Steve Biko

De Viquipèdia
Infotaula de personaSteve Biko
Steve Biko Portrait saho.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Qonce (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Pretòria (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Natal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballApartheid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista pels drets civils, polític, sindicalista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitOrganització Estudiantil de Sud-àfrica
Black People's Convention Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFrank Talk Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNtsiki Mashalaba Modifica el valor a Wikidata
FillsHlumelo Biko Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
12 setembre 1977mort sota custòdia policial Modifica el valor a Wikidata

Lloc websbf.org.za… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8363356 Find a Grave: 6904729 Modifica el valor a Wikidata
Estàtua de Steve Biko davant de l'ajuntament d'East London.

Steve Biko o Stephen Bantu Biko (Ciutat del Rei Guillem (Qonce), Província del Cap, Sud-àfrica, 1946 - 12 de setembre de 1977), activista sud-africà anti-apartheid.

Biografia[modifica]

Es va educar a l'escola de secundària de Forbes Grant i al Lovedale College, i va obtenir el batxillerat a la Marian Hill, una institució de l'Església Catòlica Central de Natal.

L'any 1966 va anar a la Universitat de Natal a estudiar medicina. El 1968 va arribar a ser fundador i President de la South African Students' Organisation (SASO), després d'estar involucrat en les activitats de la National Union of South African Students (NUSAS) que es considerava que estava controlada per liberals i pacifistes. SASO va ser una de les primeres organitzacions de la "Consciència Negra" que van emergir. Va definir "el negre" de manera diferent com ho havia fet l'ANC de Nelson Mandela (fins al voltant de 1965), ja que "incloïa no només als africans (negres), sinó també les races barrejades, els mulats i indis, en aquell moment, tots aquests designats com "no blancs" per l'estat de l'apartheid.[1]

Un any més tard, el 1969, Biko va ser expulsat de la universitat. Llavors va fundar i va treballar en el "Programa de la Comunitat Negra", a Durban, "per al desenvolupament polític i socioeconòmic dels germans de la comunitat negra de Sud-àfrica i estimular, d'aquesta manera les accions positives per a l'acte-emancipació del judici de l'apartheid. El 1972, Biko va ser nomenat president honorari de la Black People's Convention.[2]

Entre els projectes d'aquest programa que va començar el 1972, hi havia la publicació de la "Revista Negra", un esforç per analitzar les tendències dels corrents polítics, i de la qual Biko va arribar a ser l'editor. El febrer de 1973 la revista va ser censurada i el mateix Biko va quedar en arrest domiciliari, i li fou prohibit participar en cap activitat de cap organització i hom el bandejà de King William's Town durant cinc anys.

Aquests actes de violència estatal només van augmentar la lluita emancipatòria de Biko. Continuà treballant en la sucursal de la Comunitat Negra de la Ciutat del Rei Guillem, i va començar a estudiar dret, per correu. Al desembre de 1975 les seves prohibicions van augmentar i, fins i tot, hom li va impedir treballar en el programa comunal.

El 1975 va fundar el Zimele Trust Fund, per a ajudar els presos polítics i els seus familiars. També el Ginsberg Educational Trust per a ajudar els estudiants víctimes de la persecució.

El 1976 va ser triat secretari general d'aquesta organització. En el mateix any, la Black People's Convention (BPC) va efectuar el seu congrés a Durban a la qual Biko no va poder concórrer.

Massacre d'estudiants de Soweto[modifica]

El juny de 1976 va ocórrer la massacre d'estudiants de Soweto i els líders de Soweto van demanar al Govern de Sud-àfrica que negociés el futur del país amb Nelson Mandela, Roberto Sobukwe i Steve Biko. Steve Biko es va convertir en un símbol del moviment negre.

Mort[modifica]

Va morir en detenció policial el 12 de setembre de 1977. Va ser empresonat amb càrrecs de terrorisme. El ministre de Policia sud-africà va anunciar que havia mort després d'una vaga de fam de set dies. Després d'aquesta declaració, es van produir disturbis on alguns estudiants van morir a les protestes. Al funeral de Biko hi van acudir 15.000 persones, entre dignataris estrangers, diplomàtics africans i uns 13 diplomàtics occidentals. Els governs de Ghana i Lesotho van publicar declaracions oficials d'indignació. La policia sud-africana havia subestimat clarament les possibles conseqüències de la seva mort, i va sorgir un moviment global que reclamava justícia per a Biko.[3]

Homenatge pòstum[modifica]

Al maig de 1980 el músic britànic Peter Gabriel va publicar el seu tercer disc com a solista el qual conté una cançó titulada “Biko”, en memòria del líder sud-africà. Aquesta cançó també va ser enregistrada per Joan Baez l'any 1987, Simple Minds el 1989, Manu Dibango el 1994 i posteriorment per Ray Wilson.

L'any 1987 Richard Attenborough va filmar la pel·lícula “Cry Freedom”, biografia dramatitzada de la vida i mort de Steve Biko. Al seu torn aquesta pel·lícula està basada en dos llibres escrits pel periodista sud-africà Donald Woods, “Asking for Troubles” i “Biko”.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steve Biko
  1. «South African Student Organisation (SASO)» (en anglès). sahistory.org.za. [Consulta: 22 novembre 2015].
  2. «The Big Read: Steve Biko, Martyr of the Black Consciousness movement» (en anglès). Daily Observer, 19-09-2008. [Consulta: 11 juny 2011].[Enllaç no actiu]
  3. «La mort de Steve Biko, revisada». JSTOR Daily, 17-09-2020.