Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pare Apel·les)
Infotaula de personaThe Most Illustrious and Most Reverend Lord (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Barcelona (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Canonge
21 novembre 2016 –
Nomenat per: Luigi Negri
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsPadre Apeles
Ideologia políticaTradicionalisme, carlisme, monarquisme i reialisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica i catolicisme tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Diplomàtica, Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRelacions internacionals Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ferrara (2014–2020)
Madrid (1995–1998)
Roma (1988–)
Barcelona (1982–2014) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot, advocat, presentador de televisió
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorCanal 4, presentador de televisió (2023–2023)
Costa Crociere, capellà (2023–2023)
arquebisbat de Ferrara-Comacchio, canceller, arxiver, vicecanceller (2014–2020)
Canal Català, periodista, polemista (2008–2010)
Il Secolo XIX (en) Tradueix, corresponsal (2006–2006)
Endemol (2005–2005)
Grupo Godó, comentarista (2004–2005)
Gestmusic (2004–2005)
Zeppelin TV, comentarista (2004–2004)
RAC1, polemista (2003–2004)
Onda Rambla, polemista (2001–2003)
Canal 7 Televisión (en) Tradueix, director de televisió, presentador de televisió (2000–2000)
Hachette, periodista (1997–1997)
Ràdio Televisió Valenciana, polemista (1997–1998)
Telecinco, polemista (1997–1998)
Cadena SER, polemista, radio pundit (en) Tradueix (1996–1997)
Iglesia-Mundo (en) Tradueix, corresponsal (1993–1993)
Institut de Crist Rei Sacerdot Sobirà, professor, notari (1991–1999)
Ràdio Vaticana, locutor, editor polític (1989–1990)
Point de vue (en) Tradueix, corresponsal, periodista (1989–1990)
Cappella Giulia (en) Tradueix, cantor (en) Tradueix (1988–1990)
Catalunya Cristiana, corresponsal, periodista (1984–1990)
Radiocadena Española, locutor de ràdio (1984–1987)
Ràdio Miramar de Badalona, locutor de ràdio (1981–1982) Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereBolero Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoescolàstica i integralisme Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu i piano Modifica el valor a Wikidata
Esportesports eqüestres
escacs
doma
esgrima
bridge Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanzon Modifica el valor a Wikidata
ParentsMagdalena Cruells i Comas (rebestia) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 juliol 1993ordenació sacerdotal en el ritu romà (Església de Sant Jeroni de la Caritat), per Pietro Palazzini
8 desembre 1992diaca catòlic (Gricigliano), per Silvio Oddi
21 març 1992sotsdiaca (Gricigliano), per Alfons Maria Stickler
5 gener 1989acòlit (Conca), per José Guerra Campos
22 maig 1978confirmació (Seminari Menor de Barcelona), per Josep Capmany i Casamitjana Modifica el valor a Wikidata
Premis
finalista Teleprograma d'or
Gran creu de l' Orde de Sant Miquel de l'Ala.
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.apeles.info
IMDB: nm2673984 TMDB.org: 3198539
Facebook: joseapelessantolariadepuey Twitter (X): joseapeles Instagram: joseapeles Telegram: apeles LinkedIn: joseapeles Youtube: UCivGn-6e4gJH8m2hJwBY_Fw Pinterest: apeles Spotify: 0QnuuZNciAxecCnY007RVG iTunes: 1620588464 Amazon Music: B09YMT6WPM Goodreads author: 5594926 Modifica el valor a Wikidata

Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells (Barcelona, 29 de juliol de 1966) popularment anomenat padre Apeles, és un personatge mediàtic d'Espanya, amb ocupacions diverses com sacerdot, advocat, presentador de televisió i comentarista. És renebot de la religiosa Magdalena Cruells i Comas.

Treball professional i personatge públic[modifica]

Va estudiar en el Seminari Menor de Barcelona, posteriorment un curs en l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, passant després al Seminari Diocesà de Tortosa, i d'allí a Roma, on va ser ordenat sacerdot el 1993.

Des de petit es va vincular als mitjans de comunicació i en els anys 1980 va participar en programes infantils radiofònics com Niñolandia de Ràdio Miramar de Barcelona o Peques de Radiocadena Española de Barcelona.[1][2]

Ha intervingut a Sálvame, La Noria, DEC,[3] Espejo público, Crónicas marcianas, Arucitys, El castillo de las mentes prodigiosas,[4] Gran hermano VIP: El desafío, Día a día, Hoy de mañana, Moros y cristianos, Cita con Apeles, De pe a pa, A las diez en casa, Los unos y los otros.

Va tenir una enorme fama en els noranta, en televisió i sobretot en Moros y cristianos, com a contertulià amb uns comentaris molt polèmics. Vestit sempre de clergue, intervenia en aquest programa amb format de debat, amb un estil irònic i mordaç que va ser determinant perquè Moros y cristianos es convertís en líder d'audiència.

Les seves actuaciones van ser desautoritzades per la Conferència Episcopal Espanyola que va declarar el 1997 que Apel·les "mai ha pertangut a cap diòcesi espanyola o a instituts o a congregacions radicades a Espanya".

Obres[modifica]

Distincions[modifica]

Orde Sobirà i Militar de Malta (Sovrano militare ordine di Malta 9 de maig de 1994)[10]
Orde del Sant Sepulcre (Stato della Città del Vaticano 21 Octubre 2017)
Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi (Dues Sicílies 9 de maig de 1994)
Orde Teutònic (Estat de l'Orde teutònic 20 Novembre 2016)[11]
Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa (Regne de Portugal 25 Març 2007)
Orde dels Sants Maurici i Llàtzer (Regne d'Itàlia 22 Març 2017)
Orde de Sant Miquel de l'Ala (Regne de Portugal 10 Desembre 2005)[12]
Reial Confraria de Cavallers cubicularis de Zamora (Espanya 9 Maig 1996)[13]
Ordre de Vitéz ( 5 Novembre 2021)
Institut nacional per la guàrdia d'honor a les reials tombes del Panteó (Regne d'Itàlia 13 Abril 2011)[14]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Quién es quién en España. Ed. Campillo, S.L. Madrid, 2011. p. 1316
  • López Sancho, Lorenzo. El truco del padre Apeles. ABC. 16-10-1997.
  • Víctor Amela. Entrevista a Josep-Apel·les Santolaria de Puey i Cruells, Padre Apeles, el cura de la tele. Revista. La Vanguardia. 10-03-1997. p. 9.
  • Francisco Umbral. El padre Apeles. El mundo. 26-02-1997. p.
  • Ernest Lluch. Tradicionalismo del padre Apeles. La Vanguardia. 25-09-1997. p. 23.
  • Alas, Leopoldo. Yo confieso. El mundo. 03-05-1997. p.
  • Spain's fashionable Catholicism. The Economist. 02-08-1997. p. 71.
  • Delgado, F. y Balbino Ferrero. Así es el padre Apeles. Lecturas. 16-04-1997. p. 44-48.

Enllaços externs[modifica]