Ciència oberta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Primera versió a partir d'original anglès
(Cap diferència)

Revisió del 11:43, 19 set 2013


Aquest article forma part de la sèrie
Ciència
Disciplines científiques
Mètode i recerca
Epistemologia
Evolució científica
Formals
Naturals
Medi físic
Astronomia  · Geografia  ·

Física  · Terra  · Química

Vida
Biologia  · Genètica  ·

Neurociència  · Medi ambient

Humanitats
Ciències socials
Política  · Economia  ·

Lingüística  · Història  · Sociologia

Ciències humanes
Antropologia  · Filosofia  · Musicologia  ·

Art  · Literatura  · Psicologia

Aplicades

Ciència oberta és el paraigües del moviment per fer la recerca científica, les seves dades i la seva disseminació accessibles a tots els nivells d'una societat del coneixement, a un nivell aficionat o professional.

is the umbrella term of the movement to make scientific research, data and dissemination accessible to all levels of an inquiring society, amateur or professional. Comprèn pràctiques com la publicació de resultats recerca oberta, promoció de l'accés overt, encoratjar els científics a fer servir llibretes de laboratori obertes, i en general fer més fàcil la publicació i comunicació del coneixement científic.

La ciència oberta va començar al segle XVII amb l'aparició de les revistes acadèmiques quan la demanda social per a l'accés al coneixement científic va arribar a un punt en què va caler que grups de científics compartíssin els seus recursos entre sí, perquè poguéssin fer col.lectivament la seva feina. En temps moderns, es debat sobre fins a quin punt cal compartir la informació científica. [1]. El conflicte es troba entre el desig dels científics de tenir accés a recursos compartits, i el desig de les entitats individuals d'obtenir un profit quan una altra entitat vol fer servir els seus recrusos. [2]

Introducció

La Ciència s'entèn en general com la recol.lecció, anàlisi, publicació, reanàlisi, crítica i reutilització de dades. Els proponents de la Ciència Oberta identifiquen vàries barreres que impedeixen o dissuadeixen la disseminació de les dades científiques. [3]. Entre aquestes barreres hi ha peatges econòmics de les Editorials acadèmiques amb ànim de lucre, restriccions en l'ús per part de les organitzacions que publiquen les dates, deficient estructuració de les dades, o ús de programari propietari que dificulta reutilitzar-les; també hi ha reticències culturals a publicar dades, per la por a perdre el control sobre com es fa servir la informació. [3]

Open science can often include aspects of the open source movement whereby modern science requires software in order to process data and information.[4][5] Open research computation also addresses the problem of reproducibility of scientific results.

Matthew Todd's papers on the successful open science project in the synthesis of a drug for a neglected tropical disease argue that the openness of the project accelerated the research.[6]

  1. Nielsen, 2011, p. 198-202.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pauladavid
  3. 3,0 3,1 doi:10.1371/journal.pbio.1001195
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  4. Glyn Moody. «Open Source, Open Science, Open Source Science», 26-10-2011. [Consulta: 3 gener 2012].
  5. doi:10.1016/j.tree.2012.03.009
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  6. doi:10.1038/nchem.1149
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.