La temporada 1898-1899 s'estrenà al LiceuDie Walküre. Fou un esdeveniment sensacional, perquè significà que hom considerava que el públic havia adquirit ja la maduresa musical que li permetia acceptar i admirar una obra que poca cosa tenia a veure amb tot allò que estava acostumat a escoltar, incloent també el Lohengrin i el Tannhäuser, que després de l'estrena el Liceu oferí en les temporades 1891-1892 i 1896-1897.[1]
També fou sensacional per dos fets més, un d'ordre tècnic i l'altre d'ordre social. Pel que fa a la tècnica, el Liceu demostrà els seus afanys de modernitat i se serví de la cinematografia per aconseguir l'efecte desitjat en la cavalcada de les valquíries. El d'ordre social, es va adoptar per primera vegada el costum wagnerià d'enfosquir la sala durant la representació i es va ajudar a l'efecte escènic de la cavalcada mitjançant una projecció cinematogràfica, si bé en alguns quadres es van trobar a faltar exigències escèniques de l'autor.[2] L'èxit amb què va ser acollida i la popularitat que assolí Die Walküre feu que ben aviat es convertís en punt de referència per a les disfresses carnavalesques de nens i nenes.[1]
↑ 1,01,1Muniesa, Bernat. Exposició Òpera Liceu. El Liceu com a aparador de la burgesia. Museu d'Història de Catalunya: Biblioteca de Catalunya, 1997-1998. ISBN 84-393-4324-8.
↑Tribó, Jaume. Exposició Òpera Liceu. L'activitat artística dels primers cinquanta anys del Liceu. Museu d'Història de Catalunya: Biblioteca de Catalunya, 1997-1998. ISBN 84-393-4324-8.
