Usuari:Pallares/Lee J. Cobb

Biografia

Primers anys

Leo Joachim Jacoby IV[1] va néixer en una família jueva russa a Nova York. Des de petit va demostrar aptituds per a l'art. De fet, era considerat un nen prodigi amb el violí i l'harmònica. Amb 17 anys, Cobb va marxar a Hollywood i va fer el seu debut en la pel·lícula Boyhood Days formant part del grup Borrah Minevitch and His Harmonica Rascals.

Va tornar a la seva ciutat natal per estudiar a la Universitat de Nova York, enrolant-se en el grup de teatre universitari i paral·lelament treballant en serials dramàtics de ràdio. El 1935, Cobb treballa en el teatre sota la direcció de Clifford Odets amb drames políticament compromesos com Waiting for Lefty i Till the Day I Die, compartint tables amb altres futurs insignes artistes com Elia Kazan, John Garfield o Martin Ritt. Tot això tindria conseqüències ja que Cobb i els anteriorment citats serien investigats per la Comissió d'activitats antiamericanas (House Un-American Activities Committee) del senador Joseph McCarthy.

Carrera professional

El 1934 debuta en la pel·lícula The Vanishing Shadow. A partir d'aquí, va curtint-se amb papers secundaris en westerns de sèrie B com North of the Rio Grande (1937) o Rustlers' Valley (1937), serials de terror (L'aguait del fantasma, 1939 al costat de Béla Lugosi) o comèdies (Alí Babà va a la ciutat, 1937 al costat de Eddie Cantor i John Carradine; Aquesta cosa anomenada amor, 1941 al costat de Rosalind Russell i Brian Aherne). Somni daurat (Golden Boy) (1939), de Rouben Mamoulian conté una de les seves primeres actuacions com a característic. La seva carrera es va interrompre en la Segona Guerra Mundial quan va haver de servir en la Força Aèria d'Estats Units. De tota manera, tindria temps per participar en alguns projectes interessants com la cinta bíblica La cançó de Bernadette (The song of Bernardette) d'Henry King (1943, compartint cartell amb Jennifer Jones), o una cinta de propaganda bèl·lica com a Cita en els cels (1944) de George Cukor. Fora d'això es converteix en el millor actor que interpreta el paper de Willy Loman en el clàssic d'Arthur Miller La mort d'un viatjant (1949) dirigit per Elia Kazan.

Després de la guerra, es centraria en la seva carrera, i durant aquest període va realitzar alguns dels seus millors treballs en títols tan coneguts com Ana i el rei de Siam, 1946 de John Cromwell, al costat de Rex Harrison i Linda Darnell; El justicier, 1947 d'Elia Kazan, tot un tour de force amb Dana Andrews; Johnny O´Clock (1947, Robert Rossen en companyia de Dick Powell i Nina Foch; El capità de Castella (1947, Henry King al costat de Tyrone Power; Jo crec en tu (1948, Henry Hathaway al costat de James Stewart i Jean Simmons; Cèrcol d'odi (1948, Rudolph Maté, un dels primers thrillers psicològics, al costat de William Holden; o Mercat de lladres (1949, Jules Dassin, amb Richard Conte i Valentina Cortese. Com veiem, va caracteritzar a personatges violents, canalles o sense escrúpols morals en diversos thrillers clàssics, melodrames negres i aventures èpiques. A partir d'aquí, seria un dels rostres imprescindibles a Hollywood, destacant la seva participació en les principals produccions de l'època, per la qual cosa seria nominat en dues ocasions a l'Oscar al millor actor secundari. Així apareixeria en La llei del silenci (1954) d'Elia Kazan, al costat de Marlon Brando i Eva Marie Saint; Dotze homes sense pietat (1957) de Sidney Lumet, al costat de Henry Fonda; Les tres cares d'Eva (1957) de Nunnally Johnson, en companyia de la deliciosa actriu Joanne Woodward, que va obtenir l'Oscar per la seva encarnació d'una dona amb diverses personalitats; La mà esquerra de Déu (1954, Edward Dmytryk) amb Humphrey Bogart i Gene Tierney; L'home del vestit gris (1956, Nunnally Johnson), al costat de Fredric March, Gregory Peck i Jennifer Jones; L'home de l'Oest (1958, Anthony Mann) amb Gary Cooper o Chicago, anys 30 (1958, Nicholas Ray, al costat de Robert Taylor i Cyd Charisse en un memorable paper de gàngster.

També en la dècada dels 1950, va figurar en la llista negra de sospitosos de la Comissió d'activitats antiamericanes per la seva relació amb el grup de teatre de Clifford Odets, anteriorment comentat. L'actor va comparèixer davant la comissió en 1953, paradoxalment al mateix moment en el qual obtenia la seva nominació a l'Oscar al millor actor secundari per la llei del silenci. En aquesta compareixença va nomenar a una vintena de companys que militaven en el Partit Comunista dels Estats Units.

En la dècada de 1960, participa en grans superproduccions, com Èxode d'Otto Preminger, en escena amb Paul Newman i Eva Marie Saint o La conquesta de l'Oest (1962). Paral·lelament torna a interpretar el paper de Willy Loman en la producció televisiva de 1966, de la CBS, Mort d'un viatjant, on apareixen altres actors amb projecció com Gene Wilder ("El jovenet Frankenstein"), Bernie Kopell i George Segal (Qui tem a Virginia Woolf?, La gateta i el mussol,...). Aquesta interpretació li valdria una nominació als premis Emmy. També va intervenir en la sèrie de televisió El Virginià interpretant al jutge Garth.

En la dècada del 1970, tornaria al cinema amb interpretacions tan memorables com la de l'exorcista (1973, William Friedkin) abans de morir d'un infart al cor el 1976 a Woodland Hills, Califòrnia sent enterrat en el Cementiri Mount Sinai Memorial Park de Los Angeles. Un dels seus últims treballs va ser un capítol de la recordada producció televisiva italo-britànica "Els orígens de la Màfia" el 1976 (dirigit per Enzo Muzii).

[[Categoria:Actors de l'estat de Nova York]] [[Categoria:Actors de cinema estatunidencs]] [[Categoria:Actors de teatre estatunidencs]] [[Categoria:Jueus estatunidencs]]