Regne Longobard

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Regne de Llombardia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corona ferrea
Els dominis longobards a la mort d'Alboino (572

El Regne Longobard, en italià: Regno longobardo o Regno dei Longobardi (Regnum Langobardorum en llatí, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal costituïda a Itàlia dels Longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels Francs de Carlemany). va enir la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.

El segle VI[modifica | modifica el codi]

La fundació del regne[modifica | modifica el codi]

La irrupció dels Longobards posà fi a l'efímera reconquesta bizantina de Justinià i per primera vegada des de l'època romana trenca la unitat política de la península italiana que es va trobar dividida entre longobards i bizantins.

Els nou vinguts es repartiren entre la Langobardia Maior (que dóna el nom a l'actual regió de Lombardia) i la Langobardia Minor (els ducats de Spoleto i Benevento), mentre el territori sota control bizantí eren anomenats "Romània" (d'on prové el nom de l'actual regió de Romagna) i teien com eix l'Esarcato di Ravenna.

El 572, després de la capitulació de Pavia i la seva conversió en capital del regne, Alboino va caure víctima d'una conspiracó organitzada a Verona per la seva esposa Rosmunda. L'aristocràcia longobarda, no va avalar el regicidi.

Monarquia arriana[modifica | modifica el codi]

Escut llombart, segle VII.

El successor de Alboí, Clefi, també va ser assasssinat. Despré de la seva mort hi a haver el «Mandat dels ducs» (574584), un període sense rei de violència i desordres.

El 584, amenaçats per una invasió franca, els ducs elegiren com a rei al fill de Clefi, Autari. El 589, es va casar amb Teodolinda, filla de Garibald I de Baviera.

A la ort d'Autari li succeí Agilulf, duc de Torí, qui el 591, també es va casar amb Teodolinda, que abjurà de l'arrianisme i es va convertir al catolicisme, cos que va generar una divisió entre els llombards.

A la mort del rei Aripert I el 661, el regne va quedar divisit entre els seus dos fills Pertarit, que establí la capital a Milà i Godepert, que regnà des de Pavia. Pertarit va ser derrocat per Grimoald, fill de Gisulf, duc de Friuli i Benevent des de 647. Pertarito derrotà els francs. A la mort de Grimoald el 671 Pertarit tornà i va promoure la tolerància entre els arrians i els catòlics, però no va poder o derrotar els arrians liderats per Arachi, duc de Trento

Monarquia catòlica[modifica | modifica el codi]

Per la lluita iconoclasta, Liutprand aprofità l'oportunitat l'any 712, per apoderar-se de nombroses ciutats italianes sota el pretext d'ajudar el papa Gregori III. També ajudà a Carles Martel a fer enrere els àrabs. El rei Aistolf es va negar a les pretensions del Papa i s'hi va enfrontar. L'exèrcit franc, aliat del Papa, assetjà Pavia i aconseguí que els llombards lliuressin Narni. A la mort d'Aistolf el 756, Rachis intentà ser el rei dels llombards, però va ser deposat elmateix any.

El darrer rei llombard va ser Desideri, duc de Toscana que aconseguí prendre Ravenna definitvament, posant aií final a la presència de l?imperi Bizantí a Itàlia central. Desideri va decidir reobrir les lluites contra el papat, que estava donant suport als ducs de Spoleto i Benevent contra ell i entr+a a Roma l'any 772.

Quan el papa Adrià I va demanar ajuda al poderós rei Carlemany, Desideri va ser derrotat i es va produir el setge de Pavia. Desideri es varendir el 774 i Carlemany, assumí el títol de «rei dels llombards». Carlemany va prendre una part del territori llombart per tal de crear els Estats papals, ratificant així una donació de Pipí a favor de l'església catòlica.

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne Longobard Modifica l'enllaç a Wikidata