Andō Hiroshige

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Utagawa Hiroshige)
En aquest nom japonès, el cognom és Utagawa.
Infotaula de personaHiroshige
歌川広重
Memorial Portrait of Hiroshige, by Kunisada.jpg
Retrat pòstum d'Hiroshige per Kunisada Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 歌川広重 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1797 Modifica el valor a Wikidata
Edo Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1858 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Edo Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Còlera Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaTōgaku-ji (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dōshin (en) Tradueix hikeshi (en) Tradueix
1809 – 1832 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJaponesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballUkiyo-e Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Edo
Kyoto Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista d'ukiyo-e, xilògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1818 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePaisatge i ukiyo-e Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola Utagawa i Kasei culture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsUtagawa Toyohiro (en) Tradueix i Ōoka Unpō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHirokage, Utagawa Shigekiyo (en) Tradueix i Yoshinobu Utagawa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: ec48797a-12eb-4c77-9504-026d6a997114 Find a Grave: 13092403 Modifica el valor a Wikidata

Utagawa Hiroshige (en japonès:歌川 広重, també anomenat Andō Hiroshige (en japonès:安藤 広重; 1797 – 12 d'octubre de 1858) va ser un artista de l'ukiyo-e japonès i considerat el darrer gran mestre d'aquesta tradició.

Utagawa Hiroshige (Edo, 1797 – 6 de setembre del 1858), pintor japonès i dissenyador de gravats de l'ukiyo-e. També se'l coneix com a Andō Hiroshige o Ichiyūsai Hiroshige.

Fou fill d'un oficial del departament de bombers assignat al castell del shogun. El seu primer mestre va ser Ikajima Rinsai; després, va intentar entrar com a aprenent al taller d'Utagawa Toyokuni però va ser rebutjat. Als 14 anys, va començar com a aprenent al taller d'Utagawa Toyohiro, sota la influència del qual va pintar retrats d'actors. També va estudiar pintura nanga i es va interessar per la pintura occidental i els treballs de l'escola shijô.

Va renunciar a la seva posició heretada de bomber en favor del seu fill per dedicar-se a la pintura, adoptant el nom d'Hiroshige l'any 1812. El 1832, va rebre l'encàrrec de fer de dibuixant oficial en un viatge a la cort de Kyoto que li va servir per a reunir gran quantitat d'apunts al natural del camí de Tokaido, unint-se a la línia pictòrica iniciada per Hokusai. A les 53 estacions del Tokaido, li van seguir altres viatges pel país que li van servir per a pintar sèries del Kisohaidô, del llac Biwa, etc., així com la seva sèrie de llocs cèlebres, entre les quals destaca especialment la dedicada a Edo, el seu lloc de residència habitual.

La seva producció va ser enorme i les seves obres destaquen pel virtuosisme tècnic i les seves capacitats observadores, que va aprofitar per a representar els paisatges a diferents hores del dia o de la nit, o en les diferents estacions de l'any. Les seves obres van ser conegudes a Europa per les exposicions universals, deixant una clara petjada en els pintors impressionistes.

Biografia[modifica]

Peregrinació al santuari de la deessa Benzaiten a la gruta rocosa d'Enoshima, a la província de Sagami (1850), tríptic en format ōban, editorial Sumiyoshiya Masagoro.[nota 1]

Andō Tokutarō va néixer a Edo, la capital del Japó, probablement el 1797 (l'única referència que hi ha sobre el seu naixement és el retrat pòstum que li va dibuixar Utagawa Kunisada, on s'especifica que va morir als 62 anys). Era fill d'Andō Genuemon, un capità de bombers (hikeshi dōshin) de casta samurai, que exercia com a inspector d'incendis al districte de Yayosugashi —actual barri de Marunouchi—, per la qual cosa rebia un sou directament del Shogunat. Era un càrrec hereditari, que va transmetre al seu fill al morir, el 1809. Aquest mateix any va morir també la seva mare. En la seva joventut va rebre els noms de Tokubei i Jūemon, ja que era costum en aquesta època canviar sovint de nom o afegir diversos al principal.[1]

Des de la seva infantesa va mostrar un gran talent per al dibuix i la pintura, per la qual cosa des dels deu anys va rebre classes de pintura, a càrrec d'Okajima Rinsai, un pintor de l'escola Kanō. El 1811 va entrar en el taller d'Utagawa Toyohiro, del qual va arribar a ser el seu principal i més dotat deixeble. Al cap d'un any, el 1812, va rebre el nom artístic de Hiroshige, al mateix temps que un altre sobrenom per al taller, Ichiyūsai —transformat el 1832 a Ichiryūsai (a vegades escurçat a simplement Ryūsai)—. En aquella època era usual utilitzar diversos noms per a successives fases de la vida, com a intent de propiciar la bona sort. D'igual manera, a la mort del seu mestre el 1828 es va fer càrrec del seu taller, adoptant el nom de Toyohiro II, que, no obstant això, pràcticament no va utilitzar, quedant-se amb el seu nom d'aprenent.[2]

En mans del seu mestre, Hiroshige es va formar en l'estil característic de l'escola Utagawa, centrant-se en la representació de belles dones (bijin-ga) i actors del teatre popular japonès kabuki (yakusha-e). En els seus primers anys va realitzar poques obres, potser a causa de les seves obligacions a l'estació de bombers. No obstant això, el 1832 va renunciar al seu càrrec, que va transmetre al seu fill Nakajirō, dedicant-se per complet a la seva labor artística. Va ser aquest el veritable començament de la seva carrera i l'inici del seu èxit, com l'aconseguit amb la seva primera sèrie, Cinquanta-tres etapes de la ruta de Tōkaidō (Tōkaidō Gojūsantsugi, 1832-1834). Des de llavors es va dedicar gairebé en exclusiva al paisatgisme. Les seves obres, no obstant això, contra el que pogués semblar, rarament estan executades a la vista del paisatge original, sinó que són reinterpretacions basades en il·lustracions de les guies de viatge. Pel que sembla, Hiroshige no va viatjar molt i va portar una vida bastant sedentària a la seva ciutat natal, Edo.

Hiroshige va estar casat en dues ocasions: amb la seva primera esposa —de la qual no se sap el nom— es va casar el 1821, enviduant el 1839; més tard, el 1847, es va casar en segones núpcies amb Yasu, quinze anys menor que ell. Amb la seva primera esposa va tenir un fill, Nakajirō, mentre que amb la segona van adoptar una nena, anomenada Tatsu, que posteriorment es casaria amb Hiroshige II i amb Hiroshige III, els dos deixebles del mestre. El 1849 es va traslladar a Kanōshindō, al districte de Nakabashi, on va construir-se una casa nova. De la seva vida quotidiana se sap que era una cosa dissoluta, així com un gran aficionat a la gastronomia. No obstant això, als 60 anys (el 1856), es va convertir en monjo budista, després del ritual d'afaitar-se el cap.[3]

Hiroshige va morir de còlera el 1858 (el sisè dia del novè mes de l'any 5 d'Ansei, segons el calendari japonès[nota 2]), a causa d'una epidèmia que es va desfermar per la ciutat, cobrant-se 28.000 víctimes. Va ser enterrat en el cementiri del temple Asakusa Tōgakuji, en una cerimònia a l'estil samurái, i va rebre pòstumament els noms de Genkōin Tokuo Ryūsai Shinji. Va tenir diversos deixebles, els dos principals que van portar el seu mateix nom, Hiroshige II i Hiroshige III, al costat de diversos altres com Utagawa Shigemaru, Utagawa Shigekiyo, Utagawa Hirokage, Shōsai Ikkei, etc.[4]

Galeria[modifica]

Notes[modifica]

  1. Els gravats japonesos solien tenir diversos formats estàndard: ōban (format gran, 39,5 × 26,8 cm), chūban (format mitjà, 29,3 x 19 cm), hazama -ban (format vertical, 33 x 23 cm), hosoban (format estret, 30-35,5 × 15,5 cm), ōtanzaku-ban (gravat amb poema en format gran), chūtanzaku-ban (gravat amb poema en format mitjà), uchiwa-eban (gravat en un ventall). Fahr-Becker 2007, pàg. 191-193.
  2. El calendari japonès no coincideix amb l'occidental: a Occident, el calendari gregorià es basa en el cicle solar, mentre que al Japó segueixen cicles lunars amb mesos de 29 o 30 dies. Les eres japoneses solen coincidir amb el regnat dels emperadors, per la qual cosa els anys s'expressen amb el nom de l'era i un nombre ordinal. Fahr-Becker 2007, p. 34.

Referències[modifica]

  1. Schlombs 2010, p. 47.
  2. Schlombs 2010, pàg. 47-48.
  3. Schlombs 2010, p. 49.
  4. Schlombs 2010, p. 95.
  • Forbes, Andrew; Henley, David (2014). 100 Famous Views of Edo. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00HR3RHUY
  • Forbes, Andrew; Henley, David (2014). Utagawa Hiroshige’s 36 Views of Mount Fuji. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00KD7CZ9O
  • Forbes, Andrew; Henley, David (2014). Utagawa Hiroshige's 53 Stations of the Tokaido. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00LM4APAI
  • Noguchi, Yoné. Selected English Writings of Yone Noguchi: Prose. Associated University Presse, 1992. ISBN 978-0-8386-3422-6. 
  • Oka, Isaburo. Hiroshige: Japan's Great Landscape Artist. Kodansha, 1992. ISBN 9784770016584. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andō Hiroshige