Província d'Arkhànguelsk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaProvíncia d'Arkhànguelsk
Арха́нгельская о́бласть
(Arkhànguelskaia óblast)
Bandera de Província d'Arkhànguelsk Escut de Província d'Arkhànguelsk
flag of Arkhangelsk Oblast Q1547276

Localització
Map of Russia - Arkhangelsk Oblast.svg
63° 30′ N, 43° 00′ E / 63.5°N,43°E / 63.5; 43
Estat Rússia
Entitats de població
Capital Arkhànguelsk
Conté
Població
Total 1.129.908 (2016)
• Densitat 1,92 hab/km²
Geografia
Superfície 587.400 km²
Altitud 77 m
Limita amb
Història
Fundació 23 setembre 1937
Organització i govern
• Governador Nikolai Kisseliov
Indicatius
Fus horari Hora de Moscou
ISO 3166-2 RU-ARK
Codi OKTMO 11000000
Codi OKATO 11
Altres dades

Web Govern
Modifica dades a Wikidata

La província d'Arkhànguelsk (en rus, Арха́нгельская о́бласть, tr. Arkhànguelskaia óblast) és una província de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.

Situat al nord-oest de l'estat, inclou els arxipèlags de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla. En alguns àmbits, la província té jurisdicció administrativa sobre el districte autònom de Nenètsia. Limita al nord amb la mar Blanca, la mar de Barentsz i la mar de Kara, a l'oest amb la república de Carèlia, al sud amb les províncies de Vólogda i Kírov, a l'est amb la república de Komi i al nord-est amb l'esmentat districte autònom de Nenètsia.

Arkhànguelsk és el centre administratiu de la província, amb una població d'uns 350.000 habitants.

Històricament, els centres principals en foren Kholmogori, Kargopol i Solvitxegodsk. S'hi poden trobar capelles medievals de fusta i el monestir d'Antóniev Siski, perduts enmig de boscos infranquejables. Les illes Solovietski, al golf d'Onega, dins la mar Blanca, són Patrimoni de la Humanitat. Severodvinsk, la segona ciutat de la província, amb més de 200.000 habitants, té unes de les principals drassanes de l'Armada Russa.

Instal·lacions militars[modifica | modifica el codi]

En 1936 el Partit Comunista de la Unió Soviètica va ordenar la construcció d'unes drassanes i bases navals, que a l'inici de la segona guerra mundial ja estaven operatives i el la dècada de 1950 allotjaren la construcció dels submarins nuclears. Fins al 1997, entre la Unió Soviètica i Rússia van construir 245 submarins nuclears, més que la suma de tota la resta del món, i la major part foren construïts a Severodvinsk.[1] El cosmòdrom de Plesetsk és un dels dos que hi ha dins les fronteres russes,[nota 1] la seva construcció es va iniciar de manera secreta el 1957 i va ser declarat operacional per a coets R-7 el desembre de 1959, i cap a 1997, ja s'havien realitzat més de 1.500 llançaments a l'espai des d'aquest cosmòdrom, més que en cap altre, encara que el seu ús va decréixer amb la dissolució de la Unió Soviètica[2]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. l'altre, el de Svobodni, és a la província de l'Amur)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província d'Arkhànguelsk Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Josephson, Paul R. The Conquest of the Russian Arctic (en anglès). Harvard University Press, 2014, p. 260. ISBN 0674728904. 
  2. «Cosmodrome Plesetsk» (en anglès). RussianSpaceWeb.com. [Consulta: 4 gener 2014].