Roger Schutz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Roger Schutz
Brother Roger at prayer.jpg
Roger Schutz en una celebració de la Comunitat de Taizé l'any 2003
Naixement 12 maig 1915
Provence
Mort 16 agost 2005
Taizé
Ocupació teòleg
Modifica dades a Wikidata

Roger Louis Schütz-Marsauche, més conegut com a Germà Roger o Frère Roger, (Provence, Suïssa 1915 - Taizé, França 2005) fou un teòleg suís fundador i prior de la Comunitat de Taizé,[1] defensava l'ecumenisme (unitat dels cristians protestants, catòlics i ortodoxos), i promovia reforçar el sentiment religiós dels joves.[2][1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 12 de maig de 1915 a la ciutat de Provence, població situada al cantó de Vaud, en una família de religió protestant. Entre 1937 i 1940 va estudiar teologia protestant a la Universitat de Lausana.[3]

El germà Roger va morir el 16 d'agost de 2005 després de ser apunyalat per Luminiţa Ruxandra Solcan, una dona romanesa, durant l'oració vespertina a l'església de la Reconciliació de Taizé. El 23 d'agost d'aquell any se celebraren els funerals, on hi foren presents el president d'Alemanya Horst Köhler entre altres personalitats internacionals.[4]

Va fer la seva última estada a Catalunya (concretament a Barcelona) l'any 2000, arran de les Trobades Internacionals de la Comunitat de Taizé.[5] El successor del germà Roger com a prior de la Comunitat de Taizé fou Alois Löser, conegut com a germà Alois, escollit pel fundador 8 anys abans de la seva mort.[6]

Establiment a Taizé[modifica | modifica el codi]

El 20 d'agost de 1940, després de la derrota de l'exèrcit francès i l'ocupació de part de França per l'exèrcit alemany, es va establir a la població de Taizé, situada prop de Mâcon (Borgonya), on va viure fins a la seva mort. El 1942 a conseqüència de la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Suïssa, ja que va témer la persecució de la Gestapo per haver amagat en el seu domicili diversos opositors a l'ocupació alemanya de França, així com a ciutadans jueus. Després de l'alliberament de Borgonya de l'ocupació nazi l'any 1944 va retornar a Taizé amb tres companys i es va ocupar allí d'orfes de guerra, però també de presoners de guerra, el que li va cobrar el recel dels veïns.[7]

El 1949 set homes d'aquest cercle -entre ells Roger Schütz com a prior- es van comprometre a la vida en celibat i van fer vots de pobresa, establint així la Comunitat de Taizé. Aquesta comunitat ecumènica avui en dia està integrada per més de cent germans protestants i catòlics provinents de vint-i-cinc països, que viuen només del seu treball (terrisseria, edició de llibres religiosos) i no accepten donacions. La profunda espiritualitat i la vida conseqüent de Roger Schütz i els altres germans de la congregació sempre ha atret a Taizé molts joves de nombrosos països.[1]

Una de les majors preocupacions del germà Roger fou la reconciliació dels cristians.[8] Des de l'agost de 1971 existeix un representant permanent de la comunitat a Roma.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany. L'any 1988 el premi UNESCO de l’educació a favor de la pau,[1] i el 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit a la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços per aconseguir la unitat dels europeus.[9]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • 1944: Introduction a la Vie Communautaire
  • 1953: La Regle de Taize
  • 1958: Vivre l'Aujourd'hui de Dieu
  • 1962: L'unité, espérance de vie
  • 1965: Dynamique du provisoire
  • 1968: Violence des pacifiques
  • 1971: Ta fête soit sans fin
  • 1973: Lutte et contemplation
  • 1976: Vivre l'inespéré
  • 1979: Etonnement d'un amour
  • 1980: Les Sources de Taizé
  • 1982: Fleurissent tes déserts
  • 1985: Passion d'une attente
  • 1988: Son amour est un feu
  • 1989: Marie, Mère des Réconciliations, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta
  • 1992: La prière, fraîcheur d'une source, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta
  • 1995: En tout la paix du cœur
  • 2001: Dieu ne peut qu'aimer
  • 2005: Pressens-tu un bonheur

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Germà Roger». Anuaris.cat, 2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
  2. «Taizé worship». BBC Religions, 2009 [Consulta: 5 octubre 2013].
  3. «Brother Roger, 90, Dies; Ecumenical Leader». The New York Times, 18 d'agost 2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
  4. «At His Funeral, Brother Roger Has an Ecumenical Dream Fulfilled». The New York Times, 24 d'agost 2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
  5. «Mor assassinat per arma blanca el pare Roger, fundador de la comunitat ecumènica de Taizé». 324.cat [Consulta: 5 octubre 2013].
  6. «El hermano Alois, prior de Taizé». [Consulta: 5 octubre 2013].
  7. «Los comienzos de Taizé». [Consulta: 5 octubre 2013].
  8. Alejandro Masoliver. Història del monaquisme cristià. L'Abadia de Montserrat, 1980, p. 248. ISBN 978-84-7202-398-7. 
  9. «Charlemagne Prize Laureates». [Consulta: 5 octubre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]