Roger Schutz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roger Schutz en una celebració de la Comunitat de Taizé l'any 2003

Roger Louis Schütz-Marsauche, més conegut com a Germà Roger o Frère Roger, (Provence, Suïssa 1915 - Taizé, França 2005) fou un teòleg suís fundador i prior de la Comunitat de Taizé,[1] defensava l'ecumenisme (unitat dels cristians protestants, catòlics i ortodoxos), i promovia reforçar el sentiment religiós dels joves.[2][1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 12 de maig de 1915 a la ciutat de Provence, població situada al cantó de Vaud, en una família de religió protestant. Entre 1937 i 1940 va estudiar teologia protestant a la Universitat de Lausana.[3]

El germà Roger va morir el 16 d'agost de 2005 després de ser apunyalat per Luminiţa Ruxandra Solcan, una dona romanesa, durant l'oració vespertina a l'església de la Reconciliació de Taizé. El 23 d'agost d'aquell any se celebraren els funerals, on hi foren presents el president d'Alemanya Horst Köhler entre altres personalitats internacionals.[4]

Va fer la seva última estada a Catalunya (concretament a Barcelona) l'any 2000, arran de les Trobades Internacionals de la Comunitat de Taizé.[5] El successor del germà Roger com a prior de la Comunitat de Taizé fou Alois Löser, conegut com a germà Alois, escollit pel fundador 8 anys abans de la seva mort.[6]

Establiment a Taizé[modifica | modifica el codi]

El germà Roger

El 20 d'agost de 1940, després de la derrota de l'exèrcit francès i l'ocupació de part de França per l'exèrcit alemany, es va establir a la població de Taizé, situada prop de Mâcon (Borgonya), on va viure fins a la seva mort. El 1942 a conseqüència de la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Suïssa, ja que va témer la persecució de la Gestapo per haver amagat en el seu domicili diversos opositors a l'ocupació alemanya de França, així com a ciutadans jueus. Després de l'alliberament de Borgonya de l'ocupació nazi l'any 1944 va retornar a Taizé amb tres companys i es va ocupar allí d'orfes de guerra, però també de presoners de guerra, el que li va cobrar el recel dels veïns.[7]

El 1949 set homes d'aquest cercle -entre ells Roger Schütz com a prior- es van comprometre a la vida en celibat i van fer vots de pobresa, establint així la Comunitat de Taizé. Aquesta comunitat ecumènica avui en dia està integrada per més de cent germans protestants i catòlics provinents de vint-i-cinc països, que viuen només del seu treball (terrisseria, edició de llibres religiosos) i no accepten donacions. La profunda espiritualitat i la vida conseqüent de Roger Schütz i els altres germans de la congregació sempre ha atret a Taizé molts joves de nombrosos països.[1]

Una de les majors preocupacions del germà Roger fou la reconciliació dels cristians.[8] Des de l'agost de 1971 existeix un representant permanent de la comunitat a Roma.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany. L'any 1988 el premi UNESCO de l’educació a favor de la pau,[1] i el 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit a la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços per aconseguir la unitat dels europeus.[9]

Obra pulicada[modifica | modifica el codi]

  • 1944: Introduction a la Vie Communautaire
  • 1953: La Regle de Taize
  • 1958: Vivre l'Aujourd'hui de Dieu
  • 1962: L'unité, espérance de vie
  • 1965: Dynamique du provisoire
  • 1968: Violence des pacifiques
  • 1971: Ta fête soit sans fin
  • 1973: Lutte et contemplation
  • 1976: Vivre l'inespéré
  • 1979: Etonnement d'un amour
  • 1980: Les Sources de Taizé
  • 1982: Fleurissent tes déserts
  • 1985: Passion d'une attente
  • 1988: Son amour est un feu
  • 1989: Marie, Mère des Réconciliations, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta
  • 1992: La prière, fraîcheur d'une source, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta
  • 1995: En tout la paix du cœur
  • 2001: Dieu ne peut qu'aimer
  • 2005: Pressens-tu un bonheur
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Schütz

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Germà Roger». Anuaris.cat, 2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
  2. «Taizé worship». BBC Religions, 2009 [Consulta: 5 octubre 2013].
  3. «Brother Roger, 90, Dies; Ecumenical Leader». The New York Times, 18 d'agost 2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
  4. «At His Funeral, Brother Roger Has an Ecumenical Dream Fulfilled». The New York Times, 24 d'agost 2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
  5. «Mor assassinat per arma blanca el pare Roger, fundador de la comunitat ecumènica de Taizé». 324.cat [Consulta: 5 octubre 2013].
  6. «El hermano Alois, prior de Taizé». [Consulta: 5 octubre 2013].
  7. «Los comienzos de Taizé». [Consulta: 5 octubre 2013].
  8. Alejandro Masoliver. Història del monaquisme cristià. L'Abadia de Montserrat, 1980, p. 248. ISBN 978-84-7202-398-7. 
  9. «Charlemagne Prize Laureates». [Consulta: 5 octubre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]