Tomás O'Ryan y Vázquez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tomás O'Ryan)
Infotaula de personaTomás O'Ryan y Vázquez

Retrat de Tomás O'Ryan y Vázquez publicat el 22 de juny de 1888 a La Ilustración Española y Americana Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1821 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 1902 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director general de la Guàrdia Civil
13 desembre 1888 – 13 novembre 1890
← José Chinchilla y Díez de OñateLuis Dabán y Ramírez de Arellano →
Ministre de Guerra
14 juny 1888 – 11 desembre 1888
← Manuel Cassola FernándezJosé Chinchilla y Díez de Oñate →
Cap de la Casa Militar del Rei
11 juliol 1877 – 17 juliol 1879
← Manuel de La Serna y Hernández Pinzón Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tomás O'Ryan y Vázquez (Madrid, 30 de març de 1821 - Madrid, 2 d'agost de 1902) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Nascut a Madrid, va estudiar en l'Acadèmia de Guadalajara entre 1838 i 1842.[1] Militar d'ascendència irlandesa, va lluitar en 1851 en Cuba contra els insurrectes i contra l'intent d'invasió del filibuster veneçolà Narciso López d'Urriola qui va rebre homes, diners i suport del governador de l'estat de Mississipi John A. Quitman (1797 - 1858), l'antic senador de Mississipi John Henderson (1797 - 1857) i l'editor del New Orleans Delta Laurence Sigur.

En 1855 és destinat com a agregat a la Caserna General anglo-francesa durant la Guerra de Crimea escrivint un interessant relat sobre el conflicte. Quatre anys després serà agregat, aquesta vegada, en la guerra d'Itàlia entre els franc-piemontesos i els austríacs i, en 1857, serà nomenat instructor del llavors Príncep d'Astúries Alfons.

Fou governador de Melilla entre 1864 i 1866, i després de la restauració borbònica és designat Ajudant de camp del Rei i, entre juny i desembre de 1888, ministre de la Guerra.[2] De desembre de 1888 a novembre de 1890 fou director general de la guàrdia civil.[3]

Obres[modifica]

  • Memorias sobre el viaje militar a La Crimea, presentada por los oficiales del Cuerpo de Ingenieros nombrados en 1855 para seguir y estudiar las operaciones de la Guerra entre Rusia y las potencias occidentales de Francia e Inglaterra auxiliando a la Turquía.
  • Tratado de Arquitectura Militar (1856)
  • Guerra de Oriente (1854 a 1856). Conferencias dadas en el Centro del Ejército y de la Armada (1886)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Cassola Fernández
Ministre de Guerra

(juny-desembre) 1888
Succeït per:
José Chinchilla y Díez de Oñate
Precedit per:
José Chinchilla y Díez de Oñate
Director General de la Guàrdia Civil

1888-1890
Succeït per:
Luis Dabán y Ramírez de Arellano