Portal:Còmics/gener

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Gener · Febrer · Març · Abril · Maig · Juny

· Octubre · Novembre · Desembre
Efemèrides
Α Nom Categoria Ω
26 1890 Marí Benejam i Ferrer autor Menorca 1975
16 1924 Eugeni Giner i Martí autor València 1994
20 1958 Mortadel·lo i Filemó personatges Catalunya
30 1983 Aleix Saló autor Catalunya
23 1943 Angelo Agostini autor Piemont 1910
20 1968 Gerry Alanguilan autor Filipines
14 1914 Vince Alascia dibuixant EUA 1998
14 2005 The Amazing Joy Buzzards sèrie EUA 2008
25 1974 Festival del Còmic d'Angulema esdeveniment França
17 1947 Alfonso Azpiri autor Madrid 2017
19 1916 Bernard Baily dibuixant EUA 1996
29 1874 Raoul Barré dibuixant Quebec 1932
2 1956 Lynda Barry autora EUA
21 1956 The Beezer revista GB 1993
15 1892 Alfred Bestall autor Gal·les 1986
14 1955 Black Knight sèrie EUA 1965
16 1960 Frédéric Boilet autor França
12 1908 Gian Luigi Bonelli guioniste Llombardia 2001
23 1846 Rafael Bordalo Pinheiro autor Portugal 1905
28 1951 Daniel Branca dibuixant Argentina 2005
16 1908 Dave Breger autor EUA 1970
18 1934 Raymond Briggs autor Anglaterra
12 1913 Bringing Up Father tira còmica EUA 2000
26 1936 Sal Buscema dibuixant Nova York
20 1973 Buzz revista GB 1975
13 1938 Cabu autor França 2015
22 1958 Joe Chiodo coloriste EUA
18 1975 Cracker revista GB 1976
31 1917 José Guadalupe Cruz guioniste Mèxic 1989
1 1991 Darkhawk personatge Marvel
19 1966 Guy Delisle autor Quebec
15 1982 Destroyer Duck personatge Eclipse
17 1978 Devil Dinosaur personatge Marvel
3 1917 Will Eisner autor Nova York 2005
16 1970 Garth Ennis guioniste Irlanda del Nord
1 1980 The Far Side tira còmica Flag of the United States.svg 1995
26 1929 Jules Feiffer autor Nova York
13 1871 Lyonel Feininger autor Nova York 1956
18 1914 Bill Finger guioniste EUA 1974
31 1972 Seth Fisher dibuixant Flag of the United States.svg 2006
17 1942 Antonio Fraguas de Pablo humoriste Creu de Sant Jordi 1998 Flag of the Community of Madrid.svg 2018
17 1851 Arthur Burdett Frost autor EUA 1928
17 1920 Film Fun revista GB 1962
16 1988 The Germs tira còmica GB 2004
17 1877 May Gibbs autora Austràlia 1969
30 1957 Guy Gilchrist autor EUA
17 1926 Oscar González Guerrero dibuixant Mèxic 2017
18 1908 Martin Goodman editor EUA 1992
13 1933 Ron Goulart guioniste EUA
20 1894 Harold Gray autor EUA 1968
1 1967 Juanjo Guarnido autor Andalusia
2 1902 Fred Harman dibuixant EUA 1982
30 1920 Machiko Hasegawa autora Japó 1992
28 1943 Daniel Henrotin dibuixant Valònia
19 1921 Patricia Highsmith guionista Texas 1995
28 1911 Burne Hogarth dibuixant EUA 1996
12 1967 Takehiko Inoue autor Japó
15 2003 Invincible sèrie EUA
15 1962 Iznogud personatge França
23 1952 Klaus Janson entintador Bavària
13 1914 Jijé dibuixant Valònia 1980
25 1965' Geoff Johns guioniste EUA
19 1936 Jou, Zette i Jocko personatges Bèlgica 1956
31 1926 Gil Kane dibuixant Latvia 2000
20 1965 Jim Keefe dibuixant EUA
29 1976 Ryan Kelly dibuixant EUA
28 1951 Todd Klein retoliste EUA
22 1966 Lady Penelope revista GB 1969
27 1954 Peter Laird autor EUA
27 1999 The League of Extraordinary Gentlemen sèrie GB 2018
27 1952 Steve Leialoha entintador Califòrnia
11 1926 Guglielmo Letteri dibuixant Roma 2006
14 1976 Tommi Liimatta guioniste Finlàndia
29 1958 Jeph Loeb guioniste EUA
28 1960 Mike Luckovich PulitzerPulitzer autor EUA
3 1944 Nazario Luque Vera autor Andalusia
25 1953 John Lustig guioniste EUA
22 1958 Howard Mackie guioniste EUA
24 1943 Male Call tira periòdica EUA 1946
18 2003 Manga Time Kirara Carat revista Japó
22 1939 Nonoy Marcelo autor Filipines 2002
31 1952 Marsupilami personatge Spirou
14 1958 Nicolás Martínez Cerezo autor Flag of the Community of Madrid.svg
17 1978 Mason Mastroianni autor EUA
24 1954 Lorenzo Mattotti autor Llombardia
22 1921 Bill Mauldin Pulitzer autor Flag of the United States.svg 2003
23 1884 George McManus autor Flag of the United States.svg 1954
13 1930 Mickey Mouse tira còmica Flag of the United States.svg
17 1919 Antonio Mingote Barrachina autor Flag of Aragon.svg 2012
14 1971 Mister Miracle personatge DC
5 1941 Hayao Miyazaki autor Flag of Japan.svg
31 1960 Grant Morrison guioniste Flag of Scotland.svg
1 1976 Motley's Crew tira còmica Flag of the United States.svg 2000
17 1957 Ann Nocenti guionista Flag of the United States.svg
30 1927 Jef Nys autor Flag of Flanders.svg 2009
1 1975 Eiichiro Oda autor Flag of Japan.svg
14 1967 Leo Ortolani autor Flag of Tuscany.svg
14 1863 Richard F. Outcault autor EUA 1928
20 1916 George Papp dibuixant EUA 1989
16 1968 Stephan Pastis autor EUA
17 1920 Georges Pichard autor París 2003
23 1999 Planetes sèrie Japó 2004
20 1950 Keith Pollard dibuixant EUA
17 1929 Popeye personatge EUA
17 1928 Antonio Prohías autor Cuba 1998
23 1930 Quico i Flupi personatges Bèlgica 1940
18 1968 Frank Quitely dibuixant Escòcia
12 1973 Hans Rickheit autor EUA
1 1922 Jerry Robinson dibuixant EUA 2011
24 1930 John Romita Sr. dibuixant Nova York
22 1970 Alex Ross dibuixant EUA
26 1948 Rusty Riley tira periòdica EUA 1959
22 1934 Secret Agent X-9 tira periòdica EUA 1996
24 1984 Secret Wars sèrie Marvel 1985
24 1920 Kurt Schaffenberger dibuixant Turíngia 2002
30 1968 Rhoda Shipman guionista EUA
28 1914 Jerry Siegel guioniste EUA 1996
24 1910 Noel Sickles autor EUA 1982
22 1965 Sparky revista GB 1977
22 1983 Spike revista Flag of the United Kingdom.svg 1984
19 1948 Joe Staton autor Flag of the United States.svg
14 1921 John Tartaglione dibuixant Flag of New York.svg 2003
28 1874 Mary Tourtel autora Flag of England.svg 1948
27 1948 Two-Gun Kid personatge Marvel
21 1937 Jim Unger autor Londinenc 2012
2 1960 Naoki Urasawa autor Flag of Japan.svg
12 1891 Raeburn Van Buren dibuixant Flag of the United States.svg
16 1939 Jean Van Hamme guioniste Flag of Belgium.svg
24 1930 Manuel Vázquez Gallego autor Flag of the Community of Madrid.svg 1995
30 1972 Fabien Vehlmann guioniste Gascunya
25 1961 The Victor revista Flag of the United Kingdom.svg 1992
27 1923 Mort Walker autor Flag of the United States.svg 2018
17 1946 François Walthéry dibuixant Flag of Wallonia.svg
1 1921 Tony Weare dibuixant Flag of England.svg 1994
29 1972 Brian Wood autor Flag of the United States.svg
24 1944 Robin Wood guioniste Flag of Paraguay.svg
19 1930 George Woodbridge dibuixant Flag of New York.svg 2004
23 2000 Zipang sèrie Flag of Japan.svg 2009

Gener 1[modifica]

Robinson, 2011
Jerry Robinson (1922-2011) fon un autor de còmics estatunidenc, creador del personatges de Robin (DC Comics) i, en disputa, del supervillà The Joker, del qual s'atribuïren l'autoria Bob Kane i Bill Finger.
Altres efemèrides
Darkhawk (1991) · Graphic Fantasy (1982) · Juanjo Guarnido (n. 1967) · Eiichiro Oda (n. 1975) · The Far Side (1980-1995) · The Men In Black (1990) · Tok Tok (2011) · Tony Weare (n. 1912)

Gener 2[modifica]

Urasawa, 2012
Naoki Urasawa és un autor japonés nascut el 1960. Va graduar-se en Economia a la Universitat Meisei. El seu debut en el manga va tenir lloc l'any 1984 amb una obra breu (one-shot) anomenada Beta!. Tres de les seves obres han estat adaptades a una versió animada: Yawara! (Cinturó negre), Master Keaton i Monster. Aquest últim s'ha convertit en un dels animes més famosos al Japó dins el gènere (seinen), i una altra obra seva, 20th Century Boys, ha estat adaptada en una trilogia de pel·lícules live-action, la primera de les quals es va estrenar als cinemes a l'estiu de 2008. Actualment treballa en l'obra Billy Bat.
Altres efemèrides
Lynda Barry (n. 1956) · Buck Danny (1947) · Dennis Calero (n. 1972) · Fred Harman (m. 1982) · Don Heck (n. 1929) · Jack Keller (m. 2003) · Frederick Burr Opper (n. 1857) · Superman vs. The Amazing Spider-Man (1976)

Gener 3[modifica]

Nazario, 2015
Nazario és un artista (andalús nascut el 1944, considerat el pare del còmic underground espanyol, i un dels més destacats del còmic gai, al costat de Tom de Finlàndia i Ralf König. Artista contracultural per antonomàsia i peça clau de la moguda barcelonina dels setanta i vuitanta, retrata els baixos fons d'una Barcelona canalla a Anarcoma, la seva sèrie més popular. En el 72 s'instal·là a Barcelona, on va donar els seus primers passos al món del còmic underground fundant el grup El Rrollo amb Farry, Xavier Mariscal i Pepichek. Amb ells es trasllada a viure a un pis del carrer Comerç formant una espècie de comuna i editant els seus propis còmics que distribueixen ells mateixos, fins que la persecució policial del fanzine de Nazario Piraña Divina va provocar la dispersió del grup, i la seva tornada a la Sevilla natal. El Rrollo Enmascarado, Catalina, Paupérrimus, Purita o Nasti de Plasti van ser les millors obres del grup. «Purita», «San Reprimonio», «Sábado sabadete» o «Los apartamentos la Nave», estaran entre les seves primeres obres reunides en l'àlbum San Nazario y las Pirañas incorruptas. A aquestes històries presenta diferents personatges dels baixos fons de Barcelona, que es convertirien en constant font d'inspiració a partir d'aquest moment. Col·laborà també a moltes revistes de còmic de la resta d'Europa: Bazaar, It, Actuel, Oz, Frigidaire, Gai Pied, L'Écho des Savanes, etc. Segons Eliseu Trenc, «Els dos valors morals fonamentals instituïts en la societat espanyola tradicional, la virginitat femenina i l'abstinència sexual, seran sistemàticament posats en ridícul per Nazario en les seves primeres obres». El primer còmic de caràcter homosexual fou La visita, publicat en 1975. En 1976, participà amb Ceesepe en un llibre sobre Lou Reed. El cantant reutilitzà la portada del llibre sense avisar Nazario. En 1980 neix la revista de còmic El Víbora de la qual Nazario dibuixa la primera portada i on publicarà la major part de les seves historietes. La història «Anarcoma», publicada en capítols i en la que portava treballant uns anys, es va convertir en la figura emblemàtica de la nova publicació. El personatge va inspirar una cançó al cantant anglès Marc Almond. Amb Turandot i Alí Babá y los 40 maricones, aquesta última considerada la seva obra fonamental, publicada a Makoki, s'acomiada del còmic, que canvia per quadres amb obsessius autoretrats del seu entorn com a tema. Realitza a més cartells, portades de discos, (entre elles el famós escàndol Lou Reed en el que la discogràfica del cantant va piratejar un dibuix seu per al disc Take no Prisoners, del que després de 20 anys de litigis van reconèixer la seva autoria), llibres, esbossos per a obres de teatre i exposicions de fotografies. També va publicar la seva primera novel·la en 2006.
Altres efemèrides
Brevity (2005) · Clare Briggs (m. 1930) · Crisis on Infinite Earths (1985) · Will Eisner (m. 2005) · Franquin (n. 1924) · The Amazing Spider-Man (1977) · Uatu (1963)

Gener 4[modifica]

Black Lightning (1977) · Gren (m. 2007) · Bob Montana (m. 1975) · Drew Posada (m. 2007) · Chic Stone (n. 1923) · Eduardo Teixeira Coelho (n. 1919)

Gener 5[modifica]

Franquin (m. 1997) · Clarence Gray (m. 1957) · Goseki Kojima (m. 2000) · Hayao Miyazaki (n. 1941) · Terenci Moix (n. 1942)

Gener 6[modifica]

Adolf ni Tsugu (1983) · Bijo ga Yaju (2003) · Don Martin (m. 2000) · Angelo Stano (n. 1953) · Superman (1939)

Gener 7[modifica]

Addams, 1947
Charles Addams, nascut el 1912 a Westfield (Nova Jersey) i mort el 29 de setembre de 1988, va ser un autor estatunidenc de còmics, conegut pel seu humor negre i personatges macabres com «La Família Addams» - que és la font de dues sèries d'animació - tres pel·lícules, un musical de Broadway i dues sèries de televisió. Addams va néixer a Westfield, Nova Jersey, Estats Units. Va ser fill de Grace M. (de soltera Spears) i Charles Huy Addams. Ha freqüentat la Universitat de Pennsilvània a Filadèlfia. Es va inspirar en l'arquitectura del «College Hall» per dibuixar el solar de la família Addams. Va morir el 29 de setembre de 1988 al St. Clare's Hospital and Health Center, Nova York, després d'un atac de cor. El 7 de gener de 2012, a l'ocasió del centenari de l'artista, s'ha creat en el seu honor un Google Doodle personalitzat del seu univers. Addams ha dibuixat més de 1.300 cartoons durant la seva vida, la majoria publicats a la revista New Yorker.
Altres efemèrides
Tina Anderson (n. 1971) · Baby Blues (1990) · Buck Rogers in the 25th Century A.D. (1929) · Gene Carr (n. 1881) · Flash Gordon (1934) · Fabrice Giger (n. 1965) · John Byrne’s Next Men (1992) · Jungle Jim (1934) · Jay Lynch (n. 1945) · Tarzan of the Apes (1929)

Gener 8[modifica]

Tommy Lee Edwards (n. 1973) · Victor Hubinon (m. 1979) · Bernard Krigstein (m. 1990) · Ken Stacey (n. 1955) · Wangan Midnight (1990)

Gener 9[modifica]

Busch, 1882
Wilhelm Busch (1832-1908) va ser un pintor, dibuixant i poeta alemany. Va començar estudiant la construcció de màquines, i després a les Acadèmies de Belles Arts de Düsseldorf, Anvers i Munic. Va ser conegut principalment per les seves històries satíriques en dibuixos, escrites en vers. La més famosa d'elles, Max und Moritz, es considera la precursora de la tira còmica.
Altres efemèrides

Johnny Gruelle (m. 1938) · Arthur "Bugs" Baer (n. 1886) · Dick Briefer (n. 1915) · El Sargento Kirk (1953) · Ernie Schroeder (n. 1916) · Chic Young (n. 1901)

Gener 10[modifica]

John Buscema (m. 2002) · Les aventures de Tintín (1929) · J. P. McEvoy (n. 1897) · Scorcher (1970)

Gener 11[modifica]

O. A. (n. 1877) · Bernard Hislaire (n. 1857) · Le Génie des alpages (1973) · Guglielmo Letteri (n. 1926) · Win Mortimer (m. 1998) · Peach Fuzz (2005)

Gener 12[modifica]

Takehiko Inoue és un mangaka japonés nascut el 1967. El seu primer gran èxit va arribar amb la publicació de Slam Dunk, a partir de 1990. Va arribar a convertir-se en el manga més venut de la història (títol que li va arrabassar anys després One Piece) i va ser adaptat com anime amb notable acceptació. Es tractava d'una obra de gran qualitat gràfica i que combinava un tractament emotiu i realista del bàsquet amb un sentit de l'humor desbordant que ho va fer molt popular. Després de 31 volums de Slam Dunk, Inoue va realitzar una obra també centrada en el bàsquet però que en aquesta ocasió mostrava un aire futurista, Buzzer Beater. També va realitzar diverses obres curtes, entre les quals destaca Piercing. No obstant això, no va aconseguir altre gran èxit fins que va començar a publicar Vagabond, una història basada en la vida de Musashi Miyamoto, un guerrer llegendari japonès, que segueix publicant actualment. Alterna la publicació d'aquesta obra amb Real, centrada en el món del bàsquet en cadira de rodes. Actualment Inoue és un dels mangakes més importants i respectats de la indústria. També ha dissenyat els personatges del videojoc Lost Odyssey, un rpg de Mistwalker, empresa fundada pel "pare" de la prestigiosa saga Final Fantasy, Hironobu Sakaguchi.
Altres efemèrides

Gian Luigi Bonelli (m. 2001) · Bringing Up Father (1913) · Hans Rickheit (1973) · Raeburn Van Buren (n. 1891)

Gener 13[modifica]

Jijé (1914-1980) era un dibuixant való.  Fou col·laborador de la tira còmica Spirou et Fantasio (i per haver-hi introduït el personatge Fantasio) i també va ser el creador d'una del primeres tires còmiques europees importants, Jerry Spring. Va néixer a Gedinne, Namur, on va completar diversos estudis d'art (ebenisteria, orfebreria, dibuix i pintura) a l'abadia de Maredsous. El 1936, va crear el seu primer personatge de còmic, Jojo al diari catòlic Le Croisé. Jojo va estar influït per Les Aventures de Tintin, però Jijé va anar desenvolupant gradualment el seu propi estil. Aviat va fer una segona sèrie, Blondin et Cirage, per la revista catòlica per a joves Petits Belges. Jijé també va produir moltes il·lustracions per diverses revistes valones. El 1939, va començar a treballar per la nova revista Spirou, on produeix la major part de la seva obra  i amb qui quedarà associat fins al final de la seva vida. Com que la revista no podia rebre material de còmic estranger durant la guerra, ell va dibuixar la majoria dels còmics durant aquell període. Va assumir la sèrie principal, Spirou et Fantasio, de Rob-Vel: va afegir el personatge Fantasio a l'heroi solitari Spirou per tal d'afegir algun detall còmic a la sèrie. Ell llavors va crear la seva pròpia sèrie, Jean Valhardi, i va dibuixar episodis de sèries americanes publicades durant la guerra, com Superman i Red Ryder, quan a causa de la guerra, les pàgines americanes no podrien arribar a l'editor. La seva fe catòlica va inspirar les biografies de Don Bosco i Cristòfol Colom, així com un gospel en forma de còmic, Emmanuel. Després de la guerra, va entregar les seves sèries a artistes més joves: André Franquin aconseguia Spirou et Fantasio, Eddy Paape Jean Valhardi i Victor Hubinon Blondin et Cirage. A la dècada dels 50, va dibuixar noves aventures de Jean Valhardi i Blondin et Cirage, mentre començava una sèrie nova, Jerry Springs. També va dibuixar una biografia de Baden-Powell. Als 60 es va encarregar de Tanguy et Laverdure d'Albert Uderzo i Redbeard de Victor Hubinon, tots dos a la revista Pilote
Altres efemèrides

Cabu (n. 1938) · Lyonel Feininger (n. 1956) · Ron Goulart (n. 1933) · Mickey Mouse (1930) · Peach Girl (1998)

Gener 14[modifica]

Outcault
Richard Felton Outcault va ser un autor estatunidenc. Va néixer el 14 de gener de 1863 en Lancaster, Ohio i va morir el 25 de setembre de 1928 a Flushing, Nova York. Outcault va ser el creador de la sèrie The Yellow Kid (el noi groc), a partir de la qual va néixer i es va desenvolupar la historieta tal com la coneixem avui dia. Outcault va començar la seva carrera com a il·lustrador tècnic de Thomás A. Edison i com a dibuixant humorístic per a les revistes Judge  i Life. Aviat va signar pel New York World de Joseph Pulitzer i en el seu suplement dominical en color anomenat World va començar, el 5 de maig de 1895, la sèrie de megaviñetas còmiques Hogan's Alley que presentava a un nen dels suburbis amb una camisa a la qual hi apareixien els textos. A partir del 5 de gener de 1896, aquesta camisa va ser acolorida, a manera d'experiment, amb un color particularment dificultos aleshores: el groc; d'aquesta manera l'expressió popular Yellow Kid va acabar per filtrar-se des del públic fins al títol general de la sèrie. Quan a l'octubre de 1896 va passar a treballar pel New York Journal de William Randolph Hearst, rival de Pulitzer, The Yellow Kid va començar a aparèixer com una successió de vinyetes en lloc d'una sola. Això, que Outcault va dur a terme per iniciativa del mateix Hearst és considerat per molts teòrics el veritable moment del naixement de la historieta. En 1897 va tornar a canviar de periòdic, creant pel New York Herald, les sèries Poor Li'l Mose (1901) i Buster Brown (1902-1905). Aquesta última la continuaria a New York American des de 1906 fins a 1920.
Altres efemèrides
Vince Alascia (n. 1914) · Black Knight (1955) · Tommi Liimatta (n. 1976) · Mister Miracle (1971) · Leo Ortolani (n. 1967) · John Tartaglione (n. 1921) · The Amazing Joy Buzzards (2005)

Gener 15[modifica]

Alfred Bestall (m. 1986) · Destroyer Duck (1982) · Iznogud (1962)

Gener 16[modifica]

Boilet, 2007
Frédéric Boilet és un autor francés nascut el 1960. Boilet va debutar el 1983 amb La Nuit des Archées. Va crear Li Rayon vert en 1987, seguit per 36 15 Alexia en 1990, dos àlbums en els quals va experimentar amb un mètode de treball que avui dia segueix sent únic, recorrent de manera exclusiva a fotografies i vídeo. El seu encontre amb Benoît Peeters el 1990 va fer que el seu treball donara un gir cap a històries semi autobiogràfiques tenyides d'humor: Love Hotel (1993), Tôkyô est mon jardin (1997) i Demi-tour (1997). Avui dia, Frédéric Boilet viu al Japó, on el seu treball Tôkyô est mon jardin va ser traduït el 1998, i Demi-tour a l'any següent. Va començar a fer treballs per a revistes de manga a finals dels noranta, convertint-se en un rar exemple d'historietista occidental amb cert èxit en el mercat japonès. L'any 2001, en la commemoració de la publicació simultània a França i Japó de Yukiko's Spinach aclamada per la crítica, Boilet va llançar el moviment de La nouvelle manga en Tòquio, que cercava combinar el sofisticat manga de la vida quotidiana, i l'estil artístic del còmic franco-belga. En 2003 publicà a França i Japó l'àlbum Mariko Parade, en col·laboració amb la mangaka Kan Takahama.
Eugeni Giner i Martí (1924-1994) va ser un autor vinarossenc conegut com a Eugenio Giner, co-creador i dibuixant d'El Inspector Dan, entre altres historietes. La primera col·laboració d'Eugeni Giner amb l'Editorial Bruguera va tenir lloc en 1943, amb la publicació dels quadernets Aventuras y viajes; no obstant això, la seua obra principal, El Inspector Dan de la Patrulla Volante, va aparéixer en la revista Pulgarcito el 1947: la idea original de la sèrie va ser del director editorial de Bruguera, Rafael González Martínez, el qual s'encarregà del guió dels primers lliuraments però va ser substituït més tard per Francisco González Ledesma i Víctor Mora. Giner va participar el 1957 juntament amb José Peñarroya, Carlos Conti, Josep Escobar i Guillem Cifré en la fundació de la revista independent Tío Vivo, per a la qual va crear una sèrie humorística, Lolita y Enrique se van a casar (1957), sobre els problemes d'una parella de nóvios en la preparació de llurs noces. Fracasada la mampresa independent, Giner es va traslladar a Londres, on va treballar per a l'editorial Amalgamated Press. En 1961 va tornar a Catalunya i va reprendre la col·laboració amb Bruguera, especialment en la revista Sissi, orientada al públic femení. Anys després va deixar el món de la historieta per treballar a la construcció, fins que, el 1974, en quedar parcialment paralitzat com a conseqüència d'una greu malaltia, va tornar als còmics. El 1982 va recuperar el personatge de l'inspector Dan.
Altres efemèrides
Dave Breger (m. 1970) · Garth Ennis (n. 1970) · The Germs (1988) · Stephan Pastis (n. 1968) · Jean Van Hamme (n. 1939)

Gener 17[modifica]

Azpiri, 2009
Alfonso Azpiri (1947-2017) va ser un autor madrileny reconegut pels seus còmics de ciència-ficció. Especialment populars són les històries de Lorna (per a adults) i Mot (per a públic juvenil). Els seus primers còmics els va publicar a la revista Trinca a partir de 1971, amb guions de Carlos Buiza i Carlos Cidoncha. Amb el tancament de Trinca, Azpiri va realitzar còmics eròtics per el mercat italià compaginats amb còmics d'autor com ara Zephyd. També va col·laborar a la revista infantil El Acordeón el 1976. A partir de 1981, a Cimoc, va dibuixar la seva sèrie Lorna, amb Cidoncha com a guionista, cosa que va acabar portant les seves obres a altres publicacions com ara Heavy Metal i Penthouse Comix. Als 80 va fer diversos treballs per la indústria del vídeojoc i el 1988 comença a publicar per El País al suplement juvenil El Pequeño País el còmic Mot, que més tard seria recopilat en un volum i adaptat a una sèrie d'animació.
Frost, 1904
A. B. Frost (1851-1928) fou un autor estatunidenc, considerat un gran de l'Edat Daurada de la Il·lustració Nord-americana. La seva obra es reconeix pel realisme de les escenes de caça i la representació dinàmica del moviment, situat en la cruïlla de la imatge múltiple i seqüencial de la que sortiran també el cinema i l'animació. Frost va il·lustrar noranta llibres i va produir centenars de pintures. Litògraf de professió, el 1874 Charles Heber Clark li va demanar que il·lustrés Out of the Hurly Burly, un llibre d'històries curtes d'humor que esdevingué un èxit comercial, venent més d'un milió de còpies. El 1876, Frost es va unir al departament d'art de l'editorial Harper & Brothers, on va treballar al costat d'il·lustradors reconeguts al país i va aprendre una gran varietat de tècniques. Frost patia de daltonisme, la qual cosa no li permetia veure certs colors. El 1877 i 1878, Frost va anar a Londres a estudiar amb alguns dels grans caricaturistes de l'època. Després va tornar a Filadèlfia i es va anar a estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Filadèlfia amb el pintor Thomas Eakins, molt interessat llavors a la fotografia. A partir de desembre de 1879, va publicar les seves primeres historietes, sent Our Cat Eats Rat Poison (1881), una de les més celebrades. Les recopilaria a Stuff and Nonsense (1884), The Bull Calf and Other Tales (1882), i Carlo (1913). Entre 1906 i el maig de 1914, Frost i la seva família van viure a França, atrets per l'impressionisme. En tornar als Estats Units, va continuar sent il·lustrador i caricaturista, principalment per a la revista Life.
Altres efemèrides
Devil Dinosaur (1978) · Film Fun (1920) · Luc Orient (1967) · May Gibbs (n. 1877) · Oscar González Guerrero (n. 1926) · Mason Mastroianni (n. 1978) · Mingote (n. 1919) · Ann Nocenti (n. 1957) · Georges Pichard (n. 1920) · Popeye (1929) · Antonio Prohías (n. 1921) · François Walthéry (n. 1946)

Gener 18[modifica]

Raymond Briggs (n. 1934) · Cracker (1975) · Bill Finger (m. 1974) · Martin Goodman (n. 1908) · Manga Time Kirara Carat (2003) · Frank Quitely (n. 1968)

Gener 19[modifica]

Delisle, 2012
Guy Delisle és un autor de còmics nascut el 1966 al Quebec. Després d'estudiar animació al Sheridan College de Toronto, va treballar a diferents estudis d'arreu del món, com ara al Canadà, Alemanya, França, la Xina, Corea del Nord, Birmània... Les seues experiències com a supervisor d'animació a l'Àsia i acompanyant la seva muller de Metges sense fronteres han estat un excel·lent material per als seus quatre àlbums autobiogràfics, Shenzhen (2001), Pyongyanyg (2003), Chroniques birmanes (2007) i Chroniques de Jérusalem (2011), que va guanyar el premi al millor àlbum al Festival del Còmic d'Angulema el 2012
Les aventures de Jou, Zette i Jocko són una sèrie de cinc còmics d'aventures creats per Hergé a partir de l'any 1936 per la revista catòlica Cœurs Vaillants. En Jou, la Zette i en Jocko són, respectivament, un noi i una noia (germans) i un mico. Els tres personatges van ser creats per Hergé per suggestió del director de la revista Cœurs Vaillants, el pare Gaston Courtois, que li va demanar un còmic que vehiculés valors més "familiars" que els d'en Tintín. Hergé va decidir, a partir d'un mico que aleshores tenia (de nom precisament Jocko) crear una família de personatges. Les aventures d'aquest trio aventurer, però, sempre han estat a l'ombra del seu "germà gran" Tintín i han gaudit d'un èxit relatiu.
Highsmith, 1988
Patricia Highsmith (1921-1995) fou una escriptora texana de novel·la detectivesca ben coneguda pels seus thrillers psicològics, que han tingut més de dues dotzenes d'adaptacions cinematogràfiques. El 1942, Highsmith es graduà a la Universitat Barnard, on estudià composició anglesa, teatre i conte. Va viure entre la Ciutat de Nova York i Mèxic de 1942 a 1948. Durant aquesta etapa escrivia per a editors de còmic, aconseguint dues històries al dia a canvi de $55 per setmana. Amb Nedor/Standard/Pines (1942-43), escrivia per a Sgt. Bill King i contribuïa a la publicació Black Terror. Per a Real Fact, Real Heroes i True Comics, escrigué perfils en clau de còmic sobre notables personalitats de la cultura: Barney Ross, Edward Rickenbacker, Einstein, Galileo Galilei, Oliver Cromwell, Isaac Newton, David Livingstone i d'altres. Durant l'etapa 1943-1945 escrivia guions per a Fawcett Publications de personatges de la mateixa Fawcett Comics com Golden Arrow, Spy Smasher, Captain Midnight, Crisco i Jaspi. També per a Western Comics del 45 al 47. Quan més tard escrigué L'enginyós senyor Ripley (1955), amb el seu habitual humor negre, una de les primeres víctimes del protagonista és el dibuixant de còmic Frederick Reddington, un gest que anava dirigit a la seva carrera anterior, que ja havia abandonat.
Altres efemèrides
Joe Staton (n. 1948) · George Woodbridge (m. 2004) · Bernard Baily (m. 1996)

Gener 20[modifica]

Mortadel·lo i Filemó
Mortadel·lo i Filemó son dos personatges que aparegueren per primera vegada el 1958 al numero 1.394 de la revista Pulgarcito: és l'obra més popular del seu creador, Francisco Ibáñez, i conta les peripècies de dos agents de l'organització secreta TIA (Tècnics d'Investigació Aeroterràquia). Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic. La sèrie es va poder veure per primera vegada a la revista Pulgarcito, el dia 20 de gener de 1958. La historieta era una mena de paròdia dels personatges clàssics Sherlock Holmes i el doctor Watson. Al principi treballaven com a detectius privats en una agència pròpia. Mortadel·lo és un agent alt i prim, i és completament calb per mor d'un invent del professor Bacteri per fer créixer el cuir cabellut. Té un nas allargat i duu ulleres i un vestit negre. Es comenta que la característica que l'ha portat a la fama és que sempre s'està emprovant disfresses, amb les quals pot transformar-se, per a sorpresa de tothom, en qualsevol cosa, des d'un elefant fins a una formiga, des de Superman fins a l'home invisible. Al principi duia un paraigua negre penjat del braç i lluïa un barret d'on sempre extreia les disfresses. Filemó Pi és més baix que en Mortadel·lo, i és el seu cap. Té dos pèls al cap, i duu una camisa blanca i uns pantalons vermells, encara que en els primers anys de la seva publicació duia una gran pipa a la boca i un abillament similar al de Sherlock Holmes. És qui se sol endur les garrotades quan alguna cosa surt malament.
Altres efemèrides
Gerry Alanguilan (n. 1968) · Buzz (1973) · Harold Gray (n. 1894) · Jim Keefe (n. 1965) · George Papp (n. 1916) · Keith Pollard (n. 1950)

Gener 21[modifica]

The Beezer (1956) · Jim Unger (n. 1937)

Gener 22[modifica]

Joe Chiodo (n. 1958) · Lady Penelope (1966) · Howard Mackie (n. 1958) · Nonoy Marcelo (n. 1939) · Bill Mauldin (m. 2003) · Alex Ross (n. 1970) · Secret Agent X-9 (1934) · Spike (1983)

Gener 23[modifica]

Angelo Agostini (m. 1910) · Rafael Bordalo Pinheiro (m. 1905) · Klaus Janson (n. 1952) · George McManus (n. 1884) · Planetes (1999) · Quick et Flupke (1930) · Sparky (1968) · Zipang (2000)

Gener 24[modifica]

Manuel Vázquez va ser un autor madrileny. Va iniciar la seua carrera en la dècada de 1940 com a dibuixant i guionista en Maravillas, suplement de la revista infantil Flechas y Pelayos. A la fi de la dècada es va convertir en un dels principals autors de la barcelonina Editorial Bruguera, en la qual va començar a treballar en 1947. En les seues revistes Pulgarcito, El DDT, Tío Vivo i Mortadelo va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. Lucky; Heliodoro Hipotenuso; Las hermanas Gilda (les germanes fadrines Leovigilda: prima, agra i manaire, i Hermenegilda: grossa, ingènua i dominada; Leovigilda intenta frustrar sempre a la seua germana menuda i ambdues representen la frustració i repressió sexual de postguerra); La família Cebolleta (amb el seu avi, obsessionat amb contar "batalletes", ha passat a l'imaginari col·lectiu i a la llengua comuna a través de la frase feta: "Expliques més batalletes que l'abuelo Cebolleta"); Ángel Siseñor; Feliciano; Arturito el Marcianito; La Osa Mayor, Agència Teatral; La Família Churumbel (uns gitanos que viuen al marge de la societat); La Abuelita Paz; Ali-Oli, Venedor Oriental; Angelito (o Gugú); La Mansión de los Espectros; el Inspector O’Jal; el Inspector Yes; el Tío Vázquez (història amb tints autobiogràfics on ell és el protagonista), o Anacleto, Agente Secreto. En la revista Jauja, d'edicions Druida, Vázquez va publicar la sèrie "Yo, dibujante al por mayor" i historietes com "La mirada" o "7 maneras de hacerse millonario". També apareixen "Los casos de Ana y Cleto" (que a la revista Garibolo seria publicada com "Tita & Nic"). En la seua última etapa, després de la desaparició de Bruguera el 1986, es va consagrar al públic adult amb els àlbums Vámonos al Bingo!!, Historias verdes, Sábado sabadete, Gente peligrosa, Más gente peligrosa i personatges com Don Cornelio Ladilla y su señora María, que va formar una sèrie de diversos àlbums. Va col·laborar també en publicacions com El Papus o Makoki (amb el pseudònim de Sappo) i en el suplement infantil del periòdic El País. Edicions Glénat va editar la major part dels seus últims treballs. El 1990 va ser guardonat pel conjunt de la seua obra en el Saló del Còmic de Barcelona. El juny de 1991 es va estrenar en la sala Olimpia de Madrid Operació Òpera, espectacle teatral muntat per Ignacio Garcia May i Juan Antonio Vizcaíno. L'obra tenia com a protagonistes a Aniceto (Anacleto) i les germanes Morgan (Les germanes Gilda). Vázquez va fer uns excel·lents decorats i aqueix mateix any va realitzar tires d'actualitat per a L'Observador. Com a curiositat, cap esmentar que en el nombre 6 del fanzine eròtic granadí Espuma, publicat en 1995, apareix una història de Vázquez realment inusual. Es tracta d'una historieta pornogràfica en la qual el mateix Vázquez anima a les seues criatures més conegudes: les Germanes Gilda i Anacleto, a practicar un ménage à trois, amb resultats, com es pot esperar, escandalosos i inesperats. Aqueix mateix any mor a Barcelona als 65 anys. L'any següent la gent d'Ediciones Veleta va aconseguir que l'Ajuntament de Granada li dedicara un carrer de la ciutat. A l'acte va acudir el seu fill a qui se li va donar una còpia de la placa amb el nom del carrer. El 2010 es va estrenar la pel·lícula El gran Vázquez, un biopic basat en la seva vida, on el seu paper era representat per Santiago Segura.

Male Call (1943) · Lorenzo Mattotti (n. 1954) · John Romita Sr. (n. 1930) · Kurt Schaffenberger (n. 1920) · Secret Wars (1984) · Noel Sickles (n. 1910)

Gener 25[modifica]

Festival del Còmic d'Angulema (1974) · Geoff Johns (n. 1973) · John Lustig (n. 1953) · The Victor (1961)

Gener 26[modifica]

Benejam fou un autor menorquí. Els seus primers pseudònims foren Nino i Ferrer. El nom de Benejam està associat amb els personatges més populars de la revista TBO: La familia Ulises. Per la mateixa revista, creà a Eustaquio Morcillón i el seu ajudant Babalí o Melitón Pérez. A més, continuà la secció Los grandes inventos del TBO després de les etapes de Nit, Tínez i Tur. Juntament amb Urda fou un dels dibuixants més prolífics de la revista.
Altres efemèrides
Sal Buscema (n. 1936) · Jules Feiffer (n. 1929) · Rusty Riley (1948)

Gener 27[modifica]

Miller, 2016
Frank Miller és un autor estatunidenc que ha guanyat diversos premis Eisner, Kirby i Harvey, i en 2015 va ser introduït al saló de la fama del còmic. Es va donar a conèixer com a jove promesa en la sèrie Daredevil el 1979, que en aquell moment tenia poques vendes, i deu números després, Roger McKenzie va deixar la sèrie, deixant-lo amb el control creatiu. Poc després, realitzava per a l'editorial DC Comics, Ronin, la història d'un samurai sense amo en un futur postapocalíptic, obra on va mostrar una evolució gràfica influenciada tant per alguns artistes europeus com alguns clàssics del còmic japonès. El 1986 va retornar a la sèrie Daredevil, guionizant la saga Daredevil: Born Again, i comptant en aquesta ocasió amb l'excel·lent David Mazzucchelli a la part gràfica. En aquesta saga, Miller utilitza la iconografia catòlica com a metàfora per explicar la caiguda i posterior "resurrecció" del personatge. A nivell formal, condensa tota l'experiència acumulada fins a la data demostrant la seva perícia narrativa amb un precís control del ritme i els temps del còmic, i recolzant-se en uns diàlegs i una prosa secs, austers i precisos. Després de l'èxit del seu treball The Dark Knight Returns, de 1986 per a DC Comics, que juntament amb el contemporani Watchmen d'Alan Moore i Dave Gibbons van significsr un canvi en la concepció dels còmics de superherois, donant-los un enfocament més adult, i en 1987 se li va encarregar una història sobre els inicis de Batman, que va esdevenir Batman: Year One, de nou amb la col·laboració de David Mazzucchelli, i que es va convertir instantàniament en un dels clàssics del còmic. Entre 1991 va publicar Sin City, una sèrie de còmics neo-noir publicada per Dark Horse Comics que es va adaptar al cinema, i en 1998 va realitzar 300, una petita novel·la gràfica que relata la batalla de les Termòpiles (480 aC) des del punt de vista espartà.
Altres efemèrides
Peter Laird (n. 1954) · Steve Leialoha (n. 1952) · The League of Extraordinary Gentlemen (1999) · Two-Gun Kid (1948)

Gener 28[modifica]

Daniel Branca (m. 2005) · Dany (n. 1943) · Burne Hogarth (m. 1995) · Todd Klein (n. 1951) · Mike Luckovich (n. 1960) · Jerry Siegel (m. 1996) · Mary Tourtel (n. 1874)

Gener 29[modifica]

Raoul Barré (n. 1874) · Ryan Kelly (n. 1976) · Jeph Loeb (n. 1958) · Brian Wood (n. 1972)

Gener 30[modifica]

Hasegawa, 1949
Machiko Hasegawa fon una mangaka japonesa, considerada una de les primeres dibuixants de manga. Alumna de Suihō Tagawa, creador del famós gos Norakuro, Hasegawa va crear el 1946 la tira còmica Sazae-san, que explica la vida quotidiana de la protagonista i la seva família. Inicialment, apareixia en el vespertí Fukunichi, però el 1949 va començar a publicar en el diari nacional Asahi Shimbun, fins a la retirada de Hasegawa el febrer de 1974. Ijiwaru obaasan i Apron ba-sant són altres de les seves creacions. Sazae-sant es convertiria en una sèrie dramàtica per ràdio el 1955 i una sèrie animada que s'emet a la televisió japonesa des de 1969. Bona part de la seva obra va ser traduïda a l'anglès, amb el títol The Wonderful World of Sazae-sant.
Aleix Saló és un ninotaire ripolletenc nascut el 1983. Va començar a publicar a la premsa local als 17 anys; també ha treballat per Directe!, l'Avui i El Jueves. Va guanyar el concurs de còmics del Carnet Jove, amb el qual va publicar "Fills dels 80, la generació bombolla"
Altres efemèrides
Seth Fisher (m. 2006) · Guy Gilchrist (n. 1957) · Jef Nys (n. 1927) · Rhoda Shipman (n. 1968) · Fabien Vehlmann

Plantilla:Còmics 31 gener[modifica]

El Marsupilami és un personatge de còmic francobelga creat per André Franquin el 1952 a les pàgines d'Espirú i Fantàstic, i que després desenvolupà la seva pròpia sèrie d'àlbums, escrits per Greg i Yann i dibuixats per Batem, a finals de la dècada del 1980, publicats per Marsu Productions. Més tard, les seves aventures es van convertir també en dues sèries de dibuixos animats i un videojoc per a Sega Genesis, i grans quantitats de marxandatge. Les aventures del Marsupilami han estat traduïdes del francès a diversos idiomes, entre ells el català, l'alemany, l'holandès, el portuguès, el castellà, el grec i diverses llengües escandinaves. L'any 2009 es va afirmar que la sèrie de còmics de Marsupilami havia venut més de tres milions de còmics, segons va anunciar Marsu Productions.El 2013, l'empresa de còmics Dupuis va comprar Marsu Produccions i els seus personatges, permetent d'aquesta manera una nova producció d'Espirú i Fantàstic que incloïa el Marsupilami. Aquesta nova producció de còmics també ha estat traduïda en català.
Altres efemèrides
José Guadalupe Cruz (n. 1917) · Gil Kane (m. 2000) · Marsupilami (1952) · Grant Morrison (n. 1960)