Usuari:Lpegomez/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'educació en valors a l'escola[modifica]

Els valors dins del context escolar[modifica]

Un valor és un ideal o qualitat que cal perseguir i, que influeix en la manera de pensar i d’actuar de les persones (Beck-Jørgensen, 2003; Busch & Wennes, 2012). Els valors s’organitzen en tres capes: la capa interior està composta pels valors ‘’d’esperit públic’’ com la responsabilitat social, la segona està relacionada amb els valors ‘’d’esperit professional específic’’ basant-se en les normes bàsiques d’una professió i, la capa exterior es coneix com ‘’l’esperit del lideratge’’ i té a veure amb la governança en les relacions personals (Green, 1983).[1]


Des de fa un temps els centres educatius esdevenen espais en els quals els individus obtenen coneixements a través de diferents disciplines, que els capaciten i preparen per conviure dins de la societat en la qual els ha tocat viure. Idealment segons Arawi (2002), les escoles també haurien de tenir un paper fonamental en la formació de bons individus.[2]


Segurament no sigui possible ensenyar tots els valors a l’escola perquè tampoc existeix cap llistat que especifiqui quins cal posar en pràctica, però els docents a l’aula poden treballar una sèrie de valors a partir dels quals és possible que acabin sorgint d’altres. A més, l’autora destaca que cal transmetre als infants la regla d’or kantiana, que es basa a tractar als altres tal com t’agradaria que et tractessin a tu.

La importància d'educar en valors[modifica]

Partim de la idea que l’entorn escolar esdevé el centre de control en el qual es posen en marxa els mecanismes relacionats amb els valors, les normes, els comportaments i les actituds en els infants (Erden, 1998). Cal destacar que aquest conjunt de valors comencen a desenvolupar-se dins de l’entorn familiar, per després continuar formant-se a l’escola (Hökelekli & Gündüz, 2007).[3]


Els alumnes obtenen els primers coneixements relacionats amb valors a l'educació infantil i, en aquesta etapa és fàcil fer canvis en les seves actituds, per tant, esdevé un període clau per promoure alguns valors positius com l’amor, l’amistat i l’expressió (Uyanık Balat & Dağal, 2006). De fet, les primeres experiències modals dels infants seran favorables en el futur tan dins de l’àmbit personal com professional (Gunnar i Barr, 1998).[3]


Ampel (2002) considera que els valors han adquirit gran importància en els últims anys, pel fet que han aparegut tècniques i objectius socials que han obligat a qüestionar els valors morals del sistema educatiu a escala mundial. Per aconseguir aquest canvi, les institucions han tingut en compte quatre elements per poder decidir els valors que es treballaran actualment a l’escola i són: l’individu, la societat, les relacions i el medi ambient (Kinnier, Kernes & Dautheribes, 2000).[3]

Beneficis i perjudicis[modifica]

Fent referència als punts forts Torrance (1963) defensa que la creativitat és un aspecte que es veu notablement influenciat pels valors. I és que el pensament creatiu té els seus inicis en l’etapa d’infantil gràcies a la manipulació, l’exploració i l’experimentació. Partint d’aquesta base, el paper dels docents es basa a explotar la creativitat dels seus alumnes, respectant, tolerant i mantenint un cert grau d’espontaneïtat i fantasia combinant-ho amb la disciplina, fins que el nivell de maduresa és tal que els infants evolucionen intel·lectualment cap a un pensament més racional.[4] 


Dawe (1942) es posiciona a favor de què els infants aprenen el que escolten i, com més escolten durant els primers anys d’infància més altes són les probabilitats d’adquirir i desenvolupar posteriorment el llenguatge. A l’escola la interacció entre alumne-professor és clau per l’estimulació, ja que el mestre a part de ser un model pels seus alumnes, reforça la cognició dels infants. D’aquesta manera cal que el docent respecti, entengui i guiï el procés d’aprenentatge dels alumnes d’acord amb les seves capacitats individuals. [4]


Pel que fa als punts febles Burgess (1965) planteja que hi ha algunes habilitats que els infants desenvolupen de manera independent respecte a la pràctica, és a dir, no necessàriament han d’aplicar el que aprenen, però hi ha d’altres que requereixen aquest punt d’entrenament i, no hi ha una distinció clara entre quines d’aquestes habilitats són més efectives. Aquesta és una problemàtica constant en educació i els valors es troben dins d’aquesta qüestió. [4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mausethagen, Sølvi; Prøitz, Tine S.; Skedsmo, Guri «Redefining public values: data use and value dilemmas in education». Education Inquiry, 12, 1, 02-01-2021, pàg. 1–16. DOI: 10.1080/20004508.2020.1733744.
  2. Arawi, Thalia «Values in Education». Journal of College and Character, 3, 6, 01-08-2002, pàg. null. DOI: 10.2202/1940-1639.1326. ISSN: 2194-587X.
  3. 3,0 3,1 3,2 Kayıran, Derya; Bağçeci, Birsen «Needs Analysis on Values Education Programme for Preschool Students». Journal of Education and Training Studies, 6, 10, 15-08-2018, pàg. 69. DOI: 10.11114/jets.v6i10.3538. ISSN: 2324-8068.
  4. 4,0 4,1 4,2 Evangeline, Burgess,. Values in early childhood education. Department of Elementary Kindergarten-Nursery Education, National Education Association, 1965.