Museu d'Art Modern de Tarragona

Infotaula d'edificiMuseu d'Art Modern ; Casa Martí Franquès
Dades
Tipus	Museu d'art
Construcció	1976
Construcció	XVIII
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Tarragona
Localització	Casa Martí
	41° 07′ 02″ N, 1° 15′ 30″ E / 41.117203°N,1.258433°E
BCIL
Identificador	IPAC: 12460
Activitat
Fundador	Diputació de Tarragona
Lloc web	dipta.cat…

Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona
	; Casa Martí, seu del Museu d'Art Modern; de Tarragona
Dades
Tipus	museu d'art
Història
Creació	1976
Fundador	Diputació de Tarragona
Activitat
Àmbit	Art modern
Governança corporativa
Seu	Carrer de Santa Anna, núm. 8; Tarragona;
Lloc web	http://www.dipta.cat/mamt

El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona va ser creat l'any 1976 per promoure l'estudi i el coneixement de l'art modern i contemporani i, així mateix, per conservar i mostrar el seu patrimoni artístic i compartir-lo amb la comunitat.^[1] Amb aquesta finalitat es va constituir, doncs, el Museu, dotat d'una biblioteca auxiliar, un centre de documentació i un arxiu fotogràfic. L'edifici que acull el Museu, situat a la Part Alta de Tarragona, és fruit de la unió de tres cases del segle XVIII, i rehabilitat per l'arquitecte Jaume Mutlló. L'any 1991 en fou inaugurada la restauració i el condicionament estructural tal com el coneixem actualment.

L'any 2008 el Museu d'Art Modern va presentar la renovació de la seva exposició permanent amb un nou projecte museogràfic que aporta un important caràcter didàctic a la presentació de les col·leccions.

Per tal de facilitar l'apropament de l'art a un ampli sector de públic infantil i juvenil, el Museu d'Art Modern ofereix als centres d'ensenyament, mitjançant el MAMT Pedagògic, la possibilitat de realitzar visites guiades per a grups escolars, a partir dels tres anys, amb la concertació prèvia de cita. El Servei Pedagògic amplia anualment la seva oferta pedagògica a fi d'involucrar la comunitat docent en l'aprenentatge del coneixement de l'art modern i contemporani.

Història[modifica]

L'any 1976 la Diputació de Tarragona creà el Museu d'Art Modern amb la intenció de conservar i mostrar el patrimoni artístic d'aquesta Institució. Les col·leccions de la Diputació, pròpiament, s'havien iniciat al començament dels anys seixanta, quan s'adquiriren a les germanes de l'escultor Julio Antonio totes les obres que conservaven de l'artista.^[2] A partir d'aquesta data, i amb l'assessorament del director de l'Escola d'Art de Tarragona, Lluís M. Saumells, es van comprar les col·leccions d'obres dels escultors Santiago Costa i Vaqué i Salvador Martorell i Ollé, i les de pintura de Josep Sancho i Piqué.

També des de l'any 1943, durant un temps anualment i després cada dos anys, la Diputació convocava els premis d'escultura Julio Antonio i els de pintura Josep Tapiró, i es reservava la propietat de les obres premiades.

El fet és que la Diputació de Tarragona conservava un important patrimoni artístic que no estava a l'abast de la ciutadania.

L'any 1976, arran del trasllat de l'Escola Taller d'Art de l'antiga seu del Carrer Santa Anna a les noves dependències de Sant Pere Sescelades, es disposà d'una part de la Casa Martí que fins aleshores havia acollit l'esmentada Escola, on, a partir d'aquell moment, s'ubicà el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.

Casa Martí[modifica]

La Casa Martí (o Casa Martí Franquès) és una casa senyorívola del segle xviii protegida com a bé cultural d'interès local. Durant el segle xix fou casa pairal de la noble família Martí d'Ardenyà.^[3]

Edifici amb un pis d'alçada, planta baixa i golfa. A la façana principal hi ha tres nivells d'obertures de caràcter diferent: a la primera planta hi ha el portal d'accés amb porta d'arc rebaixat; a la segona, balcons amb barrots de ferro; a la tercera finestres en filera i molt juntes, en arc de mig punt que ventilen les golfes i un ràfec de fistonejat remata l'edifici. Té un oratori d'estil neogòtic i cúpula al saló principal.^[3]

Les col·leccions[modifica]

Història d'un Tapís[modifica]

El 27 de setembre de 1968 Joan Miró signa un dibuix, un primer esborrany en què assenyalava les diferents parts que constituïen el Tapís de Tarragona, per a la seva execució per Josep Royo.

Aquest dibuix fou un dels gests que palesaren l'agraïment del mestre, davant els embats que la vida aporta, vers un jove metge, el Dr. Rafel Orozco. Aquest metge atengué Maria Dolors Miró, l'única filla de l'artista, la nit de Cap d'Any de 1966, quan fou atropellada pel tren en creuar el pas a nivell de Mont-roig del Camp.

Aquest fatídic esdeveniment, i la generositat del Dr. Orozco, propiciaren que el pagament dels honoraris mèdics professionals no fossin de caràcter monetari, sinó que aquest demanà un quadre al pintor per al nou centre assistencial del qual en seria director, l'avui desaparegut Hospital de la Creu Roja de Tarragona.

La resposta, al cap d'uns mesos, fou una pintura com a avançada d'un projecte més ambiciós que encetaria una nova vessant en la trajectòria de Joan Miró:la realització d'un tapís de gran dimensions.

Joan Miró batejà l'obra com a Tapís de Tarragona, i l'encarrega al jove artista Josep Royo, que havia contribuït a la renovació de la Fàbrica de Tapissos Aymat de Sant Cugat del Vallès, que més endavant es coneixeria com a Escola Catalana de Tapisseria.

Aquell projecte fou l'inici d'un camí compartit entre Joan Miró i Josep Royo, que els porta a la recerca de nous espais per a la realització de les seves obres conjuntes, com per exemple l'emblemàtica Farinera de Tarragona, que veurà sortir d'entre els seus murs obres de cabdal importància per a molts creadors.

Creu Roja conserva la propietat del Tapís de Tarragona i l'ha cedit en dipòsit a la Diputació de Tarragona per a ser exhibit en aquest Museu d'Art Modern.

Bronze nu. Julio Antonio: Una vida d'escultor[modifica]

El Museu d'Art Modern de Tarragona rebé l'any 1968 el llegat d'una gran part de l'obra de l'escultor Julio Antonio (Móra d'Ebre, 1889 – Madrid, 1919).

Tot i que en l'exposició es poden veure diverses facetes del treball de Julio Antonio, del qual cal destacar la seva tasca en la renovació de l'escultura a l'Estat espanyol i la seva vinculació al moviment literari de la Generación del 98, l'objectiu principal de la mostra és apropar a la ciutadania de les nostres comarques i als visitants en general el Monument als Herois de 1811, i posar en valor la relació existent entre l'art i la societat amb què conviu.

Cal dir, també, que la ubicació del monument —Rambla Nova, cruïlla carrers d'Yxart i de Cañellas— l'ha convertit en una icona de la ciutat però, tot i això, molts dels que han fet seu aquest espai difícilment ens dirien quatre dades sobre el monument. Transició. El pas del s. XIX al s. XX

A més de Julio Antonio, altres artistes van viure el pas del segle xix al XX a les comarques de Tarragona. Mentre que en pintura creadors com Josep Tapiró, Josep Sancho Piqué, José Nogué Massó i Antoni Torres Fuster van seguir pautes academicistes, en escultura Santiago Costa, Josep Cañas i Josep Pujol Montané es van obrir a noves tendències i van creuar fronteres.

El Taller i l'Escola. De la República a la Democràcia[modifica]

El Taller- Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Proclamada la II República, l'any 1931, la Generalitat basti un important projecte a l'entorn de la cultura del país. La creació del Taller- Escola de Pintura i Escultura a Tarragona, suposa l'existència a Tarragona d'un centre capdavanter en la formació d'arts plàstiques.

La proposta dirigida per Ignasi Mallol i Joan Rebull, juntament amb els professors Salvador Martorell, Enric Cristòfol Ricart, Josep Maria Capdevila i Rafael Benet, contribuí a la formació d'un gran nombre d'alumnes, alguns dels quals, com ara Josep Busquets i Ódena, Sadurní Garcianguera, M. Teresa Ripoll, Antonio Gonzalo Lindín o Enric Pinet, esdevingueren artistes reconeguts.

L'Escola fou destruïda a causa dels bombardeigs que patí la ciutat de Tarragona en el decurs de la guerra civil.

Art Contemporani[modifica]

La democratització del sistema polític que facilità el desenvolupament artístic intern i les relacions internacionals, així com la intensa comercialització del fenomen artístic, propiciaren, als anys vuitanta, un fort desenvolupament de les arts plàstiques. Tot i això, a la darrera dècada del segle l'entusiasme va decaure, però no així el treball i la qualitat dels artistes.

Biennal d'Art[modifica]

Amb la Medalla Julio Antonio d'escultura i la Medalla Tapiró de pintura, la Diputació de Tarragona instaura, l'any 1944, uns premis per al foment de la creació artística.

Aquest guardó tingué, en els seus inicis, caràcter anual, però amb el pas del temps ha esdevingut la Biennal d'Art tal com és coneguda actualment. L'edició de 2012 va guanyar-la Àngel Pomerol.

La Capella - Tom Carr[modifica]

Aqua et tempus, la instal·lació que podem veure a La Capella és resultat de l'exposició del mateix nom que l'artista va realitzar en aquest museu el 1997. La mostra va tenir una antítesi, Ignis et tempus, que es presentà paral·lelament al Museu de Graz. Ordre i geometria són elements constants en la seva producció escultòrica; formes com el quadrat, el triangle i el cercle es presenten en tipologies molt variades, més o menys fràgils, tot jugant amb els buits, l'aire i la llum que les penetren i les envolten.

Obres destacades[modifica]

Relació d'artistes del museu ^{[cal citació]}[modifica]

A[modifica]

B[modifica]

C[modifica]

D[modifica]

E[modifica]

F[modifica]

G[modifica]

H[modifica]

I[modifica]

J[modifica]

L[modifica]

M[modifica]

N[modifica]

O[modifica]

P[modifica]

Q[modifica]

R[modifica]

S[modifica]

T[modifica]

V[modifica]

X[modifica]

Olga Xirinachs

Referències[modifica]

↑ Ricoma, Rosa M. «Joan Miró, història d'un tapís». Cultura i paisatge, 4, 2009 [Consulta: 15 novembre 2014].
↑ Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 «Rambla Vella de Tarragona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Art Modern de Tarragona

«Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona a la Tarracowiki». Arxivat de l'original el 27 de setembre 2010. [Consulta: 24 novembre 2010]., d'on s'ha copiat text amb llicència CC-BY-SA 3.0
Web oficial del Museu d'Art Modern de Tarragona

[culturapaisatge-1] Ricoma, Rosa M. «Joan Miró, història d'un tapís». Cultura i paisatge, 4, 2009 [Consulta: 15 novembre 2014].

[Duran-2] Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].

[patmapa-3] 3,0 ^3,1 «Rambla Vella de Tarragona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2013].

[1]

[2]

[3]