Usuari:Quelet/proves/Quart
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Gironès  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.026 (2023) (105,67 hab./km²) | ||||
| Llars | 61 (1553) | ||||
| Gentilici | Quartenc, quartenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 38,1 km² | ||||
| Banyat per | Onyar | ||||
| Altitud | 91 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Ferran Rodero Tomas (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17242 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17142 | ||||
| Codi IDESCAT | 171426 | ||||
| Lloc web | quart.cat | ||||
Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Durant forces anys es va portar a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart molt reconeguda per la seva importància en el sector de la terrissa i de la ceràmica però que en aquests moments ja no es porta a terme. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de la Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[1]
Fills il·lustres[modifica]
- Lluís Sellés Romà (1922-1979), músic i fotògraf.
Geografia[modifica]
El nom de Quart és d'origen romà i significa que hi havia el quart mil·liari, és a dir, que es trobava a quatre milles de la ciutat de Girona.[2]
- Llista de topònims de Quart (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia[modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Castellar de la Selva | 12 |
| la Creueta | 258 |
| Montnegre | 14 |
| Palol d'Onyar | 517 |
| Quart | 2.314 |
| Sant Mateu de Montnegre | 35 |
prova[modifica]
4.026
Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart[modifica]
La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.
Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmic, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitzà progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.[3]
Referències[modifica]
- ↑ MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III
- ↑ Puigjaner, Josep-Maria. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 978-84-393-6189-3.
- ↑ Saliné i Perich, Marta; Vilardell i Parruella, Roser. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 351. ISBN 8447530884.
Vegeu també[modifica]
- Montigalar 466m. (Quart), muntanya.
- Celrè
- Museu de la Terrissa de Quart
- Santa Margarida de Quart
- Llista de monuments del Gironès, amb els BCIN arquitectònics i altres monuments inventariats.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quelet/proves/Quart |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
