Licor
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari flamenc hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 Licor de maduixa  | |
| Tipus | spirit drink (en)  |
|---|---|
Un licor és una beguda alcohòlica dolça, aromatitzada i edulcorat amb sucres i acolorits o no.[1] Tradicionalment s'aromatitza per maceració, infusió o destil·lació amb fruites, herbes o espècies.[1] Licors industrials s'aromatitzen amb extrets, essències i aromes naturals o artificials. En química i farmacologia un licor es refereix a una dissolució de compostos químics, especialment substàncies medicinals, en un solvent.[2]
La paraula licor prové del llatí liquor «fluïdesa» i de liquere «ser líquid».[3] El grau alcohòlic dels licors varia entre els 15 i 55°. Es parla de «crema de licor» quan conté més de 30% de sucre, i de vegades nata.[4]
Es prepara sense fermentació,[1] macerant o destil·lant materials vegetals, essències, o aromes, amb alcohol pur o espirituosos.
El contingut d'alcohol no és una característica que sobresalti en aquest tipus de begudes, ja que la majoria de licors tenen menys graus d'alcohol que les begudes alcohòliques destil·lades, però no obstant algun licors arriben a tenir una alta graduació, com el licor d'oruxo o l'absenta, que té 55 graus.
Els licors tenen una història centenària, com a derivats de les licors medicinals que els monjos preparaven, com el Chartreuse o el Bénédictine. A Itàlia ja es feien licors al segle xiii, i a l'edat mitjana, la seva consumició era requerida en les signatures de tractats.
Es fabriquen licors arreu al món. Els licors representen 2023 més la meitat (276.600 milions de $ o 52%) del mercat mundial de les begudes alcoholiques, sense vins i cerveses, de 531.500 milions de $. Des de 2018, el consum creix cada any, excepte 202 i 2021.[5]
Són servits de moltes maneres: o bé sols, amb gel, en el cafè, o barrejats amb cremes i altres barreges per a crear combinats o cocktails. Són habituals després de les postres, i també en la preparació d'alguns plats o per aromatitzar salses o pastissos.
Als Països Catalans[modifica]
Existeix un gran nombre de licors amb tradició als Països Catalans, com ara la ratafia, l'herberet alcoià o les Aromes de Montserrat.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «licor (begudes destil·lades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «licor (química, farmàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «licor». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 527. ISBN 9788441225169.
- ↑ «cream de licor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Spirits - Worldwide» (en anglès). Statista Market Forecast. Statista, abril 2024. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Baraza Curtichs, Pol «Els 18 licors i aiguardents que són a l’ADN dels Països Catalans». VilaWeb, 12-08-2023.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Licor |