Sidney Bechet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSidney Bechet
Bechet.gif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Sidney Joseph Bechet Modifica el valor a Wikidata
14 maig 1897 Modifica el valor a Wikidata
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1959 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Garches (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, clarinetista, saxofonista i músic de jazz Modifica el valor a Wikidata
Activitat1908 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLorenzo Tio, George Baquet i Louis Nelson Deslile Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBob Wilber Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon i clarinet Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficBlue Note Modifica el valor a Wikidata

Lloc websidneybechet.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0065000 Allocine: 75148 Allmovie: p4853 IBDB: 31429
Musicbrainz: bf1b23ea-9b76-42cf-a5f6-4a691e81af5e Discogs: 258422 Allmusic: mn0000033234 Find a Grave: 12282 Modifica els identificadors a Wikidata

Sidney Bechet (Nova Orleans, Louisiana, Estats Units, 14 de maig de 1897Grigny (Essonne), environs de París, França, 14 de maig de 1959), músic i compositor nord-americà.

També se'l coneixia com el poeta del jazz. Començà a tocar l'instrument el què era especialista, el clarinet, a l'edat de vuit anys. Actuà amb importants orquestres de la seva ciutat nadiua en l'època del naixement del jazz, quan l'estil de Nova Orleans imperava com a única escola. Acabada la Primera guerra mundial, vingué a Europa amb l'orquestra de Marion Cook. Havia substituït el clarinet pel saxòfon soprano, amb el qual assolia la major sonoritat. Obtingué gran èxit a Londres i es féu creditor als elogis del director simfònic Ernest Ansermet.

Durant els anys 1919 a 1928 realitzà importants gires per Europa. Sembla que també sofrí un any de presó, acusat de donar mort a un altre músic de color. El 1928 tornà a Amèrica amb l'orquestra de Noble Sissle, d'aquesta passà a formar orquestra pròpia amb Tony Ladnier (New Orleans Feetwarmers), però l'estil de Nova Orleans ja es trobava en decadència, l'orquestra fracassà i el seu director es va veure obligat a retirar-se de la professió i obrir una sastreria (era l'ofici del seu pare) a Harlem.

Tornà a tocar amb Noble Sissle, i quan ja semblava acabat, ressorgí l'estil Nova Orleans, amb el qual el músic tornà a ocupar un lloc primordial en el jazz mundial. Dirigí diversos conjunts a Nova York i enregistrà una important sèrie de discs amb Milton Mezzarow.

El 1945 tornà a Europa i amb la col·laboració del clarinetista Albert Nicholas[1] fan una gira arreu del continent, i després assoleix un èxit enorme a França, on fixà la seva residència. Fou l'ídol del clarinet i del saxòfon soprano. Aquest èxit el portà a abandonar en part l'autèntic jazz i dedicar-se a la melodia sentimental. Obtingué un gran èxit amb la melodia Petite fleur, que va compondre ell mateix.

Però els amants del jazz li donaren l'esquena. Malgrat tot, el 1960, un any després de la seva mort, s'aixecà un monument amb el seu bust a Juan-les-Pins, en record de les seves grandioses vetllades d'autèntic jazz.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sidney Bechet