Síndrome tòxica similar al xoc
| Tipus | síndrome del xoc tòxic i infecció estreptocòccica  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-11 | 1B52.0 |
| CIM-10 | A48.3 |
| Recursos externs | |
| Orphanet | 99918 |
| UMLS CUI | C0343532 |
La síndrome tòxica similar al xoc o síndrome de xoc tòxic per estreptococs és una infecció molt poc freqüent però molt perillosa, produïda per bacteris estreptococs, en particular pels Streptococcus pyogenes, que es troben a la gola i a la pell en el cos humà.
És similar a la més coneguda síndrome de xoc tòxic, que es diferencia en el fet que els causants són altres bacteris, del grup dels estafilococs.[1] Una altra síndrome per superantígens, causada per infecció d'estafilococs, és la síndrome de la pell escaldada estafilocòccica.
Causes[modifica]
La síndrome de xoc tòxic per estreptococs és causada per una toxina produïda pels bacteris Streptococcus pyogenes presents al cos humà.[2] Gairebé tots els casos són causats per soques d'estreptococs que generen una o més exotoxines superantigèniques proteíniques: exotoxines pirògenes estreptocòcides A, B o C; factor mitogen o superantigen estreptocòcic.[3]
Al contrari del que passa amb la síndrome de xoc tòxic causada per estafilococs, a la síndrome de xoc tòxic causada per estreptococs no és freqüent que la infecció sigui causada per la presència d'un cos estrany a l'organisme humà. Els dos xocs s'assemblen en el fet que no té per què sorgir en un focus d'infecció concret identificable, i en que poden vincular-se amb altres infeccions invasores com la pneumònia, l'osteomielitis, la bacterièmia i l'artrosi o endocarditis.[3]
Símptomes[modifica]
Els símptomes són febre sobtada, baixada de tensió sanguínia, insuficiència renal accelerada i atac a múltiples òrgans i sistemes. Són habituals també els signes d'infecció local que afecta les parts toves del cos, com cel·lulitis, abscessos, miositis o fasciïtis necrosant, acompanyades d'una dolor cada vegada més intensa).[3]
Tractament[modifica]
Les prioritats són una fluidoteràpia intensiva per tractar d'eliminar la infecció i el manteniment de les constants vitals que es puguin veure afectades, com el ritme cardíac i la respiració. S'administren antimicrobians i inhibidors de la producció de toxines, com per exemple clindamicina, de diferents tipus, ja que no n'hi ha cap que faci efecte al 100% de les soques de bacteris. Si hi ha fasciïtis necrosant cal també eliminar els teixits necròtics (morts).[3]
Incidència[modifica]
Aquesta síndrome pot afectar persones d'ambdós sexes i de qualsevol edat, però és més freqüent en nens (en especial amb varicel·la concomitant) i gent gran. Les xifres de mortalitat són superiors adults que en nens.[3]
Altres persones amb major risc són les que pateixen diabetis mellitus, alguna malaltia crònica del cor o dels pulmons, VIH o usuaris de drogues intravenoses o alcohòlics.[3]
Bibliografia[modifica]
- Streptococcal infections of skin and soft tissues., de AL Bisno i DL Stevens. N Engl J Med 1996; 334: 240-245.(anglès)
- Toxin-mediated streptococcal and staphylococcal disease. de SM Manders. J Am Acad Dermatol 1998; 39: 383-400.(anglès)
Referències[modifica]
- ↑ Síndrome de shock tóxico Enciclopèdia mèdica Medline Plus, un "servei de la biblioteca nacional de medicina de Estats Units i els instituts nacionals de la salut", 9 de març de 2008 (castellà) (anglès)
- ↑ El Síndrome del Shock Tóxico Arxivat 2008-09-06 a Wayback Machine. Universitat de Virgínia (Estats Units), 9 de març de 2004 (castellà) (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Síndrome de xoc tòxic per estreptococs (7 pàgines), American Academy of Pediatrics, 2003 (castellà)