Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgMudhàffar-ad-Din Xah Qajar
Xa de Pèrsia
Muzaffer-Ed-Din.jpg
Naixement 23 de març de 1853
Teheran
Mort 3 de gener de 1907(1907-01-03) (als 53 anys)
Teheran
Premis Cavaller de lOrde del Toisó d'Or
Knight of the Order of St. Alexander Nevsky
Order of the Black Eagle
Grand Cross of the Imperial Order of Leopold
Order of Saint Anna, 1st class
Order of the White Eagle
Order of Saint Stanislaus, 1st class
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar (Teheran 25 de març de 1853- 6 de gener de 1907) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar. Era fill de Nàssir-ad-Din Xah Qajar (1848-1896 ) i de Xukuh al-saltana (filla de Fath Ali Mirza i néta de Fat·h-Alí Xah Qajar, xa del 1797 al 1834).

Príncep hereu[modifica | modifica el codi]

Inicialment el primer hereu (wali ahd) fou el seu germà gran Sultan Mahmud Mirza (nascut el 1849) el 5 d'octubre de 1849, però va morir l'abril de 1850. Llavors fou hereu Sultan Muin al-din Mirza (nascut el 8 de febrer de 1852 i proclamat l'agost, però va morir el 6 de novembre de 1856. Tot seguit l'hereu fou Muhammad Qasim Mirza (tot i que la seva mare no era una princesa qajar), nascut el 1852 i proclamatr el 4 d'agost de 1857, que igualment va morir jove el 29 de juny de 1858. Llavors Mudhàffar al-Din va ser nomenat governador de l'Azerbaidjan (1861) i proclamat formalment hereu el 21 de maig de 1862. Es suposa que posteriorment el seu germà gran, Masud Mirza (Zill al-Sultan), nascut el 5 de gener de 1850[1] o un germà més jove, Kamran Mirza (Naib al-saltana Amir-i-Kabir), nascut el 22 de juliol de 1856[2] van presentar algunes objeccions, però quan quasi quanta anys després fou assassinat Nasir al-Din Shah l'1 de maig de 1896, Mudhàffar al-Din va pujar al tron sense cap oposició visible i fou coronat a Teheran el 8 de juny de 1896.

Regnat[modifica | modifica el codi]

El tresor estava esgotat i el 1897 va acceptar la proposta del sadr-i azam Amin al-Dawla de contractar experts belgues per reorganitzar i dirigir el servei de duanes. Els primers experts van arribar el 1898 i van fer reformes molt eficaces però impopulars entre els perses. Els ingressos van començar a augmentar però els comerciants van veure disminuir els seus marges per l'augment de taxes; també els religiosos es van oposar a la taxació per "cristians" sobre musulmans. El nombre de belgues fou cada cop més gran i les seves tasques ampliades, el que fou vist com una submissió del país a l'estranger. Com que ni amb l'augment dels ingressos el govern en tenia prou, va contractar dos préstecs a Rússia (gener del 1900 i abril de 1902) el que va reforçar la idea que el xa estava disposat a vendre el país als estrangers. També es van vendre concessions a empreses estrangeres que van aportar petits beneficis entre les quals la concessió a W. K. d'Arcy de prospeccions petrolieres (28 de maig de 1901), les primeres al país. Els diners recaptats van servir en part per pagar els deutes de sous a l'exèrcit, però també a donar pensions a funcionaris que eren corruptes, i a pagar les gran despeses de la casa reial amb viatges a Europa freqüents (1900, 1902 i 1905) on, a part de les despeses mèdiques degut a la salut precària del xa, es feien altres despeses extravagants. Va estar a Anglaterra el 1900 (però va marxar a causa de la mort d'un fill de la reina Victòria) i el 1902 (el rei Eduard VII es va negar a atorgar al xa l'orde de la Xarretera) si bé el 1903 aquesta orde fou enviada a Teheran, portada per Lord Downe, després de certes negociacions.

Va donar el govern provincial de l'Azerbaijan, com era costum, al seu fill hereu, però aquest va actuar amb avarícia i rapacitat. Un germà, Malik Mansur Mirza (Shuja al-saltana) va ocupar diverses vegades el govern del Fars (que va tenir 10 canvis de governador entre 1896 i 1907). A Arabistan i Luristan els funcionaris perses no hi volien anar. A alguns llocs del país els babis foren atacats en incidents aïllats.

El 1903 Pèrsia fou assolada per una epidèmia de còlera que va arribar a Teheran el 1904. El xa va sortir de la capital cap a Talikan, i quan el còlera va arribar a aquesta zona, va voler sortir del país i fou difícil de convèncer-lo per restar. Les mesures higièniques preses pels belgues per aturar l'epidèmia van resultar també impopulars. Ja passat el perill va viatjar per tercer cop a Europa.

Quan van començar les protestes constitucionalistes va tardar a actuar i aquestes es van engrandir fins que ja era massa tard. Els esdeveniments es van precipitar als darrers mesos de 1906 i es va crear el parlament i promulgar la Llei Fonamental (Kanum-i asasi) que el xa va haver de signar el 30 de desembre de 1906 només 7 dies abans de morir, perquè els reformistes temien que si el xa moria el seu hereu no acceptaria les reformes i voldria restaurar l'absolutisme (com va passar).

Família[modifica | modifica el codi]

Mudhàffar al-Din es va casar diverses vegades: la primera (1867) amb la seva cosina Amirzadi Taj ul-Mulk Umm al-Khhalkan, mare del príncep hereu (i successor) Muhàmmad-Alí Xah Qajar (nascut el 21 de juny de 1872), que fou repudiada el 1874 i es va casar en segones noces amb Hajji Mirza Ali Khan Nasir us-Sultana (+ 1 de novembre de 1909), que erta filla gran de Mirza Muhammad Taqi Khan-e Farahani Amir Kabir o Amir-i-Nizam (que fou primer ministre) i de Izzat al-Dawla (germana de Nàssir-ad-Din Xah Qajar). la segona vers 1875 amb Xahzadi Nizhat us-Sultana, filla de Xahzada Ismail Mirza Shuja al-saltana. La tercera el 1881, amb Ashraf Khanum Surur al-saltana, que fou l'esposa principal i era filla gran del príncep Firuz Mirza Nusrat al-Dawla que fou governador de Fars i Azerbaidjan. La quarta amb Nur al-Daula, una dama de l'Azerbaidjan. La quinta amb Dilpasand Khanum Muazzaz al-saltana. La sexta (vers 1896) amb Ulfat Khanum Khazin-i-Aqdas (+ 7 de gener de 1907). La setena esposa podria ser Hazrat-e-Olia. Va tenir sis fills:

  • 1) Muhammad Ali Xah, xa de Pèrsia
  • 2) Xahzada[3] Malik Mansur Mirza Shua al-Sultana (+ 1920)
  • 3) Xahzada Abu'l Fath Mirza Salar al-Daula[4]
  • 4) Xahzada Abu l-Fazil Mirza, Azad al-Sultan[5]
  • 5) Xahzada Husain Quli Mirza (Hossein-gholi Mozaffari) Nuzrat us-Sultana[6]
  • 6) Xahzada Nasir al-Din Mirza[7]

Y 17 filles:

  • 1) Xahzadi[8] Fakhr al-Sultana (+ 1926)
  • 2) Xahzadi Ihtiram al-Sultana (+1903)
  • 3) Xahzadi Qamar al-Daula (+ 1893)
  • 4) Xahzadi Ashraf us-Sultana (+1907)
  • 5) Xahzadi Izzat al-Daula (Umm al-Khakan)
  • 6) Xahzadi Qamar us-Sultana (+1924)
  • 7) Xahzadi Nur al-Sultana
  • 8) Xahzadi Shams al-Mulk
  • 9) Xahzadi Shukoh al-Sultana
  • 10) Xahzadi Malika ul-Mulk àlies Shukoh al-Daula
  • 11) Xahzadi … Khanum (+ amb 12 anys)
  • 12) Xahzadi Ashraf Khanum Fakhr al-Daula
  • 13) Xahzadi Aqdas al-Sultana
  • 14) Xahzadi Aqdas al-Daula
  • 15) Xahzadi Nazhat al-Mulk
  • 16) Xahzadi Anwar al-Daula
  • 17) Xahzadi Faruk al-Daula

Germans de Mudhàffar al-Din:

  • 1) Xahzada[3] Sultan Mahmud Mirza (+ 1850)
  • 2) Xahzada Sultan Masud Mirza Zill al-Sultan (+ 1918)
  • 3) Xahzada Sultan Muin ud-din Mirza (+ 1856)
  • 4) Xahzada Malik Xah Mirza (++ als pocs mesos de néixer)
  • 5) Xahzada Sultan Muhammad Mirza (+ als vuit dies de néixer)
  • 6) Xahzada Muhammad Qasim Mirza Amir-i-Kabir (+ 1858)
  • 7) Xahzada Sultan Husain Mirza Jalal al-Dawla (+ 1868)
  • 8) Muzaffar al-Din Xah, xa de Pèrsia
  • 9) Xahzada Rukn al-Din Mirza (+ 1856 amb tres anys)
  • 10) Xahzada Kamran Mirza, Amir-i-Kabir (+ 1927)
  • 11) Xahzada Sultan Nuzrat sl-Din Mirza Salar us-Sultana (+ vers 1904)
  • 12) Xahzada Mansur al-Din Mirza (+1883).
  • 13) Xahzada Muhammad Reza Mirza Rukn al-Sultana (+ vers 1952)
  • 14) Xahzada … Mirza (+ 1883)
  • 15) Xahzada Malik Qasim Mirza (+1887)
  • 16) Xahzada … Mirza (+ 1890)
  • 17) Xahzada Husain Ali Mirza (Hosein-Ali Turkman Naseri) Yamin us-Sultana (+ vers 1945)
  • 18) Xahzada Rukn ud-din Mirza (+ ?)
  • 19) Xahzada Sultan Ahmad Mirza Azad al-Sultana (+ 1939)
  • 20) Xahzada … Mirza. (+1892)
  • I va tenir també 22 germanes.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. va ser governador de Mazanderan 1861-1865, de Fars 1862-1865, de Isfahan 1865-1870, de Fars 1870-1871, de Fars 1872-1873, de Yedz 1878-1888, de l'Arabistan, Khuzestan, Luristan i Kermanshah 1880-1887/1888, de Yedz 1889-1890, de Isfahan 1906-1907, de Fars maig a juliol de 1908, de Isfahan 1916 i altre cop de 1917 a 1918. Exiliat a Europa del 1908 al 1916, mort a Isfahan, 2 de juliol de 1918, deixant 14 fills i 11 filles
  2. fou gobernador de Teheran de 1860 a 1861 i de 1875 a 1876, de Mazanderan i Gilan de 1878 a 1884, i de Khuurasan del 1916 al 1917. Ministre de la Guerra de 1869 a 1873, el 1884, el 1896 i del 1906 al 1909, i primer ministre el 1909. Va morir el 1927 deixant 3 fills i 9 filles
  3. 3,0 3,1 Shazada = príncep
  4. governador de Kermanxah 1897-1899, de Zandjan 1899-1900, d'Arabistan, Luristan and Burujud 1901-1904, de Khorasan 1904-1905, de Kurdistan 1905-1906. Revoltat contra el seu germà el 1907 fou derrotat i exiliat tornant el 1911, fent un segon intent de revolta i derrotat i exiliat el 1913. Va tornar i va intentar enderrocar als Pahlevi el 1926 però va fallar i va fugir a Europe i va viure exiliat a Haifa i Alexandria. Va morir el 1961
  5. governador d' Hamadan 1898-1901, de Sultanabad 1901-1903, de Gilan 1903-1906, de Luristan i Kermanxah 1911-1912, de Sultanabad 1913-1914 i de Luristan i Kermanxah 1920-1921. Mort el 1922
  6. Governador de Fars 1915, de Kirman 1915-1918, i de Fars altre cop 1921-1922. Mort després d'aquesta data
  7. governador del Khorasan, 1916, mort després d'aquesta data
  8. Shazadi = princesa

Referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar Modifica l'enllaç a Wikidata