Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (I)/Grup 8

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Integrants del grup i tema[modifica]

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

Tema escollit pel grup: Tablet Computing

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
  6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Anna Aligué Portet -> Aaligue
Elements de l'artícle a modificar tots
Documentació tots de manera individual
Anàlisi i síntesi tots de manera individual
Publicació al taller tots
Revisió tots
Verificació Mari Àngels Romà Rostoll -> Mariroma95
Notificació al professor Irene Espí Boluda-> IESPI
Publicació a Viquipèdia Marta Ribas-> Martarise

Fase de publicació al taller[modifica]

Tablet Computing[modifica]

Tauleta tàctil

Tablet computing es refereix a la utilització de dispositius mòbils en forma de  tauleta tàctil[1] en diferents àmbits i per a diverses aplicacions. A diferència de la utilització d’una interfície més tradicional com seria el PC, les tauletes tàctils es caracteritzen per ser un dispositiu mòbil amb un sistema operatiu que funciona a través d’una pantalla tàctil i una bateria recarregable que conformen un únic dispositiu de forma plana, prima i lleugera[2]. Pel que fa a dimensions, les tauletes son més grans que un telèfon intel·ligent i més petites que un laptop.[3]

La pantalla tàctil opera com a canal d'entrada i de sortida. A través de gestos amb el dit es substitueix el ratolí i el teclat físic dels PC és substituït per teclats virtuals mostrats a la pantalla tàctil. La visualització en pantalla i els altaveus esdevenen canals de sortida. Per compensar el dèficit de teclat físic la majoria de tauletes son capaces de connectar-se a dispositius independents a través de Bluetooth o USB.[4]

Història[modifica]

Alan Kay i el prototip del Dynabook.

A finals del segle XIX (1880), Elisha Gray va dissenyar un gadget que era capaç de transmetre lletres d’un dispositiu a un altre a mode de telègraf, el “Telautograph", invent precursor d'altres com el fax o les mateixes tauletes.[5]

El primer prototip de tauleta, tal i com es conceben actualment, neix el 1968 amb el projecte d’Alan Kay i el Dynabook, la tablet/ordinador personal pensada per a nens i nenes de totes les edats. Aquesta mai es va fabricar per manca de suport, l'elevat cost i per limitacions tecnològiques de l’època.[6] Kay amb el seu prototip i paradigma de la tecnologia del Dynabook va ser l'inspirador de llenguatges de programació, de la interfície gràfica que posteriorment es desenvoluparen informàtica i tecnològicament.[7]

El 2001 es fabrica la Microsoft Tablet PC, de Microsoft.[8] Microsoft, Apple i Samsung van continuar treballant en el concepte de tablets, millorant tecnologies, abaratint costos i fomentant l’aparició d’aplicacions, fins aconseguir l’èxit comercial el 2010 amb l’Ipad d'Apple.

Tipologia d’aparells[modifica]

Les tauletes es poden diferenciar entre elles i incloure-les en diferents categories segons la mida, el sistema operatiu que utilitzen, canals d’entrada i/o sortida que disposen o els seus usos.[9][10]

  • Slate (pissarra). Dispositius amb una llargada de pantalla d’entre 7 i 10 polzades.
  • Mini tablet. Dispositius més petits i menys pesats que les slate.
  • Phablet. Híbrid entre tauleta i telèfon intel·ligent. Telèfon mòbil amb una pantalla més gran de l’habitual o bé tauleta tàctil connectada a la xarxa mòbil.
  • 2-en-1. És una combinació d’una tauleta tàctil i d’un notebook que té funcionalitats dels dos aparells.
  • Gaming tablet. Algunes tauletes es modifiquen amb maquinari que permet la millora de l’experiència del gaming.
  • Booklet. És un tipus de tauleta tàctil que es pot doblegar com un ordinador portàtil.
  • Customized business tablet. Hardware i software personalitzats segons necessitats específiques de diferents tipus de negocis.

Usos[modifica]

La tauleta funciona com un ordinador però al ser mòbil és més lleugera i funcional. Amb aquest dispositiu es pot tenir accés a diferents arxius a través de la xarxa:

A través de la tauleta es pot accedir a una gran varietat d'aplicacions amb funcions específiques que permeten realitzar múltiples funcions:

La tauleta té un ús complementari al de l'ordinador, però té aplicacions expertes en diferents contextos perquè aquests dispositius s'utilitzen de manera professional a la feina. Els especialistes desenvolupen les tasques de manera més fàcil amb les tauletes, gràcies a la mobilitat que permeten.[12]

Tablet Computing a l'educació[modifica]

Tablet computing a l'aula

Algunes característiques que justifiquen la seva integració al context educatiu són:[13]

  • Ús personal. Aprenentatge en qualsevol lloc (a l'aula, a casa...)
  • Interactivitat. Pantalla multi tàctil, possibilitats interactives amb els dits i amb el punter.
  • Autonomia. La seva bateria possibilita una durada d'una jornada escolar completa.
  • Portabilitat. Lleugera i portable d'un lloc a un altre.
  • Suport digital multimèdia. Facilita l'accés, creació i edició d'informació en format digital multimèdia: textos, imatges, àudios, vídeos, etc.
  • Accés a llibres electrònics.
  • Micròfon i webcam.
  • Productivitat. Diferents programes d'edició per a un aprenentatge basat en la construcció de materials.
  • Cal·ligrafia. Punter sobre la pantalla tàctil que permet la integració de la cal·ligrafia a mà alçada.

Avantatges i errades de l'ús de tauletes a l'aula[modifica]

Alguns avantatges són:[14]

  • Personalitzar l'aprenentatge a cada estudiant de forma fàcil i precisa. L'anàlisi de les dades que proporcionen les eines d'interacció i realimentació en temps real amb els alumnes dona facilitats per identificar amb antelació aquells estudiants que necessiten ajuda i aquells que poden assumir reptes d'aprenentatge superiors.  Les tauletes s'adapten al nivell de l'alumnat, de manera que beneficia a tot l'alumnat de manera individual.
  • Facilitar un aprenentatge autònom, actiu i mòbil.
  • Millorar el flux de treball i facilitar l'avaluació conjunta, amb accés immediat a la feina dels altres companys. D'aquesta manera s'afavoreix la revisió i la col·laboració entre el grup d'alumnes de forma constant.
  • Visualitzar un concepte amb major flexibilitat de maneres molt diferents (fotografies, vídeos, 3D...).
  • Donar suport a la creativitat de l’estudiant. Creació de presentacions amb animacions, infografies, cartells, llibres electrònics interactius, etc.
  • Crear un portafoli digital. Permet la visualització del propi progrés i la reflexió sobre la pròpia evolució.
  • Capturar continguts a l'aula com: registrar la veu del professor i disposar de les lliçons en àudio o vídeo.
  • Connectar alumnes, pares i professors. Reforçar a casa el que s'ha aprés a classe, supervisar la llista d'activitats a lliurar, seguiment del progrés, etc.
  • Facilitar la implementació del model de la classe inversa. L'alumnat aprèn un tema de manera individual a casa amb la visualització de vídeos (els quals els ha penjat un docent a la xarxa) de curta durada a la tauleta. D'aquesta manera es permet repetir, aturar i meditar el contingut fins que s’interioritzi.

Algunes errades freqüents:

  • Enfocaments equivocats que impedeixen una incorporació amb èxit de la tauleta a l'aula.
  • Ús de la tauleta mentre s'utilitza la mateixa metodologia: una simple transferència d'informació del professor a l'alumne de forma passiva.
  • Escassa o nul·la formació per part del professorat amb les eines a utilitzar.

Referències[modifica]


  1. ↑ «Pen computing».
  2. ↑ «Tablet computer».
  3. ↑ «Typer of mobile computer devices». [Consulta: 20 octubre 2019].
  4. ↑ Katzan, Jr, Harry «Principles of tablet computers for educators». Contemporany issues in education research, 2015, pàg. 8.
  5. ↑ «Patent US0386815». [Consulta: 21 octubre 2019].
  6. ↑ «A Personal Computer for Children of All Ages. Alan Kay 1972 @mprove». [Consulta: 21 octubre 2019].
  7. ↑ Catalunya, Institut Obert de. «Programació orientada a objectes». [Consulta: 23 octubre 2019].
  8. ↑ «Tablet PC Brings the Simplicity of Pen and Paper to Computing» (en anglès americà), 13-11-2000. [Consulta: 23 octubre 2019].
  9. ↑ «Tablet computer». [Consulta: 20 octubre 2019].
  10. ↑ «Slates, hybrids, detachables: tablet forms explained and compared». [Consulta: 20 octubre 2019].
  11. ↑ Marés, Laura «TABLETS EN EDUCACIÓN. Oportunidades y desafíos en políticas uno a uno». TABLETS EN EDUCACIÓN. Oportunidades y desafíos en políticas uno a uno, abril 2012.
  12. ↑ Navarro, Miguel. El m-learning y los usos de tablets y celulares en el aula de clase, ¿distractores o dinamizadores del aprendizaje? (tesi) (en castellà). Durango: Universidad Pedagógica de Durango, 2013, p. 94-100. 
  13. ↑ Posada, Fernando «Tabletas en el aula Introducción al uso educativo de tabletas Android». Tabletas en el aula, 2015.
  14. ↑ «TABLETS EN LA EDUCACIÓN: Ventajas, retos, metodología y Apps para facilitar el aprendizaje. Por Meritxell Viñas Asesora y Formadora en nuevas tecnologías aplicadas a la educación.» (en espanyol). Cursoipad. [Consulta: 25 octubre 2019].

Enllaços externs[modifica]

Entrevista a Alan Kay (en an)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Fonaments_Tecnològics_de_l%27e-learning_2019-20_(I)/Grup_8&oldid=22758720»