Portocristo
 Portocristo | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| ressort marítim | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Municipi | Manacor | ||||
| Població | |||||
| Total | 7.355 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 6 m | ||||
| Història | |||||
| Patró | Mare de Déu del Carme | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 07680 | ||||
 | |||||
Port de Manacor/Portocristo,[1][2] (oficialment Porto Cristo,[3] encara que és un topònim controvertit[4]) és un poble situat al llevant mallorquí i forma part del municipi de Manacor. És un dels punts clau de les rutes turístiques de l'illa, ja que a la singularitat de la seva platja s'hi uneix la bellesa de les Coves del Drac i les Coves dels Hams.
Contingut
Història[modifica]
El poble deu el nom del desembarcament del Crist en una campanya i d'una imatge de la Verge amb el nen en braços pels voltants de l'any 1260, com a promesa per haver arribat a bon port després d'una tempesta a la mar.
L'actual Portocristo fou fundat el 1888 pel marquès del Reguer, Jordi de Sant Simó, que planificà la construcció dels terrenys més immediats a la mar, i a la seva fundació fou conegut com a Colònia del Carme (per la Mare de Déu del Carme).
El 1936, fou el lloc on desembarcaren les tropes republicanes del capità Bayo el 16 d'agost i que es retiraren el 4 de setembre durant la Guerra Civil espanyola.
Geografia[modifica]
La localitat està situada a una important zona turística entre la Costa dels Pins i Cala Murada. La seva petita badia està oberta cap al sud-est i sembla pràcticament tancada per la dreta per un gran penya-segat anomenat Es Morro de Sa Carabassa. Al seu extrem es troba un far construït el 1851. El desnivell (anomenat Punta d'Els Pelats) tanca parcialment el moll del Port de Manacor/Portocristo i una entrada de la mar d'uns quatre-cents metres cap a l'oest que gira després, en angle recte, en direcció nord amb una prolongació d'uns tres-cents metres més.
Entre aquest penya-segat i la platja, i gairebé paral·lelament a l'entrada del port, s'hi troba una petita edificació allargada, construïda sobre l'aigua per aturar la maror que entrava al port, anomenada popularment es Martell. El port esportiu, anomenat es Rivet, està construït dins la desembocadura dels torrents de na Llabrona i ses Talaioles, limitat al bloc nord per es Pontet, un petit pont que no deixa passar les embarcacions rierol amunt. La platja de Portocristo es troba devora el port i és punt de trobada de molts residents durant l'estiu. Altres cales properes són Cala Petita, només accessible a peu, i Cala Murta, a l'altre extrem de Portocristo.
Per carretera té comunicacions de nord a sud per 4 vies:
- Ma-4023 cap a Son Servera (9 km).
- Ma-4024 cap a Son Carrió (6 km).
- Ma-4020 cap a Manacor (12 km).
- Ma-4014 cap a Portocolom (18 km).
Fires, festes i celebracions[modifica]
- A l'hivern, Sant Antoni Abat, el 17 de gener. Se celebren les tradicionals beneïdes d'animals amb desfilada de carrosses.
- A l'estiu, per la Mare de Déu del Carme 16 de juliol, que és la patrona. Es fan dues setmanes de festes que entre molts altres actes inclouen una Mostra de Cuina Marinera i una Fira Noctura. Acaben amb un monumental castell de focs artificials.
Entitats[modifica]
- Porto Cristo CF
- portocristofc.com
Articles relacionats[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portocristo |
Ports marítims als territoris de parla catalana | ||
|---|---|---|
| Industrials |   | |
| Comercials | ||
| Esportius i pesquers | Aiguadolç · l'Alcúdia · l'Ametlla de Mar · Andratx · Arenys · Badalona · Benicarló · Blanes · Borriana · Cadaqués · Cala Figuera · Calafell · Calp · Cambrils · El Campello · les Cases d'Alcanar · Cotlliure · Cubelles · Empuriabrava · L'Escala · L'Estartit · Les Fonts · Fòrum Sant Adrià · Gandia · Ginesta · l'Hospitalet de l'Infant · El Masnou · Mataró · Moraira · Olímpic de Barcelona · Orpesa · Peníscola · Pobla Marina · Pollença · Port de la Selva · Portocolom · Porto Cristo · Premià · La Ràpita · Roses · Port Sa Platja · Salou · Sant Feliu de Guíxols · Santa Eulària · Santa Pola · Sóller · Torrevella · Vila Joiosa · Vilanova · Vinaròs · Xàbia | |
- ↑ «Portocristo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 375. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Servei lingüístic de la UIB «Decret 2/2004, de 16 de gener, de modificació del Decret 36/1988, de 14 d'abril, pel qual es publiquen en el BOIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears». UIB/BOIB, 2004 [Consulta: 28 març 2014].
- ↑ Josep-Joan Rosselló Cuní. «Perquè Porto Cristo és Portocristo». Diario de Mallorca, 17-07-2009. Arxivat de l'original el 29 juliol 2012. [Consulta: 28 març 2014].
