Roser Fàbregas Vilà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1900  Prats de Lluçanès |
| Mort | 1983 (82/83 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Partit | Resistència francesa |
Premis | |
Roser Fàbregas Vilà (Prats de Lluçanès, 8 octubre 1900 - Perpinyà, 1983) Coneguda com Roser Fluvià, fou una dona catalana, afincada al Vallespir, col·laboradora de la Resistència francesa i membre destacada d'una xarxa d'evasió de persones i documents. Detinguda per la Gestapo, fou reclosa al Camp de concentració de Ravensbrück, d'on fou alliberada el 1945. Posteriorment fou condecorada pels governs de França, Anglaterra i els EUA.[1][2]
Biografia[modifica]
Nascuda el 1900 a Prats de Lluçanès, al carrer de la Resclosa, 5 (actualment 13) a la casa anomenada Cal Vicens, era filla de Ramon Fàbregas i Teresa Vilà. El 2 desembre 1923, en casar-se amb Josep Fluvià Llorens, de nacionalitat francesa, va adoptar el cognom del marit. El 1924 van tenir el primer fill i el 1931, quan ja s'havien traslladat a Vic, el segón. Més tard, van anar a viure a Barcelona i abans de l'esclat de la Guerra civil es van instal·lar a Sant Llorenç de Cerdans, el poble natal de Josep Fluvià, a la comarca de l'Alt Vallespir.[3]
Amb la derrota del bàndol republicà, L'Exèrcit nacional, després de cruents combats, va ocupar Prats de Lluçanès el 3 de febrer de 1939.[4] La retirada massiva de republicans a França, va fer que Roser Fluvià comencés a ajudar els exiliats. Mentrestant, el seu pare Ramon Fàbregas, que s'havia posicionat a favor de la República, va ser empresonat i sotmès a un Consell de Guerra Sumaríssim.[4]
A l'inici de la Segona Guerra Mundial, l'activitat clandestina de Roser Fluvià es va intensificar i va esdevenir membre destacada del Réseau Alibi Maurice,[5] una important xarxa d'evasió que passava persones i documents a través dels Pirineus.[6] El 12 setembre 1943 va ser detinguda per la Gestapo i després de passar gairebé un any a les presons franceses, el juliol de 1944 va ser reclosa al camp de concentració de Ravensbrück, d'on va ser alliberada el 10 d'abril de 1945. Acabada la guerra, va fixar la seva residència a Perpinyà on va morir el 1983.[3]
A posteriori, va ser condecorada amb l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor i altres condecoracions i reconeixements del Govern Britànic i dels EUA.[2]
El 27 gener 2022, l'Ajuntament de Prats de Lluçanès va celebrar una jornada de memòria històrica en record de totes les víctimes de la repressió i l'holocaust, amb la col·locació de llambordes Stolpersteine i va acordar dedicar-ne una a Roser Fluvià.[7] El 30 d'abril, en un acte d'homenatge, es va erigir un plafó informatiu davant de la seva l'antiga casa.[8] Més tard, es va inaugurar una exposició sobre el camp de concentració per a dones de Ravensbrück.[9] El 2023 una delegació de Prats de Lluçanès va ser convidada als actes d'homenatge a Roser Fluvià que es van celebrar a Sant Llorenç de Cerdans, la seva vila d'adopció.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Banc de la Memòria Democràtica». Generalitat de Catalunya - Memorial Democràtic. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Gorchs, Anna. «Una pradenca a Ravensbrück». El 9 Nou, 18-05-2021. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Saint-Laurent-de-Cerdans. Une rencontre hommage à Roser Fluvià, combattante de l’ombre» (en francès). [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «L'Espai de memòria de Prats de Lluçanès - Itineraris». Ajuntament de Prats de Lluçanès. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ Ambault, Michel. «Alibi 1940-1944. Histoire d’un réseau de renseignement pendant la Seconde Guerre mondiale.Préface du général Pierre Lallart, Président de l’amicale des anciens des réseaux Alibi-Maurice (Sylvaine Baehrel) Ressenya llibre» (en francès). Fondation de la Résistance. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Projectes | Memòria Nacional». [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Prats de Lluçanès organitza una ruta per les llambordes Stolperstein en el marc del dia de memòria de les víctimes de l'Holocaust». Ajuntament de Prats de Lluçanès, 28-01-2022. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Prats de Lluçanès homenatja Roser Fluvià amb una jornada de memòria històrica». Ajuntament de Prats de Lluçanès, 22-04-2022. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Prats viu una emotiva jornada de memòria històrica». Ajuntament de Prats de Lluçanès (patrimoni), 02-05-2022. [Consulta: 13 desembre 2023].