Vés al contingut

Sakuraiïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSakuraiïta

Sakuraiïta de la localitat tipus, la mina Ikuno
Fórmula química(Cu,Zn,Fe)₃(In,Sn)S₄
EpònimKin-ichi Sakurai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Ikuno, Ikuno-cho-ono, Asagó, Prefectura de Hyōgo, Kansai, Honshū, Japó
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.CB.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.03a Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.2.5
Heys6.1.22
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 5,4563(24) Å;
Colorverd acer o verd gris
Duresa4
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaverd gris amb tons verd oliva
Diafanitatopaca
Impureses comunesAg
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1965-017
Any d'aprovació1965
SímbolSak Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sakuraiïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'estannita. Va ser descoberta l'any 1965 en una mina de la Prefectura de Hyōgo (Japó). Rep el seu nom en honor de Kin-ichi Sakurai (1912 – 1993), mineralogista aficionat de Tòquio, el qual va descriure i proporcionar material de sis espècies minerals diferents. La kinichilita també és anomenada en honor seu.[1]

Característiques

[modifica]

La sakuraiïta és un sulfur de fórmula química (Cu,Zn,Fe)₃(In,Sn)S₄. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de plata. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sakuraiïta pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, stannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, stibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix en filons bandats.[2] A més de l'indret on va ser descoberta, la sakuraiïta també ha estat trobada a la mina Toyoha, a Sapporo (Hokkaido, Japó); al dipòsit San Roque, a Valcheta (Río Negro) i la mina Oploca a Jujuy, aquestes dues últimes localitats estan situades a l'Argentina.[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: estannita, esfalerita, calcopirita, cassiterita, matildita, arsenopirita cobàltica, quars i calcita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Sakuraiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Sakuraiite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 febrer 2017].