Russula torulosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRussula torulosa Modifica el valor a Wikidata
2008-09-25 Russula torulosa 12623.jpg
Exemplars fotografiats a Gotland (Suècia). Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni adnat

Edibilitat

Bolet tòxic

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Groc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula torulosa Modifica el valor a Wikidata
Bres., 1929
Nomenclatura
Sinònims
  • Russula fuscorubra (Bres.) J. Blum 1973[1]
  • Russula queletii var. fuscorubra Bres. 1929[2]
  • Russula queletii var. torulosa (Bres.) Singer 1932[3][4]
Distribució
Distribution of Russula torulosa.svg
Modifica el valor a Wikidata
Detall d'una blaveta
Dibuix esquemàtic

La blava, la blaveta, el bolet vermell, la mare d'esclata-sang,[5] la cualbra pinenca o l'escaldabec[6] (Russula torulosa) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció[modifica]

  • El barret mesura de 5 a 8 cm de diàmetre. De bon principi és bombat, i més tard lleugerament aplanat i a vegades amb una suau protuberància central. La superfície és lluent, lubrificada però no viscosa, de color vinós o vermell porpra amb alguna tonalitat olivàcia.
  • Les làmines arriben fins a la cama i són denses, toves i de color crema pàl·lid. L'aresta és sencera i del mateix color que la resta de la làmina o una mica més clara.
  • La cama és robusta, cilíndrica, mesura 3-6 x 1,5-2,5 cm, és massissa i de color de vermell lila a violaci.
  • La carn és compacta, densa, de color blanc amb algun to grisenc i de consistència trencadissa, com en altres Russula.
  • Fa una olor que recorda la de la poma tallada i el seu sabor és coent.
  • L'esporada és de color ocraci pàl·lid. Les espores són de subgloboses a ovoides, sense porus germinatiu i amiloides, i estan guarnides amb berrugues. Mesuren 7-8,5 x 5,5-7 micres.[7][8][9][10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És una espècie freqüent que viu entre 10 i 1.500 m d'altitud, en sòls sorrencs, sota diverses espècies de pi (com ara, el pi blanc -Pinus halepensis- i la pinassa -Pinus nigra-) i fructifica de finals de l'estiu a la tardor (des de l'agost fins al novembre).[7] Es troba a Europa[11] (Andorra, Àustria,[12] Bulgària,[13] Croàcia,[14] Dinamarca,[15] Eslovàquia,[16] Estònia,[17] Finlàndia, Bèlgica -Flandes i Valònia-,[18] França, Itàlia -com ara, Úmbria, les Marques, el Laci, la Llombardia, Calàbria, Sardenya, etc.-,[19] Luxemburg, Noruega, els Països Baixos,[20][21] Portugal, Eslovènia, l'Estat espanyol (el País Basc -incloent-hi Navarra-,[22][23] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[24] Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca,[5] Extremadura,[25] Andalusia -incloent-hi Sierra Nevada-,[26] etc.), Suècia, Anglaterra -Norfolk-, Gal·les -Glamorganshire i Anglesey- i Escòcia -Morayshire-),[27] l'Àfrica del Nord (el Marroc)[28] i Àsia (Mongòlia).[29][30]

Reaccions químiques[modifica]

No canvia de color ni amb l'hidròxid amònic ni amb el potàssic, però amb la fenilalanina vira a un color terracota.[31]

Comestibilitat[modifica]

És un bolet no comestible a causa de la roentor de la seua carn.[7] Tot i així, hi ha gent que el consumeix després de bullir-lo i de rebutjar l'aigua de la cocció.[5]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica]

Es pot confondre amb Russula drimeia, que se'n diferencia perquè té les làmines de color groc viu. A més, aquestes reaccionen amb l'amoníac, de manera que es tornen de color rosa vermellós. També s'hi assembla Russula queletii, que se'n separa perquè creix sota avet roig (Picea abies) i perquè té el barret amb tons verdosos i el marge suauament estriat.[7]

Referències[modifica]

  1. (Bres.) J. Blum, Beih. Sydowia 7: 106 (1973).
  2. Bres., Iconogr. Mycol. 9: 431 (1929).
  3. (Bres.) Singer, Beih. bot. Zbl., Abt. 2 49: 287 (1932).
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Bolets de les illes Balears (català)
  6. Isona.org (català)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 168.
  8. Marcel Bon (Hrsg.), 2005. Pareys Buch der Pilze. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. ISBN 3440099709. Pàg. 74.
  9. G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 576.
  10. Fungipedia[Enllaç no actiu] (castellà)
  11. Sarnari, M., 2007. Monografia illustrata del Genere Russula in Europa. Vol. 1. Trento: Ed. AMB.
  12. Austrian Fungi Database Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine. (anglès)
  13. Checklist of the larger basidiomycetes in Bulgaria (anglès)
  14. Z. Tkalcec & A. Mešic, 2003. Preliminary checklist of Agaricales from Croatia, V: Families Crepidotaceae, Russulaceae and Strophariaceae. A: Mycotaxon, 88. ISSN 0093-4666. Pàg. 296. [1]
  15. The Danish Red Data Book Arxivat 2014-12-26 a Wayback Machine. (anglès)
  16. Nahuby.sk (eslovac)
  17. Estonian eBiodiversity (anglès)
  18. Belgian Species List 2013 (anglès)
  19. Funghi in Italia (italià)
  20. Arnolds, E., Kuyper, T.W. & Noordeloos, M. E., 1995. Overzicht var de Paddestoelen in Nederland. – Nederlandsk Mykologische Vereninging.
  21. NMV Verspreidingsatlas Paddenstoelen Online (neerlandès)
  22. Catálogo micológico de Navarra (castellà)
  23. Catálogo micológico del País Vasco (castellà)
  24. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró (català)
  25. Sociedad Micológica Extremeña[Enllaç no actiu] (castellà)
  26. Setas de Andalucía (castellà)
  27. Checklist of the British & Irish Basidiomycota (anglès)
  28. Journal of Animal & Plant Sciences, 2011. Bibliographic inventory of Moroccan Rif's fungi: Catalog of rifain fungal flora. Vol. 12, núm. 1: 1493-1526. [2]
  29. Romagnesi, H., 1967. Les russules d'Europe et d'Afrique du Nord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz. 1030 pp.
  30. GBIF (anglès)
  31. 2012 Asociación cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Aron, C., 2001. Field Mycology 2(3): 73-109. P. 102.
  • Buchwald, N. F., 1960. Jubilæumsekskursionerne 2.-4. Octubre del 1955. – Friesia 6: 219-227.
  • Knudsen, H. og Stordal, J., 1992. Russula. - I: Hansen, L. & Knudsen, H. (red.): Nordic macromycetes. Vol 2., s. 374-400.
  • Lüderitz, M., 2001. Die Grosspilze Schleswig-Holsteins - Rote Liste. Vol. 3. Nichtbläaterpilze (Aphyllophorales), Täublinge und Milchlinge (Russulales). Bilanzierung und Ausblick. – Landesamt für Natur und Umwelt des Landes Schleswig-Holstein.
  • Palazón Lozan, Fernando, 2001. Setas para todos. Pirineos. Península Ibérica. Edit. Pirineo. Osca.
  • Vesterholt, J., 2002. Skørhatte for begyndere – arter under nåletræer. – Svampe 46: 1-25.

Enllaços externs[modifica]