Camprodon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Puig de Bestracà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la vila. Vegeu-ne altres significats a «Camprodon (Santa Maria de Merlès)».
Infotaula de geografia políticaCamprodon
Escut de Camprodon.svg
Camprodon, Girona.jpg
Localització
 42° 18′ 42″ N, 2° 21′ 53″ E / 42.311803°N,2.364804°E / 42.311803; 2.364804
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaRipollès
Població
Total 2.261 (2018)
• Densitat 21,87 hab/km²
Llar 123 (1553)
Geografia
Superfície 103,4 km²
Altitud 947 m
Limita amb
Història i celebracions
Creació 1118 (Gregorià)
Organització política
• Alcalde Xavier Guitart i Cano (15 juny 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 17867
Fus horari
Codi de municipi INE 17039
Codi territorial IDESCAT 170391
Altres
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Té com a municipis veïns: Molló, al nord; Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya, al sud; Llanars i Ogassa, a l'oest, i Montagut i Oix, al sud-est. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort.

Símbols[modifica]

L'Ajuntament no ha iniciat els tràmits per a l'oficialització dels símbols locals.

« Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19 que no tenen l'escut oficialitzat per diversos motius (...)

Camprodon i Llanars no han dit ni demanat mai res

»
— Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[1]

L'Ajuntament fa servir com a escut un que no s'adapta al decret actual sobre els símbols dels ens locals de la Generalitat de Catalunya. L'escut en ús actual per l'Ajuntament es pot definir amb el següent blasonament:

D'or, 4 pals de gules; peu corbat amunt d'argent amb una rodella de sinople. Per timbre una corona reial oberta.

Història[modifica]

L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.

Des del segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon patí diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i incendi de la vila el 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Durant la Guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren el 1689 a mans del duc de Noailles durant la Guerra dels Nou Anys.[2] El 1794, en el context de la Guerra Gran, entre les monarquies absolutistes europees contra la França revolucionària, el general Dagobert capturà i incendià la vila. La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872-1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.[3]

Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins", en paraules de Bosch de la Trinxeria, experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la vila. Amb tot, la Guerra Civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya.

En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz i de l'escultor Joaquim Claret i Vallès.

Llocs d'interès[modifica]

Monestir de Sant Pere
Església de Santa Maria
Passeig de la Font Nova
Francesc C. Maristany i Garriga, urbanitzador del Passeig Maristany, c. 1880

L'any 2015 l'Ajuntament preparà una ruta amb plafons explicatius multilingües i codis QR de 17 punts d'especial interès:

  • Casa natal d'Isaac Albéniz. Situada a la plaça de la Vila, lloc de naixement del compositor i intèrpret de piano Isaac Albéniz.
  • Can Suris. Edifici modernista.
  • Església de Santa Maria. L'església parroquial de Camprodon és una barreja d'estils: edificada en romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una capella annexa en barroc. El temple conserva l'Arqueta de Sant Patllari.
  • Monestir de Sant Pere. Construït a mitjan segle X per Guifred II de Besalú per a l'orde benedictí, segueix l'estil romànic i la planta és de creu llatina, amb absis central i cimbori octogonal que aguanta la torre del campanar.
  • Hospital geriàtric. Edifici amb referències noucentistes. Va ser pagat per subscripció popular a través d'una junta formada per estiuejants i camprodonins. El pintor Darius Vilàs va fer donació de dos quadres pintats al fresc per a les dues sales grans.
  • Can Roig. Edifici modernista inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  • Capella del Roure. Petita capella oratori inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  • Passeig de la font Nova. Paral·lel al riu Ritort, és el lloc on es van construir les primeres cases d'estiueig l'any 1880.
  • Antiga fàbrica de galetes Birba. Construïda el 1929, té adossada la casa familiar i un jardí de mallofrers. Actualment (2015) a la nau abans ocupada per la fàbrica hi ha un parc infantil.
  • Passeig Maristany. Majestuós passeig voltat de cases algunes de les quals projectades per arquitectes com Duran i Reynals, Coderch, Mitjans, Sagnier, etc.
  • El Prat (Pl. del Dr. Robert). Plaça de mercat dominical, seu de diferents edificis singulars com l'hotel Camprodon (abans Rigat) i el Casal Camprodoní.
  • Pont nou. Bastit sobre el riu Ter, data del segle XII, amb actuacions als segles XVI i XVII, permetia l'entrada a la vila i era part de la via cap a la Cerdanya.
  • Casa de la Vila (Ajuntament).
  • Monòlit a Pau Pujol. Monòlit commemoratiu de pedra amb un basament del mateix material. Està situat a l'extrem d'un petit jardí públic al costat de la carretera de St. Joan. Cisellat a la pedra es pot llegir: "Al dia 5 Octubre del 1794 mataren a Pau Pujol paraire a l'altra part de Ter los francesos per defansa la Fe i la Patri".
  • Convent del Carme.
  • Casa Marquès. Imponent edifici, casa residencial del Marquès d'Alfarràs des del S. XVII, i actualment restaurada.
  • Castell. Muralles i baluards de l'antic castell de St. Nicolau.

Altres punts d'interès són:

  • Museu d'Isaac Albéniz. L'Ajuntament de Camprodon manté un museu dedicat al compositor català, nascut a la vila el 1860. Igualment, cada any a l'estiu se celebra un festival de música que porta el seu nom.[4]
  • Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany. Ambdós passeigs són els eixos centrals de les zones residencials dels primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle XIX i a començaments del segle XX. Alguns residents foren l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i el president del govern de la Segona República espanyola, Juan Negrín.
  • Les fonts. La vila de Camprodon es féu famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l'estiu, sinó també per les seves mantes fonts a la rodalia del nucli urbà, com la Mare de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.
  • Edificis modernistes. L'activitat lligada al turisme de principis del segle XX va comportar la introducció del Modernisme a la vila. Per exemple l'antic hotel Rigat, ara anomenat Camprodon, Can Roig, Can Suris (també anomenada "la casa de les monges"), Can Blanch, Can Vila o Can Cabot.
  • Excursionisme. Des de principis del segle XX, amb Cèsar August Torras, Camprodon és un punt clau de les excursions de muntanya, a peu i en bicicleta. Més de 1.200 kilòmetres d'aquests camins han estat recentment marcats i rehabilitats.
  • Castells i fortificacions. Actualment ocupat per finques privades, l'antic castell de St. Nicolau mostra encara uns imponents baluards i muralles. Pels volts de Camprodon podem trobar les restes dels castells de Rocabruna, la Roca, i les Torre Cavallera i les ruïnes del Castell de Creixenturri dominant l'entrada a la Vall de Camprodon, una a cada costat del riu Ter pel pas de les Rocasses. Altres construccions més modernes però actualment ocultes per la vegetació i abandonades són els búnquers i fortificacions de la Línia P que es van construir durant els primers anys de la dictadura del general Franco. Escenari de diversos fets bèl·lics (Remences, Carlinades, etc), cal destacar en especial la Batalla de Camprodon (s. XVII) i ser l'escenari de la duríssima retirada i exili republicà sota la neu i el gel el febrer de 1939.

Muntanyes[modifica]

El Montfalgars amb el Comanegra al darrere des de prop de la Collada Fonda.
El Puig Moscós des de prop del Costabona.
Vessant Nord del Puig Ou vist des del coll de la Creueta
Serra de Bestracà, al centre i segon terme de la imatge

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Berta Badà Cazeilles PSC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Berta Badà Cazeilles PSC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Domingo Pairo Morera CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Domingo Pairo Morera CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Esteve Pujol i Badà PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Esteve Pujol i Badà PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Esteve Pujol i Badà PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Esteve Pujol i Badà PSC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Esteve Pujol i Badà PSC 11/06/2011 --
2015 - 2019 Xavier Sala i Pujol Independents-Junts Fem Camprodon 13/06/2015 --
Des de 2019 Xavier Guitart i Cano Tots per Camprodon-Candidatura de Progrés 15/06/2019 --

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
92 107 123 1.713 2.742 3.232 2.920 2.944 3.366 3.239

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.994 2.616 2.461 2.864 2.673 2.487 2.376 2.314 2.232 2.209

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.308 2.344 2.319 2.312 2.390 2.438 2.578 2.479 2.466 2.359

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.221 2.261 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1717 incorpora Santa Maria de Camprodon; el 1857, Beget, Bestracà, Bolòs, Cavallera, Rocabruna i Salarsa; el 1965, Freixenet de Camprodon; i el 1970, Beget.

Fills il·lustres[modifica]

Categoria principal: camprodonins

Fills adoptius[modifica]

[36][37]

Gastronomia[modifica]

La vila de Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, són conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica Can Birba són les més conegudes fora del municipi i reconegudes mundialment. Camprodon també gaudeix de restaurants de renom que fan de la cuina catalana un gran plaer per a tots els visitants i vilatans.

Comunicacions[modifica]

La situació geogràfica de Camprodon en dificulta a bastament el pas de vies de comunicació. Així, doncs, l'única carretera principal que travessa el municipi és la C-38, que surt de l'eix Olot-Ripoll C-26 i arriba fins a la frontera hispanofrancesa pel Coll d'Ares. Camprodon és de pas obligat per anar a les poblacions de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, a través de la GIV-5264, i Molló, per la mateixa C-38.

Referències[modifica]

  1. ↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].
  2. ↑ Lafuente, Modesto. Historia general de España (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1856, p. v.1, p.208. 
  3. ↑ Morer Lacot, José. Historia de Camprodon (en castellà). 1879a ed.. Camprodon: Ajuntament de Camprodon, 1982. 
  4. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  6. ↑ 42° 17′ 20.3″ N, 2° 27′ 3.33″ E / 42.288972°N,2.4509250°E / 42.288972; 2.4509250
  7. ↑ Ruta de Rocabruna a Montfalgars
  8. ↑ Ruta de wikiloc
  9. ↑ 42° 21′ 48.03″ N, 2° 27′ 24.28″ E / 42.3633417°N,2.4567444°E / 42.3633417; 2.4567444
  10. ↑ 42° 22′ 16.0″ N, 02° 22′ 22.8″ E / 42.371111°N,2.373000°E / 42.371111; 2.373000
  11. ↑ 42° 18′ 56.3″ N, 02° 24′ 05.7″ E / 42.315639°N,2.401583°E / 42.315639; 2.401583
  12. ↑ 12,0 12,1 «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2018].
  13. ↑ 42° 17′ 02.8″ N, 02° 25′ 39.9″ E / 42.284111°N,2.427750°E / 42.284111; 2.427750
  14. ↑ «serra de Bestracà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ 42° 17′ 32.3″ N, 02° 31′ 19.6″ E / 42.292306°N,2.522111°E / 42.292306; 2.522111
  16. ↑ 42° 18′ 13.2″ N, 02° 28′ 17.9″ E / 42.303667°N,2.471639°E / 42.303667; 2.471639
  17. ↑ 42° 20′ 34.6″ N, 02° 29′ 57.2″ E / 42.342944°N,2.499222°E / 42.342944; 2.499222
  18. ↑ «Mapa topogràfic de Catalunya1:50.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2016].
  19. ↑ 42° 17′ 10.1″ N, 2° 25′ 03.9″ E / 42.286139°N,2.417750°E / 42.286139; 2.417750
  20. ↑ 42° 17′ 35.52″ N, 2° 23′ 5.703″ E / 42.2932000°N,2.38491750°E / 42.2932000; 2.38491750
  21. ↑ 42° 19′ 10.0″ N, 02° 27′ 25.7″ E / 42.319444°N,2.457139°E / 42.319444; 2.457139
  22. ↑ 42° 18′ 41.0″ N, 02° 25′ 07.5″ E / 42.311389°N,2.418750°E / 42.311389; 2.418750
  23. ↑ «L'Ascensió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. ↑ 42° 20′ 09.7″ N, 02° 22′ 10.4″ E / 42.336028°N,2.369556°E / 42.336028; 2.369556
  25. ↑ 42° 19′ 27.3″ N, 02° 24′ 10.1″ E / 42.324250°N,2.402806°E / 42.324250; 2.402806
  26. ↑ 42° 17′ 40.93″ N, 2° 24′ 40.93″ E / 42.2947028°N,2.4113694°E / 42.2947028; 2.4113694
  27. ↑ «puig de Bestracà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  28. ↑ 42° 17′ 39.4″ N, 02° 30′ 56.0″ E / 42.294278°N,2.515556°E / 42.294278; 2.515556
  29. ↑ El Puig de Can Pubill en els ortofotomapes de l'IGN
  30. ↑ Ruta senderista del Pot-rando club de Perpinyà (francès)
  31. ↑ 42° 20′ 57.3″ N, 02° 28′ 22.8″ E / 42.349250°N,2.473000°E / 42.349250; 2.473000
  32. ↑ 42° 17′ 14.30″ N, 2° 26′ 44.34″ E / 42.2873056°N,2.4456500°E / 42.2873056; 2.4456500
  33. ↑ 42° 17′ 34.7″ N, 02° 29′ 44.8″ E / 42.292972°N,2.495778°E / 42.292972; 2.495778
  34. ↑ 42° 20′ 35.1″ N, 02° 22′ 57.5″ E / 42.343083°N,2.382639°E / 42.343083; 2.382639
  35. ↑ 42° 19′ 47.29″ N, 2° 23′ 11.74″ E / 42.3298028°N,2.3865944°E / 42.3298028; 2.3865944
  36. ↑ «Camprodon reconeix els seus fills més il·lustres». ElRipollés.info, 11-10-2010 [Consulta: 20 agost 2014].
  37. ↑ «Honors i distincions de la vila de Camprodon». ValldeCamprodonTV, 14-10-2010 [Consulta: 20 agost 2014].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Camprodon&oldid=22069736»