Vés al contingut

Melsa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaMelsa
Localització de la melsa.
Vista laparoscòpica de la melsa d'un cavall.
Detalls
Llatísplen, lien
PrecursorMesènquima o mesogastri dorsal
Part desistema immunitari Modifica el valor a Wikidata
artèria esplènica Modifica el valor a Wikidata
vena esplènica Modifica el valor a Wikidata
InnervacióPlexe esplènic
Identificadors
MeSHD013154 Modifica el valor a Wikidata
TAA13.2.01.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7196 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1282
EB Onlinescience/spleen-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

La melsa és un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang. És un centre d'activitat del sistema reticuloendotelial, part del sistema immunitari. La seva absència predisposa a determinades infeccions.

Anatomia humana

[modifica]

La melsa humana està situada a la part esquerra superior de l'abdomen, per darrere de l'estómac i just per sota del diafragma. La melsa, en els éssers humans adults sans, és d'aproximadament 7 a 14 centímetres de longitud, una mida estàndard podria ser 11 × 7 × 4 cm.[1] En general, pesa entre 150 grams[2] i 200 grams.[3]

És l'òrgan més gran derivat del mesènquima. Està format per masses de teixit limfoide d'aspecte granular situat al voltant de venes i artèries.

Aproximadament, un 10% de la població presenta una o més melses accessòries.

Hi ha diversos lligaments peritoneals que serveixen per sustentar la melsa:

  • Lligament gastroesplènic. Connecta l'estómac amb la melsa.
  • Lligament esplenorenal. Connecta la melsa amb el ronyó.
  • Lligament frenocòlic. Connecta l'angle esplènic del còlon amb el diafragma. El centre connecta amb la melsa.

Les seccions transversals de la melsa mostren una superfície vermella que es divideix en dos tipus de polpa, amb funcions diferents:

Àrea Composició Funció
Polpa vermella Composta per:
* "Sinus" (o "Sinusoides") que estan plens de sang.
* "Fibres de reticulina.
* "Zona marginal". Voreja la polpa blanca.
Filtració mecànica. Elimina productes de rebuig de la sang, incloent eritròcits vells.
Polpa blanca Composta per nòduls, anomenats Corpuscles de Malpighi. Aquests estan composts per:
* Fol·licles limfoides, rics en limfòcits B
* Embolcalls limfoides periarteriolars, rics en limfòcits T
Intervenen en les infeccions.

Altres funcions de la melsa més importants, sobretot en adults sans, són:

  • Eritropoesi. La medul·la òssia és el lloc primari on es produeix l'hematopoesi a l'adult, encara que, fins al cinquè mes de gestació, la melsa té funcions hematopoètiques importants. Després del naixement, no sol tenir funció hematopoètica significativa a la melsa excepte en alguns trastorns hematològics, com la síndrome mielodisplàstica i les hemoglobinopaties.
  • Emmagatzemament d'eritròcits i d'altres cèl·lules sanguínies. Això només és vàlid per a certs mamífers com els gossos. En éssers humans, la melsa no funciona com un dipòsit d'eritròcits, sinó que emmagatzema plaquetes.

Embriologia humana

[modifica]

La melsa té el seu origen en la diferenciació mesenquimatosa del mesogastri dorsal. Durant el desenvolupament embrionari es poden formar melses accessòries (fins a un 30% de la població en té) que són petits nòduls i es localitzen en un 70% entre la cua del pàncrees i l'hili esplènic.

L'asplènia (absència de melsa) és una patologia totalment compatible amb la vida, tot i que augmenta el nombre d'infeccions que té la gent que la pateix i algunes poden arribar a ser mortals.

Malalties i trastorns associats

[modifica]
Fibrosi capsular amb focus de calcificació distròfica a una melsa.

Imatges addicionals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Die Milz – Zentralorgan des lymphatischen Systems
  2. eMedicine > Splenomegaly Author: David J Draper. Coauthor(s): Ronald A Sacher, Emmanuel N Dessypris, Lewis J Kaplan. Updated: Oct 4, 2009
  3. Spielmann, Audrey L.; David M. DeLong; Mark A. Kliewer «Sonographic Evaluation of Spleen Size in Tall Healthy Athletes». American Journal of Roentgenology. American Roentgen Ray Society, 2005, 184, 01-01-2005, pàg. 45–49. DOI: 10.2214/ajr.184.1.01840045. PMID: 15615949 [Consulta: 9 setembre 2008].
  4. Rojo Álvaro, J; Anniccherico Sánchez, FJ; et al «Lesiones esplénicas en medicina interna» (en castellà). Anales Sis San Navarra [online], 2014 Abr; 37 (1), pp. 169-176. DOI: 10.4321/S1137-66272014000100022 [Consulta: 25 febrer 2016].

Enllaços externs

[modifica]