Vés al contingut

Xavier Albertí i Gallart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:09, 7 març 2017 amb l'última edició de 83.56.21.147 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaXavier Albertí i Gallart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Lloret de Mar (Selva) Modifica el valor a Wikidata
4t Director del Teatre Nacional de Catalunya
juliol 2013 – 31 juliol 2021
← Sergi Belbel i CosladoCarme Portaceli i Roig → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana i òpera Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2074535 TMDB.org: 1107458 Modifica el valor a Wikidata

Xavier Albertí i Gallart (Lloret de Mar, Selva, 8 d'octubre de 1962)[1] és director d'escena, actor, gestor teatral, compositor i actual director artístic del Teatre Nacional de Catalunya.[2][3]

Biografia

Titulat superior en Direcció Escènica per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1996 i fins a 1999 va dirigir el Festival Grec de Barcelona, i des del 2004 i fins al 2006 va dirigir l'àrea de creació de l'Institut Ramon Llull. Va ser director de serveis culturals de l'Institut del Teatre de Barcelona, on també ha estat docent i coordinador pedagògic del Conservatori Superior de Dansa. També ha estat docent a l'Obrador de la Sala Beckett, l'obrador d'estiu a Argelaguer, la Universitat d'estiu Menéndez Pelayo, la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida.

Durant els anys de formació, va realitzar estudis de piano i de composició musical amb Luis de Pablo, Cristobal Halffter, Tomás Marco, Helmuth Lachenmann, Carmelo Bernaola, Armando Gentilucci o Karl-Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades a diversos Festivals de Música Contemporània.

El 2007 va treballar conjuntament amb Pere Portabella i Carles Santos en el guió de la pel·lícula El silenci abans de Bach. Aquest mateix any va dirigir el recital de poesia catalana amb Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith, dins la mostra de cultura catalana de Nova York Made in Catalunya al Baryshnikov Art Center. El 2008 va fundar amb Lluïsa Cunillé la companyia La Reina de la nit.

Ha dirigit i publicat l'obra dramàtica Hedda Gabler sobre textos de Henrik Ibsen, 1993, Macbeth o Macbetto sobre textos de William Shakespeare, 1997 i Hamlet sobre textos de William Shakespeare i Jules Laforque. Ha compost tres sardanes.[4][5]

El 2013 va assumir la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya. Durant el seu primer any va aconseguir mantenir una ocupació mitjana del 69%.[6]

Produccions com a director escènic

Alguns dels treballs de Xavier Albertí com a director escènic són:

Premis i reconeixements

  • 1991 - Premi Extraordinari d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre de Barcelona
  • 1994 - Premi Nacional Adrià Gual atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, per l'òpera Schneider, composta sobre un llibret de Sergi Belbel[1]
  • 1994/95 - Premi especial de la crítica
  • 1993/1994 - Premi de la Crítica Teatral de Barcelona com a millor director de la temporada 1993/1994
  • 1994/1995 - Premi Serra d'Or de Teatre temporada 1994/1995
  • 2004 - Premi Butaca 2004 a la millor direcció teatral per Vianants
  • 2005 - Premi d'Arts Escèniques 2005 de la Generalitat Valenciana al millor espectacle no valencià per Mestres antics
  • 2007 - Premi Butaca 2007 i Premi de la crítica 2007 al millor espectacle musical per El Dúo de l'Africana.


Referències

  1. 1,0 1,1 Biografia al Periódico
  2. Xavier Albertí, nomenat director del Teatre Nacional de Catalunya en substitució de Sergi Belbel, 324
  3. «El dia que m'espera. Xavier Albertí». Diari Ara [Barcelona], núm.337, 2011, p.54. ISSN: 2014-010X.
  4. Xavier Albertí, nou director del Teatre Nacional de Catalunya a partir del juliol de 2013
  5. «El Teatre Nacional de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  6. Serra, Laura «Què hem de er per destruir la mandra catalana». Diari Ara, 05-07-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].

Enllaços externs