rússia); al mont Rasvumtxorr, al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk (Rússia); i al comtat de San Benito, a Califòrnia (Estats Units).
Referències[modifica]
- ↑ «Morimotoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 5 octubre 2017].