Classe inversa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La classe inversa[1] (en anglès, flipped classroom o flip teaching) és un sistema o forma d'aprenentatge en el marc d'un procés docent semipresencial (blended learning), segons el qual els estudiants aprenen nous continguts amb la visualització de vídeos de contingut educatiu, normalment a casa, per després realitzar els deures, activitats, problemes o exercicis que s'hi puguin vincular a l'aula i amb el suport personalitzat del professor. En anglès també es coneix com a backwards classroom, reverse teaching o Thayer Method. A títol d'exemple, un cas cèlebre i reeixit de reposició de materials (vídeos educatius) que es podrien fer servir com a referència en el desenvolupament d'aquest sistema és la Khan Academy. Amb tot, aquesta biblioteca de vídeos educatius només és un conjunt de materials d'aprenentatge en línia i de franc, basat en vídeos; és a dir, només suposa parlar de materials que resulten paradigmàtics en el sistema, si bé aquest requereix una definició i un desenvolupament que van molt més enllà del que són estrictament els materials.

La classe inversa suposa capgirar o invertir allò que s'ha considerat el sistema tradicional d'aprenentatge, en què els estudiants reben classes en una aula i fan deures, llegeixen textos, resolen activitats de consolidació, reforç o ampliació a casa, i realitzen proves o exàmens del que s'ha après de nou a l'aula. A l'aula capgirada, els estudiants estudien primer el tema o lliçó pel seu compte, fent servir vídeos educatius preparats pel professor o tercers; després, a classe apliquen els coneixements o competències adquirides resolent problemes, activitats, tasques de tipus pràctic. El professor dóna suport i ajuda els alumnes a resoldre activitats més que impartir la classe de la manera tradicional.[2]

Introducció[modifica]

En l'actualitat, es viu i es forma part d'una societat tecnològica, on les noves tecnologies predominen i dominen entorn. Aquesta nova societat s'anomena "Era de la Tecnologia i comunicació informativa". Per tant, es plantegen una sèrie de qüestions per poder oferir una educació de qualitat, adequada al nou context real.[3]

Els alumnes que assisteixen a les aules han nascut en aquesta Era Digital i, per tant, des de ben petits han estat digitalitzats i informatitzats, ja sigui amb mòbils, ordinadors o llibres electrònics.[4]

L'aula inversa o flipped classroom, és un model d'aprenentatge, que permet realitzar la part teòrica i més pesada pels alumnes, d'una forma dinàmica divertida i més individualitzada a casa, mitjançant vídeos explicatius. I la part més pràctica i cooperativa té lloc dins les aules.[5][6]

És un model molt interessant si es compara amb el model tradicional en què es realitzen les tasques a casa o a la biblioteca. El docent no sap si el projecte és la interacció de tots els components del grup, la suma de les parts o simplement la imposició d'un component o part del grup davant dels altres. Un dels requisits més importants és el treball en equip, cooperatiu, col·laboratiu, el qual és molt important per a poder treballar adequadament en un futur dins la societat.[7]

No s'ha d'oblidar que una de les principals funcions de l'educació exigeix ensenyar als estudiants a aprendre a aprendre i ser capaços de continuar aprenent i desenvolupant-se en el seu entorn. Per aquest motiu, les TIC no poden excloure's del context educatiu: “vivim envoltats de tecnologia, per tant l'educació ha d'anar-hi en sintonia tant en el seu ús com en el seu correcte aprofitament” (extret de la Revista Associación de Inspectores de Educación de España, nº19, noviembre 2013)

En diferents sectors es demana un canvi en l'ensenyament, i el flipped classroom és una bona manera de començar, el qual encara no fa desaparèixer la part presencial, però sí que promou l'aprenentatge autònom, la responsabilitat i organització de l'alumnat.

"Si bé la classe magistral és una referència tradicionalment valorada, els nous temps i les noves actituds, així com les noves eines, permeten i en ocasions exigeixen canvis en els procediments. No existeixen fórmules màgiques, i menys per a l'educació; tampoc existeixen receptes que siguin útils en totes les ocasions; amb tot, la classe inversa presenta un model nou facilitat per la tecnologia, que consolida el rol del professor com a facilitador, intermediari entre el coneixement i l'alumne, que ha de col·laborar activament en el seu propi aprenentatge i en la seva metodologia."[8]

Història[modifica]

Classe invertida
Classe invertida

La classe inversa va ser creada per Jonathan Bergmann i Aaron Sams, professors de Química, com a recurs per afrontar el gran percentatge d'absentisme escolar que s'estava patint en aquell moment. Aquests professors van destacar, enfront del model de Mazur, que el més important d'aquest model és que els estudiants actuïn com a subjectes actius, interactuïn entre si i estableixin grups de cooperació i col·laboració; per tant, el professor passa a ser un intermediari en el procés d'ensenyament-aprenentatge.[9]

Posteriorment, la classe invertida ha anat evolucionant més i s'ha complementat. El 2012, Gerstein va proposar basar la classe inversa en 4 tipus d'activitats: Experience (Experiència), What (Què), So What (I Què) i Now What (Ara Què). Pel que fa a la primera activitat, Experience, se centra en exercicis d'experiència, actius i significatius per als alumnes. La segona, What, els alumnes exploren els continguts que han estat facilitats pel docent, ja siguin vídeos amb les classes gravades, àudios, pàgines web. La tercera activitat, So What, consisteix en la reflexió de l'alumne, el qual reconstrueix el contingut a partir de la reflexió realitzada, utilitzant blogs, audiovisuals o interacció a l'aula. I per últim, la quarta, Now What, els alumnes presenten, valoren i justifiquen els aprenentatges realitzats a través de pròpies produccions i presentacions visuals dissenyades per ells.[10]

La classe invertida és un model d'aprenentatge que pot semblar recent, innovador, però realment ja fa anys que existeix.[9] La classe invertida consisteix en una interacció conjunta entre l'aprenentatge en línia i l'aprenentatge a l'aula. És a dir, accedint als continguts fora l'aula, mitjançant l'ordinador, tablet, etc., a casa (llegir, textos, continguts amb vídeo) i realitzant la part pràctica i el desenvolupament de les tasques dins l'aula (exercicis, treballs en grup...). Per tant, es podria dir que funciona al revés de la metodologia tradicional.[9][11]

Eric Mazur, el 1996, va realitzar una proposta per reorganitzar i renovar el model de les aules, es va anomenar Instrucció per parelles (PeerInstruction). Aquest model es basa amb la interacció entre els diferents agents educatius. Té alguns principis, que són els següents:

Metodologia Tradicional
  • L'alumne es prepara les classes a través de material didàctic (vídeos, pàgines web, articles...).
  • Seguidament, es realitza i prepara preguntes i dubtes, a través del que ha llegit o s'ha documentat.
  • A continuació, a través de les xarxes socials, amb altres alumnes posa en comú amb interacció d'aquests espais virtuals.
  • El docent es pot preparar la sessió de la classe presencial, més ben organitzada i adaptada a les necessitats dels alumnes, ja que pot seleccionar material complementari adequat.
  • A la classe el docent/guia/consultor planteja dubtes perquè els alumnes interaccionin entre si, d'aquesta manera busquen i cerquen solucions.

La part de continguts es transmet a través de les noves tecnologies, és a dir, mitjançant vídeos, no superiors a 5 -10 minuts, depenent de l'edat, audiovisuals, animacions multimèdia, diapositives, captura de lectures, podcasts en línia, cursos, classes particulars, traducció d'idiomes, accés a continguts, xarxes socials, fragments d'altres vídeos, etc. És important que els vídeos siguin personalitzats, ja que així s'adapten a les necessitats de l'alumnat.[9] Poden haver-hi diversos tipus de vídeo:

  • Vídeos classe inversa:[12]
  • Khan Academy:[13]
  • Vídeo en castellà.[14]
Classe tradicional vs Classe inversa

Invertir una classe implica un enfocament integral el qual és la combinació entre l'ensenyament presencial directa amb mètodes de perspectiva constructivista de l'aprenentatge “que aplicats adequadament poden sustentar totes les fases del cicle d'aprenentatge que componen la taxonomia de Bloom[15]

Per tant, aquesta nova organització en els continguts permet disposar de més temps dins les aules, la qual cosa permet aprofitar-ho per augmentar la participació de l'alumnat a través de preguntes, debats, realització d'activitats, exploració i aplicació de tasques relacionades amb els continguts adquirits de forma autònoma.[cal citació]

Finalment esmentar que "han de ser els estudiants qui construeixin el significat d'aquest coneixement (Weimer, 2013), configurant-se com a part central del procés d'aprenentatge (Bennet et al., 2011). A més, la classe inversa fomenta la curiositat i el treball col·laboratiu per part dels estudiants, donant un major pes a aquests aspectes que la classe tradicional (Brooks i Brooks, 1999)"[16]

Models d'aprenentatges[modifica]

Per contrarrestar conceptes erronis comuns i oferir als educadors un marc pràctic per a la classe invertida, la junta de govern i els principals dirigents de la Xarxa d'Aprenentatge Invers (FLN) han anunciat una definició formal del terme. Segons Aaron Sams, membre de la junta FLN i coautor de Flip Your Classroom: Reach Every Student in Every Class Every Day (Inverteix la teva classe: arriba a tots els estudiants en totes les classes tots els dies), un dels components principals de l'ensenyament invertit és l'ús del vídeo.El benefici més valuós, però, és el millor ús del temps de classe perquè els estudiants participin en activitats que impliquin el desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge de nivell superior. La definició de la FLN és la següent: “L'Ensenyament Invertit és un enfocament pedagògic en el qual la instrucció directa es mou des de l'espai d'aprenentatge col·lectiu cap a l'espai d'aprenentatge individual, i l'espai resultant es transforma en un ambient d'aprenentatge dinàmic i interactiu en el qual l'educador guia els estudiants a mesura que s'apliquen els conceptes i es pot participar creativament en la matèria“.[17]

Juntament amb la definició, la FLN estableix els quatre pilars de l'ensenyament invertit i una llista d'11 indicadors de suport per als educadors. Jonathan Bergmann, coautor de Flip Your Classroom, secretari i tresorer de la FLN, va afirmar, respecte a la llista de “verificació” que “els educadors poden utilitzar-lo com un marc de referència, ja que pot ajudar a determinar l'eficàcia del model. Es tracta d'un “full de ruta” que conté els principis de l'ensenyament invertit“.

Els quatre pilars de la FLN són els següents:[18]

  • Entorn flexible. Els educadors creen espais adaptables on els alumnes elegeixen quan i on aprenen. A més, els educadors que inverteixen les seves classes són flexibles en les seves expectatives en els temps d'aprenentatge i en l'avaluació dels estudiants.
  • Cultura d'aprenentatge. El model d'aprenentatge invers canvia deliberadament la instrucció cap a un enfocament centrat en l'alumne, que en el temps de classe es dedica a explorar els temes amb més profunditat i crear més oportunitats d'aprenentatge. Els estudiants participen activament en la construcció del coneixement, ja que participen i avaluen el seu aprenentatge d'una manera que pot ser personalment significativa .
  • Contingut intencional. Els educadors pensen contínuament sobre com poden utilitzar el model FL per ajudar els estudiants a desenvolupar la comprensió conceptual i la fluïdesa de procediment. Els professors fan servir contingut intencional per maximitzar el temps de classe a fi d'adoptar mètodes i estratègies actives d'aprenentatge centrats en l'estudiant.
  • Educador Professional. Els educadors professionals observen contínuament els seus alumnes, proporcionant-los retroalimentació rellevant en cada moment així com avaluació del seu treball. Els educadors professionals són reflexius en la seva pràctica, interactuen entre si per millorar la qualitat de la seva docència, accepten la crítica constructiva i toleren el “caos controlat a les seves aules”.

Evolució[modifica]

E-learning.jpg

A tall introductori, una síntesi d'alguns conceptes bàsics que defineixen a l'educació a distància. Des del punt de vista pedagògic i didàctic, les diferents concepcions d'educació a distància sostenen un model educatiu diferent del convencional. Per a Holmberg (1985) "l'educació a distància és una modalitat amb identitat pròpia que no intenta reemplaçar a l'ensenyament convencional".

Michael Moore (1977) defineix l'educació a distància "com un conjunt de procediments per desenvolupar accions educatives a través de mitjans de comunicació impresos i electrònics, a persones que es troben en llocs remots i en horaris diferents dels seus professors". Ensenyament i aprenentatge implicats d'una manera diferent, es potencien l'autoaprenentatge i l'autoavaluació.

El rol docent es modifica. Sorgeix la figura del tutor i les seves funcions com a orientador dels processos d'aprenentatge. Es posa èmfasi en la planificació i el disseny dels materials d'estudi i recursos didàctics: com ara vídeos, radiocasset, etc., que s'incorporen en aquestes experiències d'educació a distància. La distribució del temps és diferent del de l'aula convencional, donant la possibilitat d'alternar períodes d'estudi i feina, amb flexibilitat, sense descuidar els cronogrames previstos.

L'educació a distància va utilitzar tradicionalment els mitjans de comunicació per portar endavant els seus projectes (correu postal, ràdio, TV, entre d'altres). En els seus orígens va ser el servei del correu, a través del qual es van impartir cursos a distància. La ràdio va començar a utilitzar-se a final dels '40. Posteriorment altres mitjans es van incorporar a aquesta modalitat.

L'educació a distància a Europa va estendre la seva influència a les Universitats, entre les quals podem esmentar l'Open University (Universitat Oberta) de la Gran Bretanya, a principi dels ‘70 i la UNED de Madrid. En la primera es va utilitzar com a mitjà principal la televisió, en estreta col·laboració amb la BBC de Londres.

S'entén l'aprenentatge virtual com a processos d'ensenyament-aprenentatge que es realitzen a través d'Internet, caracteritzats per una separació física entre professorat i estudiants, però amb el predomini d'una comunicació tant síncrona com asíncrona, mitjançant la qual, es duu a terme una interacció didàctica continuada.

A més, l'alumne passa a ser el centre de la formació, en haver d'autogestionar el seu aprenentatge, amb ajuda de tutors i companys. En l'actualitat, quan ens vinculem a través de diferents processos i experiències d'aprenentatge mitjançant l'aplicació de les noves tecnologies de la informació i comunicació, s'observa que existeixen diversos termes que tracten de definir d'alguna forma aquestes noves modalitats d'educació a distància. L'aprenentatge digital, e-learning, educació virtual, educació en línia, aula virtual, Teleformació, Entorns Virtuals d'Aprenentatge (EVA).[19] Aquests termes i d'altres es poden trobar en diferents fonts. S'utilitzen amb freqüència a Internet i intenten tractar bàsicament els fonaments, processos, metodologies i eines a través de les quals podem aprendre amb les noves tecnologies.[20]

El pensament de Michel Foucault convida a reflexionar i analitzar com s'estableixen aquestes relacions de poder i saber en els diferents discursos que podem trobar sobre l'aprenentatge digital en l'àmbit empresarial, i que es traslladen a l'àmbit educatiu. Explícitament o implícitament hi ha valors i ideologies que són subjacents segons les concepcions que se sustentin. Cap projecte d'aprenentatge digital no és neutre, existeix una articulació i un exercici del poder simbòlic, a través de la producció i la circulació dels discursos, missatges i significats. Suposa, a més, qüestionar-se les relacions entre tecnologia i societat: la seva inserció en el context social, el desenvolupament de les relacions globals, les manifestacions de la cultura local davant la realitat integral, la defensa de la identitat cultural, el respecte per la dignitat humana i la diversitat ètnica i cultural, i la resistència al poder hegemònic i al pensament únic. Aquesta modalitat formativa a distància a través d'Internet o semipresencial (una part dels processos formatius es realitzen de manera presencial), ha contribuït a fer que la formació arribi un major nombre de persones.[21]

Entre les característiques més destacades de l'e-learning hi ha la desaparició de les barreres espaciotemporals. Els estudiants poden realitzar un curs a casa seva o lloc de treball, essent accessibles els continguts qualsevol dia a qualsevol hora. Poden, d'aquesta forma, optimitzar al màxim el temps dedicat a la formació.[22]

La diversitat de mètodes i recursos emprats facilita que es puguin adaptar a les característiques i necessitats dels estudiants. L'alumne és el centre dels processos d'ensenyament-aprenentatge i participa de manera activa en la construcció dels seus coneixements, tenint capacitat per decidir l'itinerari formatiu més conforme amb els seus interessos.

El professor passa de ser un mer transmissor de continguts a un tutor que orienta, guia, ajuda i facilita els processos formatius. Continguts actualitzats. Les novetats i recursos relacionats amb el tema d'estudi es poden introduir de manera ràpida en els continguts, de manera que els ensenyaments estiguin totalment actualitzats. Comunicació constant entre els participants, gràcies a les eines que incorporen les plataformes e-learning (fòrums, xat, correu, etc.).

Amb les possibilitats que ens brinda la plataforma d'e-learning que la Universitat posa al servei de tota la seva comunitat, la relació que s'estableix entre alumnes i professors és fluida, generant-se un veritable ambient d'ensenyament-aprenentatge, compartint dubtes, idees, temes d'interès, etc. i contribuint a pal·liar alguns dels inconvenients de l'ensenyament a distància tradicional, com era el sentiment d'aïllament i solitud que l'alumne experimentava al llarg del procés. D'aquesta forma, el CFP pretén ser un servei universitari d'excel·lència, basant-se en un compromís de millora contínua, oferint una formació de qualitat, moderna, a distància, actualitzada, flexible i personalitzada.[23]

Entenen l'ensenyament obert com a una pràctica coneguda com a ‘AO', i està guanyant terreny entre alguns docents. En aquesta pràctica, els docents publiquen els materials dels seus cursos en línia sota una llicència oberta abans de l'inici del curs i conviden persones de fora de la seva universitat a participar en el curs, juntament amb estudiants oficials.[24]

Tanmateix, està clar que la tasca de l'ensenyament va més enllà de la publicació de recursos en línia, involucrant tant el disseny de les experiències d'aprenentatge com la seva facilitació. Concebre la tasca d'ensenyament en un entorn amb límits més flexibles que els habituals porta una reflexió sobre el rol del docent i els supòsits sobre els quals està basat. La realització pràctica dels principis que envolten als «Recursos Educatius Oberts» exigeix la utilització d'aplicacions informàtiques que facilitin la creació de productes sota formats i estàndards oberts.[25]

Les universitats troben en el programari lliure una adequada solució a les seves necessitats de programes informàtics per a la gestió dels aprenentatges, especialment a través dels denominats LMS (Learning Management Systems o Sistemes de Gestió de l'Ensenyament) com el Moodle. En vista del funcionament dels grups que desenvolupen programari lliure és possible trobar ensenyaments per a la innovació en els processos d'ensenyament-aprenentatge de l'Educació Superior: el moviment del Programari Lliure (Open Source) que desenvolupa eines tecnològiques sota els principis de llibertat d'ús, distribució, estudi i modificació. D'allà s'amplia el concepte a la llibertat per utilitzar, difondre, aprendre i adaptar qualsevol tipus de material didàctic (apunts, llibres de text, presentacions, programacions o unitats didàctiques, bibliografies, animacions, simulacions, vídeos, àudios, entre altres). A aquest tipus de materials de l'educació oberta se'ls denomina Recursos Educatius Oberts (Open Educational Resources). Avui dia existeixen milions de persones qualificades per accedir a la universitat que no poden fer-ho a causa de limitacions en el nombre de places disponibles o per impediments econòmics. En els propers 10 anys, el nombre potencial d'estudiants que no tindran accés a l'educació superior creixerà de manera exponencial. Per satisfer aquesta demanda s'hauria de crear una universitat cada setmana, començant ara mateix.[26]

Les oportunitats de transformació de l'educació oberta comencen a ser part del discurs sobre canvi i innovació educativa en institucions rellevants de caràcter internacional, com l'OCDE (Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources, o Oferint coneixement gratuït: l'emergència dels recursos educatius oberts), en la UNESCO.

Tendències[modifica]

Hi ha tres grans protagonistes que es consoliden:[27]

  • La classe invertida
  • Els MOOC segueixen amb el seu imparable creixement exponencial i són cada vegada més sofisticats, aprenent dels errors i confusions que tot inici suposa. Per la seva banda, el vídeo continua refermant-se com el mitjà de comunicació més potent
  • L'e-learning continua confiant en ell pels avantatges que suposa el seu ús

El LMS tal com ho entenem en l'actualitat està condemnat a desaparèixer amb els anys. Davant d'aquesta realitat, els grans LMS, inclòs Moodle, hauran de prendre una decisió ineludible: renovar-se o morir. A poc a poc s'aniran obrint espai els LRS (Learning Record Store) i s'optarà per oferir continguts i experiències d'aprenentatge en diferents plataformes-eines, però comptant amb un sistema que ens permeti aglutinar, enfrontar i analitzar els resultats de l'aprenentatge.[28]

A més, s'incorporarà el mesurament de l'aprenentatge informal i social, la qual cosa exigirà un canvi en els dissenys i planificacions formatives. Entraran aquí en joc les figures dels assessors i consultors pedagògics com a part important del teixit formatiu. L'alumne ha de ser principal protagonista.

Aquesta tendència té un denominador comú:

  • Una concepció cada vegada més patent de l'alumne com a protagonista principal i indiscutible de la seva formació, avançant cap a models cada vegada més autònoms, interactius i en els quals l'aprenentatge a través de l'acció (ensenyament orientat a l'acció) i l'aprenentatge per descobriment s'eleven cap a cotes mai abans vistes.

Així mateix, l'apoderament continuarà sent una de les principals tendències a nivell teòric (emfatitzant l'ús de la tecnologia com TEPs: Tecnologies de l'Apoderament i la Participació), i es continuarà parlant de termes com el self-cuantification (auto-quantificació) i els Entorns Personals d'Aprenentatge.[29]

De la mateixa manera, hi haurà interès per recuperar el costat humà de l'educació sense menyspreu de la tecnologia, posant l'alumne sempre en el centre de l'aprenentatge (la tecnologia és un mitjà i no una finalitat) i atorgant-li més atenció.

El Big Data (tractament de grans quantitats de dades) arriba a la formació. Aquells que sàpiguen fer servir adequadament les dades i aprofitin el seu potencial lideraran el sector i es distanciaran de la competència. A més, un bon tractament de les dades ens permetrà conèixer molt millor el panorama educatiu, permetent ajustar millor els programes formatius. A la llarga, això permetrà una personalització més gran de l'aprenentatge a través d'entorns adaptatius, que s'adeqüin a centres d'interès, estils d'aprenentatge, nivell de compromís i competències de cada educant.

Salma Khan
Salma Khan

Si es vol concebre un procés d'ensenyament en línia, és necessari tenir algun coneixement sobre la lògica i el funcionament de la plataforma (programari), però el coneixement del funcionament del programari poc ens diu de com ensenyar en línia. És la Khan Academy. Salma Khan proposa un canvi de metodologia per a escoles i universitats basant-se en l'èxit dels seus vídeos en línia. Khan Academy rep 4 milions de visites. Khan proposa que l'alumne aprengui la teoria de forma individual a casa amb l'ajuda de vídeos de curta durada (10' aprox.). Aquests vídeos han estat gravats pel professor o s'utilitzen en la seva escola virtual. En cada vídeo s'exposen petites porcions del temari curricular, incrementant de forma gradual la dificultat.

L'estudiant pot seguir el seu propi ritme d'aprenentatge, repetir, aturar i meditar sobre un concepte quan ho vegi necessari. Les hores de classe s'utilitzen per parlar del material après o aclarir dubtes. El professor i l'alumne interactuen i aprofiten millor el temps que estan junts, realitzant exercicis pràctics i activitats en grup. Existeixen programes de programari que permeten gravar, no només l'àudio sinó tota l'activitat que es veu al  PC: moviment del cursor, tecleig i veu. És aconsellable familiaritzar-se amb aquestes eines per gravar presentacions.

Actualment Salma Khan empra un Wacom Bamboo Tablet amb programari SmoothDraw per realitzar totes les anotacions a la pantalla del seu PC i les grava utilitzant el Camtasia Studio en un PC Windows. En la gamma de tecnologies més sofisticades es troben aplicacions denominades Lecture Capture emprades cada cop més en universitats de tot arreu  com a valor afegit per atreure estudiants. Aquesta tecnologia és molt versàtil i fàcil d'utilitzar per part del professorat, el  programari permet capturar la veu i la imatge física del professor dins de la classe i qualsevol PowerPoint que es projecti a la pantalla del PC o PDI.

Des d'aquesta concepció es pot defensa una escola virtual. Una transformació que pot situar com allunyada l'aula física, l'escola i tot el seu sistema organitzatiu i administratiu. En algunes escoles utilitzen aquests vídeos com a complement o com a base de la mateixa programació. El propòsit actual de la Khan Academy és el d'anar incloent totes les àrees del saber i de tots els nivells. Així qualsevol persona al món podria aprendre qualsevol cosa, sense importar que l'usuari sigui una persona adulta, estudiant o professor.

Bill Gates va afirmar en una presentació de Salman Khan: "crec que acabem de veure un petit avançament del futur de l'educació. D'acord amb això, indiscutiblement estem davant d'una mostra més que, en efecte, l'educació està realment en transformació i buscant la seva metamorfosis."[30]

Quan es parla de classe invertida ens estem referint a una estratègia didàctica, un mètode d'ensenyament que està canviant el model tradicional de classe. Consisteix a proporcionar material sobre un tema donat perquè els alumnes accedeixin a la seva casa. A classe, posteriorment es treballarà exercitant o aprofundint el seu contingut. Es tracta de plantejar a classe tasques col·laboratives d'exercitació i pràctica guiada pel docent. Llavors:[31]

  • Un mitjà per augmentar la interacció i personalització, el temps de contacte entre alumnes i professors.
  • Un ambient on els estudiants prenen la responsabilitat del seu propi aprenentatge. Orientació, facilitació. Un saló de classes on el docent no és el "savi", sinó que orienta, facilita.

Barreja de la instrucció directa amb aprenentatge constructivista. Recuperació de les classes per absència, revisió contínua:

  • Una classe on el contingut està permanentment arxivat per a la revisió.

Compromís:

  • Una classe on tots els estudiants es comprometen amb el seu aprenentatge.

Personalització:

  • Una manera d'aconseguir la personalització, ja que pot accedir a la informació amb el seu ritme, tantes vegades com cregui convenient.

Les perspectives tecnològiques[modifica]

L'informe Perspectivas tecnológicas: Educación Superior en Iberoamérica 2012-2017 analitzà les deu tendències de primer ordre. En destaca la desena:

"Classe inversa, el nou paradigma de la pedagogia moderna, està prenent cada vegada més auge tant en l'educació secundària com en la superior. Aquest nou model es caracteritza per una inversió del model educatiu tradicional, on l'estudiant dedica el temps fora de l'aula a repassar el material que normalment és dictat en classe, i ocupa el temps a l'aula resolent tasques o analitzant problemes en col·laboració amb els seus col·legues. En aquest enfocament, el docent pot destinar el temps de l'aula per aclarir certs temes complexos o per ajudar els estudiants a resoldre problemes amb les tasques, els exercicis o els projectes assignats. L'ús de les aplicacions i continguts independents de dispositius, plataformes i sistemes operatius, així com l'increment de material didàctic multimèdia en obert, fomenta l'adopció d'aquest enfocament pedagògic" [32]

Marc teòric[modifica]

Molts docents han experimentat aquesta estratègia per facilitar l'aprenentatge i que podríem considerar que constitueix una "bastida educativa'". La teoria de la bastida va ser desenvolupada per David Wood i Jerome Bruner sorgeix a partir del concepte de ZDP (Zona de Desenvolupament Pròxim) de Lev Vygotsky.[33] S'entén que serveix la mediació -sigui del docent, sigui del material educatiu dissenyat amb aquesta finalitat- i que aquesta facilita l'aprenentatge.

Aquest concepte és una metàfora que al·ludeix a la utilització de bastides per part del docent o el paper ocupat pels recursos educatius per comprendre de quina manera apuntalen la reconstrucció o la construcció conjunta de significat. A mesura que el coneixement de reconstrueix a partir de la relació que s'estableix entre el que es troba en l'estructura cognitiva i la informació nova, la bastida va sent cada vegada menys necessària - es treu en alguns casos expressament o no s'utilitza per part de qui aprèn. La clau és assegurar-se que la bastida manté al deixeble en la ZDP.[34]

MOOC-Poster.png

Es reconeix també que el procés de bastida no només s'estableix amb el docent o amb el material educatiu i l'estudiant (de vegades fins i tot en un accionar triangular) també té lloc entre pares i fills i entre parells, el que es denomina bastida col·lectiva.[35]

Els Cursos Massius Oberts o Massive Open Online Course MOOC, per les seves sigles en anglès, s'estan implantant amb molt impuls. El setembre de 2008 George Siemens i Stephen Downes van posar en marxa el primer MOOC, una de les experiències pedagògiques més significatives d'aquest segle. Sota el resguard del connectivisme, aquests dos professors canadencs van posar en marxa un moviment absolutament revolucionari, però la metodologia es va popularitzar a nivell mundial. El moviment de coneixement obert no és nou, el va iniciar l'Institut Tecnològic de Massachusetts el 2001. Aquell any, el MIT va anunciar la publicació dels seus materials educatius de forma gratuïta i oberta. El projecte es va dir OpenCourseWare (OCW). El que van fer Siemens i Downes el 2008 va ser anar més enllà del mer contingut. Ells van abordar la impartició d'un curs a nivell massiu i global donant pas a una nova manera d'entendre l'educació oberta. L'octubre de 2011 s'inicia una etapa: quatre dels més prestigiosos professors de la Universitat de Stanford (Andrew Ng, Jennifer Widom, Sebastian Thrun i Peter Norvig) comparteixen els seus cursos en obert i de forma gratuïta.[36]

Udacity
Udacity

El curs de Thrun i Norvig, Introducció a la Intel·ligència Artificial,[37] va culminar totes les expectatives: s'hi van inscriure 160.000 persones de 190 països. El gener de 2012, Sebastian Thrun es dóna de baixa al seu lloc a Stanford per implantar la seva pròpia universitat online, Udacity. En l'audàcia de Thrun va tenir molt a veure l'ensenyament d'una icona del coneixement obert: en Salman Khan, creador de la Khan Academy. Després de la iniciativa de Stanford, la resta d'universitats decideixen apostar pel model MOOC, millorar-lo i perfeccionar-lo. I aquell any apareix Google amb el seu curs Power Searchingwith Google, inscrivint-s'hi 150.000 persones. Aquesta primera irrupció de Google a la formació en línia ha estat un categòric èxit. Així mateix, Google ha deixat un paquet informàtic i les tecnologies emprades per a aquest traçat en l'eina Course Builder.[38]  

El model universitari convencional es posa en dubte i es qüestiona el fet d'haver de pagar per rebre coneixements.[39]  

S'ha demostrat que aquesta nova forma d'aprenentatge té uns resultats molt bons. Al Mobile Learning Awards, a Barcelona, amb el projecte mSchools, s'ha tingut com a objectiu reconèixer alumnes, professors i centres educatius per la seva tasca innovadora per donar a conèixer les diferents vies d'integració i ús de la tecnologia mòbil als centres educatius.[40] Es va destacar la qualitat dels treballs presentats pels alumnes per diverses modalitats: micronarracions audiovisuals, amb els millors vídeos realitzats per alumnes; experiències educatives amb dispositius mòbils, que convida els professors a donar a conèixer les experiències que han dut a terme amb tecnologia mòbil en els respectius centres educatius; i la modalitat Mobile History Map, amb l'objectiu de fomentar la referència geogràfica d'elements patrimonials emblemàtics de Catalunya, a través de les tecnologies digitals. Aquest premi demostra que es pot millorar el rendiment amb la utilització del M-learning.[41]

Principis[modifica]

Inversió de tasques[modifica]

En la classe invertida es combina l'aprenentatge en línia i l'aprenentatge a l'aula. Fora de l'aula s'accedeix a continguts en línia per després posar-los en pràctica i desenvolupar-los a l'aula, per tant funciona a la inversa de la metodologia tradicional.[42]

El professor deixa de tenir un paper de transmissor de coneixement per centrar-se en:

  • Motivar
  • Seleccionar o crear continguts i eines
  • Facilitar i guiar l'aprenentatge
  • Modela l'aplicació del coneixement mitjançant el feedback, observa si s'han complert les expectatives d'aprenentatge i ampliar o aclarir els aspectes que no hagin quedat ben assolits

La tecnologia actual permet un control motoritzat per part del professor de les accions, interaccions i el progrés dels alumnes.

El rol de l'alumne també canvia completament, deixant d'assimilar passivament els continguts exposats pel professor en classes magistrals i exposant-los gairebé de manera literal en activitats o exàmens per a realitzar noves tasques:

  • Accedir a continguts des de casa a l'aula; posar allò après en comú, aclarir dubtes i realitzar la part pràctica.
  • Desenvolupament de les tasques de manera majoritàriament col·laborativa.[42]

Educació expandida[modifica]

És l'educació que barreja elements de l'educació formal, l'ensenyament informal i les noves tecnologies, de manera que aposta per un aprenentatge permanent al llarg del dia. Internet permet que la informació provingui de múltiples fonts i les eines de col·laboració possibiliten que cada persona es construeixi un itinerari formatiu a mida, que respongui als seus interessos i aptituds. Aquesta nova educació està, doncs, centrada en l'aprenent i no en el professor, el qual ja no té el monopoli del coneixement.[42]

Des les “TIC” a les “TAC”:

  • L'adquisició de coneixements succeeix dins i fora de l'aula.
  • Docents i estudiants, són intermediaris crítics del coneixement, que creen, comparteixen, opinen, participen, en xarxa i a la xarxa.
  • Pedagogies emergents, és el gran repte actual i futur per a una educació amb millor qualitat.[42]

Aprenentatge personalitzat[modifica]

Cada alumne és únic i a nivell d'aprenentatge es diferencien bàsicament en els interessos, en els estils i ritme d'aprenentatge, en les capacitats i habilitats i en els coneixements previs. Mitjançant la personalització dels mitjans d'aprenentatge els estudiants s'autogestionen l'aprenentatge, saben com aprenen, col·laboren entre ells, es dissenyen el currículum i l'ambient d'aprenentatge.[43]

Noves metodologies[modifica]

La classe invertida s'efectua mitjançat moltes i molt diverses metodologies però actualment podem identificar-ne tres aspectes comuns; el treball per projectes i l'aprenentatge col·laboratiu i l'ús de les TIC.[43]

La implicació de les TIC es basa en:

  • Materials en línia: la part de continguts es transmet a través de les noves tecnologies, és a dir, mitjançant vídeos, de durada de 5 a 10 minuts; audiovisuals, animacions multimèdia, dispositives, captura de lectures, podcasts en línia, cursos, classes particulars, accés a continguts, fragments d'altres vídeos, etc.;
  • Eines, serveis i entorns de la web 2.0: traducció de textos, eines de creació (mapes conceptuals, presentacions, audiovisuals...), jocs didàctics, xarxes socials, espais d'intercanvi de recursos i etiquetatge, marcadors socials, etc.

Metodologies i eines[modifica]

Perquè l'aprenentatge esdevingui contextualitzat i significatiu, és important que sigui actiu i inductiu. A banda de la classe invertida, dues metodologies inductives que ho permeten són el “Peer Instruction” i el “Just in Time”, entre altres metodologies que també es basen en el treball col·laboratiu, el treball per projectes. Algunes de les eines que complementen i enriqueixen la classe invertida són:[44]

Repositoris[modifica]

Crear un repositori dels continguts curriculars teòrics en forma de vídeo en llocs creats a tal efecte, com per l'exemple Youtube. Es pot utilitzar bases de dades públiques on hi hagi explicats els continguts que necessitem com les plataformes “Khan Academy” o cursos “MOOC”.[45] Altres repositoris són: “merlot.org”, “Learning Objects Portal”, “Connexions” o “Agrega”. És important que la informació es presenti fragmentada, és a dir, que els vídeos no sobrepassin els 10 minuts. També es poden crear micro-lliçons pròpies utilitzant l'eina de càmera d'ActivInspire, aplicacions de Screencast o amb una càmera de vídeo. Altres eines per crear materials són: “Wondershare”, “Articulate”, “eXeLearning”. És aconsellable afegir referències multimèdia (mapes en línia, presentacions, documents...) perquè els estudiants revisin a casa juntament amb les micro-lliçons en vídeo.[44]

Activitats[modifica]

L'aula es dedica a la realització d'activitats, la discussió, la resolució de dubtes, les tasques més creatives, etc. Activitats que requereixin la presència i assessorament del docent i que li permetin saber quins coneixements i habilitats han assolit els estudiants. Es poden a més oferir una sèrie d'activitats encara més creatives i lúdiques a tots els que vagin completant els objectius mínims de cada sessió. Aquestes activitats poden ser per exemple jocs, reptes o petits projectes, les referències dels quals es poden incloure en un document en línia, o en un board (pissarra) de Pinterest, al qual aconsegueixen accés al completar els objectius mínims.[44]

Estàndards[modifica]

Per fer paquets que compleixin un conjunt de normes tècniques que permeti als sistemes d'aprenentatge en línia importar i reutilitzar continguts, es poden utilitzar programes com Reload (Reusable eLearning Object Authoring & Delivery, o Objecte d'Aprenentatge en línia Reutilitzable d'Autoritat i Lliurament).[46]

El Learning Object Metadata (LOM) és un model de dades, usualment codificat en XML, usat per descriure un objecte d'aprenentatge i altres recursos digitals. El seu propòsit és ajudar a la reutilització d'objectes d'aprenentatge i facilitar la seva interaccionalitat, usualment en el context de sistemes d'aprenentatge en línia (LMS).

Per satisfer les necessitats de la comunitat educativa espanyola les administracions educatives han elaborat el perfil d'aplicació de metadades LOM-ES V1.0. Per altra banda AGREGA és un projecte i entorn tecnològic que dóna cobertura al Repositori Federat Català d'Objectes Digitals Educatius (ODE) gestionat per totes les administracions educatives (MECD-Intef, MINETUR-Red.es i CCAA). Té com a objectiu aconseguir que el disseny i desenvolupament dels ODE arribin a nivells òptims en variables relacionades amb factors tècnics, pedagògics i ergonòmics com ara: multimèdia, interactivitat, accessibilitat, flexibilitat, modularitat, adaptabilitat, reusabilitat, interoperabilitat i portabilitat. Per aquesta raó, AGREGA, a més d'un cercador i banc d'objectes digitals, ofereix als usuaris un catalogador senzill i avançat (versió núvol / en línia i escriptori / offline), així com un empaquetador i assemblador d'objectes. Totes aquestes funcionalitats es realitzen sota els estàndards LOM-ES V1.0 i [46] SCORM.

Beneficis[modifica]

  • Més adaptable i flexible.
  • Aprenentatge de forma autònoma, sobretot la part teòrica.
  • Permet emprar més temps en l'atenció a la diversitat, adaptació al ritme de l'alumnat.
  • Oportunitat per compartir informació i coneixement entre alumne-família-facilitador.[47]
  • Involucra les famílies amb el procés d'ensenyament-aprenentatge dels infants.
  • Possibilitat per a tornar a accedir al continguts generats i facilitats pel docent.
  • Crea i potencia l'aprenentatge col·laboratiu.
  • Major implicació alumne, ja que ha d'interaccionar amb els companys, col·laborar, elaborar material, etc. També ha d'implicar-se i tenir més compromís.
  • Aprenentatge més profund, inverteix més temps.
  • Aprofitar el temps en debats, reflexions crítiques, projectes pràctics gràcies al fet que el contingut s'ha presentat a través de l'ordinador o tauleta tàctil.
  • Major implicació de l'estudiant.
  • Aconsegueix un aprenentatge més significatiu, contextualitzat, i per tant més profund.
  • Millorar l'ambient de treball a l'aula.
  • Converteix l'aula amb un espai de treball actiu.
  • Fomenta la creativitat i pensament crític.

Crítiques[modifica]

Les crítiques al model passen pel fet que molts alumnes no disposen dels mitjans per accedir al material a casa seva en igualtat de condicions que els companys. Igualment, pot no ser efectiu quan aquests alumnes no tenen l'hàbit d'estudi i per tant no revisen la teoria fora de l'aula, llavors perden doblement el temps a classe (ni reben l'explicació ni poden exercitar-la com cal per manca d'estudi previ) i poden incrementar el risc de fracàs escolar.[48]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Classe inversa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «#termedelasetmana: classe inversa». web. TERMCAT. [Consulta: 27 gener 2015].
  2. Greg Topp: "Flipped classrooms take advantadge of technology", USAToday, 6/10/2011.
  3. Belloch, Consuelo «Las Tecnologías de la Información y Comunicación en el aprendizaje». Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación. Universidad de Valencia., 2012, pàg. 9.
  4. CRIADO, MIGUEL ÁNGEL. «¿Hacia una era digital oscura?» (en español). El País, febrer, 2015. [Consulta: març, 2105].
  5. «Tuneando el modelo flipped» (en castellà). Fernández Naranjo, M.J., 2012. [Consulta: març, 2015].
  6. «El modelo Flipped Classroom» (en castellà). Javier Tourón, Catedrático de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación, Universidad de Navarra., 2013. [Consulta: març, 2015].
  7. Viladot Presas, Maria Àngels «[http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/280610/368298 Comunicación y grupos sociales. Barcelona: UOC.]». http://revistes.iec.cat/index.php/TSC, 2012. ISSN: 2013-9136.
  8. Error en el títol o la url.«».
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Pròpia. DuEnLiJu. Març de 2015
  10. «7». [Consulta: 2015].
  11. «1». [Consulta: 2015].
  12. «4». [Consulta: 2015].
  13. «5». [Consulta: 2015].
  14. «6». [Consulta: 2015].
  15. «8». [Consulta: 2015].
  16. «9». [Consulta: 2015].
  17. Bergmann, A.; Sams, A.. Flip Your Classroom: Reach Every Student in Every Class Every Day (English Edition) (en anglès). USA: FLIPPR, 2012. ISBN 9781564843159. 
  18. Santiago, Raúl «LOS CUATRO PILARES DEL FLIPPED LEARNING ¿LOS CONOCES?». http://www.theflippedclassroom.es/, 2015.
  19. «Entornos virtuales de aprendizaje (EVAs)» (en castellano). DuEnLiJu, març 2015. [Consulta: Març 2015].
  20. «Què entenem per noves tecnologies?». http://www.peretarres.org/, 2013.
  21. Foucault, M. Tecnologías del Yo (en castellà). Barcelona: Paidos, 1991. ISBN 9788475095585. 
  22. «e-Learning. Definición y Características» (en castellà). http://www.cfp.us.es/.+[Consulta: març, 2015].
  23. «LA FORMACIÓN PERMANENTE Y LAS UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS» (en castellà). Ministerio de Educación, 2010. [Consulta: maç, 2015].
  24. Salinas, J «[https://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/30410/1/capitulo3.pdf ENSEÑANZA FLEXIBLE Y APRENDIZAJE ABIERTO, FUNDAMENTOS CLAVE]». Universitat de les Illes Balears, 2013.
  25. Salinas, J.. Hacia un modelo de educación flexible: Elementos y reflexiones. (en castellà). Madrid: Pearson Prentice Hall, 2004. ISBN 84-205-4162-1. 
  26. «Modelos emergentes en entornos virtuales de aprendizaje.» (en castellà). Internacional Edutec, 2009. [Consulta: Març, 2015].
  27. Salinas, J. «Modelos emergentes en entornos virtuales de aprendizaje.». Congresso Internacional Edutec 2009: Sociedade do Conhecimento e Meio Ambiente: Sinergia Científica. Manaus (Br)., 2009.
  28. Honraddo, R. «¿Qué es Moodle?». http://es.scribd.com/, 2008.
  29. [Salinas, J.] «(2004b)Cambios metodológicos con las TIC. Estrategias didácticas y entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje». Universitat Illes Balears, 2004.
  30. Tate, Willians «The Funders Pouring Money Into the Khan Academy». Inside Philanthropy, juny, 2014.
  31. Salinas, J. «Algunas perspectivas de los entornos personales de aprendizaje. TICEMUR». Jornadas Nacionales de TIC en la educación. Lorca, Murcia., 2008.
  32. The New Media Consortium i UOC. Perspectivas Tecnológicas: Educación Superior en Iberoamérica 2012-2017 Un Análisis Regional del Informe Horizon del NMC y la UOC (en castellà). NMC Horizon Project, p. 28. ISBN ISBN 978-0-9846601-9-3. 
  33. «La teoría socio histórica de Lev Semenovich Vigotsky». idoneos.com, 2014.
  34. «Zona de desarrollo próximo». Facultad de Psicologia UNR, 2009.
  35. «¿Le damos la vuelta al aula…? The Flipped Classroom». http://e-aprendizaje.es, 2014.
  36. «OpenCourseWare» (en castellà). http://mit.ocw.universia.net/,+2014.+[Consulta: març, 2015].
  37. «Thrun i Norvig, introducció a la intel·ligència artificial» (en español). DuEnLiJu, Març, 2015. [Consulta: març 2015].
  38. «Become a Google power searcher» (en anglès). Terry Ednacot, 2012. [Consulta: març, 2015].
  39. «[=129&path[]=232 Próxima estación: MOOC]». Universitat Jaume I, 2013.
  40. «Mobile Learning Awards 2015: usar tecnología en las aulas tiene premio» (en castellà). http://mobileworldcapital.com/es/,+2015.+[Consulta: març, 2015].
  41. SANCHO, JESÚS «El fenómeno mobile learning se expande». La Vanguardia, 2014.
  42. 42,0 42,1 42,2 42,3 Aduviri Velasco, Ramiro «Aprendizaje Expandido, Personalizado e Invertido: MOOC, Khan Academy y Flipped Classroom». .
  43. 43,0 43,1 «Pongamos la clase del revés, The Flipped Classroom.» (en castellà). LÓPEZ HERRERO, Andrés, (2014, 9 juny). [Consulta: 18 març 1025].
  44. 44,0 44,1 44,2 «LÓPEZ HERRERO, Andrés» (en castellà). LÓPEZ HERRERO, Andrés, (2014, 9 juny). [Consulta: 18 març 2015].
  45. Marzal, Andrés «Próxima estación: MOOC». Universitat Jaume I, 2005.
  46. 46,0 46,1 Queralt Gil, Joan «Tutorial para crear paquetes SCORM y usarlos en Moodle». XTEC, 2005.
  47. «12». [Consulta: 2015].
  48. Pruzzo di Pego, V «Biografía del fracaso escolar, Espacio». UNL Pam, 1997.