Padre Apeles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé-Apeles Santolaria de Puey y Cruells
Biografia
Naixement 29 de juliol de 1966 (1966-07-29) (52 anys)
Barcelona Barcelona
Altres noms Padre Apeles
Religió Catolicisme tradicionalista i Església Catòlica
Educació Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino
Activitat
Ocupació sacerdot, advocat, presentador de televisió
Partit Comunió Tradicionalista

Lloc web www.apeles.info
Facebook: joseapelessantolariadepuey Twitter: joseapeles Instagram: joseapeles Google+: 108322896086310767962 IMDB: nm2673984 Youtube: UCivGn-6e4gJH8m2hJwBY_Fw Pinterest: apeles
Modifica les dades a Wikidata

Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells (Barcelona, 29 de juliol de 1966) popularment anomenat padre Apeles, és un personatge mediàtic d'Espanya, amb ocupacions diverses com sacerdot, advocat, presentador de televisió i comentarista. És renebot de la religiosa Magdalena Cruells i Comas.

Treball professional i personatge públic[modifica]

Va estudiar en el Seminari Menor de Barcelona, posteriorment un curs en l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, passant després al Seminari Major de Tortosa, i d'allí a Roma, on va ser ordenat sacerdot en 1993.

Des de nen es va vincular als mitjans de comunicació i en els anys 1980 va participar en programes infantils radiofònics com Niñolandia de Ràdio Miramar de Barcelona o Peques de Radiocadena Española de Barcelona.[1]

Ha intervingut a Sálvame diario, La Noria, DEC,[2] Espejo público, Crónicas marcianas, Arucitys, El castillo de las mentes prodigiosas,[3] Gran hermano VIP: El desafío, Día a día, Hoy de mañana, Moros y cristianos, Cita con Apeles, De pe a pa, A las diez en casa, Los unos y los otros.

Va tenir una enorme fama en els noranta, en televisió i sobretot en Moros y cristianos, com contertuli amb uns comentaris molt polèmics. Vestit sempre de clergue, intervenia en aquest programa amb format de debat, amb un estil irònic i mordaç que va ser determinant perquè Moros y cristianos es convertís en líder d'audiència.

Va ser desautoritzat per la jerarquia catòlica; la Conferència Episcopal Espanyola va declarar el 1997 que Apel·les mai ha pertangut a cap diòcesi espanyola o a instituts o a congregacions radicades a Espanya, exercint el sacerdoci fora de tota jurisdicció.[4]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Quién es quién en España. Ed. Campillo, S.L. Madrid, 2011. p. 1316
  • López Sancho, Lorenzo. El truco del padre Apeles. ABC. 16-10-1997.
  • Amela, Víctor-M. Entrevista a Josep-Apel·les Santolaria de Puey i Cruells, Padre Apeles, el cura de la tele. Revista. La Vanguardia. 10-03-1997. p. 9.
  • Francisco Umbral. El padre Apeles. El mundo. 26-02-1997. p.
  • Ernest Lluch. Tradicionalismo del padre Apeles. La Vanguardia. 25-09-1997. p. 23.
  • Alas, Leopoldo. Yo confieso. El mundo. 03-05-1997. p.
  • Spain's fashionable Catholicism. The Economist. 02-08-1997. p. 71.
  • Delgado, F. y Balbino Ferrero. Así es el padre Apeles. Lecturas. 16-04-1997. p. 44-48.

Enllaços externs[modifica]