Herbero de la Serra de Mariola
L'herber[1] o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general. Marques comercials d'herbero són Licors Sinc i Pastor, d'Alcoi, l'Herberet (Juan Lorenzo Ferrero), a Beneixama o Herbero Rufo, a Banyeres de Mariola.
Per a preparar-lo calen almenys quatre de les següents herbes: sàlvia, camamil·la, poliol blanc o poliol menta, marialluïsa, arrel de panical, menta piperita, rabet de gat, fenoll, anís, melissa, herba de la sang, sajolida, timó reial, farigola, i romaní.[2] Cal posar les herbes en aiguardent, pròpiament aiguardent semisec; modernament s'ha estés la denominació de cassalla, que prové de l'aiguardent elaborat a la població sevillana de Cazalla.
La seua elaboració està regulada com a Denominació Geogràfica, amb el nom d'Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant» juntament amb l'anís paloma, el cantueso i l'aperitiu cafè d'Alcoi.[3]
Maceració[modifica]
Dins d'una ampolla o alfàbia s'introdueixen tots els ingredients i es deixa macerar entre una i sis setmanes, depenent de la intensitat del sabor i del color que es desitge. Una volta acabada la maceració, es passa el beuratge a una nova botella on, habitualment, es deixen algunes que altres herbes per decorar i donar-li un sabor més fort.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 26 agost 2022].
- ↑ «BEBIDAS ESPIRITUOSAS TRADICIONALES DE ALICANTE» (en castellà). Denominaciones de origen de bebidas espirituosas. ABC, 2005. [Consulta: 11 febrer 2012].
- ↑ «Herbes de Sant Ponç, per menjar i per beure». Vilaweb, 13-05-2010. [Consulta: 6 desembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- "Menjar i Gaudir, a la Vall d'Albaida" - Volum 2; Agueda Ureña i Isabel Guerrero
- Herbero Alcoià
| Alcohol | |
|---|---|
| Producció | |
| Begudes fermentades | Cervesa • Vi • Vi escumós • Vi generós • Sidra • Vins d'arròs • Basi • Huangjiu • Kumis • Hidromel • Pulque • Sahti • Gouqi jiu |
| Begudes destil·lades | Ametlla: Amaretto | Anís: Absenta • Àrac • Cassalla • Ouzo • Rakı • Pastís • Sambuca | Atzavara: Tequila • Mescal | Arròs: Baijiu d'arròs • Soju • Awamori | Blat: Horilka • Vodka | Canya de sucre/ Melasses: Rom • Cachaça • Aiguardent • Falernum • Guaro • Seco Herrerano | Cereals diversos: Horilka • Shōchū • Vodka • Whisky • Whisky canadenc | Coco: Arrack | Fruits: Ginebra • Kirsch • Limoncello • Palinka • Rakia • Schnapps | Mel: Bärenjäger • Krupnik | Ordi: Whisky escocès • Whisky irlandès • Whisky japonès | Oruxos: Grappa • Oruxo • Zivania • Tsikoudia • Tsípuro • Rakia | Ou: Advocaat | Panís: Bourbon whisky • Whiskey de panís • Tennessee whiskey | Patata: Aquavit • Brennivín • Schnapps • Vodka | Plantes diverses: Bíter | Poma: Applejack • Calvados | Pruna: Slivovitz • Țuică | Sorgo: Baijiu (Kaoliang) | Sègol: Horilka • Vodka • Whiskey de sègol | Vi: Armanyac • Brandi • Brandi de Xerès • Conyac • Pisco • Rakia |
| Begudes macerades | Aranyons i matafaluga Patxaran | Flors: Licor de roses • Licor de violeta | Herbes: Ratafia • Frígola • Herbero de la Serra de Mariola • Herbes • Herbes de Mallorca • Herbes Eivissenques • Jägermeister • Piment • Vermut | Plantes diverses: Bíter • Palo |
| Combinats alcohòlics | |
| Aperitius alcohòlics | |