Usuari:Mcapdevila/Làmpada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Llum d'oli (segle XIX)

La làmpada és un dispositiu o aparells que genera llum (energia lluminosa); també és pot anomenar font de llum. Per millorar la funció d'il·luminar l'espai que cal il·luminar, formen part d'un estri anomenat llum (masculí), el qual disposa a més de la làmpada d'una pantalla que dirigeix la llum cap un espai determinat.

Les làmpades poden generar llum mitjançant distints fenòmens físics: incandescència (bombeta), fluorescència ( fluorescents o bombetes de baix consum), descàrrega elèctrica (vapor de mercuri i vapor de sodi), emissió de llum d'un sòlid (díodes emissors de llum - LED) i inducció magnètica. La làmpada d'incandescència s'anomena bombeta.

Els llums són aparells que serveixen de suport a la làmpada i permeten dirigir la llum amb la pantalla i disposen del sistema de connexió a la xarxa elèctrica amb els elements auxiliars a fi proporcionar llum a un indret. Per complir eficientment amb la seva funció, cal que disposin de característiques òptiques, mecàniques i elèctriques entre d'altres.

A nivell d'òptica, la lluminària és responsable del control i la distribució de la llum emesa per la làmpada. És important, doncs, que en el disseny del sistema òptic es cuidi la forma, la reflectància i la distribució de la llum, el rendiment del conjunt de la làmpada i el llum i es minimitzi els efectes d'enlluernament que pugui provocar en els usuaris. Altres requisits que ha de complir les lluminàries és que siguin de fàcil instal lació i manteniment. Per això, els materials utilitzats en la construcció han de ser els adequats per resistir l'ambient en què hagi de treballar la lluminària i mantenir la temperatura de la llum dins dels límits de funcionament i també s'han de considerar aspectes importants com els econòmics i estètics.

Història[modifica]

Llum de fang.
Lucerna d'oli del XVII segle

Llums antics[modifica]

Abans de la invenció de la llum elèctrica, els llums eren recipients de líquid oliós que es feien cremar per mitjà d'una metxa. El descobriment de la metxa, fibra de material combustible submergida en greix, es perd en la foscor dels temps (s'usava ja en el neolític superior). Amb aquest descobriment neix la llum primitiva, que es reduïa a una escudella de pedra amb una ranura per a la metxa, feta de molsa i una empunyadura per a la mà lluny de la flama. D'aquest tipus de làmpades s'han trobat diversos exemplars del Neolític. Aquestes làmpades de pedra segueixen usant-se per alguns pobles primitius com els esquimal és Aleut de Alaska, utilitzant com a combustible oli de balena.

Els pobles mediterranis empraven petxines marina en el quart mil·lenni a. de J.C. En els temps homèrics es posaven sobre alts pals, brasers que s'alimentaven amb llenya i estelles. Aquest tipus de braser penjant s'empra en l'Índia per a cerimònies religioses.

Els llums gregues i romans tenen l'origen en Egipte, sent fondes i rodones, amb un mànec i decorades amb ratlles, palmetes i dibuixos similars. S'omplia d'oli o de greix i sobre la seva superfície flotava la metxa. El llum romana tenia dues obertures. La del centre era per carregar i al lateral, una altra on sortia la metxa. Les seves decoracions eren més elaborades, amb imatges mitològiques, amb forma d'animals o bust humà, rebent unes i altres el nom de lychnos entre els grecs i lluerna entre els romans.

Encara que en Orient es donava preferència a la vela, va desenvolupar un llum d'oli en forma de plat amb peu llaurat.

Canelobre de Hettilo (segle XI) a la Catedral de Hildesheim.

Es coneixen de totes les civilitzacions de l'antiguitat i de molt variades formes destacant pel seu número i perfecció artística en la seva figura i relleus les gregues i les romans. Les de fang cuit tenen la forma rodona o oval, amb elegant nansa i un o més pics si estan tancades o amb les vores una mica doblats o ondulats si són obertes (essent aquestes generalment fenícies), però la de bronze presenta formes onde o prolongades amb varietat d'apèndixs ornamentals i de vegades amb incrustacions de plata o or estant sovint disposades per a la suspensió (lluerna pensil) amb cadenetes. Les àrabs, petites, de bronze o de fang cuit, es distingeixen per la seva elevació i el seu bec molt prolongat i ofereixen escàs gust mentre que les de forma de gran got de bronze porten múltiples ornaments arabescos i rematen en cobertes calades que se suspenen del alt.

A partir de l'edat mitjana[modifica]

Làmpades elèctriques amb un disseny inspirat en els canelobres circulars.

De l'època bizantina ens arriba la més comuna, la de metxa flotant. L'Església primitiva i els seus ordes monàstics les usaven per estar encesos permanentment davant el sagrari, estenent per tot Europa. Consistia en un recipient de vidre que s'omplia per sota d'aigua, després oli sobre l'aigua i després una metxa de fibra que nedava sobre l'oli. Des del s. X al s. XIV va estar reduït el seu ús a les esglésies i establiments religiosos. El mètode més utilitzat per a la il luminació comú era la vela. De la llums medievals, sembla que són una derivació les grans llums del Renaixement que encara avui figuren en les esglésies: la seva enorme copa inferior no és més que el desenvolupament del plat que en l'Edat Mitjana es posava sota del vas que conté l'oli.

Les corones lluminoses van començar a usar-se en les catacumbes des del Segle IV i consistien al principi en cercles suspesos horitzontalment o muntats en un peu esvelt, sobre els quals es posaven lluernes o espelmes. Es van anar complicant després i al Segle XI van tenir el seu més grandiosa expressió en les cèlebres corones de les esglésies de Hildesheim i de Reims (la d'aquesta última, desapareguda) entre moltes altres.

Derivacions d'elles són les aranyes que a l'edat mitjana consistien en braços creuats horitzontalment o radiants i suspesos i en l'època gòtica es componien de branques de bronze o de ferro carregades d'ornaments sobretot en els segles xv i xvi. Amb el segle xviii comencen les aranyes fastuoses adornades amb nombrosos penjolls de vidre que en les més riques arriben a ser de cristall de roca.

El llum de querosè va ser construïda per un científic polonès, Ignacy Lukasiewicz, l'any 1853.

Tipus de llums[modifica]

Llum de sostre.

Per la seva forma, es poden distingir:

  • llums de peu ,les que es recolzen a terra;
  • llums de taula ,les que se situen sobre taules;
  • llums de sostre ,les que es pengen de dalt.

Els llums actuals van connectades a la xarxa elèctrica i consten de les següents parts:

  • peu o bàcul, i braç, els elements sustentadors;
  • pantalla o tulipa, de material translúcid que difumina la llum i protegeix la vista de la il·luminació intensa;
  • làmpada, que en nombre variable proporcionen la il luminació.

Tipus de combustible[modifica]

Fins al segle XIX, els combustibles més usats per làmpades variaven segons la regió, doncs, com és lògic, es feien servir els més fàcils de trobar, com el greix de llard de porc, el benzè, el camfè, l'oli de colza, L'oli de ricí s'obté a partir de la planta Ricinus communis, que conté aproximadament un 40-50 per cent de l'oli.

El 1830, Reichenbach i el Dr.Christian inventar el querosè. El 1870 el llum de petroli o querosè era gairebé d'ús universal. El 1890, la majoria de les ciutats gaudien ja de llum de gas. Amb el descobriment de l'electricitat, al s.XX es va modificar l'enllumenat de tots els pobles.

Articles relacionats[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: làmpades