Vés al contingut

Tres Dies dels Cingles de Trial

(S'ha redirigit des de: Tres Dies dels Cingles)
Tres Dies dels Cingles de Trial
Logotip històric de la prova (anys 70)
CategoriaTrial
LlocCingles de Bertí,
Catalunya Catalunya
Centre/SortidaPenya Esportiva de Sant Feliu de Codines
Coordenades41° 41′ 10.48″ N, 2° 8′ 22.51″ E / 41.6862444°N,2.1395861°E / 41.6862444; 2.1395861
Data2a setmana d'octubre
DirectorRicard Pinet
OrganitzadorMoto Club Cingles de Bertí
Web oficialwww.cingles.es
Historial
1a Edició1973
Edició final2007
Total d'edicions35
1r guanyadorRegne Unit Geoff Chandler
Darrer guanyadorCatalunya Jordi Pascuet
Rècord victòries (5)Catalunya Toni Gorgot
Catalunya Jordi Pascuet

Els Tres Dies dels Cingles de Trial, coneguts també com als Tres Dies dels Cingles, varen ser una competició de trial internacional que es disputava anualment pels voltants dels Cingles de Bertí, entre el Vallès Oriental, l'Occidental i el Moianès.

La prova, organitzada pel Moto Club Cingles de Bertí, es disputà entre el 1973 i el 2007, essent un referent internacional entre els trials de mitjana durada per la seva qualitat.[1]

Característiques

[modifica]
Vista de Gallifa amb els Cingles de Bertí al darrere

Els Tres Dies es disputaven la segona setmana del mes d'octubre, un cop acabat el Campionat del Món. Normalment hi assistien els millors pilots internacionals, que aprofitaven així el bon clima i la manca de pressió, un cop finalitzada la temporada, per a mantenir la forma i gaudir d'unes zones i recorregut de gran bellesa.

La sortida i centre neuràlgic de la prova era a Sant Feliu de Codines, on els pilots disposaven d'un parc tancat situat al complex esportiu "Solanes", conegut antigament com a "Penya Esportiva".[2] Durant les primeres edicions aquest centre se situava a l'antic hotel Mas Badó, a Sant Quirze Safaja.

El recorregut típic era d'uns 45 quilòmetres diaris els dos primers dies i una mica menys el tercer, entre els termes municipals de Sant Feliu de Codines i Gallifa (passant per Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Sant Quirze Safaja i Castellterçol),[2] el qual calia completar una sola volta en un màxim de 7 hores i mitja, essent la sortida del primer pilot a dos quarts de nou del matí.[3] Al migdia hi havia una parada d'avituallament a l'àrea de La Clau, a Sant Llorenç Savall.[4]

Normalment es marcaven al voltant de 30 zones non-stop, d'entre les quals dues de tipus indoor per tal d'acostar el trial al públic: una al centre de Gallifa i l'altra a la plaça d'entrada a Sant Feliu de Codines, que tancava cada jornada.[5] La resta de zones estaven repartides pels feréstecs boscos dels Cingles, abundant-hi les d'aigua, aprofitant els molts rius i torrents de la contrada, combinades amb altres de grans roques o de terra seca i arrels.

Moltes zones estaven agrupades en seccions que calia superar d'una tacada, de les quals n'hi havia algunes de famoses per la seva bellesa i dificultat, com ara les de Llobateres (prop de Sant Quirze), Prat de dalt (prop de Sant Feliu) o Les Maioles (prop de Gallifa), aquesta darrera consistent en unes quantes zones encadenades pel llit d'un rierol ombrívol amb grans roques humides.

El trial era obert a tres nivells de participants en funció del seu pilotatge (similars als de les pistes d'esquí alpí: blau per als més novells, vermell per als mitjans i negre per als experts), als quals s'adaptava el grau de dificultat de les zones tot variant-ne el traçat.

Història

[modifica]
Pere Pi amb la Montesa Cota 348 durant l'edició de 1976 (Foto: Gaillard)

El Moto Club Cingles de Bertí, abreujat MCCB, fou creat el 1970 per un grup de joves de Sant Feliu de Codines i Gallifa.[2] Aviat organitzaren els primers trials (Trial de Gallifa i Trial de Sant Feliu) fins que el 1973, inspirats pels Sis Dies d'Escòcia de Trial,[2] varen decidir organitzar una prova de tres dies seguint l'exemple dels Tres Dies de Trial de Santigosa, creats el 1972. Naixien així els Tres Dies dels Cingles.[6]

La competició va atraure sempre nombrosos participants, i durant els anys 70 la llista d'inscrits ultrapassava sovint els 300 corredors. Des de la primera edició fins a la darrera participaren en la prova en total més de 8.000 pilots de tots els nivells,[2] des dels més amateur fins a campions com ara Mick Andrews, Ulf Karlson, Gilles Burgat, Eddy Lejeune o Tommi Ahvala, sense oblidar corredors destacats com ara Charles Coutard, Rob Edwards, Felix Krahnstover i molts d'altres.

L'organització va ser sempre innovadora i així, per exemple, fou de les primeres a incloure zones indoor en un trial convencional, idea que amb el temps moltes altres proves han adoptat.

Sidetrial

[modifica]

Una altra innovació de la cursa fou la introducció de la modalitat del sidetrial (trial amb sidecar) a la península Ibèrica, tot afegint aquesta categoria a la prova l'any 1975.[7] Des d'aleshores fins a començaments dels anys 80, als Tres Dies dels Cingles hi corrien també motos amb sidecar, disposant d'un recorregut i unes zones dissenyats específicament per a elles.[8] La prova de sidetrial dels Cingles gaudí de molta anomenada i durant anys el primer dels tres dies puntuava per al Campionat d'Europa de l'especialitat.

Un equip amb una Montesa Cota 247 a la prova de sidetrial (ca. 1976)

Gràcies en gran part a aquesta prova sortiren grans parelles de pilot i copilot catalans, com ara les formades per Tresserras-Vilar, Bosch-Sibils, Estrada-Bou o Jordà-Estrada, algunes de les quals arribaren a guanyar el Campionat d'Europa.

Darrers temps

[modifica]

La darrera edició disputada de la prova fou la XXXV del 2007. L'edició XXXVI, prevista per al 2008, fou suspesa per part dels organitzadors amb la intenció de replantejar la prova de cara al 2009, any en què finalment els Tres Dies foren anul·lats a darrera hora per manca de permisos administratius.

Seqüeles

[modifica]

L'estiu del 2010 la societat Octagon Esedos, S.L. es replantejà crear una competició similar i que tingués «l'atractiu i reclam que el trial tenia fa 40 anys», en paraules de l'organització, naixent així els Tres Dies dels Cingles de MTB amb el suport de la Federació Catalana de Ciclisme, com a evolució dels històrics Tres Dies de trial.[9] La prova s'anuncià per als dies 9, 10 i 11 d'octubre del 2010.

El 2021, un renovat Moto Club Cingles de Bertí va decidir recuperar la històrica prova motociclista, tot i que en aquesta ocasió restringida a dos dies i amb un recorregut força escurçat. Els primers Dos Dies dels Cingles de la represa es van disputar el cap de setmana del 16 al 17 d'octubre del 2021 i el guanyador en fou Pau Martínez.[10] El 2022, la prova de dos dies es va reeditar, aquesta vegada celebrada del 8 al 9 d'octubre, i el guanyador en fou Marc Piquer.[11]

Llista de guanyadors

[modifica]
Edició Any Guanyador Motocicleta
I 1973 Regne Unit Geoff Chandler Montesa
II 1974 Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco
III 1975 Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco
IV 1976 Catalunya Manuel Soler Bultaco
V 1977 Catalunya Manuel Soler Bultaco
VI 1978 Catalunya Toni Gorgot Bultaco
VII 1979 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco
VIII 1980 Catalunya Toni Gorgot Ossa
IX 1981 Catalunya Toni Gorgot Montesa
X 1982 Catalunya Toni Gorgot Montesa
XI 1983 Catalunya Toni Gorgot Montesa
XII 1984 Catalunya Andreu Codina Montesa
XIII 1985 FRA Thierry Michaud Fantic
XIV 1986 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XV 1987 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVI 1988 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVII 1989 Espanya Amós Bilbao Fantic
XVIII 1990 Catalunya Andreu Codina Gas Gas
XIX 1991 Espanya Amós Bilbao Gas Gas
XX 1992 Espanya Amós Bilbao Gas Gas
XXI 1993 Catalunya Joan Pons Gas Gas
XXII 1994 Catalunya Joan Pons
Espanya Angel García
Gas Gas
Gas Gas
XXIII 1995 Catalunya Marc Catllà Gas Gas
XXIV 1996 Catalunya Joan Solé Beta
XXV 1997 Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXVI 1998 Catalunya José Manuel Alcaraz Montesa
XXVII 1999 Catalunya Marc Freixa Gas Gas
XXVIII 2000 Catalunya Josep Manzano Sherco
XXIX 2001 Catalunya Marcel Justribó Sherco
XXX 2002 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas
XXXI 2003 Catalunya Jeroni Fajardo Gas Gas
XXXII 2004 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas
XXXIII 2005 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas
XXXIV 2006 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas
XXXV 2007 Catalunya Jordi Pascuet Beta
2008 Suspesos
2009 Anul·lats

Referències

[modifica]
  1. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 290. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Presentació». cingles.es. Arxivat de l'original el 19 de març 2010. [Consulta: 3 abril 2010].
  3. «35 Tres Dies dels Cingles» (en castellà). todotrial.com, 14-10-2007. [Consulta: 3 abril 2010].
  4. «XXXIV Tres Díes dels Cingles» (en castellà). todotrial.com, 15-10-2006. [Consulta: 3 abril 2010].
  5. «XXXV edició dels Tres Dies dels Cingles: 12, 13 i 14 d'octubre». santfeliucodines.cat, 12-10-2007. [Consulta: 3 abril 2010].[Enllaç no actiu]
  6. «Tres Días Internacionales de Trial «Cingles del Bertí»» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-10-1973. [Consulta: 3 abril 2010].
  7. «El sistema de puntuación y los side-trial, novedades» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 22-10-1975. [Consulta: 28 octubre 2011].
  8. «Lampkin amenaza a Gorgot» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 14-10-1979. [Consulta: 3 abril 2010].
  9. «Els Tres Dies dels Cingles». 3diescinglesmtb.com. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2010. [Consulta: 3 setembre 2010].
  10. «Los Cingles volvieron 14 años después» (en castellà). todotrial.com, 03-11-2021. [Consulta: 27 febrer 2023].
  11. Rovira, Cesc; San Martín, Horacio. «2 Días Trial del Cingles 2022, retorno consolidado» (en castellà). todotrial.com, 21-10-2012. [Consulta: 27 febrer 2023].

Enllaços externs

[modifica]