Rànquing d'universitats espanyoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest rànquing d'universitats espanyoles és una classificació de les universitats d'Espanya, i en un sentit més ampli, de les universitats i institucions d'educació superior i d'investigació, d'acord a una rigorosa metodologia científica de tipus bibliomètric que inclou uns criteris objectius, mesurables i reproduïbles.

A l'ensenyament superior, els rànquings d'universitats són llistats sobre les institucions educatives en un orde determinat usant diferents criteris. Les classificacions es poden basar en la "qualitat subjectiva percebuda", en una certa combinació d'estadístiques empíriques o en exàmens realitzats per educadors, estudiants o altres. Dites classificacions són consultades sovint per estudiants no matriculats encara per a poder triar universitat segons alguns criteris.

Les classificacions varien molt d'un país a un altre. Un estudi de la Universitat Cornell demostrà que les classificacions dels Estats Units afectaven de forma significativa les admissions a les universitats. De fet, Estats Units compta amb una gran tradició pel que fa a rànquings universitaris. Al Regne Unit, diversos diaris publiquen les league tables, que representen un rànquing d'universitats.

Classificació d'Universia[modifica | modifica el codi]

Universia, un portal d'Internet per als universitaris iberoamericans, publica un estudi bibliomètric per a les universitats i instituts d'investigació d'aquesta regió. La seva metodologia està basada en el nombre de publicacions arbitrades que estan registrades en la base de dades del Science Citation Index.[1]

  • Les cinc millors classificades d'Espanya, per producció total[2]
Lloc (2006) Institució
1 CSIC
2 Universitat de Barcelona
3 Universitat Complutense de Madrid
4 Universitat Autònoma de Barcelona
5 Universitat de València

Rànquing de la Universitat Jiao Tong de Shanghai[modifica | modifica el codi]

El Shanghai Jiao Tong University Ranking és una de les classificacions mundialment més conegudes. Es tracta d'un llistat recopilat per un grup d'especialistes en bibliometria de la Universitat Jiao Tong de Shanghai (Xina). Aquest llistat inclou les institucions d'educació superior més grans del món i són ordenades d'acord a uns indicadors on es té en compte:[3]

  • el nombre de guardonats amb el Premi Nobel (10%),
  • els guanyadors de la Medalla Fields (20%),
  • el nombre d'investigadors molt citats en 21 temes generals (20%),
  • el nombre d'articles publicats en les revistes científiques Science i Nature (20%),
  • l'impacte dels treballs acadèmics registrats en llistat del Science Citation Index (20%),
  • les dimensions de la institució.

Les cinc millors universitats espanyoles classificades entre les TOP 500 del món són:

Lloc (2007) Universitat
1 Universitat de Barcelona
2 Universitat Autònoma de Madrid
3 Universitat Complutense de Madrid
4 Universitat de València
5 Universitat Autònoma de Barcelona

Times World University Ranking[modifica | modifica el codi]

El diari britànic The Times publica un suplement anomenat Higher Education Supplement (THES)[4] que és una classificació acadèmica amb una metodologia objectiva i amb les següents valoracions:[5]

  • 60% a la "qualitat de la investigació",
  • 10% a la capacitat que un graduat entri al mercat laboral,
  • 10% a la "presència internacional"
  • 20% al quocient estudiants/acadèmics.

No hi havia cap institució espanyola al TOP 100 mundial l'any 2007.[6]

Les cinc millors universitats espanyoles classificades entre les TOP 400 mundial són:[7]

Lloc el 2007 (espanyol i mundial) Universitat
1 (194) Universitat de Barcelona
2 (258) Universitat Autònoma de Barcelona
3 (306) Universitat Autònoma de Madrid
4 (319) Universitat de Navarra
5 (339) Universitat Pompeu Fabra

Classificació webomètrica del CSIC[modifica | modifica el codi]

Aquesta classificació la realitza el Centre d'Informació i Documentació (CINDOC) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'Espanya. El CINDOC actua com un observatori de la ciència i la tecnologia disponible en internet. La classificació es construeix a partir d'una base de dades que inclou al voltant d'11.000 universitats i més de 5.000 centres d'investigació i mostra les 3.000 institucions més ben situades.

La metodologia bibliomètrica té en compte el volum de continguts publicats en la web, així com la visibilitat i impacte d'aquests continguts d'acord als enllaços externs que enllacen amb eles seves webs. Aquesta metodologia aquesta basada en l'anomenat "Factor-G"[8] que avalua objectivament la importància de la institució dins de la xarxa social de llocs d'universitats en el món.[9]

Les cinc millors classificades a nivell d'Espanya són:

Lloc (2006) Institució
1 Universitat Complutense de Madrid
2 Universitat de Sevilla
3 Universitat de Barcelona
4 Universitat de València
5 Universitat Autònoma de Barcelona

Classificació de la Comunitat Europea[modifica | modifica el codi]

La Comunitat Europea té la seva pròpia metodologia per al llistat de 22 universitats exclusivament europees més rellevants, i es basa en l'impacte de la producció científica.[10]

Les tres millors classificades d'Espanya són:

Lloc (2004) Nombre de publicacions Nombre de cites Impacte
1 Universitat de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Madrid

Rànkings a Espanya[modifica | modifica el codi]

Els rànquings d'universitats espanyoles són realitzats en l'actualitat per diversos mètodes. Mentre alguns com el de El Mundo i la Gaceta Universitaria utilitzen criteris com la demanda universitària, els recursos humans, els recursos físics, el pla d'estudis, els resultats, etc., altres como el d'InternetLab utilitzen la indexació d'articles científics de cada universitat que apareixen a Internet, i segons la popularitat web.

Les següents taules comparen informació extreta de diversos rànquings sobre universitats espanyoles realitzades per empreses privades. Estan ordenats d'acord al rànquing de El Mundo. [2], donat que és un dels realitzats de forma més recent i un dels més complets.

Universitat El Mundo (2005/2006) (sobre 41) Gaceta Universitaria (2002) (sobre 47) InternetLab (2005) (sobre 100) 4icu (2006) (sobre 72)
Universitat Politècnica de Madrid 1a 23a 3a 4a
Universitat Autònoma de Madrid 2a 2a 6a 18a
Universitat Autònoma de Barcelona 3a 5a 7a 6a
Universitat Complutense de Madrid 4a 1a 1a 1a
Universitat Pompeu Fabra 5a 4a 23a 9a
Universitat Politècnica de Catalunya 6a 20a 4a 8a
Universitat de Barcelona 7a 3a 2a 11a
Universitat Carlos III de Madrid 8a 24a 22a 22a
Universitat de Navarra 9a - 14a 15a
Universitat Politècnica de València 10a 9a 8a 5a
Universitat de Granada 11a 14a 10a 7a
Universitat de València 12a 9a 5a 2a
Universitat d'Alacant 13a 39a 11a 3a
Universitat Ramon Llull 14a - 59a 48a
Universitat de Sevilla 15a 16a 12a 13a
Universitat de La Corunya 16a 37a 30a 33a
Universitat del País Basc 17a 27a - 21a
Universitat d'Alcalá de Henares 18a 7a 38a 32a
Universitat de Salamanca 19a 8a 25a 23a
Universitat de Cantàbria 20a 18a 36a 41a
Universitat de Castella-La Manxa 21a 34a - 30a
Universitat de Lleó 22a 35a 41a 42a
Universitat de Lleida 23a 31a 37a 53a
Universitat de Santiago de Compostel·la 24a 6a 19a 19a
Universitat Jaume I de Castelló 25a 38a 17a 27a
Universitat de les Illes Balears 26a 30a 15a 20a
Universitat de Deusto 27a - 44a 44a
Universitat de Màlaga 28a 36a 20a 17a
Universitat d'Oviedo 29a 21a 13a 10a
Universitat de Saragossa 30a 25a 9a 12a
Universitat Pontifícia de Comillas 31a - 66a 49a
Universitat Pública de Navarra 32a 22a 50a 55a
Universitat de Sant Pau CEU 33a - 54a 37a
Universitat Rei Joan Carles 34a 10a 39a 40a
Universitat de Valladolid 35a 19a 18a 26a
Universitat Cardenal Herrera CEU 36a - 65a 38a
Universitat d'Extremadura 37a 28a 31a 36a
Universitat de Girona 38a 33a 53a 28a
Universitat Rovira i Virgili 39a 29a 64a 54a
Universitat de Vigo 40a 41a 27a 34a
Universitat Alfons X el Savi 41a - 69a 56a
Universitat de Còrdova 42a 12a 35a 43a
Universitat de Las Palmas de Gran Canaria 43a - 28a 24a
Universitat de Múrcia 44a 17a 21a 25a
Universitat de Vic 45a - 58a 50a
Universitat d'Almeria - 40a 45a 45a
Universitat de Burgos - 46a 51a 47a
Universitat de Cadis - 26a 33a 16a
Universitat de Huelva - 45a 48a 46a
Universitat de Jaén - 44a 52a 39a
Universitat de La Laguna - 11a 34a 29a
Universitat de La Rioja - 43a 46a 31a
Universitat Miguel Hernández - 13a 42a 72a
Universitat Nacional d'Ensenyament a Distància - 47a 24a -
Universitat Pablo de Olavide - 42a 60a 52a
Universitat Politècnica de Cartagena - - 62a 58a
Universitat Abat Oliba CEU - - 99a 61a
Universitat Antonio de Nebrija - - 71a 70a
Universitat Camilo José Cela - - 85a 66ª
Universitat Catòlica d'Àvila - - 80a 68a
Universitat Catòlica de València - - 88a 69a
Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia - - 68a 64a
Universitat Europea de Madrid - - 57a 35a
Universitat Europea Miguel de Cervantes - - - 71a
Universitat Francisco de Vitoria - - 98a 67a
Universitat Internacional de Catalunya - - 74a 57a
Universitat de Mondragón - - 75a 59a
Universitat Oberta de Catalunya - - 40a -
Universitat Pontifícia de Salamanca - - 63a 51a
Universitat Internacional SEK - - 79a 60a

Classificacions subjectives[modifica | modifica el codi]

Aquestes classificacions són productes d'apreciacions subjectives i no estan basades necessàriament en mètodes bibliomètrics o científics clars i reflecteixen moltes vegades la mitjana de les opinions d'enquestats que poden ser individus no necessàriament amb títols acadèmics o amb coneixement del conjunt de les universitats del món.

Moltes vegades aquests estudis són publicats per encàrrec de les mateixes universitats amb l'objectiu de realitzar publicitat en determinats èpoques. Un dels més coneguts és el U.S. News & World Report College and University rànquings el qual ha rebut tot tipus de crítiques per ser subjectiu i predicible. Segons el diari San Francisco Chronicle, "la millor universitat nord-americana d'acord a aquest tipus d'estudis és la més rica".[11]

Aquests estudis també han estat criticats per moltes altres institucions entre les quals destaquen la Universitat de Stanford, el New York Times ([12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][12]). A Espanya, publicacions amb classificacions d'aquest tipus les ha publicat el diari El Mundo.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://investigacion.universia.net/isi/isi.html
  2. [enllaç sense format] http://investigacion.universia.net/html_inv/ri3/ri3/jsp/params/indicador/a/pais/b.html
  3. [enllaç sense format] http://ed.sjtu.edu.cn/rank/2007/ranking2007.htm
  4. [enllaç sense format] http://www.paked.net/higher_education/rankings/times_rankings.htm
  5. [enllaç sense format] http://www.topuniversities.com/university_rankings/article/archive/2006/september//article/thes_qs_world_university_rankings_methodology/758/
  6. [enllaç sense format] http://www.topuniversities.com/worlduniversityrankings/results/2007/overall_rankings/top_100_universities/
  7. [enllaç sense format] http://www.topuniversities.com/worlduniversityrankings/results/2007/overall_rankings/top_400_universities/
  8. [enllaç sense format] http://www.universitymetrics.com/g-factor
  9. [enllaç sense format] http://www.webometrics.info/top3000_es.asp
  10. [1]
  11. http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2001/09/03/ED28864.DTL&hw=rojstaczer&sn=001&sc=1000
  12. 12,0 12,1 [enllaç sense format] http://www.washingtonmonthly.com/features/2001/0109.graham.thompson.html
  13. [enllaç sense format] http://www.stanford.edu/dept/news/stanfordtoday/ed/9705/9705fea101.shtml
  14. [enllaç sense format] http://www.stanfordreview.org/Archive/Volume_XXXVII/Issue_1/News/news1.shtml
  15. [enllaç sense format] http://web.reed.edu/apply/news_and_articles/college_rankings.html
  16. [enllaç sense format] http://www.theatlantic.com/doc/200511/shunning-college-rankings
  17. [enllaç sense format] http://web.reed.edu/reed_magazine/nov1997/news/3.html
  18. [enllaç sense format] http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/03/09/AR2007030901836.html
  19. [enllaç sense format] http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F00614F93C5C0C708DDDA80994DB404482&n=Top%2fReference%2fTimes%20Topics%2fOrganizations%2fS%2fSarah%20Lawrence%20College%3C/ref%3E%20thus%20joining%20the%20
  20. [enllaç sense format] http://www.tennessean.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20070325/NEWS04/703250391/1018/NEWS
  21. [enllaç sense format] http://insidehighered.com/news/2007/03/12/usnews
  22. [enllaç sense format] http://www.time.com/time/nation/article/0,8599,1601485,00.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]