Royal Engineers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Royal Engineers Association Football Club».
Infotaula unitat militarRoyal Engineers
Royal Engineers badge.png
Insígnia de gorra del Cos d'Enginyers Reials
Tipus Cos d'exèrcit i branca militar
Fundació 1717
País Regne Unit
Branca Exèrcit britànic Exèrcit britànic
Arma Enginyeria militar
Part de Commander Field Army Tradueix
Mida 15 regiment
Quarter general Chatham Tradueix
Comandants
Coronel Brigadier S Hodder
Cultura militar
Lema Ubique (A tot arreu)
Quo Fas et Gloria Ducunt (On el deure i la glòria ens portin)
Modifica les dades a Wikidata

El Corps of Royal Engineers (Cos d'Enginyers Reials), habitualment simplement conegut com el Royal Engineers (RE) (Enginyers Reials) i habitualment coneguts com els "Sappers" (Sapadors), és un cos de l'exèrcit britànic. Està molt ben considerat per totes les Forces armades del Regne Unit, en especial per l'exèrcit. Prové d'enginyeria militar i altre suport tècnic a les Forces Armades britàniques, i està encapçalat pel Reial Enginyer en Cap. El Quarter General regimental i la Reial Acadèmia d'Enginyeria Militar estan a Chatham (Kent). El cos està dividit en diversos regiments, aquarterats en diversos llocs del Regne Unit i d'Alemanya.

Història[modifica]

Cartell de reclutament dels Enginyers Reials

Els Enginyers Reials daten els seus orígens als enginyers militars que Guillem el Conqueridor portà a Anglaterra, especialment el bisbe Gundulf de Rochester, un enginyer militar de talent, i afirmen haver servit la Corona durant més de 900 anys sense interrupció. Els enginyers sempre han servit als exèrcits de la Corona; però, els orígens del cos modern, juntament amb els de la Royal Artillery, rau al Comitè d'Ordenances establert al segle XV. El 1717, el govern establí un Cos d'Enginyers, totalment format per oficials comissionats. El treball manual era realitzat per les Companyies d'Artificiers, formades per artesans civils contractats i els seus treballadors. El 1782, s'establí una Companyia de Soldats Artificiers a Gibraltar, i aquesta va ser el primer cas de sots-oficials enginyers militars. El 1787 el Cos d'Enginyers va rebre el prefix "Reial" i adoptà el nom actual i, el mateix any, es formà un Reial Cos d'Artificiers Militars, consistent de sots-oficials i tropa, amb oficials dels Royal Engineers. Deu anys després la companyia de Gibraltar, que havia restat separada, va ser absorta i el 1812 va canviar el nom pel de Cos de Sapadors i Minadors Reials (en anglès: Corps of Royal Sappers and Miners).

El 1855 el Comitè d'Ordenances va ser abolit i l'autoritat sobre els Enginyers Reials, els Sapadors i Miners Reials i l'Artilleria Reial va ser traspassada al comandant en cap de les forces, unificant-los amb la resta de l'Exèrcit. L'any següent, els Reials Enginyers i els Reials Sapadors i Miners esdevingueren un cos unificat, denominat Cos d'Enginyers Reials (Corps of Royal Engineers). El 1862, el cos també va absorbir els oficials i tropa del cos d'enginyers de la Companyia de les Índies Orientals.

El 1911 el Cos formà el seu batalló aeri, la primera unitat voladora de les Forces armades del Regne Unit. El Batalló Aeri va ser el precursor del Royal Flying Corps i del Royal Air Force.

El 1915, en resposta al fet que els alemanys minessin les trinxeres britàniques sota llavors les condicions estàtiques de setge de la I Guerra Mundial, el cos formà les seves pròpies companyies de companyies de tuneladors. Formades per miners carboners experimentats de tot el país, construïren profundes trinxeres com la "Trinxera Vampir" per protegir del bombardeig pesat.

El cos no té honors de batalla. Els seus lemes, Ubique (A Tot Arreu) i Quo Fas et Gloria Ducunt (On Porten el Deure i la Glòria), van ser concedits pel Rei Guillem IV el 1832, significant que el Cos havia estat en acció a tots els principals conflictes de l'Exèrcit Britànic i gairebé a tots els menors.[1][2] El Museu d'Enginyeria Militar dels Royal Engineers està a Gillingham, a Kent.

Un punt de cert orgull pels Sapadors és que el seu nom pren la forma de Corps of Royal Engineers (Cos d'Enginyers Reials), en lloc de, per exemple, Royal Engineer Corps (Reial Cos d'Enginyers). La distinció, diuen, és que cada Sapador és Reial pel seu propi dret, en lloc de ser simplement un membre d'un Cos Reial (com podria ser el Royal Corps of Signals o el Royal Regiment of Artillery).

Abans de la Segona Guerra Mundial, els reclutes dels Royal Engineers es requeria que fessin un mínim de 5 peus i 4 polzades (162 cm) o 5 peus i 2 polzades (157 cm) per la branca muntada. Inicialment s'allistaven per un període de 6 anys de servei actiu i sis anys més a la reserva; o per 4 i 8 anys. A diferència de la majoria de cossos i regiments, en que l'edat màxima era de 25 anys, els homes de fins a 30 anys podien allistar-se amb els Royal Engineers. S'entrenaven al Royal Engineers Depot de Chatham, Medway, o al RE Mounted Depot d'Aldershot (Hampshire).[3]

Conquestes honorables i construccions històriques[modifica]

La Gran Bretanya havia adquirit un imperi, i els Royal Engineers van realitzar diverses de les obres d'enginyeria civil més significatives arreu del món. Diversos exemples de les grans tasques de l'època imperial es pot trobar al llibre de A. J. Smithers's Honourable Conquests.[4]

Royal Albert Hall[modifica]

El Royal Albert Hall, dissenyat pel capità Francis Fowke RE

El Royal Albert Hall és un dels edificis més distintius del Regne Unit, reconegut arreu del món. Des de la seva inauguració per la Reina Victòria el 1871, hi ha actuat artistes de tota mena. Cada any allotja més de 350 interpretacions, incloent concerts de música clàssica, de rock i pop, ballet, òpera, tennis, cerimònies de concessió de premis, actuacions de caritat, etc.

El Hall va ser dissenyat pel capità Francis Fowke i pel Major-General Henry Young Darracott Scott, dels Royal Engineers, i construït per Lucas Brothers.[5] Els dissenyadors estaven molt influenciats pels amfiteatres antics, però també van rebre les idees de Gottfried Semper, mentre que treballava al South Kensington Museum.

Infraestructura índia[modifica]

Monograma del Cos dels Enginyers Reial

Gran part de la infraestructura a l'Índia colonial, encara útil avui, va ser creada pels Royal Engineers. El Tinent (després General Sir Arthur Thomas Cotton (1803–99), dels Enginyers de Chennai, va ser el responsable del disseny i construcció de grans obres d'irrigació al riu Kaveri, per regar els camps dels districtes de Tanjore i Trichinopoly a finals de la dècada de 1820. El 1838 dissenyà i construí les defenses navals de Vizagapatam. Esbossà el projecte del delta del Godavari, on 2.900km2 de terra van ser regats i 800km de terra fins al port de Cocadana va ser fet navegable a la dècada de 1840.

Canal de Rideau[modifica]

La construcció del canal de Rideau va ser proposada poc després de la Guerra de 1812, quan encara quedava una persistent amenaça d'atac per part dels Estats Units contra la colònia del Canadà Superior. El propòsit inicial del canal era militar, i estava previst que donaria una ruta segura pels subministraments i les comunicacions entre Mont-real i la base naval de Kingston. A l'oest de Montreal, el viatge tenia lloc pel riu Ottawa fins a Bytown (actualment Ottawa), llavors al sud-oest via el canal fins a Kingston i des d'allà fins al llac Ontàrio. L'objectiu era ampliar l'estret del riu Sant Llorenç bordejant l'estat de Nova York, una ruta que hauria deixat els vaixells de subministrament britànics vulnerables a un atac o a un bloqueig del Sant Llorenç. La construcció del canal va ser feta pels Royal Engineers.[6]

El 2007 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO reconeixent-lo com una gran fita del geni creatiu humà.

Turons Occidentals de Dover[modifica]

Drop Redoubt.

Els Turons Occidentals de Dover són una de les fortificacions més impressionants de les illes britàniques. Estan formades per una sèrie de fortins, punts forts i séquies, dissenyats per protegir el Regne Unit d'una invasió. Van ser creades per augmentar les defenses que ja existien i protegir el port clau de Dover d'atacs tant terrestres com marítims. Els primers moviments van ser el 1779 contra la invasió planejada aquell any, el punt més occidental de Dover, actualment els Dover Western Heights, va ser fortificat el 1804 quan el tinent coronel William Twiss va rebre l'ordre de millorar les defenses existents. Era part d'un gran programa de fortificacions en resposta al pla napoleònic d'invasió del Regne Unit. Per tal de millorar el moviment de tropes entre el castell de Dover i les defenses a la ciutat Twiss va exposar els seus arguments per construir el Gran Eix sobre el penya-segat:

«les noves casernes... estan a poc més de 300 metres de la platja... i prop del nivell de la marea alta, però per tal de comunicar-se amb el centre de la ciutat, la distància a cavall és pop d'una milla i mitja, i a peu són tres quarts de milla, i totes les carreteres passen inevitablement per un terreny uns 30m per sobre de la caserna, i tots els camins són tan costaruts que inevitablement succeeixen accidents durant el temps humit i especialment després de les inundacions. Recomano la construcció d'un eix, amb una escala triple... l'objectiu principal és la comoditat i la seguretat de les tropes... i potser serà útil per enviar reforços a les tropes o per assegurar una retirada segura.»

Aquest pla va ser aprovat i construït. El pou havia de tenir 7,9m de diàmetre, 43m de fondària, amb un gir de 55m a la galeria que connectava la part inferior de l'eix amb Snargate Street, i tingué un cost inferior a les £4000 previstes. El pla preveia construir dos pous de maó forats, un dins de l'altre. A l'altre hi hauria una escala triple, la interior actuant com un pou de llum amb "finestres" tallades sobre el mur exterior per il·luminar. Aparentment, al març de 1805 només havien excavat 12m de la galeria de connexió, i és probable que el projecte s'acabés el 1807.

La presó de Pentonville[modifica]

La Presó de Pentonville, dissenyada pel Capt Joshua Jebb RE

Dues lleis del Parlament permeteren la construcció de la Presó de Pentonville pel confinament de condemnats sentenciats a penes de presó o que esperessin transport. La construcció començà el 10 d'abril de 1840 i es completà el 1842. El cost va ser de £84.186. El Capità (després Major General Sir) Joshua Jebb la dissenyà, introduint conceptes innovadors com les cel·les individuals amb bona escalfor, ventilació i salubres.

Comissions de fronteres[modifica]

Tot i que la cartografia pel que havia esdevingut l'Ordance Survey va néixer per les necessitats militars, aviat es va fer evident que els mapes acurats també podien tenir un ús civil. Les lliçons apreses d'aquesta primera comissió de fronteres van ser posades en bon ús en tot el món en el qual els membres del Cos havien determinat límits en nom dels britànics, així com els governs estrangers, algunes comissions de límits notables inclouen

  • 1839 – Canadà – Estats Units
  • 1858 – Canadà – Estats Units (Capità (després General Sir) John Hawkins RE)
  • 1856 i 1857 – Rússia - Turquia (Tinent Coronel (després Sir) Edward Stanton RE)
  • 1857 – Rússia - Turquia (Coronel (després Mariscal de Camp Sir) John Simmons RE)
  • 1878 – Bulgària
  • 1880 – Grècia - Turquia (Major (després Major General Sir) John Ardagh RE)
  • 1884 – Rússia - Afganistan (Capità (després Coronel Sir) Thomas Holdich RE)
  • 1894 – Índia - Afganistan (Capità (després Coronel Sir) Thomas Holdich RE)
  • 1902 – Xile - Argentina (Coronel Sir Delme Radcliffe RE)
  • 1911 – Perú - Bolívia (Major A. J. Woodroffe RE)

Molt d'aquest treball segueix actualment.

Nivell Abney[modifica]

El Nivell topogràfic Abney és un instrument emprat en l'agrimensura que consisteix en un tub fix d'albirament, un nivell de bombolla mòbil que està connectat a un braç d'apuntament i una escala angular. El Nivell topogràfic Abney és una eina fàcil d'usar, relativament barata, i quan s'usa correctament és un instrument de topografia precís. El nivell d'Abney va ser inventat per Sir William de Wiveleslie Abney (1843-1920) que va ser un Enginyer Real, un astrònom i químic anglès principalment conegut pel ser pioner de la fotografia en color i la visió del color. Abney inventar aquest instrument mentre treballava a la Reial Escola d'Enginyeria Militar de Chatham (Anglaterra) en la dècada de 1870.

H.M. Dockyards[modifica]

Grada 7 de les Drassanes de Chatham, dissenyada pel Col. G. Greene RE
Grada 3 de les Drassanes de Chatham, dissenyada pel Cos

El 1873, el capità Henry Brandreth RE ser nomenat Director del Departament d'Arquitectura i Enginyeria Civil, posteriorment el Departament d'Obres de l'Almirallat. Arran d'aquest nomenament, molts oficials dels Royal Engineers van supervisar obres d'enginyeria en drassanes navals en diverses parts del món.

A principis del segle XIX, el ferro fos, forjat i corrugat va arribar a ser utilitzats en els edificis de les drassanes, en substitució de la fusta com a material per als marcs i revestiment. L'experiència del Cos els convertia en experts en l'ús d'aquests nous materials.

Les Drassanes de Chatham[modifica]

Chatham va ser la llar del Cos, significant que els Enginyers Reals i les Drassanes van tenir una estreta relació des del nomenament del capità Brandreth. A les Drassanes de Chatham, el capità Thomas Mould RE va dissenyar les encavallades de ferro per a les grades cobertes 4, 5 i 6. La Grada 7 va ser dissenyada pel coronel Godfrey Greene RE en el seu pas pel Cos dels Sapadors i Miners de Bengala. El 1886, el major Henry Pilkington RE ser nomenat Superintendent d'Enginyeria de la Drassana, passant a director d'Enginyeria de l'Almirallat el 1890 i Enginyer en Cap de l'Armada de Treballs Aliens, on va ser el responsable de l'extensió de tots els principals drassanes al país i a l'estranger. Va ser sota la seva direcció que es construí el 1905 l'Hospital Naval Reia de Chatham.

Oficis[modifica]

Tots els membres dels Royal Engineers són enginyers de combat; i tots els sapadors (soldats rasos) i sots-oficials també tenen un altre ofici. Les dones ponen optar a qualsevol especialitat dels Royal Engineers.

Enginyer a l'Iraq
Blindat dels AVRE al Canadà

Tots els sapadors entrenen com a enginyers militars de combat. Els Sapadors, a més, poden especialitzar-se en un dels següents oficis:

  • Enginyer militar - Tripulant de vehicle cuirassat
  • Enginyer militar - Paleta
  • Enginyer militar - Col·locació de bombes
  • Enginyer militar - Acabador d'edificis i estructures
  • Enginyer militar - Fuster
  • Enginyer militar - Especialista en sistemes de comandament, comunicacions i informació
  • Enginyer militar - Tècnic en materials de construcció
  • Enginyer militar - Dibuixant (disseny)
  • Enginyer militar - Dibuixant (elèctric i mecànic)
  • Enginyer militar - Conductor
  • Enginyer militar - Electricista
  • Enginyer militar - Soldador
  • Enginyer militar - Instal·lador (aire condicionat i refrigeració)
  • Enginyer militar - Instal·lador (general)
  • Enginyer militar - Tècnic geogràfic
  • Enginyer militar - Calefacció i foneria
  • Enginyer militar - Mecànic d'operador de planta
  • Enginyer militar - Especialista en recursos
  • Enginyer militar - Investigador (enginyeria)
  • Enginyer militar - Investigador (topografia)

posteriorment, els sapadors poden especialitzar-se en especialitats com:

  • recerca avançada contra-terrorista
  • disposició d'explosius
  • enginyer amfibi
  • secretari d'obres (construcció)
  • secretari d'obres (elèctric)
  • secretari d'obres (mecànic)
  • enginyer comando
  • conductor
  • capatàs de planta militar
  • enginyer paracaigudista
  • instructor regimental de senyals

Els sots-oficials superiors que hagin passar el curs de Secretari de Treballs apropiat poden ser comissionats com a Enginyers de Guarnició (construcció, elèctric o mecànic).

Unitats[modifica]

Els Royal Engineers conformen unitats tant de l'Exèrcit Regular com de l'Exèrcit Territorial. També hi ha una formació superior d'enginyer.

Tropes per teatre[modifica]

Enginyers de combat es preparen per demolir un pont a Malàisia
Topògrafs dels Royal Engineers
Enginyers de combat del 20è Esquadró de Camp, 36è Regiment d'Enginyers, practicant neteja de mines terrestres.
  • 8a Brigada de la Força d'Enginyers
    • 12è Grup d'Enginyers (Suport Aeri) (39è Regiment d'Enginyers, 20è Grup de Treballs)
    • 29è EOD & Grup de recerca (Regiments d'Enginyers 33 i 101 (EOD), 11è Regiment EOD RLC, 36è Regiment Enginyer (recerca)[7]
    • 170è Grup d'Enginyers (Suport d'Infraestructura)
      • Quarter General del Grup
      • Equip Especialista Conseller dels Royal Engineers (Royal Engineers Specialist Advisory Team - RESAT)
      • Centre d'Informació Tècnica
      • 62è Grup de Treball (instal·lacions d'aigua)
        • 506 STRE (infraestructura d'aigua)
        • 519 STRE
        • 523 STRE
        • 521 STRE
      • 63è Grup de Treball (Generació de potència elèctrica i distribució)
        • 504 STRE
        • 518 STRE
        • 528 STRE
        • 535 STRE
      • 64è Grup de Treball (Combustible, producció de combustible i distribució)
        • 516 STRE
        • 524 STRE
        • 527 STRE
      • 65è Grup de Treball (Voluntaris) (Infraestructura civil, infraestructura ferroviària i portuària)
      • 66è Grup de Treball (Suport aeri i enginyeria geotècnica)
        • 510 STRE
        • 517 STRE
        • 522 STRE
        • 530 STRE
      • 67è Grup de Treball
        • 502 STRE
        • 505 STRE

Regiments[modifica]

Membres dels RE construint els fonaments per a un nou pont a Workington després de les innundacions
  • 21è Regiment d'Enginyers
    • 7è Quarter general i esquadró de suport
    • 1r Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 4t Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 73è Esquadró Enginyer Cuirassat
  • 22è Regiment d'Enginyers
    • 6è Quarter general i esquadró de suport
    • 3r Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 5è Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 52è Esquadró Enginyer Cuirassat (2008)
  • 25è Regiment d'Enginyers (al novembre del 2011 s'anuncià que es dissoldria com a mesura d'estalvi.[8] 'El 19 d'abril de 2012 tingué lloc una cerimònia d'arriada de bandera
    • 43è Quarter general i esquadró de suport (Suport aeri) (també dissolt a l'abril del 2012)
    • El control de tots els alters squadrons passà al 39è Regiment d'Enginyers.
  • 26è Regiment d'Enginyers
    • 38è Quarter general i esquadró de suport
    • 8è Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 30è Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 33è Esquadró Enginyer Cuirassat (2008)
  • 28è Regiment d'Enginyers
    • 64è Quarter general i esquadró de suport
    • 23è Esquadró Amfibi d'Enginyers (AMPH GODS) + 412è Troop(Volunteers) TA
    • 42è Esquadró de camp
    • 45è Esquadró de Suport de Camp (dissolt)
    • 65è Esquadró de Suport de Camp
  • 32è Regiment d'Enginyers
    • 2n Quarter general i esquadró de suport
    • 26è Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 31è Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 39è Esquadró Enginyer Cuirassat
  • 35è Regiment d'Enginyers
    • 44è Quarter general i esquadró de suport
    • 29è Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 37è Esquadró Enginyer Cuirassat
    • 77è Esquadró Enginyer Cuirassat
  • 36è Regiment d'Enginyers (recerca) (destinats a Maidstone)
    • 50è Esquadró de camp (recerca)
    • 20è Esquadró de camp (recerca)
    • 15è Esquadró de camp (recerca) (destinats a Claro Barracks, Ripon)
    • 69è Esquadró Gurkha de camp (recerca), Enginyers dels Gurkha de la Reina
    • 70è Esquadró Gurkha de suport de camp (recerca), Enginyers dels Gurkha de la Reina
  • 38è Regiment d'Enginyers
    • 32è Quarter general i esquadró de suport
    • 11è Esquadró de camp
    • 25è Esquadró de camp
  • 39è Regiment d'Enginyers (destinats a Kinloss Barracks des d'estiu de 2012)[9]
    • 60è Quarter general i esquadró de suport (Suport aeri)
    • 10è Esquadró de camp (Suport aeri) destinats a RAF Leeming
    • 48è Esquadró de camp (Suport aeri)
    • 34t Esquadró de camp (Suport aeri) (anteriorment 25è Engr Regt)
    • 53è Esquadró de camp (Suport aeri) (anteriorment 25è Engr Regt)
  • 42è Regiment d'Enginyers (Geogràfic)
    • 13è Esquadró geogràfic
    • 14t Esquadró geogràfic (destinat a Mönchengladbach)
    • 16è Esquadró geogràfic de suport

Reial Escola d'Enginyeria Militar[modifica]

Quarter General de la Reial Escola d'Enginyeria Militar.

La Reial Escola d'Enginyeria Militar (Royal School of Military Engineering) és el centre d'excel·lència de l'exèrcit britànic per a enginyeria militar, desactivació d'explosius i entrenament de recerca contra-terrorista. Situada en diverses instal·lacions de Chatham (Kent), Camberley (Surrey) i Bicester (Oxfordshire), la Reial Escola d'Enginyeria Militar ofereix les millors instal·lacions d'entrenament per totes les capacitats dels Royal Engineers.

Va ser fundada pel Major (després General Sir) Charles Pasley, com "Establiment dels Enginyers Reials" (Royal Engineer Establishment) el 1812.[10] Va passar a anomenar-se "Escola d'Enginyeria Militar" el 1868 i va rebre el prefix "Reial" el 1962.[11]

  • Reial Escola d'Enginyeria Militar
    • Escola d'Enginyers de Combat
      • 3 Regiment de la Reial Escola d'Enginyeria Militar
        • 55 Esquadró d'Entrenament dels Enginyers Reials
        • 57 Esquadró d'Entrenament dels Enginyers Reials
        • 63 Esquadró de Suport d'Entrenament dels Enginyers Reials
      • Ala d'Informació de Sistemes de Comunicació
    • Escola d'Enginyers de Construcció
      • 1 Regiment de la Reial Escola d'Enginyeria Militar
        • 24 Esquadró d'Entrenament dels Enginyers Reials
        • 36 Esquadró d'Entrenament dels Enginyers Reials
      • Ala d'Enginyeria Civil
      • Ala Elèctrica i Mecànica
    • Ala de Guerra dels Enginyers Reials (fundada el 2011 i fusionada entre Brompton Barracks, Chatham and Gibraltar Barracks, Kent, és el producte d'unir l'Ala de Comandament, on s'ensenyava comandament i tàctica i l'Ala d'Enginyeria de Batalla, on es realitzava entrenament d'enginyers de combat)
      • Centre d'Informació i Entrenament de Mines del Regne Unit
    • Escola de Defensa de Municions Explosives i Recerca (formalment Escola de Defensa EOD i el Centre de Recerca Nacional)
    • Centre de Defensa d'Animals
  • 28 Esquadró d'Entrenament, Regiment d'Entrenament de l'Exèrcit Bassingbourn
  • Unitat d'Entrenament d'Escafandristes (DTU(A))
  • Banda del Cors dels Enginyers Reials

Exèrcit Territorial[modifica]

Condecoracions[modifica]

Els següents membres dels Royal Engineers han estat condecorats amb la Creu Victòria, la màxima i més prestigiosa condecoració per valentia davant de l'enemic que poden concedir les forces armades britàniques i de la Commonwealth.

Burning hut in the background; red-jacketed soldiers fighting in the foreground
Batalla de Rorke's Drift, 22–23 de gener de 1879, una batalla combatuda sota el comandament del Lt. John Chard, RE. Es concediren fins a onze Creus Victòria durant la batalla, incloent una per a Chard. Pintura de Alphonse de Neuville

Referències[modifica]

  1. British Army Website: Corps of Royal Engineers Badges and Emblems
  2. Anon (1916) Regimental Nicknames and Traditions of the British Army. 5th Ed. London: Gale and Polden Ltd. p. 36
  3. War Office, His Majesty's Army, 1938
  4. Smithers, A. J.. Honourable Conquests: An Account of the Enduring Work of the Royal Engineers Throughout the Empire. Pen & Sword Books Ltd, 1991. ISBN 978-0-85052-725-4. 
  5. Oxford Dictionary of National Biography (2004)
  6. Legget, Robert Ferguson. University of Toronto Press (en anglès). University of Toronto Press, 1986, p. 3. ISBN 0802065910. 
  7. «29 EOD & Search Group webpage».
  8. «First tranche of Army unit moves confirmed». Ministry of Defence. [Consulta: 10 novembre 2011].
  9. «Announcement of move of 39è Engr Regt to RAF Kinloss». [Consulta: 10 Dec 2011].
  10. Corps History Part 6 Royal Engineers Museum
  11. Corps History Part 17 Royal Engineers Museum

Bibliografia[modifica]

  • W. Durie British Garrison Berlin 1945 -1994, "No where to go", ISBN 978-3-86408-068-5
  • Colonel Gerald Napier RE. Follow the Sapper: An Illustrated History of the Corps of Royal Engineers, by Published by The Institution of Royal Engineers, 2005. ISBN 0-903530-26-0.
  • Thomas William John Connolly. The History of the Corps of Royal Sappers and Miners: From the Formation of the Corps in March 1772, to the Date when Its Designation was Changed to that of Royal Engineers, in October 1856, Longman, Brown, Green, and Longmans, 1857.
  • Whitworth Porter, Charles Moore Watson. History of the Corps of Royal Engineers, Longmans, Green, 1889.
  • Francis Bond Head. The Royal Engineer, John Murray, 1869.
  • Papers on Subjects Connected with the Duties of the Corps of Royal Engineers, Great Britain Army. Royal Engineers. The Corps, 1874.
  • Professional Papers of the Corps of Royal Engineers, by Great Britain Army. Royal Engineers, Royal Engineers' Institute (Great Britain). Royal Engineer Institute, 1892.
  • Edward Warren Caulfeild Sandes. The Royal Engineers in Egypt and the Sudan, Institution of Royal Engineers, 1937.
  • Gerard Williams, Michael WilliamsCitizen Soldiers of the Royal Engineers Transportation and Movements and the Royal Army Service Corps, 1859 to 1965, Institution of the Royal Corps of Transport, 1969.
  • Derek Boyd. Royal Engineers, Cooper, 1975. ISBN 0-85052-197-1.
  • Terry Gander. The Royal Engineers, I. Allan, 1985. ISBN 0-7110-1517-1.
  • Versatile Genius: The Royal Engineers and Their Maps: Manuscript Maps and Plans of the Eastern Frontier, 1822–1870, University of the Witwatersrand Library, Yvonne Garson. University of the Witwatersrand Library, 1992. ISBN 1-86838-023-8

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Royal Engineers Modifica l'enllaç a Wikidata
Museu dels Royal Engineers a Chatham.