Vés al contingut

Empar Moliner i Ballesteros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Empar Moliner)
Plantilla:Infotaula personaEmpar Moliner i Ballesteros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaÀlex Torío Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1717605 The Movie Database: 1319835
X: emparmoliner Modifica els identificadors a Wikidata

Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966)[1] és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.

Biografia

[modifica]

Cursà estudis de periodisme[2] i s'independitzà ben aviat per dedicar-se a actriu de teatre i cabaret. Però serà amb el periodisme, primer als serveis informatius de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de l'edició barcelonina del diari El País, on es farà un nom.[3]

L'any 1999 publica el recull de contes L'ensenyador de pisos que odiava els mims, relats satírics que van obtenir el reconeixement de crítica i públic, i l'any següent guanya el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne, traduïda a l'alemany.[4] L'any 2004 publica el llibre de contes T'estimo si he begut, considerat el millor llibre de l'any segons La Vanguardia i El Periódico, i traduïda a l'anglès per Peter Bush amb el títol I Love You When I'm Drunk. El 2005 l'aplec de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els quals Moliner va obtenir un èxit indiscutible.[3] Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema) és un recull dels articles que publica cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig camí entre la crònica i la narració.[5] Formà part del col·lectiu Germanes Quintana.

Ha aparegut regularment a programes de ràdio i de televisió. El seu nom sol estar vinculat a polèmiques, tant per la seva condició d'escriptora mediàtica que no s'avergonyeix de sortir a programes de teleescombraries com Crónicas Marcianas, com pel seu costum de criticar i fer burla d'associacions feministes.

El 2008, juntament amb Àlex Torío i Juan Carlos Ortega, presenta el programa Herois quotidians a TV3,[6] una nova proposta que, agafant elements de l'humor i del fals documental, fa una mirada irònica i àcida sobre allò que es considera políticament correcte.

Ha escrit articles d'opinió a diaris com ara Avui, Ara o El País.[7] Actualment és col·laboradora del matí de Catalunya Ràdio, contertuliana dels Matins de TV3 i, en la mateixa cadena, elabora una secció, «El VAR de l'Empar», en el programa Tot es mou.

Obra

[modifica]

Narrativa

[modifica]

Reculls d'articles

[modifica]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Tal com va mostrar ella al programa: Els matins de TV3 22/04/2015 (orig.). Dir: Carme Ros- 2015. 07:55. 06:50. (en català). [Consulta: 23 abril 2015]
  2. «Empar Moliner i Ballesteros». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Galves, Jordi. «Empar Moliner». Lletra. [Consulta: 14 desembre 2015].
  4. Badia, Carme «Empar Moliner: 'La llengua et fa'». Vallesos, Tardor-hivern 2015/2016, pàg. 32-39.
  5. «La provocació d'Empar Moliner». E-notícies. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2012. [Consulta: 14 desembre 2015].
  6. «"Herois quotidians" al xat». TV3. [Consulta: 14 desembre 2015].
  7. «¡Malditos profesores!». El País, 11-06-2007. [Consulta: 14 desembre 2015].
  8. 'La col·laboradora', d'Empar Moliner, ficció sobre el món editorial
  9. Piquer, Eva, Si t'estrenes, arribes a la meta, Ara, 25 de febrer del 2017, pàgina 45
  10. «Empar Moliner guanya el Ramon Llull amb 'Benvolguda'». [Consulta: 28 gener 2022].

Enllaços externs

[modifica]