Stanĕkita
 Stanĕkita | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe3+Mn2+O(PO₄) |
| Localitat tipus | Pegmatita Clementine II, Okatjimukuju Farm 55 (Friedrichsfelde Farm), Districte de Karibib, Erongo, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.15  |
| Dana | 41.6.3.4 |
| Propietats | |
| Color | negre |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | marró fosc |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Índex de refracció | nα = 2,010 nβ = 2,110 |
| Birefringència | δ = 2,010 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1994-045 |
| Símbol | Stk |
| Referències | [1][2] |
La stanĕkita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la wagnerita. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1994. Rep el seu nom de Josef Stanek (1928-), professor de mineralogia de la Universitat Masaryk de Brno, a la República Txeca, un especialista en minerals fosfats.
Característiques
[modifica]La stanĕkita és un fosfat de fórmula química Fe3+Mn2+O(PO₄). La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stanĕkita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pegmatita Clementine II, al districte de Karibib, a la regió d'Erongo, Namíbia. També ha estat descrita a l'Argentina, al Brasil, a Itàlia, a Polònia, a Ruanda, a Espanya, a Suïssa i a França, on es troba l'únic indret on ha estat descrita als territoris de parla catalana, el camp de pegmatites de Cotlliure, als Pirineus Orientals (Occitània).
Referències
[modifica]- ↑ «Stanĕkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 setembre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 29 setembre 2017].