Vés al contingut

Ofèlia Dracs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOfèlia Dracs
Dades
Tipuscol·lectiu d'escriptors Modifica el valor a Wikidata
Història
FundadorMiquel Desclot, Carles Reig i Morell, Josep Albanell i Tortades, Jaume Cabré i Fabré i Joaquim Soler i Ferret Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Premis

Ofèlia Dracs fou un col·lectiu literari català. Estava format per un nucli fix d'escriptors (Joan Rendé, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Joaquim Soler, Josep Albanell, Jaume Cabré, Josep Lluís Seguí, Vicenç Villatoro, Margarida Aritzeta, Isidre Grau) i d'altres d'esporàdics (Quim Monzó, Josep Maria Illa, Xavier Romeu, Carme Riera, Joana Escobedo, que només hi van ser els primers anys, i Assumpció Cantalozella i Roser Vernet, que s'hi van incorporar a la darrera etapa). El col·lectiu va apostar per aprofundir en la literatura de gènere (eròtica, de misteri...), considerant que la literatura catalana també tenia dret a gaudir d'aquest tipus de narrativa com qualsevol altra llengua del món. Darrere del col·lectiu d'escriptors Ofèlia Dracs s'hi amaguen les inicials dels cognoms dels 5 membres fundadors (el col·lectiu fou fundat l'any 1976 o 77): Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler. Amb aquest elenc inicial també hi participaven activament en Jaume Fuster, Xavier Romeu i Maria Antònia Oliver.[1]

Obra publicada

[modifica]

Altres col·lectius

[modifica]

En l'àmbit de la llengua catalana, altres col·lectius d'escriptors publicats sota un pseudònim com si fossin un sol autor o uns germans són Trencavel (1974-1976), Ignasi Ubach (anys 70 (i 80?), Antoni Munné, Santi Pau, Carles Hac Mor, Fèlix Fanès i possiblement Biel Mesquida i altres, "textualisme ortodox" al diari Tele/eXpres), Taller Llunàtic (anys 70), Emili Xatard (Joan-Lluís Lluís, Gerard Jacquet, Aleix Renyé, Miquel Sargatal i Joan-Daniel Bezsonoff),[2] que va sorgir els anys 90, les Germanes Quintana (entre altres, Mercè Sarrias, Eulàlia Carrillo, Carmen Abarca, Adelaida Perillós, Gisela Pou, Jo Alexander, Care Santos, Isabel Núñez, Isabel Olesti, Eva Piquer i Míriam Iscla, Mercè Ubach), que van sorgir el 1999,[3][4] els Germans Miranda (actius entre el 1998 i el 2003, amb Pere Jordi "Piti" Español, Matthew Tree i molts d'altres) i un de nou que ha sorgit el 2010: Unai Siset (Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Esperança Camps, Vicent Borràs, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó).[5]

Notes i referències

[modifica]
  1. Mercè Picornell i Belenguer: "Trencavel, Ignasi Ubac i la (re)construcció de la literatura", dins Textualisme i subversió: formes i condicions de la narrativa experimental, p. 121. consultat el 30 nov 2010.
  2. S'ha mort l'editor nord-català Robert Avril. L'any 1985 va fundar amb Marie-Ange Falquès l'editorial Trabucaire, a Vilaweb, 16.03.2010. Consultat 1 desembre 2010.
  3. Nou volum de les germanes Quintana, article del 30.01.2002 a Vilaweb. Consultat l'11 de desembre 2010.
  4. Solapa del llibre: Por. Històries de terror, Germanes Quintana, Barcelona: Columna, 2000 (2a ed.).
  5. «Esperança Camps - Dietari | Subsòl». www.ecamps.cat. Arxivat de l'original el 2016-11-19. [Consulta: 18 novembre 2016].


Premis i fites
Precedit per:
Susana Constante
Educación sentimental de la señorita Sonia
Premi La Sonrisa Vertical
1980
Succeït per:
Vicente Muñoz Puelles
Anacaona