Vés al contingut

Pedro Pablo Kuczynski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPedro Pablo Kuczynski
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pedro Pablo Kuczynski Godard Modifica el valor a Wikidata
3 octubre 1938 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
66è President de la República del Perú
28 juliol 2016 – 23 març 2018
← Ollanta Humala – Martín Vizcarra →
President del Consell de Ministres del Perú
16 agost 2005 – 28 juliol 2006
← Carlos Ferrero – Jorge del Castillo →
Ministre d'Economia i Finances del Perú
16 febrer 2004 – 16 agost 2005
← Jaime Quijandría – Fernando Zavala →
Ministre d'Economia i Finances del Perú
28 juliol 2001 – 11 juliol 2002
← Javier Silva Ruete – Javier Silva Ruete →
Ministre d'Energies i Mines
28 juliol 1980 – 3 agost 1982
← René Balarezo Vallebuona – Fernando Montero Aramburú → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSan Isidro Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióWoodrow Wilson School of Public and International Affairs - administració pública (–1961)
Exeter College - Filosofia, Polítiques i Economia (–1960)
Rossall School (1953–1956)
Universitat de Princeton
Colegio Markham
Royal College of Music
Universitat d'Oxford
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, polític, banquer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBanc Central de Reserva del Perú (1967–1968)
Banc Mundial (1961–1967) Modifica el valor a Wikidata
PartitPeruanos Por el Kambio (2014–2019)
Aliança pel Gran Canvi (–dècada del 2010) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNancy Lange (1997–)
Jane Dudley Casey (1962–1995) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlex Kuczynski
 () Jane Dudley Casey Modifica el valor a Wikidata
PareMax Kuczynski Modifica el valor a Wikidata
ParentsJean-Luc Godard, cosí germà
Joseph E. Casey, sogre
John Casey, germà de l'esposa
Harold Elliot Varmus, concunyat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webppk.pe Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9518086
Facebook: ppkoficial X: PPKamigo Modifica el valor a Wikidata

Pedro Pablo Kuczynski Godard (Lima, 3 d'octubre de 1938) és un economista, empresari i polític peruà que va exercir com a president del Perú de l'any 2016 fins a la seva renúncia el 2018.[1]

En la seva vida política ha fet de ministre d'Energia i Mines al segon govern no consecutiu de Fernando Belaúnde Terry, així com ministre d'Economia i Finances i president del Consell de Ministres durant el govern del President Alejandro Toledo Manrique. En l'actualitat president del partit Peruanos Por el Kambio.

Govern d'Alejandro Toledo

[modifica]

Durant la campanya presidencial d'Alejandro Toledo va treballar com a cap de pla de govern; després del triomf d'aquest, va ser designat ministre d'Economia i Finances. Com a tal, va realitzar acords amb el Fondo Monetari Internacional per ajudar a complir les metes en política econòmica traçades pel govern; no obstant això va ser criticat en nombroses ocasions per Alan García, opositor al govern.[2][3] Després de l'augment de protestes socials en Arequipa per la privatització d'empreses elèctriques, va renunciar al seu càrrec l'11 de juliol de 2002.[4]

Va tornar al càrrec del 16 de febrer de 2004; va ser nomenat President del Consell de Ministres del Perú el 16 d'agost de 2005 i va nomenar a Fernando Zavala Lombardi com a Ministre d'Economia, va romandre com a primer ministre fins a juliol de 2006.

Va ser candidat a President de la República del Perú en les Eleccions generals peruanes de 2011, quedant en el tercer lloc en la primera volta, per sota de Ollanta Humala i Keiko Fujimori.

President de la República

[modifica]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Com a candidat únic en les eleccions internes de Peruanos Por el Kambio (PPK), a l'abril de 2015, Pedro Pablo Kuczynski va anunciar la seva candidatura a la presidència en les eleccions generals de l'any 2016, aconseguint passar a la segona volta després dels comicis de 10 d'abril de 2016 i vèncer a Keiko Fujimori.

Kuczynski va renunciar a la presidència el 23 de març de 2018,[1] després d'una votació d'impeachment amb èxit i dies abans d'una probable votació de condemna, sent rellevat per Martín Vizcarra.[5]

Govern de Pedro Pablo Kuczynski

[modifica]
Pedro Pablo Kuczynski

El govern de Kuczynski va començar el 28 de juliol del 2016 i va finalitzar el 23 de març del 2018, succeint a Ollanta Humala. La segona volta electoral es va donar el 5 de juny del 2016, que Kuczynski va guanyar per un ajustat marge. Pocs dies després del recompte, va confirmar que Alfredo Thorne Vetter seria el Ministre d'Economia i Finances.[6] El 28 de juny, el Jurat Nacional d'Eleccions va fer entrega de les credencials de Kuczynski com a president i de Martín Vizcarra i Mercedes Aráoz com a vicepresidents.[7] El 10 de juliol va anunciar que Fernando Zavala Lombardi seria el president del Consell de Ministres i dies després, tots dos van anunciar els membres del primer gabinet ministerial.[8] Alberto Fujimori fou indultat pe Kuczynski, com a intercanvi perquè el sector fujimorista votara a favor d'investir-lo president al Congrés del Perú.[9]

La Cerimònia de nomenament tingué lloc el 28 de juliol de 2016 al Palau Legislatiu, en presència de Joan Carles I d'Espanya i els presidents Mauricio Macri,[10] Horacio Cartes,[11] Michelle Bachelet, Enrique Peña Nieto, Juan Manuel Santos i Rafael Correa.[12]

Tensió per l'atorgament de facultats legislatives

[modifica]
Fernando Zavala

Un moment de tensió entre l'Executiu i el Congrés es va produir quan el primer va sol·licitar al segon l'atorgament de facultats per legislar en matèria econòmica, seguretat ciutadana, lluita anticorrupció, aigua i sanejament i la reorganització de Petroperú. El 30 de setembre del 2016, després d'un debat de sis hores, el Congrés va atorgar a l'Executiu facultats legislatives per un termini de 90 dies.[13][14] El 7 de gener del 2017, en vèncer-se el termini de 90 dies, el premier Fernando Zavala va anunciar la publicació de 112 decrets legislatius.[15][16]

Escàndol del “negociazo”

[modifica]

El metge Carlos Moreno va ser assessor presidencial en temes de salut des del començament del govern.[17] Era, pel que sembla, una persona de molta confiança del president. De manera que, quan va renunciar el 4 d'octubre del 2016 va cridar l'atenció dels mitjans.[18] Kuczynski va dir en un primer moment que la renúncia del seu assessor es devia a raons personals i al seu recarregat tràfec laboral.[19][20] Tot i això, el mateix Moreno ha explicat que la raó era perquè havien gravat les seves converses al Palau de Govern i que ho estaven involucrant en un cas de corrupció.[21]

El 9 d'octubre, el programa televisiu Cuarto Poder va difondre un àudio en què Moreno comentava sobre un negociat perquè una clínica firmés un conveni amb l'Arquebisbat de Lima i, així, poder accedir a un acord per atendre pacients assegurats al Sistema Integral de Salut (SIS).[22][23][24]

Renúncia del ministre Mariano González

[modifica]

El 27 de novembre del 2016, un informe d'un programa periodístic va revelar que el ministre de Defensa Mariano González Fernández mantenia una relació sentimental amb una assessora del seu despatx, a la qual presumiblement havia afavorit amb un ascens.[25][26] L'endemà, González va presentar la seva renúncia al càrrec, cosa que va ser acceptada pel primer ministre Zavala.[27][28][29] Una setmana després, va ser nomenat en el seu reemplaçament Jorge Nieto Montesinos.[30][31]

Censura al ministre Jaime Saavedra

[modifica]

L'oposició al govern, representada al Congrés per una aclaparadora majoria fujimorista aliada amb la bancada aprista, va començar a qüestionar la tasca del ministre d'Educació, Jaime Saavedra.

Primer va ser pel que fa a l'organització dels Jocs Panamericans del 2019 de Lima, que tot i haver estat anunciada el 2013 (poc abans d'assumir com a ministre), no s'havia avançat prou pel que fa a la construcció de la infraestructura.[32]

Posteriorment un programa televisiu dominical va llançar un reportatge en què denunciava que personal de confiança del ministre havia fet un desviament d'un pressupost de 150 milions de sols destinats per a la compra d'ordinadors. L'oposició al Congrés va anunciar que interpel·laria el ministre per exigir-li que rendís comptes de la seva gestió, particularment pel que fa a la presumpta corrupció. El president Kuczynski va donar suport públicament al seu ministre i va adduir que la campanya en contra seu s'originava en un grup de legisladors associats a universitats privades que pretenien fer canvis en la Llei Universitària per afavorir els seus interessos.[33]

El 7 de desembre de 2016, Saavedra va ser respondre al Congrés voluntàriament onze preguntes, i després d'onze hores d'exposicions i debat, en què el ministre va acceptar que existien irregularitats en les compres realitzades pel seu sector per persones que havien traït la seva confiança, la bancada fujimorista va anunciar que presentaria una moció de censura en contra del ministre com a responsable polític i no respondret satisfactòriament a les preguntes. El 15 de desembre es va dur a terme el debat de censura del ministre, obtenint 78 vots a favor, cap en contra i cap abstenció. A Saavedra se li va donar un termini de 72 hores per presentar la carta de renúncia, que presentà el 17 de desembre i l'endemà es va anunciar al reemplaçament a Marilú Martens.[34]

Censura del gabinet Zabala

[modifica]
El president del Consell de Ministres, Fernando Zavala, al costat d'alguns dels membres del seu gabinet ministerial.
Altres ministres durant una cerimònia protocolar.

El 17 d'agost de 2017 els congressistes de Fuerza Popular van presentar una moció d'interpel·lació contra la ministra d'Educació Marilú Martens qui es trobava en negociacions amb els representants dels mestres, a la recerca de la solució a una prolongada vaga magisterial.[35] El 25 d'agost de 2017 el ple del Congrés va aprovar la interpel·lació, amb 79 vots a favor, 12 en contra i 6 abstencions. Els vots a favor van ser de les bancades de Fuerza Popular, el Apra, Front Ampli i Acció Popular. Es va fixar com a data de la interpel·lació el 8 de setembre. La ministra va respondre un plec de 40 preguntes, principalment sobre la vaga de mestres que encara persistia.[36] Martens va reconèixer deficiències en afrontar la vaga de mestres, però va assegurar que la seva gestió no faria marxa enrere en el reconeixement a la meritocràcia dins del magisteri.

El 13 de setembre, la bancada de Fuerza Popular va anunciar que presentaria una moció de censura contra la ministra, perquè considerava que no havia respost satisfactòriament a les preguntes de la interpel·lació.[37] Davant aquesta amenaça de censura (que seria la segona contra un titular d'Educació en menys d'un any), el primer ministre Fernando Zavala va sol·licitar al Congrés una moció de confiança per al gabinet ministerial en ple. Des del Congrés es va criticar aquesta sol·licitud, assenyalant-se que Zavala se solidaritzés amb una ministra que estava qüestionada, posant en perill a tot el seu gabinet, i més encara, quan encara no s'havia oficialitzat la moció de censura. Es va dir també que la «renovació de la confiança» era alguna cosa que no contemplava la Constitució.[38]

La Junta de Portaveus del Congrés va convocar a Zavala a les quatre de la tarda del 14 de setembre perquè sustentés la seva moció de confiança. Zavala es va presentar al ple del Congrés amb els ministres i va exposar la seva moció en 12 minuts; la seva argumentació es va centrar en la intenció del govern de defensar la política educativa a la qual es pretenia, segons ell, soscavar amb la censura a la ministra d'Educació. Després es va procedir al debat parlamentari.[39] La moció de confiança va ser debatuda durant 7 hores i votada la matinada del 15. El gabinet no va aconseguir obtenir la confiança del Parlament, que va votar amb 77 en contra de la confiança, amb el que es va produir la crisi total del gabinet.[40] A causa de la negació de confiança, el Consell de Ministres del Perú va haver de ser renovat pel president.

Kuczynski va anunciar que el diumenge 17 de setembre anunciaria al nou gabinet que ocuparia el Consell de ministres.[41][42] El 17 de setembre de 2017, la segona vicepresidenta i congressista Mercedes Aráoz Fernández va jurar com a presidenta del Consell de Ministres del Perú i amb això es van anunciar a quatre nous ministres: Claudia Cooper Fort (Economia), Idel Vexler (Educació), Enrique Mendoza Ramírez (Justícia i Drets Humans), Fernando d'Alessio (Salut) i Carlos Bruce (Habitatge).

Presa de jurament del segon gabinet ministerial.

Mercedes Aráoz Fernández va jurar amb els 18 ministres en una cerimònia realitzada al Pati d'Honor del Palau de Govern del Perú. La moció de confiança es va endarrerir fins al 12 d'octubre iniciant-se amb les exposicions del nou gabinet liderat per Aráoz i posterior intervenció de les diferents bancades polítiques del Congrés fins a les 00.30 a. m. de l'endemà. Va donar com a resultat 83 vots a favor i 17 en contra.[43]

Diversos personatges de la política com els mitjans de comunicació van comentar la negació de confiança al primer gabinet; la periodista Rosa María Palacios va enviar un missatge al president demanant-li dissoldre el Congrés i va advertir que «el fujimorisme ha quedat atrapat», el periodista César Hildebrandt també li envio un missatge al mandatari dient-li que «el país li exigeix que s'enfronti al Congrés fujimorista».[44][45][46] L'advocat constitucionalista en una entrevista va dir que el ja ara expresident del Consell de Ministres Fernando Zavala «s'està sacrificant per les polítiques d'Estat», l'expresident del Consell de Ministres Pedro Cateriano va advertir que «Keiko Fujimori vol donar un cop d'estat».[47][48]

Primer procés d'impeachment

[modifica]
Causes
[modifica]
Presidents i figures importants de països americans durant la fundació del Pont de la Integració d'Acre: El tercer a l'esquerra és Alejandro Toledo Manrique, president del Perú i el del seu costat és Luiz Inácio Lula da Silva, president del Brasil. Tots dos acusats per casos de corrupció.

Al novembre de 2017, la Comissió Lava Jato del Congrés, presidida per Rosa Bartra i que es dedicava a investigar les implicacions al Perú de la xarxa de corrupció de l'organització Odebrecht, va rebre una informació confidencial que el president Kuczynski havia tingut vincles laborals amb aquesta empresa, que es remuntaven a l'època en què va ser ministre d'Estat entre 2004 i 2006, sota el govern d'Alejandro Toledo Manrique, malgrat que des de l'esclat del cas Odebrecht, Kuczynski l'havia negat en diverses ocasions. La Comissió va sol·licitar llavors a l'empresa Odebrecht detalls de la seva relació amb Kuczynski, els mateixos que es van donar a conèixer públicament el 13 de desembre de 2017. Es va revelar llavors que Westfield Capital, una empresa d'assessoria de banca d'inversió, fundada i dirigida per Kuczynski, havia realitzat set consultories per a Odebrecht entre novembre de 2004 i desembre de 2007 per 782.207 milions de dòlars, és a dir, coincidint amb l'època que Kuczynski havia estat ministre d'Economia (2004-2005) i president del Consell de Ministres (2005-2006). La informació revelava també que una altra empresa molt relacionada amb Kuczynski, First Capital, constituïda pel seu soci xilè Gerardo Sepúlveda, havia realitzat igualment assessories per a Odebrecht entre el 2005 i 2013.[49]

La informació resultava greument comprometedora per al president, perquè els pagaments a la seva empresa personal de consultoria s'havien realitzat quan era Ministre d'Estat i tractant-se de consultories referides a obres públiques que l'empresa realitzava al Perú. La qual cosa anava contra la norma constitucional que impedeix als ministres d'Estat administrar negocis particulars en l'exercici de la seva funció pública (conflicte d'interessos). Complicava encara més l'assumpte el fet que aquests pagaments provinguessin d'una empresa com Odebrecht, que ara se sap que havia pagat coimas per a adjudicar-se la concessió d'obres precisament sota el govern de Toledo, quan Kuczynski havia estat ministre, una de les quals va ser la construcció de la Ruta interoceànica Brasil-Perú. Encara que els pagaments de Odebrecht a les empreses de consultoria relacionades amb Peruanos Por el Kambio (PPK) eren legals, va haver-hi els qui van especular que podria haver estat part de la retribució de l'empresa per afavorir-la en la bona pro de les obres.

Successos
[modifica]
Pedro Pablo Kuczynski al costat dels seus vicepresidents, Martín Vizcarra i Mercedes Aráoz, en missatge a la Nació previ a la primera sessió del procés d'impeachment.

L'oposició al govern, liderada per Fuerza Popular, va exigir la renúncia de Kuczynski i li va amenaçar amb un procés d'impeachment si no ho feia. Front Ampli, per part seva, va plantejar que es procedís directament al procés d'impeachment. En la mitjanit del 14 de desembre, Kuczynski, mitjançant un missatge a la nació, va negar les acusacions i va dir que no renunciaria al seu càrrec. «Sóc aquí per a dir-los: no abdicaré ni al meu honor ni als meus valors ni a les meves responsabilitats com a president de tots els peruans», va expressar d'entrada.

En el seu defensa, va assegurar no tenir cap relació amb l'empresa First Capital, que era propietat exclusiva de Sepúlveda, i que només un dels pagaments esmentats tenien a veure amb ell, el datat en 2012, quan ja no era ministre d'Estat. Quant a Westfield Capital, si bé va reconèixer que era la seva empresa unipersonal, va afirmar que mai va estar sota la seva direcció i administració mentre va ser ministre d'Estat, i que els contractes datats en aquesta època els havia signat Sepúlveda, el seu soci. També va assenyalar que tots els pagaments a la seva empresa eren legals, i que estaven degudament registrats, facturats i bancarizados.[50] Les explicacions de Kuczynski no van convèncer a l'oposició, i se li va atribuir de continuar mentint, sobretot referent a que s'havia deslligat de Westfield Capital quan va ser ministre, quan, segons els registres públics, sempre va figurar com a director d'aquesta empresa. Encara que Kuczynski va argumentar sobre aquest tema que havia existit una «muralla xinesa», expressió que s'usa en els negocis empresarials per a referir-se quan el soci o titular no té cap contacte ni rep informació sobre el maneig de l'empresa, mentre exerceix un càrrec públic (però en el cas de Wesfield Capital, en tractar-se d'una empresa on Kuczynski era el seu únic apoderat, no s'entén com podria donar-se aquesta «muralla xinesa»). Davant la negativa del president a renunciar, diverses de les bancades opositores del Congrés van plantejar llavors sotmetre el seu càrrec al procés d'impeachment.

La bancada de l'esquerrà Front Ampli va presentar la moció perquè la sol·licitud del procés d'impeachment fos debatut en el ple del Congrés. Els congressistes de Fuerza Popular, Apra i Aliança per al Progrés es van sumar a la moció i va ser així com van superar més de les 26 signatures necessàries per a procedir amb el tràmit. Aprovada la moció, el debat es va iniciar a les 4 i 38 de la tarda del dia 15 de desembre i va durar fins a les 10 de la nit. Els legisladors opositors que van introduir la moció van citar una incapacitat moral en denunciar que el president va mentir en les declaracions que va donar sobre els seus vincles amb la companyia brasilera. Els congressistes oficialistes van reclamar que se seguís el degut procés, retraient el fet que l'oposició procedís amb celeritat inusitada i que diversos dels seus membres ja haguessin decidit l'impeachment del president sense haver escoltat el seu defensa. També van qüestionar que un sol informe provinent de Odebrecht fos considerat prova suficient, amb el que es prescindia obertament de la recerca que demandava un cas tan delicat i transcendental. Segons el reglament, es necessitava per a l'admissió del procés d'impeachment el vot del 40% de congressistes hàbils. Com es van comptabilitzar 118 congressistes presents, es precisaven només 48 vots, la qual cosa va ser àmpliament depassat, perquè van votar 93 a favor i 17 en contra; aquests últims van ser, en la seva gran majoria, els de la bancada oficialista.[51]

Aprovat així el procés d'impeachment, el Congrés va acordar que el dijous 21 de desembre, a les 9 del matí, Kuczynski hauria de presentar-se davant el ple del Congrés per a realitzar els seus descàrrecs; després es procediria a debat i finalment es votaria per a decidir el procés d'impeachment, necessitant-se per a això 87 vots del total dels 130 congressistes.[52] El dia assenyalat, Kuczynski va acudir al Congrés a exercir el seu defensa, acompanyat del seu advocat Alberto Borea Odría. La defensa va donar inici amb l'al·locució del mateix president, en la qual va negar haver comès algun acte de corrupció. Després va venir la defensa de Borea, que va tenir com a eix la consideració que el procés d'impeachment era una exageració perquè no es podia acusar un president de la República sense demostrar amb proves fefaents la seva «incapacitat moral permanent», concepte que els congressistes no tenien pel que sembla molt clar, perquè estrictament el precepte constitucional estaria fent al·lusió a una incapacitat mental. Considerava que les faltes o delictes imputats havien de ventilar-se primer en la comissió investigadora, abans de treure conclusions precipitades. Va rebutjar també que Kuczynski hagi mentit reiteradament sobre la seva relació amb Odebrecht (argument que els fujimoristes usaven per a justificar la seva incapacitat moral permanent), perquè els fets en qüestió havien ocorregut feia dotze anys i no tenia per què tenir-los present al detall.[53]

Acabada l'al·locució de Borea, es va iniciar el debat congresal que va durar catorze hores. La votació pel procés d'impeachment es va dur a terme passades les onze de la nit, amb el següent resultat: 78 vots a favor, 19 en contra i 21 abstencions. Una de les bancades, la de nou el Perú (esquerra), es va retirar abans de la votació, doncs a dir dels seus membres no volien seguir-li el joc al fujimorisme. Com es necessitaven 87 vots per a procedir a l'impeachment, aquesta va ser desestimada.[54] Tota la bancada de Fuerza Popular va votar a favor de la vacant, amb excepció de 10 dels seus membres, encapçalats per Kenji Fujimori, que es van abstenir, i que van decidir així el resultat. Va córrer el rumor que aquest grup dissident, que després seria batejat com els «Avengers», havia negociat els seus vots amb el govern a canvi de l'indult presidencial a favor d'Alberto Fujimori, el seu líder històric que es trobava llavors pres.[55] Aquest grup es va separar després de la bancada de Fuerza Popular i encapçalats per Kenji van anunciar la formació d'un nou grup polític, que faria costat al govern.[56]

Indult a Alberto Fujimori

[modifica]
La Clínica Centenario, lloc on va estar internat Alberto Fujimori al moment de rebre l'indult.

El 24 de desembre de 2017, el president Kuczynski va concedir l'indult humanitari a Alberto Fujimori, que es trobava pres des de feia 12 anys, amb una sentència de 25 anys per delictes de violacions als drets humans (casos La Cantuta i Barris Alts).[57] El govern va assegurar que l'indult s'havia decidit per raons purament humanitàries, davant els diversos mals físics que afligien a l'expresident de la República, confirmats per informes d'una junta mèdica.[58] No obstant això, va sorgir una forta sospita que l'indult hauria estat el resultat d'un pacte furtiu del govern de Kuczynski amb el sector de la bancada fujimorista que s'havia abstingut durant la votació per a l'impeachment i que d'aquesta manera havia evitat que es concretés aquesta. L'indult va motivar a més la renúncia dels congressistes oficialistes Alberto de Belaúnde, Vicente Zeballos i Gino Costa; del ministre de Cultura Salvador del Solar i del ministre de Defensa Jorge Nieto Montesinos. Ja abans havia renunciat el ministre de l'Interior, Carlos Basombrío Iglesias. Es van produir a més diverses marxes a Lima i l'interior del país en protesta contra l'indult.

Alberto Fujimori, que dies abans de l'indult s'havia internat en una clínica per complicacions en la seva salut, va ser donat d'alta el 4 de gener de 2018 i així va poder, per primera vegada, traslladar-se en llibertat.[59] PPK va formar un nou gabinet ministerial, al qual va anomenar «el Gabinet de la Reconciliació», que segons ell, havia de marcar una nova etapa en la relació entre l'Executiu i el Legislatiu. Es va mantenir en la presidència del Consell de Ministres a Mercedes Aráoz i es van realitzar vuit canvis ministerials, la renovació més important en el que anava del govern.[60]

Segon procés d'impeachment

[modifica]

Només dies després del primer procés d'impeachment, al gener de 2018, la bancada de Front Ampli va plantejar un nou procés d'impeachment, tenint com a causa l'indult a Alberto Fujimori, que suposadament hauria estat negociat i atorgat de manera il·legal. Això no va prosperar, davant la falta de suport de Fuerza Popular, els vots de la qual eren necessaris per a portar endavant una iniciativa com aquesta. Sota aquesta experiència, les bancades esquerranes de Front Ampli i Nou Perú van promoure un altre procés d'impeachment, concentrant-se exclusivament en el cas Odebrecht, adduint que s'haurien descobert nous indicis de corrupció i conflicte d'interessos de part de Kuczynski quan va ser ministre d'Estat en el govern d'Alejandro Toledo.[61] Aquesta vegada si van aconseguir el suport de Fuerza Popular, així com d'altres bancades com la d'Aliança per al Progrés (el portaveu del qual, César Villanueva, va ser el principal promotor de la iniciativa), reunint així els 27 vots mínimament necessaris per a presentar una moció multipartidaria davant el Congrés de la República, la qual cosa es va fer el 8 de març de 2018.[62]

El 15 de març es va sotmetre a debat l'admissió d'aquesta moció en el ple del Congrés, sent el resultat 87 vots a favor, 15 vots en contra i 15 abstencions. La moció va rebre el suport de totes les bancades, a excepció de Peruanos Por el Kambio (PPK) i de congressistes no agrupats, entre ells, els tres ex oficialistes i el bloc de Kenji Fujimori.[63] La Junta de Portaveus va programar el debat de l'impeachment presidencial per al dijous 22 de març. Un informe reservat de la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) sobre les mogudes de diners dels comptes bancaris de Kuczynski, va ser remès al Ministeri Públic i a la Comissió Lava Jato del Congrés, però inexplicablement es va filtrar al coneixement públic. Aquest document de 33 pàgines revelava que des de les empreses i consorcis vinculats al Grup Odebrecht s'havien fet transferències cap a Westfield Capital, l'empresa unipersonal de Kuczynski, per 1.893.841 dòlars, és a dir, un milió i escaig més del que es coneixia fins al moment. També es van revelar transferències fetes al compte del xofer de Kuczynski i a la de Gilbert Violeta, encara que es van demostrar que aquests eren sol pagaments de caràcter laboral i de serveis bàsics. La filtració d'aquest informe, que es presumeix va ser fet des de la Comissió Lava Jato presidida per Rosa Bartra, hauria estat amb la intenció de mellar encara més la credibilitat del president de la República. Però el cop mortal per a Kuczynski va venir uns dies després.

Escàndol pels kenjivideos

[modifica]
Kenji Fujimori, congressista de la república implicat en els Kenjivideos. El seu plet amb la seva germana i amb el seu partit per l'indult del seu pare van afectar la gestió del President Kuczynski.

El 20 de març de 2018, la bancada de Fuerza Popular va mostrar les proves que el govern estava comprant el suport de congressistes perquè votessin contra el segon procés d'impeachment, un rumor que ja havia circulat durant el primer procés. Es tractava d'un conjunt de vídeos on s'observen les converses que havien realitzat els legisladors Benvingut Ramírez i Guillermo Bocángel (de la bancada de Kenji Fujimori) per a intentar convèncer al congressista Moisès Mamani (de Puno) a no sumar-se a donar suport al procés d'impeachment, a canvi d'obres per a la seva regió. En un dels vídeos es veu a Kenji Fujimori en una reunió amb Mamani, en la qual també es troba Bienvenido Ramírez. Aquest últim fa una sèrie d'oferiments al parlamentari puneño perquè pogués agilitar obres i projectes per a la seva regió, a canvi de sumar-se al seu grup i fer costat a Kuczynski. En un altre vídeo es veu a Bocángel parlant sobre el control administratiu del Congrés, una vegada que accedeixin a la Mesa Directiva. I en un tercer vídeo, es veu a Alberto Borea Odría, advocat de Kuczynski en el tema de l'impeachment, explicant a Mamani sobre aspectes d'aquest procés i donant-li el número telefònic d'un ministre d'Estat. Els involucrats en l'escàndol, van sortir a defensar-se, dient que era pràctica normal que els congressistes recorreguessin als ministres per a demanar obres a favor de les seves regions. El congressista Ramírez va dir fins i tot que només havia «fanfarronejat». Però el que es qüestionava era el fet que des del govern es negociessin aquestes obres amb la finalitat de reorientar la votació d'un grup de congressistes en el tema de l'impeachment, la qual cosa vindria constituir la figura delictiva de tràfic d'influències.[64]

Poques hores després, els fujimoristes van donar l'estocada final, en difondre un conjunt d'àudios, en els quals s'escolta al ministre de Transports i Comunicacions, Bruno Giuffra oferir a Mamani obres a canvi del seu vot per a evitar l'impeachment. La premsa va ressaltar una frase de Giuffra en la qual diu: «compare, ja saps com és la nou i quina cosa trauràs», presumiblement fent referència als beneficis que trauria Mamani si votava en contra de l'impeachment.[65] Fins llavors, es preveia que la votació per a aconseguir l'impeachment estaria molt ajustada i que fins i tot PPK podria novament sortir airós com havia ocorregut en el primer procés. Però els Kenjivideos van determinar que diversos congressistes que fins llavors havien manifestat la seva abstenció (entre ells els tres ex oficialistes) es pleguessin a favor de l'impeachment , i així ho van donar a conèixer obertament.[66] Es diu que Kuczynski, en assabentar-se dels kenjivideos, no li va donar molta importància i va dir que Kenji Fujimori era el que havia de donar les explicacions sobre aquest tema. Però la difusió de l'àudio entre Mamani i Giuffra va ser el que el va obligar a presentar la seva renúncia.

Renúncia de Pedro Pablo Kuczynski

[modifica]
Pedro Pablo Kuczynski anunciant la seva renúncia al càrrec presidencial en el seu últim missatge a la nació.

Davant l'escenari previsible que l'esperava al debat programat per al Congrés el dia 22, Kuczynski va optar per renunciar a la presidència de la República, enviant la carta respectiva al Congrés, i donant un missatge televisat a la Nació, que va ser transmès a les dues i quaranta de la tarda del dia 21 de març de 2018.

La Junta de Portaveus del Congrés, si bé va rebutjar els termes de la carta de renúncia de Kuczynski, adduint que aquest no feia cap autocrítica i es victimitzava, va acceptar la mateixa i va programar per al dia 22 de març, a partir les quatre de la tarda, un debat en el Congrés per a avaluar la renúncia. Aquest debat es va prolongar fins a l'endemà.[67] Encara que un sector de congressistes de l'esquerra sostenia que no s'havia d'acceptar la renúncia de Kuczynski i que el Congrés havia de procedir a l'impeachment per incapacitat moral, la majoria de congressistes van considerar que s'havia d'acceptar, per a posar d'una vegada punt final a la crisi. En fer-se públic el text preliminar de la resolució del Congrés, en el qual se li assenyalava que el president havia «traït a la pàtria», Kuczynski va anunciar que retiraria la seva carta de renúncia si es mantenia aquest qualificatiu. La Junta de Portaveus va decidir llavors ometre aquesta expressió. La renúncia va ser acceptada amb 105 vots a favor, 12 en contra i 3 abstencions.[68] Instants després es va procedir a la juramentación del primer vicepresident Martín Vizcarra, com a nou president constitucional de la República.[69] Poc després, el flamant govern va anunciar que el seu primer ministre seria César Villanueva, el mateix que havia estat el principal impulsor del segon impeachment contra Kuczynski.

Presó preventiva

[modifica]

Des del 10 d'abril de 2019 es troba en presó preventiva, a causa d'una investigació en curs sobre corrupció, blanqueig de capitals i connexions amb l'Operació Lava Jato.[70]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Pedro Pablo Kuczynski: Under fire Peru president resigns» (en anglès). BBC News, 21-03-2018 [Consulta: 22 març 2018].
  2. ↑ «Carta de intención de Perú con FMI no tendrá cambios». [Consulta: 11 juny 2016].
  3. ↑ «Alan García pide la cabeza del ministro de economía».
  4. ↑ «Renuncian el Jefe de Gabinete y el Ministro de Economía de Perú».
  5. ↑ Fowks, Jacqueline. «Martín Vizcarra asume como presidente de Perú: “Pongamos punto final a la confrontación”» (en castellà). El País, 26-03-2018. [Consulta: 31 març 2025].
  6. ↑ «PPK confirma a Alfredo Thorne como ministro de Economía» (en castellà), 09-06-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  7. ↑ «PPK recibe hoy sus credenciales como presidente electo del Perú» (en castellà). Radio Nacional, 28-06-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  8. ↑ «Fernando Zavala: El primer ministro de PPK» (en castellà). Peru21, 11-07-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  9. ↑ «En libertad el dictador que se cebó contra las mujeres del Perú». eldiario.es, 26-12-2017 [Consulta: 27 desembre 2017].
  10. ↑ «Mauricio Macri a PPK: "Hay una relación afectiva que nos une con Perú"» (en castellà), 28-07-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  11. ↑ «Cartes asiste a la asunción de Kuczynski con mira puesta en el comercio bilateral» (en castellà), 2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  12. ↑ «El rey Juan Carlos se reunió con PPK» (en castellà). El Comercio, 28-07-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  13. ↑ «Congreso aprueba pedido de facultades del Ejecutivo por 90 días» (en castellà), 30-09-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  14. ↑ «Pleno del Congreso aprobó facultades por 90 días para Ejecutivo» (en castellà), 30-09-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  15. ↑ «“Tarea cumplida”, dice Zavala tras publicación de 112 decretos» (en castellà), 07-01-2017. [Consulta: 1r agost 2022].
  16. ↑ «Zavala: Tarea cumplida, 112 decretos legislativos para crecer» (en castellà). [Consulta: 1r agost 2022].
  17. ↑ «Colegio Médico inhabilitó por un año a ex asesor de PPK, Carlos Moreno» (en castellà), 06-03-2019. [Consulta: 2 agost 2022].
  18. ↑ «Aceptan renuncia de Carlos Moreno como consejero presidencial de salud». [Consulta: 2 agost 2022].
  19. ↑ «Caso Carlos Moreno: el escándalo por el cual Fiscalización acusa al Gobierno» (en castellà), 15-06-2017. [Consulta: 2 agost 2022].
  20. ↑ «Javier Torres: PPK nos debe una explicación sobre designación de Carlos Moreno», 17-10-2016. [Consulta: 2 agost 2022].
  21. ↑ «El SIS, el convenio y el ‘negociazo’ de Carlos Moreno» (en castellà), 11-10-2016. [Consulta: 2 agost 2022].
  22. ↑ «Audios de Carlos Moreno: ¿Cuál era el negocio que planeaba con el SIS?» (en castellà). Católicas por el Derecho a Decidir - Perú. [Consulta: 2 agost 2022].
  23. ↑ «Caso Carlos Moreno: el audio del supuesto negociazo» (en castellà). [Consulta: 2 agost 2022].
  24. ↑ «Audio de Moreno: “Es el negociazo, yo tengo a los pacientes”» (en castellà), 08-10-2016. [Consulta: 2 agost 2022].
  25. ↑ «Mariano González: ¿por qué se le llama “ministro del amor” al extitular del Mininter?» (en castellà), 20-07-2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  26. ↑ «Ministro Mariano González niega haber favorecido a su pareja» (en castellà), 27-11-2016. [Consulta: 2 agost 2022].
  27. ↑ «Mariano González: Fernando Zavala aceptó renuncia del ministro de Defensa» (en castellà), 28-11-2016. [Consulta: 2 agost 2022].
  28. ↑ «El gobierno aceptó renuncia de González al Mindef, dice Zavala» (en castellà), 28-11-2016. [Consulta: 2 agost 2022].
  29. ↑ «“Mi error fue haberme enamorado”: el ministro de Defensa peruano que renunció tras ascender a su actual pareja» (en castellà). BBC News Mundo. Arxivat de l'original el 2022-08-02 [Consulta: 2 agost 2022].
  30. ↑ «Jorge Nieto dejó Cultura y juró como nuevo ministro de Defensa» (en castellà), 05-12-2016. Arxivat de l'original el 2023-04-16. [Consulta: 2 agost 2022].
  31. ↑ «Jorge Nieto jura como ministro de Defensa» (en castellà). Arxivat de l'original el 2023-04-16. [Consulta: 2 agost 2022].
  32. ↑ «Saavedra: "No autoricé la postulación a los Panamericanos, ni di una carta de respaldo"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2023-04-16. [Consulta: 14 agost 2022].
  33. ↑ «Pedro Pablo Kuczynski respaldó públicamente a ministro Jaime Saavedra» (en castellà), 23-11-2016. Arxivat de l'original el 2022-05-01. [Consulta: 14 agost 2022].
  34. ↑ «Marilú Martens juró como nueva ministra de Educación» (en castellà), 18-12-2016. Arxivat de l'original el 2023-04-02. [Consulta: 14 agost 2022].
  35. ↑ «Fuerza Popular presentará moción de interpelación contra ministra Marilú Martens». Diario Correo, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 2019-02-07. [Consulta: 4 novembre 2022].
  36. ↑ «Marilú Martens será interpelada por huelga de maestros». El Comercio, 25-08-2017.
  37. ↑ «Fuerza Popular presentará moción de censura contra la ministra Marilú Martens». El Comercio, 13-09-2017.
  38. ↑ Hidalgo Bustamante, Martín. «Cuestión de confianza: claves sobre el pedido que busca Fernando Zavala». El Comercio, 14-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  39. ↑ «Congreso convoca a Fernando Zavala para las 4 p.m. por cuestión de confianza». El Comercio, 14-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  40. ↑ «Congreso decide no otorgar la confianza al Gabinete Zavala». El Comercio, 15-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  41. ↑ «PPK confirma que el nuevo gabinete jura este domingo [VIDEO]». Perú21, 16-09-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-02. [Consulta: 15 setembre 2017].
  42. ↑ «PPK: "Respeto la Constitución y la democracia, procederemos conforme ley"». RPP, 15-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  43. ↑ «Congreso otorgó voto de confianza a Gabinete de Mercedes Aráoz [VIDEO]». El Comercio, 13-10-2017. [Consulta: 15 octubre 2017].
  44. ↑ «RMP: “El país va aplaudir de pie si PPK disuelve el Congreso”». La República, 14-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  45. ↑ «RMP tras censura al Gabinete Zavala: "El fujimorismo ha quedado atrapado"». La República, 14-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  46. ↑ «César Hildebrandt a PPK: “El país le exige que se enfrente al Congreso fujimorista”». La República, 14 setembre. [Consulta: 15 setembre 2017].
  47. ↑ «Víctor García Toma: “Fernando Zavala se está sacrificando por las políticas de Estado”». La República, 13-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  48. ↑ «Pedro Cateriano: "Keiko Fujimori quiere dar un golpe de Estado"». América Noticias, 13-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].
  49. ↑ «PPK, la Interoceánica y los pagos de Odebrecht a Westfield [Cronología]». El Comercio, 15-12-2017. [Consulta: 17 desembre 2017].
  50. ↑ «PPK: “No voy a abdicar a mis responsabilidades como presidente”». El Comercio, 15-12-2017. [Consulta: 17 desembre 2019].
  51. ↑ ; Karina Valencia«La vacancia de Kuczynski se decidirá el próximo jueves 21». Diario Correo, 16-12-2017. [Consulta: 17 desembre 2017].
  52. ↑ «Congreso admitió pedido de vacancia contra PPK». El Comercio, 15-12-2017. [Consulta: 17 desembre 2017].
  53. ↑ «Alberto Borea: “Yo he defendido una causa republicana”». El Comercio, 22-12-2017. [Consulta: 2 desembre 2018].
  54. ↑ «PPK no fue vacado por el Congreso de la República». El Comercio, 22-12-2017. [Consulta: 2 abril 2018].
  55. ↑ «Galarreta: “Fujimori no merece ser canjeado por blindajes”». El Comercio, 22-12-2017. [Consulta: 2 abril 2018].
  56. ↑ Hernández Sánchez, Roger. «Kenji dejó Fuerza Popular: las implicancias en el fujimorismo». El Comercio, 01-03-2018. [Consulta: 2 abril 2018].
  57. ↑ «PPK: Indulto a Fujimori quizás fue la decisión más difícil de mi vida». El Comercio, 26-12-2017.
  58. ↑ «Alberto Fujimori libre: PPK le otorgó el indulto al exdictador». La República.
  59. ↑ «Alberto Fujimori dejó clínica y quedó en libertad gracias a indulto humanitario (VIDEO)». Diario Correo.
  60. ↑ «"Gabinete de la reconciliación" juró en Palacio de Gobierno». El Comercio.
  61. ↑ «Izquierda promueve nuevo pedido de vacancia contra PPK», 02-02-2018. [Consulta: 2 abril 2018].
  62. ↑ «Presentan moción de vacancia contra PPK por "incapacidad moral"». Diario Correo, 08-03-2018. [Consulta: 2 abril 2018].
  63. ↑ «Congreso de la República admite a debate moción de vacancia contra PPK». El Comercio, 15-03-2018.
  64. ↑ «El diálogo entre Kenji Fujimori, Guillermo Bocángel y Moisés Mamani» (en castellà), 21-03-2018.
  65. ↑ «Moisés Mamani también grabó reunión con PPK en su casa con Giuffra» (en castellà), 21-03-2018.
  66. ↑ Hidalgo, Martin. «PPK: Videos inclinan la balanza de los votos de la vacancia contra el presidente del Perú» (en castellà), 21-03-2018.
  67. ↑ «Pleno de Congreso debate hoy la renuncia de Kuczynski». Diario Correo, 21-03-2018.
  68. ↑ «Congreso aceptó renuncia de PPK». La República, 23-03-2018.
  69. ↑ «Martín Vizcarra juró es tarde como nuevo presidente de la República». La República, 23-03-2018. [Consulta: 2 abril 2018].
  70. ↑ Gonzales, María Alejandra. «Amplían a 24 meses investigación contra el expresidente Pedro Pablo Kuczynski por los aportes ilícitos de Odebrecht» (en castellà). Infobae, 28-07-2024. [Consulta: 3 març 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_Pablo_Kuczynski&oldid=36396901»