UY del Centaure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicUY del Centaure
Tipusestrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)S6/8[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra607,718 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,13 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva2.291 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,6455 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)0,357 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−17,545 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−20,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 16m 31.83s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-45° 17' 44.2424''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,2[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
CPC 0 11135 (Cape Photographic Catalogue)
GCRV 27348 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GSC 07786-02428 (GSC)
HD 115236 (Henry Draper Catalogue)
HIC 64778 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 64778 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 13136-4426 (IRAS)
2MASS J13163183-4442156 (2MASS)
PPM 318310 (Catàleg d'estrelles PPM)
SAO 224021 (Catàleg SAO)
TYC 7786-2428-1 (catàleg Tycho-2)
Gaia DR2 6088137479477550464 (Gaia Data Release 2)
UY Cen (Catàleg General d'Estrelles Variables) Modifica el valor a Wikidata

UY del Centaure (UY Centauri) és un estel variable a la constel·lació de Centaure.[6] Té magnitud aparent mitjana +7,04 i la seva variabilitat va ser descoberta per W. Fleming i I.C. Pickering el 1911.[7] La seva distància al sistema solar s'estima entre 1.920 i 2.250 anys llum.[8][9]

UY del Centaure és el prototip dels «estels SC», estels de característiques intermèdies entre els estels S i els estels de carboni. Aquesta classe d'estels són molt poc freqüents; àdhuc sent estels molt freds —la temperatura superficial d'UY Centauri és de 2.400 K—, en els seus espectres pràcticament no s'observen bandes moleculars però sí nombroses línies atòmiques, a causa que la seva relació carboni/oxigen és molt propera a la unitat. Mostren excés en l'infraroig a 60 μm a causa d'episodis passats de pèrdua de massa estel·lar i formació de pols. De fet, el 2005 es va detectar en UY Centauri un nou episodi de formació de pols acompanyada d'una disminució de la seva lluentor de 2 magnituds banda V. A l'actualitat, la seva pèrdua de massa s'estima en 1,7 × 10-7 masses solars per any.[10][9]

Els estels com UY del Centaure s'hi troben en les últimes etapes de l'evolució estel·lar i són considerablement lluminosos. UY Centauri posseeix una lluminositat 4.000 vegades superior a la lluminositat solar.[8] Una altra característica d'aquests estels és la seva gran grandària; el radi d'UY Centauri és ~ 370 vegades més gran que el radi solar, equivalent a 1,74 ua.[11]

La composició elemental d'UY de Centaure difereix en alguns aspectes de la del Sol, amb una major abundància relativa de liti que el nostre estel i uns continguts dels elements entre el sodi i el ferro —amb la possible excepció del vanadi— comparables als solars. Els elements més pesats que el cobalt, són, amb algunes excepcions, més «sobrebundants» que en el Sol.[12]

UY de Centaure és una variable semiregular la lluentor de la qual varia al llarg d'un període de 114,6 dies.[13] Aquesta variabilitat no està relacionada amb l'enfosquiment per pols sinó amb pulsacions en la superfície estel·lar.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Spectral types of S and SC stars on the revised MK system». The Astrophysical Journal Supplement Series, juliol 1980, pàg. 379–391. DOI: 10.1086/190673.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Metal abundances in the SC star UY Cen» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1982, pàg. 1–20. DOI: 10.1093/MNRAS/199.1.1.
  5. ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. ↑ «V* UY Cen -- S Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 gener 2021].
  7. ↑ Fleming, Williamina; Pickering, Edward C. «Stars Having Peculiar Spectra. 31 New Variable Stars». Harvard College Observatory Circular, 167, 1911. pp. 1-3.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Lundgren, A. A. «Mass-loss properties of S-stars on the AGB». Astronomy and Astrophysics, 454, 2, 2006. pp. L103-L106.
  9. ↑ 9,0 9,1 Guandalini, R. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 513, 2010. A4.
  10. ↑ 10,0 10,1 Steinfadt, Justin D. R.; Clayton, Geoffrey C.; Lloyd Evans, Tom; Williams, Tom «A Unique Dust Formation Episode in the SC-Type Star UY Centauri». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 117, 835, 2005. pp. 950-954.
  11. ↑ Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H. «Circumstellar molecular line emission from S-type AGB stars: mass-loss rates and SiO abundances». Astronomy and Astrophysics, 499, 2, 2009. 515-527.
  12. ↑ Catchpole, R. M. «Metal abundances in the SC star UY CEN». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 199, 1982. pp. 1-20.
  13. ↑ UY Centauri (General Catalogue of Variable Stars)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=UY_del_Centaure&oldid=30665879»